Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “Montserrat

Hostal de Santa Eulàlia, 1961

Avui escriuré una mica sobre l’Hostal Santa Eulàlia, inaugurat tot corrent per celebrar també la inauguració de l’antic camp de futbol de la ciutat, situat a Sant Josep, el 15 de maig de 1958.  Des d’aquell moment quasi tots els dinars-sopars oficials i oficiosos de la ciutat es van fer allà. Tots els equips que venien de lluny a jugar a la nostra ciutat, aquí venien a parar; també personalitats oficials, artistes, i un munt de turistes de totes les nacionalitats, però sobre tot d’Alemania, ja que al costat tenia el garatge d’Autocares Julià, on l’Europabús tenia l’estació terminal. Lògicament també és celebraven batejos, comunions, casaments,… es a dir, que segur que hi ha un munt de fotos a les caixes que teniu a dalt de l’armari,…

L’establiment tenia 4 pisos, i fins a 8 al cos més alt; disposava de 50-60 habitacions, bar restaurant, menjador per 80 comensals, i dos grans salons, un per 100 i un altre per 300 persones.

Aquí teniu la seva situació, al carrer de Santa Eulàlia, a l’alçada del carrer de Martí Codolar.

Des de 1960, l’hostal el portava el senyor Josep Elias i Serra (1909-1991), que també s’encarregava de l’Hotel Colonia Puig, a Montserrat. El secundaven la seva germana Eulàlia i el seu marit Pedro Virgili Fortuny. A la Vanguardia es poden trobar anuncis dels plats de cuina catalana que realitzaven (escudella i carn d’olla, peus de porc, bacallà a la catalana,…) o també de plats més “internacionals” (sopa de formatge, pollastre grillé americana,…) fins al 1967, però segurament van tancar anys més tard, no he trobat quan.

Els preus de principis dels 60 pels banquets era de 120 pessetes per persona, i el dinar,… 50 pessetes! A sota teniu el menjador.

I aquí el bar,…

Aquesta fotografia és de Josep Elias, el més baixet, amb una de tantes personalitats que van passar per l’hostal, el que va ser campió mundial dels pesos pesats (1933-34), Primo Carnera.

Seguidament la pàgina que van pagar a la Vanguardia per fer-se publicitat., juntament amb les empreses que van col·laborar en la construcció.

Seguidament, un parell de dibuixos que he trobat a internet,…

REFERÈNCIES


La font de la roda i el monolit de La Florida

Com a continuació de l’article sobre la font de la roda de l’altre dia he recopilat totes les fotografies que s’han aportat fins ara a la pàgina de facebook. Ah! i que quedi clar que aquesta font no es la mateixa que la de la plaça del Repartidor.

Aquestes primeres les ha facilitades el Centre d’Estudis de l’Hospitalet i formen part del Butllerí d’Informació Municipal núm. 74, on podem veure la inauguració de la font el 14 de juny de 1972

El mateix dia es va inaugurar un monolit: a les imatges veiem a l’alcalde Matías España i al regidor del districte Francisco Fuentes, el qual va ser el gran impulsor del monument, agafant el mateix la pedra a la muntanya de Montserrat, en la que es va col·locar una imatge de la Moreneta.

Segons Jose Antonio Armero Mora hi havien peixos de colors, però els incívics dels 80 els robaven a les nits, a més de trencar la font en tantes ocasions que l’ajuntament es va cansar de reparar-la.

José David Castan també ens va aportar la següent imatge de les seves dues germanes junt a la font. També podem veure el gratacels més alt de La Florida i les línies elèctriques, i segons José Antonio Armero Mora, el mític camío de Muebles Chousa, que es veu que sempre aparcava al mateix lloc,… També en Macario Garci Garcia ens fa notar que en aquells temps l’herba no creixia als parterres.

La següent fotografia és dels inicis dels 80, on podem veure a l’Alex Molina amb la seva tieta el dia de la palma, i darrere l’edifici del famós SEPU. La font està plena crec que de runa, suposo que eren les malifetes que comentava abans.

José Antonio Armero Mora ens diu també ” Su desaparición fue una pena, pues recuerdo echarme la siesta con la ventana abierta y escuchaba como brotaba el agua del caño, que aparte de ser relajante se podían escuchar también los pajaritos cantando mientras bebían y se lavaban, posteriormente se bajaban al césped y se ponían bufados en el sol para secarse. Fue un pequeño oasis de animales de paso, me encantaba mirarlos cuando era un crio”. Aquests mateixos records també el tenen d’altres veïns i veïnes.

REFERÈNCIES


Publicació “El Faro del Llobregat”, 1917

“La Farola”, com es coneix col·loquialment, encara existeix dins del port, en mal estat de conservació i sense un futur clar ara per ara, oblidada i relegada a ser un trast vell.Però no sempre va ser així. Aquest edifici va ser tot un símbol de la ciutat i del Baix Llobregat, una referència al paisatge i un orgull per la comarca.

La imatge d’avui no és més que la capcelera d’una publicació que va existir entre 1914 i 1918 amb el nom del far, però és que al 1892 va existir una altra amb el mateix nom, i al 1985 va començar una altra, aquesta vegada amb el nom en català, que continua fins ara, i que és de les poques publicacions comarcals que existeixen al Baix Llobregat (amb l’Hospitalet de Llobregat inclòs)

A la imatge també es veu Montserrat, com a símbol de l’altre extrem del Baix Llobregat, i dos arbres fruiters situats a cada costat de la vall. El símbol de la graella forma part de l’escut de Sant Feliu de Llobregat, on s’editava la publicació, que juntament amb la palma, són els atributs del martir Sant Llorenç, patró de la ciutat des de 1542.

La Farola des de que es va inaugurar, al 1852, fins al 1920, es situava a l’Hospitalet de Llobregat,… però això es una altra història que podeu trobar a altres imatges.

MÉS INFORMACIÓ

 

 

COMENTARIS AL FACEBOOK

 

  1. Pepi Villar Villar ¿Seria possible? un passeig des de la gran via fins al far per poder gaudir del mar per als hospitalencs
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Diuen que en poc temps aconseguirem arribar al riu des de l’Hospitalet de Llobregat, fet que s’ha reivindicat des de fa molts anys. Arribar al far, que ara es troba en mig de la zona d’emmagatzematge d’hidrocarburs, és un somni.
  3. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Imatges del port: http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=376399&page=44
  4. Pepi Villar Villar de vegades els somnis es fan una realitat només fan falta Teson ganes i creure en ells encara que és cert que de vegades un miracle no ens ve malament
  5. Artur Garcia Juarez D’aqui deu venir la famosa frase: ” Vés a prendre vent a “la Farola…!”
  6. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Pepi, un miracle ven gros!. Artur, no la coneixia aquesta frase! pot ser, pot ser,… 🙂
  7. Carmen Lopez Vargas hola a todos y felicidades por la pagina me gusta y seria estupendo que desde hospitalet fueramos de paseo hasta la farola.mi padre nacio en las barracas de la farola ,que era de la villa de hospitalet mi padre nacio en 1907.
  8. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Hola Carmén, creo que se podría intentar, podría preguntar en el Museo de la ciudad a ver que posibilidades hay de que organicen algo así. No hay mucha distancia, quizás una hora y cuarto desde Bellvitge, lo que pasa es que entre Bellvitge y la farola sólo hay fábricas. Sobre el origen de tu abuelo es fantástico!! Me encantaría poder oir historias de aquel lugar!
  9. Carmen Lopez Vargas hola, no creas que hay muncha distancia. Hoy mi marido y yo hemos cogido la vici y hemos hido hasta el prat queriamos de hace ya tiempo ver lo que han hecho con la playa y hemos ido desde el gornal pero no hemos hido por la gran via .hemosido por la carretera antigua del part
  10. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Me puedes definir mejor el camino? es que la carretera antigua del Prat está un poco irreconocible,… Sobre lo que han hecho en el Prat está muy bien, yo tengo mi familia política en el Prat y voy bastante a menudo por esa zona.
  11. Carmen Lopez Vargas te digo tu sabes donde esta fecsa en gran via la calle que baja ,esta cerca de prosegur y caprabo
  12. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) OK, a ver si estas vacaciones me lo miro. Gracias!