Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “Matilde Marcé

Apunts sobre els fets de la nit del 17 de novembre de 1938

Hoja Oficial del Lunes. Any II, núm. 91, 21.11.1938

Ja fa temps que llegeixo versions sobre els fets de la nit del 17 de novembre de 1938  a les ceràmiques del barri de Sant Josep i avui al menys volia indicar totes les que he trobat.

El document anterior procedeix d’un diari gallec del bàndol rebel i és la versió més catastrofista que he trobat dels successos. Podem posar a l’altre extrem el que van dir des de més a prop, des de La Vanguardia a l’altra bàndol de la guerra, on no es menciona cap mort i tot va estar controlat. Ja veieu que intentar fer quelcom objectiu a partir de les hemeroteques d’aquest període és impossible.

La Vanguardia, 20.11.1938

També afegeixo el següent, escrit des de Paris, on confonen el lloc de l’accident.

Labor - Any V, núm. 414, 01.12.1938

Jose Manuel Morales en el següent article de l’any 1983 ens contextualitza els fets i a més ens posa sobre la taula els misteris a resoldre: En quina fàbrica va passar i l’origen de l’accident. Sembla que els morts no van ser 470 com deien a Galícia sinó 4 i 19 ferits

Com ja sabeu més o menys el que va passar a través dels retalls anteriors,  ara faré un resum del que he trobat a alguns llibres:

Ramon Morales explica el seu testimoni i ofereix els rumors de que havia estat un espia infiltrat o bé un bombardeig molt ben calculat. Ens relata que es van refugiar a l’estació del carrilet de l’Hospitalet i que al dia següent van trobar troços de metralla fins a un quilòmetre de distància del lloc de les explosions.

Carles Santacana ens indica que l’organització causant podria ser Socors Blanc. Aquesta organització, pel que he trobat, era pronacional, clandestina i s’estenia per totes les zones republicanes (també s’anomenava Auxílio Azul);  desenvolupava tasques d’informació i sabotatge, s’ocupava dels presos dels seu bàndol,… era la “quinta columna”     que es menciona més endavant.

Matilde Marcé apunta també a 4 morts, però que els ferits van ser 18, a l’igual que a l’article de José Manuel Morales, no menciona l’origen d’aquestes dades. També diu que segurament l’accident es va originar a Cal Llopis.

Joan Perelló ens diu que Cal Llopis i Cal Cosme estaven comunicats, i era a la primera on es montaven i carregaven els projectils que es fabricaven, i que això ho feien noies desconegudes a la ciutat. Després es traslladaven cap a Cal Cosme. El foc es va veure des de Sant Vicenç dels Horts, on ell estava en aquell moment. Comenta que no es sap quantes noies van morir, i que després de l’accident les autoritats van retirar les víctimes amb celeritat i discreció. I parla de que el que va quedar dels edificis estaven plens de restes humanes, i que tot el conjunt va ser traslladat a un solar, continua descrivint que els gossos i les rates van anar allà atrets per la ferum de carn cremada,…

Inocencio Salmerón ens proporciona els testimonis d’Elena i Elisa Álvarez, veïnes del carrer Paris, que treballaven a la secció de pesatge de pólvora. Es veu que el encarregat, encara que havia estat advertit en repetides ocasions, tancava les caixes on s’embalaven els obusos amb un martell de ferro en comptes de fer-ho amb un de fusta. Quan es va produir l’incendi les empleades més pròximes van senyalar-li com a inductor. Les germanes no es recorden ni com ni per on van sortir, ja que les flames tancaven l’entrada principal.

Josep Ribas aporta declaracions de testimonis, i fins i tot un informe dels bombers.  No cita el número de morts, ni concreta el lloc concret de l’accident, però apunta a que segons testimonis  la causa probablement va ser un sabotatge de la “quinta columna”, que segons la viquipèdia seria una part de la població d’una ciutat o país que conspira en la clandestinitat contra el govern vigent. L’informe dels bombers descriu que els primers en arribar no es van poder apropar fins a 200 m de la via del tren degut a la metralla que queia. Van entrar al magatzem on estaven els projectils carregats i van tallar l’incendi per defensar el dipòsit de trilita. L’informe dels bombers comença a les 19:20, i a les 24:00 es considera que el dipòsit de trilita ja no corre perill, a les tres de la matinada acaben les explosions. Durant dies no van parar de les labors de prevenció i vigilància.

Us deixo les conclusions a vosaltres, i si en teniu més informació, ja sabeu!

REFERÈNCIES

Anuncis

L’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet de Llobregat

Ahir Roger Bastida amb tota la raó em va proposar fer referència a la inauguració de la nova seu de l’Ateneu de Cultura Popular, així que ho intentaré.

Primer dir que jo no conec molt l’Ateneu, he anat en alguna ocasió buscant dades sobre algun tema concret de la història de la ciutat, o també per comprar llibres, ja que si teniu interès en l’historia de la ciutat, una de les entitats on teniu que acudir obligatòriament és aquesta, primer per que ja porta 23 llibres escrits sobre la nostra ciutat i els seus ciutadans a la seva col·lecció Medusa; segon per que Xipreret, la seva publicació mensual, a més de ser un dietari de les activitats que es realitzen a l’entitat, també és una mostra de l’Hospitalet dels últims 30 anys, on es recullen una gran quantitat de textos sobre el nostre passat, crec que ja van pel número 346!, i tercer per que dins de l’entitat trobareu un munt de persones que son enormes fonts de cultura.

La història de l’Ateneu, molt i molt resumida, comença a l’any 1932 quan un grup d’amics del barri del Centre, que com a molt ratllaven els 30 anys, decideixen formar una entitat no política, cultural i d’abast popular. El primer local van ser uns baixos del carrer del Baró de Maldà, però a finals de 1934 la manca d’espai els fa fer traslladar-se a l’Harmonia, com veieu a la foto inferior de 1935.

Fins l’arribada de la fi de la Guerra Civil van crear una biblioteca, un laboratori fotogràfic, un petit museu de ciències naturals, un camp de tennis, de bàsquet, van transformar una bassa en la primera piscina del barri, van organitzar classes nocturnes,… multitud d’activitats.

Però un vespre del febrer de 1939, un mes després de l’ocupació franquista de la ciutat, un militar va entrar i va treure fora els pocs socis que quedaven; hores més tard una foguera consumia anys de feina feta davant l’edifici. La Falange i el Frente de Juventudes ocupava l’edifici.

El retorn de l’entitat arribaria 40 anys més tard, l’estiu de 1978, i a mes de nou a l’Harmonia, gràcies a l’alcalde del moment, Joan Perelló Masllorens, que la va cedir per 10 anys. Des de llavors han fet multitud i multitud d’activitats. L’any 2002 l’entitat es veu obligada a traslladar-se a un espai molt més petit dins del hotel d’entitats del carrer de Digoine. En aquell moment es va dir que seria una localització provisional mentre es rehabilitava l’Harmonia i no sé com ha anat tot plegat, però 9 anys més tard, cal dir que sense descans, els trobareu al carrer de Santa Anna 1-7.

Arribo una mica tard ja que la inauguració d’aquesta nova seu de l’Ateneu va ser ahir, però encara queden moltes activitats a la celebració:

  • 29.04.2011 – Inauguració de la 56èna exposició de pintura “Venècia amor meu” a les 19 hores, i presentació del llibre de Matilde Marcé “Aquell Hospitalet“, a les 20 hores.

  • 30.04.2011 – Jornada de portes obertes des de les 11 a les 14 i de les 16 a les 18 hores amb la representació de l’obra “Dakota” de Jordi Galcerán a les 19 hores.

  • 01.05.2011 – Jornada de portes obertes des de les 11 a les 14 i de les 16 a les 18 hores amb la lectura dramatitzada de “Gente Bien” de Santiago Rusiñol a les 19 hores.

  • 07.05.2011 – “Bon Profit“, poesies de Miquel Martí i Pol pels infants del Grup Margarida Xirgu a les 18.30 hores.

  • 08.05.2011 – Segona interpretació de l’obra “Dakota” de Jordi Galcerán a les 19 hores.

(Els Preus de les entrades a les obres de teatre serà de 3 € pels socis i de 5 € pels que no ho són. La recollida de les entrades es podrà fer els dies 28 i 29 d’Abril al nou local. Tfno 93 337 05 78; ateneu@ateneulh.cat)

REFERÈNCIES

Historia de l’Ateneu dins del lloc web de l’Ateneu