Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “Matilde Marcé i Piera

Cal Cabo / Cal Miquel del Ros, 1952

L’Albert Graells m’ha tornat a enviar una altra fotografia de la ciutat, en aquesta ocasió d’un lloc on encara no havia posat cap imatge. Es situa a la carretera del Mig, concretament a l’encreuament dels carrers de la rambla de la Marina(a Cornellà)/Femades(a l’Hospitalet), just a tocar de Cornellà. Si avui anem allà ens trobaríem envoltats de naus industrials però quan es va fer la fotografia, l’any 1952, allà sols teniem caps i cases a ambdós costats de la carretera sense asfaltar, i com veieu bastant estreta i en mal estat.

Aquesta casa es deia segons el plànol de la ciutat de 1951 cal Miquel de Cos, però sembla una errada ja que al plànol de la ciutat de 1963 li diuen cal Miquel del Ros; un altre nom per aquest conjunt d’edificis el trobem al plànol del Francesc Marcé i Sanabra que l’anomena cal Cabo.

La Matilde Marcé i Piera al seu llibre sobre els motius de la ciutat recull els dos noms, però sols en comenta cal Miquel del Ros i no es tracta d’aquesta casa, sinó d’una altra que es situava a tocar de la Gran Via i de la que ja vaig publicar algunes imatges. Al comentari inferior de francesc Vinyals es desvela el misteri,…

A les fotografies següents, de 1958 i 2012, trobareu la carretera del Mig des de ca l’Esquerrer fins el carrer de Campoamor; cal Cabo en color verd.

REFERÈNCIES

Anuncis

La maledicció de la medusa

Fa pocs mesos l’última zona agrícola de la ciutat, el poc que ens queda de la Marina, es trobava en perill d’ésser mig sepultada per més edificis, des de l’ajuntament, entre d’altres arguments, se’ns deia que era un gran projecte per un dels últims espais “cutres” de l’Hospitalet (!!)

Ara amb situació de crisi econòmica i també per l’arribada de les municipals ens arriben altres missatges: “El model de desenvolupament basat en l’urbanisme està obsolet, ja sigui per les dificultats econòmiques o perquè moltes ciutats com la nostra no tenen espai per seguir fent grans transformacions” (del Bloc de Núria Marin),… en fí ja veurem que passa quan tornin els diners,…

Aquests texts, que podeu fer més grans si piqueu a sobre d’ells, són un crit de Prou! a la destrucció que ha sofert el nostre territori durant els últims 50 anys. Els van escriure persones sensibles a aquest tema des de l’any 1966 fins al 1991. Espero que us agradin i us facin reflexionar.


Ca la Pepa

Com ja sabeu el que ara és el gran polígon industrial de la Zona Franca abans era una constel·lació de masies envoltada de camps que arribaven fins a la platja on encara continua el far del llobregat, la farola. D’aquest paisatge sols queden com a testimonis la citada farola, entre grans dipòsits de combustibles, i una masia, Ca la Pepa, protegida dins de la Nissan, que va optar per ampliar-la i adaptar-la per fer-la servi com a oficines i sala de convencions.

Ca la Pepa, també dita al llarg dels anys Cal Mariano Font i també Can Estrada, i…, es trobava a l’est del encreuament de la carretera de Cal Pau Radó amb la del Campàs. Allà a prop hi havien tres cases més, que es deien Cal Saio (o Sayo), Cal Ramon Saio (o del Sayo, o Cal Salvador Salvadó) i Cal Peret Isleny (o Can Papel Sayo, o Cal Manel Nolla). Com veieu això dels motius (o sobrenoms) és un embolic, i sobre tot si el que compares son 5 mapes amb uns quants anys de diferència.

D’aquest motiu en trobem dos origens: la Matilde Marcé ens diu que es deia així, per la Pepa, que era una dona de forta personalitat, i la Montserrat Cornelles, ens diu que a la gent d’aquesta casa els agradava “figurar” molt i les noies es pintaven molt, com a nines, i es veu que de les nines abans es deien pepes.

Anem a veure una imatge actual dins de la Nissan:

i ara una imatge més antiga, posterior a 1920, ja que a la façana mig esborrada encara es conserva la pintada “Propiedad del Consorcio del Puerto Franco”.

REFERÈNCIES

  • Cop d’ull als motius de L’Hospitalet” (1991) de Matilde Marcé i Piera, editat per l’Ateneu de Cultura Popular
  • Els motius de les antigues cases de pagès de l’Hospitalet” (1990) de Montserrat Cornelles i Pujol, editat per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
  • “Imatges retrospectives de la Marina” (1997) de Julio Baños i Soria, editat per la Diputació de Barcelona.
  • La primera imatge aèria és de la web motor360.es
  • Els mapes utilitzats són els de sempre, els podeu trobar enllaçats aquí. Les dates són (1) anys 20, (2) 1914, (3) desconeguda, (4) desconeguda, (5) anys 40, (6) 1947, imatge de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
  • La imatge antiga és del llibre citat de la Matilde Marcé, encara que també la podeu trobar al de Julio Baños.

Cal Miquel del Ros

Cal Miquel del Ros del llibre "Cop d'ull als Motius de L'Hospitalet" (1991) de Matilde Marcé i Piera. Segons diu el llibre, la fotografia és propietat de l'Elena Viusà i Vinyals

Cal Miquel del Ros era una antiga vaqueria que als anys 30 era propietat de Juan Viñals Segales. A la Vanguardia del 12 de gener de 1935 es pot llegir sobre un incendi a una de les quadres i que va causar pèrdues per 5000 pessetes.

Quan van fer aquest tram de la ronda Litoral, entre 1980 i 1983, van expropiar-la, juntament amb la masia de Cal Xic de la Barca, situada una mica més cap a l’oest. Van desaparèixer per sempre però encara tenim algunes fotografies.

Cal Miquel del Ros del llibre "Una mirada a la Marina d'ahir" (1980) de Francesc Marcé i Sanabra

Els cercles taronges senyalen de dalt a sota: Cal Trabal, Cal Masover Nou i La Torre Gran. El cercle verd es troba on es situava Cal Miquel del Ros. Al 1958, cap a l'oest, podem veure Cal Xic de la Barca. L'Hospital de Bellvitge queda ara a la dreta i els camps que es veuen són el que encara queda de la Marina de l'Hospitalet de Llobregat, ja sabeu que en gran part en perill de desaparició. Si piqueu es fa més gran!

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Joan Antoni Aquesta masia va ser refugi de moltes colles de jovenets i ens servia per fugir de les mirades controladores de veïns i veïnes de Bellvitge.
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Ah! síiii?, suposo que als anys 80 ja no quedava res, la foto és d’aquella època.
  3. Joan Antoni jajajaja parlo d’una mica abans! una década per ser més precís.
  4. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) cuenta, cuenta,…
  5. Joan Antoni Al barri no tenien gaira infraestructura, com ja deus saber, així que buscaven alternatives on puguesim tenir un espai propi. En aquest cas, i sobretot els estius, aprofitaven l’abandonament d’aquesta masia com una mena de “cabana de l’arbre” encare que més d’una vegada vem haber de sortir correns quan ens descubria el pagès…jajaja quins temps!
  6. Aurora Gómez Miralles Que hermosa era la ermita solitaria entre los campos, cerquita de la carretera para que hubiera facilidad de llegar a ella. No había ni una sola casa que le quitara el encanto. Era toda una excursión ir a merendar allí con la familia.

Ca l’Esquena Cremat

La fotografia és actual del google street view, l’he retocada una mica, i a que sembla antiga!?! 

Aquesta casa es troba a la rambla de la Marina, darrere del Casino, separats els dos edificis per la pista de basket.

L’Anna Maria Parella preguntava per ella ahir, i encara que no sé respondre la seva pregunta, copiaré un text que parla sobre l’origen del seu nom:

Segons fonts familiars “El Rafel portava sempre l’esquena de la camisa recremada, ja que la feina de pagès comportava treballar moltes hores ajupit, i el sol descoloria el teixit. Tenia a treballar quatre germans, i sembla que van ser ells els primers a dir-li Esquena-cremat i escampar-ho entre la gent tot dient que treballaven a ca l’Esquena-cremat.

Hi ha una segona versió segons la qual un dia es va calar foc al paller de cal Xicos de la Miquela, i els pagesos veïns hi van anar per ajudar a apagar-lo, en Rafel també hi va fer cap i es va cremar de debò l’esquena”

Segons la Montserrat Cornelles l’origen del nom ve de que “es deixaven caure d’esquena  sobre les brases de del foc de Sant Joan”

Aquest masia es troba dintre del patrimoni arquitectònic de la ciutat, però a la seva fitxa (54) no hi ha molta informació, no se sap ni la data en que es va construir, encara que es considera del segle XIX.

REFERÈNCIES
Text: “Cop d’ull als motius de l’Hospitalet” (1991) Matilde Marcé i Piera. Ed. Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet, i “Els motius de les antigues cases de pagès de l’Hospitalet” (1990) Montserrat Cornelles i Pujol. Quaderns Urbans núm. 5, Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Amparo Corchero Que chula, estaría bien que la rehabilitaran e hicieran algo de provecho con ella.
  2. Rosa Deu Ramos Que pena verla asi
  3. Anna Maria Parella Arcarons Fa uns vint anys, la meva iaia portava a jugar a la meva filla a aquesta casa, la senyora i ella eren amigues, i sempre deia que ella no en volia marxar d’allà. La meva filla la recorda per dins i diu que és preciosa. Deien que la venien per fer un restaurant, però que l’Ajuntament no ho va voler.
  4. Anna Maria Parella Arcarons Era una senyora molt rara, tenia uns carretons preciosos fent-se malvé a fora i no els volia restaurar ni donar. Al final es van deteriorar massa per poder aprofitar. Una llàstima
  5. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí, a la foto del llibre “Cop d’ull als motius de l’Hospitalet” surt un dels carros. No diu la data en que es va fer, sols diu que és d’en Joan Ribas i Blanc. i una altra troballa,…  En el pueblo de Hospitalet se incendió un pajar cubierto, propiedad de don Rafaei Viñals y Casas. La gran cantidad de combustible almacenada en aquel pajar y el viento que soplaba al iniciarse el fuego, hizo que éste tomara gran incremento desde los primeros instantes, amenazando invadir el ala situada al Este de una casa de campo contigua.  A pesar de la prontitud con que acudieron el vecindario y mozos de la Escuadra para extinguir el fuego, el pajar fue pasto de las llamas, logrando sólo que no invadiese el edificio inmediato. Créese que el origen del siniestro fue intencionado” http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.es/LVE07/HEM/1892/09/03/LVG18920903-002.pdf
  6. Maria Garcia Cazorla ES UNA CASA MUY GRANDE CON MUCHO ESPACIO, EL AYUNTAMIENTO PODRIA APROVECHARLA PARA TRABAJOS SOCIALES O ACTIVIDADES ES UNA PENA VERLA ASI
  7. Santos Vallespin Gavilan A mediados del año pasado colocaron un gran cartel donde decia que se vendía o alquilaba. Pasados unos meses dicho cartel ya no estaba, y yo me pregunto, ¿la vendieron o alquilarón?
  8. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Ni idea,…