Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “modernisme

La caseta modernista de la Tecla Sala, 1937

Suposo que tots alguna vegada o una altra heu visitat algun equipament de l’antiga fàbrica de filatura de cotó de la Tecla Sala, per tant crec que no fa falta situar aquest petit edifici que es troba just davant, on gira la rampa que puja cap a la biblioteca.Aquest és un dels edificis més macos de la ciutat, una petita joia (com diu la Cristina García) modernista amb la decoració característica d’aquest estil: relleus florals que emmarquen portes i finestres, esgrafiats també florals sota la cornisa, respiralls ornamentats amb relleus, vidres de la parts superior gravats amb àcid, coronaments decorats amb el cap d’una dona amb els cabells embolicats amb flors,…

I a més de maco està envoltat d’algun que d’altre misteri, el primer és què per ara no es coneix qui va ser l’arquitecte, i tampoc l’any de la seva construcció. La primera referència que s’ha trobat de la caseta data de 1916 i és un dibuix de tota la fàbrica realitzat per F. Xumetra on podem veure-la, aquest dibuix es troba a l’entrada de la biblioteca, i ja el vaig compartir aquí mateix fa un temps.

La data anterior es propera a 1913, quan Joan Riera i Sala (¿?-1926) i Tecla Sala i Miralpeix (1886-1973) van comprar la fàbrica a la família Basté, propietària des de l’any 1889  (encara que alguns edificis són més antics, concretament de l’any 1855, quan era un molí paperer). En principi, encara no sé per què, es considera que l’edifici es posterior al 1913, però no hi ha probes de que no fos la família Basté la que va manar construir-lo, per exemple a Claudi Duran i Ventosa (¿? -,1925), l’arquitecte que va construir al 1893 el gran edifici on es troba la biblioteca.

Després d’introduir una mica la historia de la caseta continuem amb un altre “misteri” que no té res a veure amb els anteriors i que m’ha sorgit al descobrir aquestes fotografies de l’arxiu Zerkowitz i realitzades per Adolfo Zerkowitz (1184-1972).

Resulta que a l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana disposen de dues imatges del mateix lloc, també amb els nens i nenes al pati, amb els gronxadors, amb l’obra de la casa a la mateixa posició,…. semblen fetes al mateix dia però lògicament no el puc assegurar. Van ser publicades al llibre l’Abans de la Mireia Mascarell (pàg. 582), on es diu que es van realitzar a l’any 1937 i que són de l’escola bressol de la fàbrica, a més identifica a dos nens, el Vicenç i la Carme Ortí, fills de la Carme Travé, una veïna de Sant Josep treballadora de la fàbrica.

Per situar-nos una mica més, cal dir que en el moment que ens situem, la Tecla Sala, la propietària de la fàbrica, ha marxat exiliada cap a Paris i l’empresa ha estat col·lectivitzada per la CNT, com la gran majoria de les de la ciutat. De fet l’historiador Miquel Izard, al seu article “Vida quotidiana en un país en guerra i revolució”, diu que la de la Tecla Sala va ser la primera llar que es va organitzar a una fàbrica de l’Hospitalet

Les imatges de l’arxiu Zerkowitz  no estan datades però indiquen un altre tipus de llar d’infants, diuen que la llar era d’Assistència Infantil, m’explico,… Tal dia com avui, fa 75 anys, es podria dir que es va iniciar la Guerra Civil; Barcelona i voltants era una de les zones republicanes, que dies després es va transformar en receptora de milers de nens i nenes que fugien dels llocs de conflicte. Diferents entitats van formar el Comitè Central d’Ajut als Refugiats, i una d’aquestes entitats era Assistència Infantil.

Després de fer molta recerca les hemeroteques sobre aquesta entitat i també sobre Ajut Infantil de la Reraguarda, un altra entitat també molt important, no he trobat cap referència a cap llar d’infants a la nostra ciutat, però que quedi clar que això no vol dir que no es fes servir per aquesta causa, ja que aquestes llars es mantenien amb cert secret, inclús pot ser, a pesar del seva petita grandària, que la funció fos doble?

En tot cas quan veieu aquesta caseta, a pesar de les incògnites sobre el seu origen,  segur que tindrà una altra dimensió per vosaltres. A les imatges següents podreu veure aquesta petita llar d’infants de 12 plats, per dins i per fora: el pati, l’aula de treball, el dormitori i el menjador

Aquestes últimes imatges són propietat de l’arxiu Zerkowitz, fons que comença a l’any 1915 i continua fins a l’actualitat; consta d’unes 80.000 fotografies d’Espanya, principalment de Catalunya, de les quals 10.000 les podeu trobar a la seva pàgina web. He contactat amb ells per tal de poder compartir aquestes imatges aquí, i m’han contestat molt positivament. De fet ells estan oberts a cedir els drets i inclús fer ampliacions sota pressupost.

REFERÈNCIES

Anuncis

Carrer del Progrés, 70

Avui que fa bon dia farem una petita visita al nostre patrimoni arquitectònic, concretament a un dels edificis amb la façana més maca de la nostra ciutat; es troba al número 70 del carrer del Progrés, al barri de Collblanc, i com veieu és un edifici amb planta baixa dedicada al comerç i dues plantes dedicades a habitatges.

Segons la seva fitxa (72) al Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic es desconeix l’autor i tampoc s’han trobat els plànols a l’arxiu, el que sí es sap és que l’edifici es va registrar al cadastre cap a l’any 1915.

Si amplieu la imatge veureu els elements florals esculpits i de pedra artificial de la part superior de l’edifici.

Les dues imatges anteriors són de la planta baixa, amb les llindes de les portes carregadíssimes de flors. Com veieu quan vaig fer les fotos era ja una mica tard i m’han quedat algunes zones obscures.

Es una llàstima que el comerç no aprofiti la magnífica decoració de la façana i que sols es preocupi d’il·luminar els seus rètols amb aquesta llum tan potent. Pot ser una adequació del rètol als motius i colors de la façana, i una il·luminació de tot el conjunt li donaria més bellesa a les entrades i atrauria a més clients.

Aquesta imatge preten mostrar que sobre tot al voltant de la porta d’entrada als habitatges existeixen alguns problemes de deteriorament del recobriment que segurament caldria restaurar per tal de que no arribi a majors.

Per últim aquest es l’aspecte que mostrava l’edifici al gener de 1995,  la decoració floral a la planta baixa estava pintada de negre i la resta era blanca, no sé,…

D’altra banda aquesta imatge ens permet veure una part de la casa que jo no he pogut captar degut als arbres, són els arcs que es poden observar a la paret mitgera, la paret que dona a l’edifici del costat, el de color vermell. Aquests arquets són cecs, i segons la seva fitxa imiten les arqueacions lombardes de les esglèsies romàniques, també destaca la barana simulant merlets (viquipèdia)

REFERÈNCIES

Fitxa 72 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat