Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “Mercabarna

La Marina perduda encara cueja quasi cent anys després

Com ja sabeu l’11 de maig de 1920 una llei de les Corts de Madrid feia agregar més de 900 Ha i 70 cases del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat al de Barcelona; a més d’expropiar-nos el 45% del terme, sembla que ho van fer en contra i sense avisar prèviament a l’ajuntament, en aquell temps manat per Just Oliveras i Prats. Després de molts estira i arronsa el nostre ajuntament va rebre 85.000 pessetes de l’època, una quantitat molt petita encara que es traslladi als preus actuals. Aquest resum el podeu ampliar amb el document de Jordi Ferrer i Pumareta que deixo a les referències.

Això va passar fa 92 anys, i molta gent podia pensar que el tema estava més que mort, però no, ahir a La Vanguardia sortia la notícia de que la família propietària dels terrenys on ara trobem Mercabarna y la Nissan han guanyat un judici al Consorci de la Zona Franca, i haurà de ser indemnitzada per aquells fets, ja que el motiu origen de l’expropiació mai es va arribar a portar a terme:

articlevanguardia

Si els propietaris poden ser indemnitzats, ho pot ser l’Hospitalet?. Sobre aquest aspecte he trobat aquesta nota del dia 22 de gener de 2009 al lloc web del PP, on es demana que la ciutat formi part del govern del Consorci de la Zona Franca com a una mena compensació dels fets citats. Aquesta idea es va portar com a moció al Ple municipal del 27 de gener de 2009, però va ser rebutjada.

articlepp

Javier Díez Crespo suposo que es referia a aquestes manifestacions públiques de Celestino Corbacho de l’any 2004 (per cert, no feu molt de cas a les dades històriques que cita l’article)

articlevanguardia2

Tant l’any 2004, com el 2009, l’ajuntament de Barcelona, i el de l’Hospitalet, així com la Generalitat eren socialistes. Actualment l’Hospitalet continua amb el PSC, però la resta de governs ha passat a mans de CIU. Pot ser ara que sabem que la llei ens podria donar la raó, i que ens envolten governs “no amics”, podria interessar insistir en aquesta idea,… aquestes coses de la política a vegades funcionen així,… o no.

REFERÈNCIES 

Anuncis

Cal Pepet Islenyo (o ca la Conxita, o cal Manel Nolla)

Avui comparteixo unes fotos d’una de les 70 masies que poblaven  la Marina perduda, més de 900 hectàrees plenes de cultius fins el mar, que ens van ser expropiades per posteriorment oferir-les a la ciutat de Barcelona. Actualment sols queda una d’elles, Ca la Pepa rehabilitada com a oficines, i que es troba molt a prop de on era cal Pepet Islenyo.

La Matilde Marcé diu el següent sobre aquesta masia: La Conxita es va quedar viuda molt jove i cal Pepet Islenyo va passar a dir-se ca la Conxita. Més tard també se’n digué cal Manel Nolla, el fill de la Conxita. En alguns plànols també he trobat el nom de casa Isleño, can Papel Sayo, cal Peret Isleny,… complicat,…

Al mapa veureu que forma part d’un conjunt de cases que es trobaven a l’encreuament entre el camí de Pau Redó (un topònim que encara existeix!!, és el nom de la carretera que va de l’Hotel Hesperia Tower fins el tanatori passant per sobre de la Gran Via), i la carretera del Campàs o antiga de València.

La següent fotografia la va realitzar Salva Grau Tena, ja veieu, quan començaven a fer Mercabarna, l’any 1968.


Però no era ben bé a Mercabarna, era on ara és l’aparcament del Makro. Us deixo la situació a una fotografia del google earth,…

La fotografia següent és de la construcció de Mercabarna, l’any 1969; he assenyalat la situació de la masia, o del que quedava d’ella,…

Aquesta següent la he tret del llibre de Julio Baños Soria, i suposo que es anterior. Existeix una altra fotografia de finals del 50 on es veu millor la casa, és als llibres que referencio de la Matilde Marcé i la Mireia Mascarell, el que passa és que no m’ha donat temps a demanar-lis permís per posar-la,… de totes maneres era cedida per Joan Salvadó i Casas, així que segurament no podran donar-me permís,… aix!!! els drets d’autor!

També he trobat al llibre de la Mireia Mascarell que era una de les masies on s’instal·lava un envelat per la festa Major de la Marina, que es celebrava el 8 de setembre (més o menys com la de Bellvitge). Aquest envelat i d’altres, i sobre tot les celebracions a l’ermita atreien a molts veïns del poble, que baixaven a peu, en tartana, o amb un servei especial dels autobusos Oliveras.

REFERÈNCIES

  • Els mapes utilitzats són els de sempre, els podeu trobar enllaçats aquí. Les dates són (1) anys 20, (2) 1914, (3) desconeguda, (4) desconeguda, (5) anys 40, (6) 1947, imatge de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
  • Cop d’ull als motius de L’Hospitalet” (1991) de Matilde Marcé i Piera, editat per l’Ateneu de Cultura Popular
  • “Imatges retrospectives de la Marina” (1997) de Julio Baños i Soria, editat per la Diputació de Barcelona.
  • “L’abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965” (2003) de Mireia Mascarell, editat per l’editorial Efadós SL

Fotografies de cal Pelat

Primer de tot donar les gràcies a Salva Grau Tena que m’ha enviat les dues primeres fotografies de cal Pelat que trobareu a continuació, i que serien de finals dels 60. La resta les he agafades d’aquí i d’allà, espero que a ningú molestí no haver-li demanat autorització.

Era una de les masies més grans, sinó la més gran de l’Hospitalet, tenia fins i tot una torre, des d’on es divisava tota la Marina. La seva façana principal donava al sud, amb una mica d’inclinació cap a l’est, com els blocs de Bellvitge. Es trobava entre la carretera de la vora del riu i la de la Feixa Llarga, de fet a l’alçada de la casa existia un camí que enllaçava les dues carreteres.

Cal Pelat es situava a l’antiga marina de l’Hospitalet, aquella que ens van expropiar el 1920 per fer un port franc, mai construït i que finalment es va convertir en la Zona Franca que tots coneixem. Si busquessin els seus fonaments, en el cas de que encara fossin allà, els trobaríem sota Mercabarna.

A sota deixo un parell de fotografies aèries, la primera crec que és de l’any 1969 i la segona és actual. He marcat on era cal Pelat, no la veureu ja que segurament la van tirar a terra quan van començar les obres de Mercabarna, a finals del 1968.

La següent és pràcticament igual a una de les anteriors, però feta a una altra època de l’any. Aquesta fotografia va ser la portada d’un dels pocs llibres que s’han escrit sobre la Marina, ho va fer Francesc Marcé i Sanabra l’any 1980, i es deia “Una mirada a la marina d’ahir. les nostres masies”.

La següent fotografia és propietat de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya i és la més antiga de totes, està datada entre 1890 i 1936. Posats a buscar diferències amb les anteriors fetes des d’un angle similar, el que més destaca és l’arbre de l’esquerra, un eucaliptus que es veu que va marxar abans que la masia. També  a la torre hi ha una finestra tapiada, a la porta principal no trobem la petita teulada per donar ombra, la xemeneia és diferent,… bé, les cases van canviant,…

Aquesta que ve si no recordo malament il·lustra el llibre de Joan Casas i Fuster “L’Hospitalet: un passeig per la història” i segurament també és dels 60.

L’última és del llibre del Centre d’Estudis “Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat com a eina de futur”, indispensable. La fotografia va ser una donació de Joan i Josep Estruch i podem veure una màquina de batre en ple funcionament a l’era de la masia. Aquestes màquines tenien una corretja de transmissió unida a un tractor (que quedaria a l’esquerra) que feia de motor. Servien per batre el blat que sortia pel conducte inferior, mentre que la palla sortia per un altre a més alçada, just damunt del paller. Aquest treball es feia a l’estiu, i abans de les màquines era un treball molt dur i que portava molt de temps, però també era un moment molt alegre ja que es recollia el fruit de la collita, en aquells temps el blat era una de les bases de la subsistència.

Com segurament heu observat no he parlat molt de la casa ni dels seus amos, la veritat és que pràcticament no he trobat informació. Sé que la casa ja existia l’any 1863, ja que surt a una llista de masies feta per l’ajuntament sota el nom de “Casa Palat”, situada a 55 minuts del poble cap al Migdia.

I res més, si teniu cap més informació ja sabeu,…


Afeccions de la riuada del 20-21 de setembre de 1971

Avui es compleixen 40 anys de l’última riuada del Llobregat, que va afectar a molts municipis de la comarca veïna, dintre d’un context de destructives inundacions a gran part de Catalunya. A Cornellà no es van produir víctimes mortals, però els desperfectes van ser molt quantiosos, sobre tot al barri Centre, Riera i Almeda; això va fer que aquelles dates encara no s’hagin esborrat de la memòria de molts cornellanencs, i a partir d’avui es commemoren aquests fets amb una exposició de la que deixo enllaços a sota.

Nosaltres no ens vam lliurar de les aigües enfurismades del Llobregat, també van penetrar dins de la nostra ciutat, principalment al barri de Bellvitge, un barri en construcció frenètica, pràcticament sense urbanitzar, on la riada va afectar a moltes famílies que vivien a les plantes més baixes.

Miguel Sanz i Parera ens descriu la riada així: “Les fortes pluges concentrades a la Serralada Pre-litoral motivaren la inundació més gran que es coneix del Llobregat en els darrers temps, possiblement semblant a la de 1617 (Any del Diluvi). Tot el delta quedà inundat. Les aigües penetraren per la part baixa de Cornellà fins a l’entrada de l’Hospitalet, i en alguns punts arribaren a una aLçada de 3 metres. La zona coberta per les aigües queda delimitada pel camí del Mig, el carrer de la Marina, la cruïlla de la Gran Via amb el pont del tren i el barri de Carbonell fins a la Zona Franca. A Bellvitge el nivell de l’aigua arribà fins el segon pis d’alguns blocs i es van omplir d’aigua 45 habitatges, cosa que obliga a evacuar 96 families. Els col·legis del carrer d’Europa és negaren d’aigua entre 60 i 100 cm d’alçada. S’inundà tota la zona agrícola de la Marina, una trentena de naus industrials i Mercabarna. La zona afectada fou d’unes 200 Ha entre àrees industrials i agrícoles.

Amb el text anterior he fet aquest mapa sobre les dimensions de la zona inundada, on també indico la situació de les quatre fotografies següents. D’altra banda, al text anterior diu que va afectar als col·legis del carrer [avinguda] d’Europa, però aquest carrer queda a la zona no afectada, en altres llocs també he llegit que va afectar al Gornal, on encara no havia començat la construcció dels blocs, però existien els habitatges dels carrers de Campoamor i de Finestrelles,…

 

A continuació també deixo tres articles del diari La Vanguardia sobre les inundacions a Bellvitge.

Cal dir que el bloc de l’avinguda de Amèrica a que es refereix l’article del 10.10.1971 des de llavors es coneix com el bloc de la riada, i no és altre que el de les escales 71 a 81, el que es troba entre el passeig de la Rajola i la plaça de la Cultura. El tema dels baixos inundats portaria cua, i crec que encara avui no es poden fer servir com habitatges.

REFERÈNCIES

L’HOSPITALET

CORNELLÀ