Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “Mireia Mascarell

La caseta modernista de la Tecla Sala, 1937

Suposo que tots alguna vegada o una altra heu visitat algun equipament de l’antiga fàbrica de filatura de cotó de la Tecla Sala, per tant crec que no fa falta situar aquest petit edifici que es troba just davant, on gira la rampa que puja cap a la biblioteca.Aquest és un dels edificis més macos de la ciutat, una petita joia (com diu la Cristina García) modernista amb la decoració característica d’aquest estil: relleus florals que emmarquen portes i finestres, esgrafiats també florals sota la cornisa, respiralls ornamentats amb relleus, vidres de la parts superior gravats amb àcid, coronaments decorats amb el cap d’una dona amb els cabells embolicats amb flors,…

I a més de maco està envoltat d’algun que d’altre misteri, el primer és què per ara no es coneix qui va ser l’arquitecte, i tampoc l’any de la seva construcció. La primera referència que s’ha trobat de la caseta data de 1916 i és un dibuix de tota la fàbrica realitzat per F. Xumetra on podem veure-la, aquest dibuix es troba a l’entrada de la biblioteca, i ja el vaig compartir aquí mateix fa un temps.

La data anterior es propera a 1913, quan Joan Riera i Sala (¿?-1926) i Tecla Sala i Miralpeix (1886-1973) van comprar la fàbrica a la família Basté, propietària des de l’any 1889  (encara que alguns edificis són més antics, concretament de l’any 1855, quan era un molí paperer). En principi, encara no sé per què, es considera que l’edifici es posterior al 1913, però no hi ha probes de que no fos la família Basté la que va manar construir-lo, per exemple a Claudi Duran i Ventosa (¿? -,1925), l’arquitecte que va construir al 1893 el gran edifici on es troba la biblioteca.

Després d’introduir una mica la historia de la caseta continuem amb un altre “misteri” que no té res a veure amb els anteriors i que m’ha sorgit al descobrir aquestes fotografies de l’arxiu Zerkowitz i realitzades per Adolfo Zerkowitz (1184-1972).

Resulta que a l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana disposen de dues imatges del mateix lloc, també amb els nens i nenes al pati, amb els gronxadors, amb l’obra de la casa a la mateixa posició,…. semblen fetes al mateix dia però lògicament no el puc assegurar. Van ser publicades al llibre l’Abans de la Mireia Mascarell (pàg. 582), on es diu que es van realitzar a l’any 1937 i que són de l’escola bressol de la fàbrica, a més identifica a dos nens, el Vicenç i la Carme Ortí, fills de la Carme Travé, una veïna de Sant Josep treballadora de la fàbrica.

Per situar-nos una mica més, cal dir que en el moment que ens situem, la Tecla Sala, la propietària de la fàbrica, ha marxat exiliada cap a Paris i l’empresa ha estat col·lectivitzada per la CNT, com la gran majoria de les de la ciutat. De fet l’historiador Miquel Izard, al seu article “Vida quotidiana en un país en guerra i revolució”, diu que la de la Tecla Sala va ser la primera llar que es va organitzar a una fàbrica de l’Hospitalet

Les imatges de l’arxiu Zerkowitz  no estan datades però indiquen un altre tipus de llar d’infants, diuen que la llar era d’Assistència Infantil, m’explico,… Tal dia com avui, fa 75 anys, es podria dir que es va iniciar la Guerra Civil; Barcelona i voltants era una de les zones republicanes, que dies després es va transformar en receptora de milers de nens i nenes que fugien dels llocs de conflicte. Diferents entitats van formar el Comitè Central d’Ajut als Refugiats, i una d’aquestes entitats era Assistència Infantil.

Després de fer molta recerca les hemeroteques sobre aquesta entitat i també sobre Ajut Infantil de la Reraguarda, un altra entitat també molt important, no he trobat cap referència a cap llar d’infants a la nostra ciutat, però que quedi clar que això no vol dir que no es fes servir per aquesta causa, ja que aquestes llars es mantenien amb cert secret, inclús pot ser, a pesar del seva petita grandària, que la funció fos doble?

En tot cas quan veieu aquesta caseta, a pesar de les incògnites sobre el seu origen,  segur que tindrà una altra dimensió per vosaltres. A les imatges següents podreu veure aquesta petita llar d’infants de 12 plats, per dins i per fora: el pati, l’aula de treball, el dormitori i el menjador

Aquestes últimes imatges són propietat de l’arxiu Zerkowitz, fons que comença a l’any 1915 i continua fins a l’actualitat; consta d’unes 80.000 fotografies d’Espanya, principalment de Catalunya, de les quals 10.000 les podeu trobar a la seva pàgina web. He contactat amb ells per tal de poder compartir aquestes imatges aquí, i m’han contestat molt positivament. De fet ells estan oberts a cedir els drets i inclús fer ampliacions sota pressupost.

REFERÈNCIES

Anuncis

La Torre Serra, XIX-XX

El nom de Can Serra al barri li ve d’una masia que es deia així,  i a la masia li venia el nom de Josep Serra i Font, un navilier molt important del que estic recavant dades, però que encara em queda una mica-bastant,… deixo a sota algunes referències que he trobat per si algú també està interessat en aquest home.

Mentre, buscant a les pàgines de subhastes online, he trobat aquestes dues imatges de la Torre Serra, que es veu que és com li deien al canvi de segle XIX-XX.

Aquesta casa es va construir a mitjans del segle XIX com a residència d’estiueig, però l’any 1905 va succeir un fet tràgic: en una ventada va caure una de les xemeneies i va matar a tres membres i malferir un altre de la família que feia de masovera, els Pañella. A partir d’aquest accident la torre es va tirar a terra i en poc temps es va construir una altra més moderna al mateix lloc.

D’aquesta primera torre conec dues imatges més al llibre de la Mireia Mascarell i les dues es diferencien en el mateix que aquesta, en la balconada del primer pis. Basant-me en el treball de la Mireia, crec que puc dir que aquesta primera imatge és de finals del segle XIX, i la segona, amb una balconada continua a tot el pis, de principis del segle XX. Encara que els arbres no sembla que hagin crescut molt entre les dues imatges, no?


REFERÈNCIES 

REFERÈNCIES SOBRE JOSEP SERRA I FONT


Segona Torre de Can Serra

La imatge d’avui és la típica de dues fotografies del mateix lloc o es veu l’abans i l’ara, però l’ara és de l’any 1986, i per tant seria, en tot cas, l’abans i el molt abans.

Pot ser la imatge més interessant és la de la dreta. Ja sé que no es veu be, però d’aquest edifici, que seria la segona torre de Can Serra, no he vist cap més, així, amb una visió general. De la primera torre sí, però encara no tinc permís per posar-la,…

Sols dir que aquesta segona torre a la Guerra Civil va ser l’hospital de la Maternitat, que va ser retornat als propietaris després finalitzat el conflicte, la filla dels hereus es va casar amb un armador provinent del nord d’Espanya, se’n van anar tots dos a viure a Madrid, i com ja no l’utilitzaven i el preu del terreny havia pujat molt, se la van vendre,… a l’any 1964 es donava la primera llicència per construir els edificis de Can Serra.

Mentre buscava informació sobre Can Serra m’he trobat aquest text escrit ahir per la “Júlia”, on a partir dels records i una retrovada amb el barri parla de l’ara i de l’abans,… com la foto.

REFERÈNCIES

  • Imatge del llibre “Cinquanta-quatre relats d’immigració” (1986), d’en Jaume Botey Vallès.
  • Text basat en el llibre” L’Abans. L’Hospitalet de Llobregat 1890-1965″, 2003, de Mireia Mascarell (aquest llibre es troba a qualsevol biblioteca de la ciutat)

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Ana Villaescusa Q fort el canvi!!!
  2. Cristina Martín Campos Que bonic!!! Jo he viscut a aquests edificis fins als 19 anys, els meus avis continuan vivint, i jo continuo vivint a Can Serra peró una miqueta més a dalt, quina gracia coneixer una miqueta d’historia de casa meva …
  3. Oscar Cuesta Se suposa que la casa de la foto de la dreta es trobaria ara mateix dins el Parc de Can Cluset, el que fa molts anys era la CAMPSA.
  4. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) No Oscar, aquella casa era Can Cluset,… ho pots veure aquí:
    https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/masies-indrets/can-serra-masies-indrets/