Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “Manuel Puig i Janer

El col·legi Tecla Sala, 1957, 1962

A aquesta postal del col·legi Tecla Sala del 1962 podeu veure com era abans de la seva ampliació realitzada cap a finals d’aquella mateixa dècada. Per fer una mica d’història traslladaré part del que diu a la web de l’escola:

“Els orígens del Col·legi Tecla Sala es remunten a l’any 1954, data en la qual la seva mecenes, la Sra. Tecla Sala, va rebre el títol de filla adoptiva de l’Hospitalet. En agraïment a l’homenatge que li va retre la ciutat, la Sra. Tecla Sala va fer una important donació econòmica que, juntament amb la cessió dels terrenys per part de l’Ajuntament, va permetre la construcció de l’edifici central de l’escola, obra de l’arquitecte Manuel Puig i Janer [El mateix que l’església de Santa Eulàlia de Mèrida, la de Sant Isidre Llaurador, la de Sant Llorenç a Barcelona,…].

El dia 5 d’octubre de l’any 1957 l’arquebisbe de Barcelona, Monsenyor Modrego, inaugurava l’escola. Esdevindria aviat el centre d’ensenyament religiós masculí més important de la ciutat. La titularitat del centre va recaure sobre la Parròquia de Santa Eulàlia de Mérida, aleshores dirigida per Mossèn Homar, i la direcció de la tasca docent fou encomanada a l’orde religiós dels Missioners del Sagrat Cor”

A la foto, en primer terme, també podem veure la teulada de l’edifici de mobles Magriñà, a la cantonada dels carrers de Tecla Sala i de Barcelona. Darrere del col·legi veiem els edificis del carrer de Molines i abans la teulada i la torre d’un edifici que es situaria al carrer de Juan Pallarès, a la cantonada superior esquerra tres finestres del Museu (Casa España),…

Al lloc web del col·legi també trobem una imatge de l’edifici més antiga, de 1957, des d’altre angle pot ser més interessant ja que podem veure a la cantonada dreta la torre de la Miranda (Cornellà), l’Harmonia abans de la seva modificació, darrere crec que la Talaia abans del seu trasllat, quan encara formava part de Modolell de la Torre.,…

Una imatge actual amb el col·legi a l’esquerra, ja ampliat.

REFERÈNCIES

Anuncis

Santa Eulàlia de Mèrida, inicis dels anys 40

Avui us deixo dues imatges de la construcció de l’actual església de Santa Eulàlia de Mèrida que em va enviar fa uns dies la Yolanda Domènech.

Com sabeu, l’anterior església de l’Hospitalet Centre la van destruir a l’inici de la Guerra Civil i per tant quan va acabar calia construir una nova, la tercera. Mn. Lluís Mas va iniciar les obres sense demora i el mateix 1939, l’arquitecte municipal, Manuel Puig i Janer, presentava un projecte, on com a canvi respecte a l’anterior, el nou temple quedava més endarrerit; aquest fet feia guanyar més espai per la plaça. El projecte va sofrir algunes modificacions com l’alçada del campanar, però es va seguir amb força fidelitat.

La primera pedra es col·loca  el 16 de juliol de 1939. El 19 de març  de 1942 el temple s’habilitava provisionalment per acollir alguns actes de culte, el 20 de juny de 1943 fou beneït el campanar, i el 26 d’octubre de 1947 es va inaugurar tota l’obra.

No sé si des de que es va posar la primera pedra va donar temps a fer tot el que es veu a la imatge inferior, el que m’he fixat és que tothom va en màniga llarga, es a dir que podria ser de l’hivern de 1940, o pot ser de 1941. Una altra cosa interessant és que a la dreta de la imatge hi ha un edifici de planta baixa i dues plantes en el qual es recolza l’obra, i que més tard haurà de ser enderrocat per tal de finalitzar l’església. No sé si va quedar afectat per l’incendi de l’any 1936 i es trobava deshabitat o bé el van comprar per fer més gran l’església i el van enderrocar amb l’obra ja avançada.

La següent imatge és posterior, no sé si el temple es troba ja habilitat per fer alguns actes ja que encara hi ha bastides als finestralls de la façana principal, encara així suposo que és de 1942. Al campanar, com veieu, encara li queda.

 

REFERÈNCIES

  • L’Abans. L’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965 (2003). Mireia Mascarell i Llosa. Ed. Efados.
  • Gran Geografia Comarcal de Catalunya – FUNDACIÓ ENCICLOPÈDIA CATALANA