Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “masies

Les masies de l’Hospitalet de Llobregat el 1863

Francesc Marcé i Sanabra, al seu petit llibre sobre les masies de l’Hospitalet transcriu els noms i la situació (en orientació i minuts) de les 123 masies que l’ajuntament havia registrat el 14 de març de 1863. He fet aquesta taula ordenant-les per la distància a la que es situaven de suposo l’ajuntament.

Va traslladar els noms tal com estaven escrits, alguns es van perdre, ja que van ser substituits pels dels posteriors propietaris o habitants de les cases, altres encara existeixen però s’escriuen d’un altra manera, per exemple, l’antiga “Casa l’Masubé Nou” ara és la semiderruida Cal Masover Nou, que podeu veure a l’entrada anterior.

Can Pebrot era la masia més llunyana cap a Orient, es trobava molt a prop de la Farola, al costat del mar, es a dir que des de l’ajuntament es tardaven 90 minuts en arribar fins la platja! Cap a migdia, també a 90 minuts, estava Casa n’Bou, però aquesta no l’ha pogut localitzar als plànols que he pogut trobar ja del segle XX, com tampoc Can Angulo, a Ponent o Casa Camorra, al Nord; el que és segur és que aquesta última es trobava més al nord dels límits actuals del l’Hospitalet de Ll., ja que calia caminar 10 minuts més des de Can Rigalt per arribar fins ella, pot ser estava a la zona del torrent de Finestrelles, encara que pel que sé allà no hi havia veïns de manera estable.

Casa Manso, a 12 minuts cap el Migdia, també hi figura; actualment li diem Cal Manso i es troba al territori de Cornellà de Llobregat. Al 1924-1926 es van regularitzar els límits entre aquest municipi i el nostre en el tram d’aquesta casa. El nou límit va ser traçat pels camins existents (carretera del Mig i actual camí del Val) sense travessar els camps de conreu com fins al moment passava. La superficie dels municipis no va variar ja que les parts agregades compensaven les segregades, el que no sé si aquesta casa (la de la foto) va passar llavors a Cornellà.

REFERÈNCIES

  • Jordi Ferrer i Pumareta, “Una aproximació a l’estudi de les alteracions territorials del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat, 1920 i 1933” , dins dels Quaderns d’Estudi, 19 (maig 2005) del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
  • Francesc Marcé i Sanabra “Una mirada a la marina d’ahir. Les nostres masies” (1980), editat pel Museu d’Història de la Ciutat.
Anuncis

Evolució de les masies de Catalunya

Ahir al parlar de Cal Gotlla també ho vaig fer sobre la seva classificació segons l’esquema de Danés i Torras. Com segurament sortirà una altra vegada, vull fer una mica d’explicació, i pot ser el millor es agafar-me al resum que va fer Francesc Marcé a un petit llibre sobre les nostres masies.

Com veieu hi ha 3 grups principals. Les masies del primer tenen la particularitat de que les vessants de la teulada llença les aigües cap a la façana principal, per correspondre a llocs poc plujosos. Acostumen a ser d’estructura més modesta i mancats de fustes llargues per a utilitzar com a bigues. Aquest grup ha evolucionat amb la incorporació de construccions annexes, d’acord amb les necessitats i possibilitats econòmiques.

El segon grup és el més generalitzat, pràcticament un 70% del total de les masies clàssiques tenen aquests patrons. Els vessants donen aigües a les façanes laterals, la qual cosa és pròpia d’indrets plujosos. De tots els tipus, el més important és el 2, amb un 57% del total, i que evolucionà al segle XVI produint la resta. Els tipus 4, 5, 6, 7 i 8 són propis del Barcelonès i comarques limítrofes, per tant els trobarem a la nostra ciutat: Cal Gotlla, Cal Trabal, Cal Masover Nou,…

El tercer grup són masies de grans proporcions i d’aire senyorial. Les més grans disposen d’una torratxa o llanterna al centre de l’edifici que il·lumina l’escala. A l’Hospitalet tenim l’Harmonia o l’edifici del museu d’Història.

També vull enllaçar al bloc de Ramón Lasheras, “Una finestra al Delta del Llobregat” on hi ha tres entrades sobre aquest tema: “La masia, com a element viu, ha tingut un naixement, un creixement, una època d’esplendor i en l’actualitat sembla encaminar-se cap a la decadència o, encara pitjor, a la seva desaparició. Amb el transcurs dels anys, el que va començar sent una explotació agrària o ramadera s’ha anat convertint en segona residència, restaurant o, en el millor dels casos, en allotjament turístic rural o casa de colònies. En l’actualitat, a Catalunya queden unes 6.000 masies. La seva situació és, segons les últimes investigacions, alarmant, corrent el risc real de desaparèixer per sempre de la nostra fisonomia…”

Patrimoni arquitectònic desprotegit de l'Hospitalet de Llobregat. Font: AV de Bellvitge. (Segons la classificació de dalt: per un costat II-3 i per l'altre II-6)

REFERÈNCIES

  • Imatge: La masia catalana, Història, Arquitectura i Sociologia. Joaquim de Camps i Arboix. Ed. AEDOS, Barcelona, 1976, 3ra edició. Pàg. 108.
  • Text del llibre “Una mirada a la marina d’ahir. Les Nostres masies” (1980) de Francesc Marcé. Editat pel Museu d’Història de la Ciutat, i del bloc “Una finestra al Delta del Llobregat”