Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “montjuic

L’hipòdrom de Casa Antúnez

L’hipòdrom de Casa Antúnez es va inaugurar el 2 de maig de 1886, per les festes de la Mercè, encara que ja es feien carreres des de l’any 1882 (aquestes dates poden variar molt depenent de la font consultada). Es situava a la Marina de Sants, pràcticament a tocar del límit amb l’Hospitalet de Llobregat, tal com veieu al mapa inferior, moltes dècades més modern.

Sobre tot la burguesia i també l’aristocracia acudien en massa des de Barcelona i emplenaven la gran tribuna orientada cap a Montjuïc; el gran públic, amb menys medis, es situava a la barrera, cara al sol. Es van celebrar importants reunions hípiques i van assistir grans personalitats.

L’any 1933 es van deixar d’organitzar carreres periòdicament, i ja des de 1931 ja s’havia perdut assistència, ja no corrien els pura sangre i solsament ho feien els “trotones” tirant de carrets. Les dues exposicions universals van motivar la immigració de moltes persones que van envoltar de barris d’obrers l’hipòdrom, es veu que això li va fer perdre glamour, i a més va deixar de rebre ajudes. L’any 1934 es va decidir enderrocar-lo.

En aquells anys, fins 1920, el nostre municipi arribava fins el mar i la Riera Blanca era la frontera amb Barcelona. Imagineu-vos tot ple de camps amb Montjuïc i la farola com únics elements sobresortints i en mig un hipòdrom com a punt d’atracció de l Barcelona de l’època,… pagesos, pescadors, burgesos, aristòcrates,…

Fins a 1920 l'Hospitalet arribava fins la platja i el límit amb Barcelona era la sèquia de la Riera Blanca, que trobareu just a l'esquerra de l'hipòdrom.

Es estrany però la majoria de imatges que he trobat són de persones als voltants de l’hipòdrom. Aquesta és una de les poques imatges que he trobat de les instal·lacions,… es sap que disposava de pati per carruatges, quadres, jardins, restaurant,… espero que mica en mica es vagin obrint els arxius.

La tribuna era de fusta i tenia una capàcitat per 2.500 persones. Uns metres cap enrrere estava la forntera amb l'Hospitalet.

Però si hi ha un fet que sobresurt a la història d’aquest lloc, és que aquí es va realitzar el que es considera el primer vol a motor d’Espanya. Eren les 16:59 del 11 de febrer de 1910, quan el francès Julien Mamet (també l’he trobat com a Lucien Mamet), amb un monoplà Blériot XI, amb motor Anzani de 25 cavalls, fa el vol d’exibició pel que havia estat contractat per la barcelonina Sociedad de Locomoción Aérea i el Aero Club de Madrid. Podreu trobar informació i imatges a patades sobre aquest fet a internet.

El Bléirot a Casa Antúnez, Montjuïc al fons.

El Bléirot a Casa Antúnez, la tribuna de l'hipòdrom al fons.

Julien Mamet a un Bléirot

El vol va durar 2 minuts i 8 segons, i va tenir temps de donar una volta a l’hipòdrom per darrera de la tribuna, i quan estava a 60 metres d’alçada va descriure un “elegant cercle” per enfilar una línia recta i aterrar. Després d’aquest primer vol va realitzar uns altres en dies successius, fins que un paparazzi de l’època es va creuar quan aterrava i es va trencar un ala a l’esquivar-lo,…

Aquest va ser el principi; si a la tarda ventosa del primer vol van acudir tan sols dues dotzenes de curiosos, que van embogir propagant la noticia per tota Barcelona, a la segona cita, dos dies després, va acudir mitja ciutat, que va sortir desil·lusionada ja que el vent no va deixar fer. El dia 17 Julien sí que va volar i va acabar sortint “a hombros” des de l’avió fins a la tribuna,… La passió per l’aviació acabava de començar. La ciutat havia vist amb els seus propis ulls que volar era possible,…


REFERÈNCIES

Anuncis

Montjuïc 1915-1923

Ja sé que Montjuïc no es troba a l’Hospitalet, encara que he llegit que a l’Edat Mitjana el nostre terme arribava fins al seus peus, ara som més petits… pel que vaig llegint el que tenim ara és una mínima part del que va ser el nostre terme, penseu que al primer terç del segle XX, Barcelona, entre queixalada per dalt de 50 ha, i superqueixalada de 900 ha per sota, ens va deixar a la meitat del que érem,… en fi,… és una mica tard per demanar qualsevol cosa, però que al menys no s’oblidi, que ningú ens expropií el record de que vam acceptar aquests retall pel progrés general a canvi d’un plat de llenties.

Com sabeu, la primera onada d’immigració, els mal anomenats murcianos (ja que de Murcia eren sols una part), van optar per viure a la nostra ciutat, per que hi havia molt de treball a Barcelona i establir-se aquí els sortia més barat. Hi havia feina per la construcció del metro, per la construcció a Montjuïc de l’exposició Universal de 1929, i també es van establir moltes indústries al nostre territori per abastir les obres citades, com les conegudes bòbiles del Samontà.

De 12.360 habitants al 1920 es va passar a 37.650 al 1930, això vol dir triplicar la població en 10 anys. l’Hospitalet es va convertir en la ciutat amb més tassa de natalitat i creixement absolut de tota Catalunya. Al 1930 el 78% de la població que vivia a l’Hospitalet era de fora, amb tots els problemes de convivència que provocava això. Actualment ens trobem a nivells del 25% i ja veieu,…

En fi, avui us presento un dels atractius que va fer que aquesta nova població, pot ser els vostres pares o avis, optés per quedar-se a prop de Barcelona: les obres de Montjuïc, i ho faig amb aquesta imatge que forma part d’una fantàstica exposició de fotografies que es conserven a l’arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Us deixo l’enllaç a sota.

Que dir de la imatge,… jardiners plantant “al borde del abismo” mentre a sota els picapedrers retallen les pedres de la cantera,… una fotografia magnífica, en la meva humil opinió

REFERÈNCIES


La Marina des de Montjuïc a principis de segle XX

Aquesta fotografia és de principis del segle passat i es va fer des de la muntanya de Montjuïc. El que veiem és Can Tunis o Casa Antúnez i la seva platja, al terme municipal de Barcelona, però també al fons de tot, a sobre de l’horitzó, es pot veure una petita taca blanca que ens senyala l’Hospitalet de Llobregat, ja que el que veiem és el far de la Torre del riu Llobregat, que encara sembla lluny de la platja. La platja de l’Hospitalet anava des de l’última xemeneia que es veu a toca de l’aigua fins el Llobregat, darrere, molt a prop del far.

Es poden trobar centenars de fotografies realitzades des de Montjuïc cap a Barcelona, però molt poques mirant cap aquest costat, i menys tan antigues, per aquest motiu i encara que la Marina de l’Hospitalet, la Marina que ara és el port i la Zona Franca de Barcelona, es veu molt lluny, no he dubtat en mostrar-la.

A data 15.01.2011 incorporo una imatge panoràmica (8168×2819) de la zona a l’actualitat.

REFERÈNCIES

Imatge: http://www.lamarina-zonafranca.com/

COMETARIS AL FACEBOOK

  1. Pepi Celades Canut volem la platja de L.Hospitalet¡¡¡¡
  2. Pepi Villar Villar aquesta foto es fantastica sens dubte la platja de l´hospitalet va se un atracament a la ciutat per els que manaven allavorens llastima no poger fer res per remediaro

El creuer Canarias, 10 de novembre de 1936

Ja sé que esteu pensant,… què té a veure el creuer Canarias amb la nostra ciutat? Res, bé,… una mica,… però deixeu que m’expliqui,…

Primer dir que sí, que és el Canarias, es a dir, el vaixell insígnia de la flota espanyola pràcticament mentre va existir, des de 1931 fins al 1977. Tenia una eslora de 194 m, una manga de 19,5 m, 16 canons (8 de 203 mm i 8 de 120 mm), 12 tubs llançatorpedes, una tripulació de 800 homes,… mireu la Wikipèdia.

Durant la Guerra Civil va caure en mans de la dreta, i a més d’enfonsar 34 vaixells, es va dedicar a bombardejar les costes espanyoles, com la de Barcelona, on el seu objectiu principal es veu que era la CAMPSA, però al moment de l’atac es veia tan poc que van decidir disparar a ull entre la farola de Montjuïc i la del Llobregat

16 anys abans, part d’aquest territori, principalment agrícola, era de l’Hospitalet de Llobregat, i al 1936 encara vivien i treballaven molts hospitalencs,… i d’aquí és la mica que té a veure amb la nostra ciutat. Una mica.

Concretament l’atac va ser el dia 10 de novembre de 1936, passades les 10 de la nit, des de 14.000 metres de la costa i amb les 4 torres de canons de 203 mm. Es van efectuar 21 canonades amb granades d’alt explosiu durant uns 7 minuts.

Va ser el primer atac sobre Barcelona a la guerra i va ser tan sobtat que Radio Barcelona va continuar la seva programació. Al dia següent també va passar desapercebut, tant per les autoritats com per la premsa.

No he trobat res sobre víctimes o desperfectes, però si va passar tan desapercebut suposo que no van ser molt grans,… o sí.

REFERÈNCIES


Les ordinacions de l’Hospitalet de Llobregat, 1475

Al segle XII existien dos nuclis diferenciats al territori que anava des de Sant Pere Màrtir a la mar i de Montjuïc fins al riu; el més antic, al voltant de Santa Eulàlia de Provençana, i un de nou al voltant de l’hospital de la Torre Blanca, i que va se el que donar nom a la nostra ciutat. 

Al segle XV aquest últim nucli ja tenia nom, es deia La Pobla de L’Hospitalet, i havia aconseguit construir la seva església pròpia. Eren moments difícils, després de la guerra civil catalana (1462-1472), amb males collites i l’atac de la pesta, però el 10 de setembre de 1475 la Pobla decideix redactar les seves ordinacions (document que podeu trobar sencer a l’enllaç) i on es tracta del manteniment econòmic de l’església i sacristia de Santa Eulàlia; de la classificació dels habitants segons els seus béns (maiors, miyans e menors), de l’admissió dels foranis (no naturals de l’Hospitalet) a la comunitat amb igualtat de drets i deures, i de donar veu i vot per a tothom.

Diu Jaume Codina “Els prohoms dirigents de l’Hospitalet, poble sense jurisdicció feudal, convoquen també els pobres. Haurien pogut no fer-ho i decretar els talls o impostos corresponents amb caire obligatori, tal com repetidament s’esdevindrà després a la mateixa localitat. Però el 1475, època de pobresa, convoquen també els pobres. Dins d’una societat rígidament estructurada, trets com aquest, de precocitat social, confereixen a l’Hospitalet un lloc d’honor entre les nostres comunitats”. Cal dir també que convoquen a dues dones i aquest fet no és força usual ja que aquestes en aquella època no podien intervenir en la política municipal ni gairebé en la vida pública.”

REFERÈNCIES


Sèquia de l’antiga Marina, 1919

Sèquia que es dirigeix cap a la Farola del Llobregat (o Far de la Torre del riu Llobregat) a l’any 1919, quan encara era de l’Hospitalet de Llobregat. Un any després, juntament amb 70 masies i més de 900 Ha, seria expropiada per fer un Port Franc que mai es va portar a terme. Anys més tard tot passaria a mans de Barcelona.

He intentat trobar el nom de la casa que es veu a l’esquerra, la que tapa la muntanya de Montjuïc, però no ho veig clar. Les xemeneies que es veuen podrien ser les de la fàbrica de Can Boada y Buhigas, que es situaven just al límit de l’Hospitalet de Llobregat amb Sants, encara que les veig molt lluny, també podrien ser les de Casa Antúnez. La sèquia podria ser la que es deia “del far”, però no m’acava de quadrar l’angle,… m’ho he de mirar amb més calma,… mireu aquest plànol,…

REFERÈNCIES
Autor: Salvany i Blanch, Josep, 1866-1929 Font: Biblioteca de Catalunya

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Antonia Junyent Vila recorodo que anaven a la platge de la farola tot molt divertit amb tota la familia
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Hola Antonia, en aquest grup trobaràs fotografies de la platja!
  3. http://www.facebook.com/group.php?gid=190223376538
  4. Imma Jodar Esta foto me ha recordado al Delta del Ebro, y entonces pienso: qué desgracia estar tan cerca de Barcelona! quizás en la actualidad nuestro entorno podría ser muy diferente.
  5. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina)
  6. Sí que se parece, sí,… Totalmente diferente, menos mal que aún nos queda el Prat
  7. Neus Nuñez aggggggg la marina es nostra !!!!!!!!!!