Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “Núria Marín

Adéu al Pont de la Llibertat (INNOCENTADA!!)

Després de la trista dissolució, aquest mateix any, de l’associació l’Hospitalet Antifranquista Pont de la Llibertat, ara també ens deixa el seu símbol, el monument que van promoure, i que va materialitzar Eduard Arranz-Bravo fa tan sols quatre anys, com a homenatge de la nostra ciutat a totes les persones i entitats que van combatre la dictadura i que van lluitar per la recuperació de la democràcia.

Segons responsables de l’ajuntament no s’ha trobat una altra sortida que vendre el monument, ja que encara que no tenia cap despesa de manteniment, quedava per pagar una quantitat molt important a la foneria que va subministrar les més de set tones de bronze a l’autor, i que corrien a càrrec de l’ajuntament. L’alça dels preus dels metalls als últims anys fa ara inviable el pagament d’una quantitat que es preveia molt inferior. S’ha confirmat que aquestes despeses es cobriran amb la venda del monument, que en principi ja està aparaulada amb un particular, i que si no és així, s’optarà pel seu retorn a la foneria.

L’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, ha justificat la decisió argumentant que els monuments no són imprescindibles, i afirmant que prefereix la seva venda que tancar escoles bressol o casals de jubilats.

Ahir pràcticament per sorpresa van començar les obres per tal de descobrir els fonaments de l’escultura i així demà o demà passat elevar-la mitjançant una grua de grans dimensions. Una vegada al terra es fragmentarà i s’emmagatzemarà a una dependència municipal fins que es resolgui el seu fi.

Les reaccions d’alguns grups polítics del consistori no s’han fet esperar, CIU s’ha manifestat diametralment en contra, trobant la mesura desproporcionada; EUiA-ICV, socis de govern, han amenaçat amb que si això no es para de manera immediata trencaran el pacte de govern; PP i PxC encara no s’han pronunciat. L’autor, Arranz Bravo, es troba consternat amb la manca de sensibilitat de l’ajuntament i ha declarat que la seva impressió és que “la crisi s’ha d’afrontar amb realisme i no amb surrealisme, com sembla que s’està fent”

REFERÈNCIES

Noticia dels fets al lloc web Digital-h 

Anuncis

Notícies sobre la defensa de l’última zona agrícola

Avui parlarem de la mare de totes les batalles en defensa del patrimoni històric, identitari i mediambiental de la nostra ciutat als últims anys: la defensa de l’última zona agrícola de l’Hospitalet de Llobregat, també anomenada Cal Trabal. La història és una mica llarga però intentaré fer un petit resum per no cansar.

Diguem que tot comença quan Núria Marín entra al govern i planteja la reordenació d’aquesta zona, contradient el que des del propi ajuntament s’havia afirmat anys abans; a l’any 1997 grans titulars deien “La Marina será el oasis agrícola de L’H” o …

Doncs no, a l’estiu de 2008 les coses havien canviat de manera que els propietaris, públics i privats (alguns de renom), s’havien posat d’acord amb l’ajuntament i junts presentaven un projecte que deia que a canvi d’edificar a part de la zona agrícola, farien un parc per la ciutadania a la part restant.

La reacció va ser que tota la oposició i EUiA, socis de govern, es van manifestar en contra d’aquestes idees, fins i tot els partits d’esquerra, a excepció d’ICV, van entrar a formar part d’una plataforma, juntament amb moltes entitats i persones independents, que fins avui ha fet tot tipus d’actes per tal d’informar i mobilitzar a la ciutadania, així com per intentar parar el projecte.

A mitjans de 2009 el preprojecte es va presentar al llavors Departament de Medi Ambient i no li va agradar, com tampoc va agradar, per exemple, a la secció de patrimoni del Centre d’Estudis del Baix Llobregat. El fet és que des de llavors continuen les posicions enfrontades, però la crisi ha paralitzat tot.

Fa res vam tenir les eleccions i els antics socis de govern, ICV-EUiA, portaven aquest tema com a condició sense la qual no pactarien amb el PSC:

Però ICV-EUiA avui mateix ha pactat amb el PSC, i Cal Trabal diuen que s’abordarà més endavant,…:

Què voleu que us digui,…

REFERÈNCIES


Joan Perelló i Masllorens (1929-2011)

Ahir va morir als 82 anys Joan Perelló i Masllorens, va ser director d’una empresa química, regidor del nostre ajuntament al 1974 i alcalde accidental de l’Hospitalet quan va substituir a Vicente Capdevila Cardona, el 25 d’abril de 1977, ja que es presentava com a diputat a Las Cortes. Va precedir a Juan Ignacio Pujana Fernández, que va ocupar el càrrec després de les primeres eleccions municipals democràtiques, el 3 d’abril de 1979. Posteriorment, 1980-86, va presidir la Junta de Govern de l’Hospital de la Creu Roja i de la seva assemblea local. També era membre del Consell de Síndics de la ciutat; sinó erro, l’únic membre predemocràtic.

L’actual alcaldesa, Nuria Marín ahir va dedicar unes paralues: “un alcalde que va viure una de les etapes més interessants política i socialment a la ciutat, amb l’arribada de la democràcia i la legalització dels partits polítics”“era una persona molt dialogant i oberta a participar en actes importants, com la commemoració dels actes dels 75 anys de la concessió del títol de ciutat de L’Hospitalet o els actes de celebració dels ajuntaments democràtics”

Al llibre Història de l’Hospitalet podem llegir: “Persona de tarannà dialogant, acusat per l’oposició d’esquerres de ser l’home de palla del dimitit Capdevila, es manifestà impotent per a donar solucions, ni que fossin transitòries, al desgavell de la ciutat en tots els ordres. El mateix alcalde manifestà públicament la vigília de la fi del seu mandat que els problemes plantejats al Consistori hospitalenc no tenien solució sense una nova Llei de règim local, l’Estatut d’Autonomia i l’autonomia municipal. A la impotència política, s’hi afegir la seva solitud. Progressivament, i per causes diferents, van dimitir els regidors [Ramiro] Gallego Pinilla, Francesc Codina, Miró i Gomar. D’altres es mantingueren en una posició passiva i sembla que uns quants, entre ells Celestí Nolla, Mulet, Fossa i Vilaplana seguiren actius a l’equip municipal”. Cal dir que ens trobem dins de la transició democràtica espanyola, un moment molt complicat de governar, quan l’oposició d’esquerres, que tenia com a fita arribar al poder local, i juntament amb els sindicats i les associacions de veïns, porten a terme un allau d’accions reivindicatives sense precedents.

Buscant a Hemeroteques he trobat molts articles on es fa palès l’ambient d’aquells moments; per la quantitat d’informació trobada, recomano els articles de J. Macià i Macià a la publicació Setmanari del Baix Llobregat, que podeu trobar  a la secció de Premsa digitalitzada del Departament de Cultura

No vull acabar sense tornar a recomanar el seu llibre Passejant pel carrer d’Enric Prat de la Riba (2005), que vaig utilitzar a una article per extreure molts noms de lloc del barri de Sant Josep, d’on ell era. Va escriure més llibres: Un bocí de l’Hospitalet, una gent (1993) i va participar al llibre de la Matilde Marcé i Piera, Tres hospitalencs s’expliquen (1998), però aquests últims no els coneixia fins ara, així que no els puc recomanar,… Tots tres van ser publicats a la col·lecció Medusa de l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet de Llobregat, que Joan Perelló va ajudar a renàixer.

Descansi en pau.

REFERÉNCIES


El refugi de Torre Barrina

Avui a la radio he escoltat que a Gavà es preten rehabilitar i fer visitable un refugi antiaeri que van fer els obrers de la Roca a l’any 1938, i llavors he recordat que a la nostra ciutat existia un projecte similar amb el refugi que es va trobar sota la Torre Barrina (al parc de la Marquesa, Collblanc) quan l’estaven rehabilitant.

El 25 d’octubre del 2007, la primera tinenta d’alcalde i ara alcaldessa, Núria Marín, deia: “En paral·lel estem treballant el projecte de la recuperació d’un refugi antiaeri que es va trobar mentre s’estaven fent els sondatges per comprovar l’estat del parc i de la casa, per tant ara treballarem també per fer la recuperació d’aquest túnel antiaeri que recuperarem pel barri i per la ciutat perquè forma part dels petits vestigis que encara ens queden d’aquella època”.

També he trobat una altra referència el 24 de novembre de 2008 que diu “l’any 2009 és previst fer la recuperació i senyalització dels espais de memòria històrica de la ciutat, com el refugi de la Torre Barrina i la localització d’alguns dels més de 200 que, segons l’historiador Josep Ribes, hi ha a l’Hospitalet”

Precisament d’un treball de Josep Ribas Vinyals publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet és d’on he tret aquestes imatges de l’accés i de l’interior del refugi, que van ser realitzades per F. Xavier Menéndez. Al treball es diu que el refugi estava vinculat a una cuina popular de la CNT, i també que probablement és l’únic refugi de la ciutat que té condicions per ser visitable,… el que no sé és si ja es pot visitar ¿?

REFERÈNCIES

 


La maledicció de la medusa

Fa pocs mesos l’última zona agrícola de la ciutat, el poc que ens queda de la Marina, es trobava en perill d’ésser mig sepultada per més edificis, des de l’ajuntament, entre d’altres arguments, se’ns deia que era un gran projecte per un dels últims espais “cutres” de l’Hospitalet (!!)

Ara amb situació de crisi econòmica i també per l’arribada de les municipals ens arriben altres missatges: “El model de desenvolupament basat en l’urbanisme està obsolet, ja sigui per les dificultats econòmiques o perquè moltes ciutats com la nostra no tenen espai per seguir fent grans transformacions” (del Bloc de Núria Marin),… en fí ja veurem que passa quan tornin els diners,…

Aquests texts, que podeu fer més grans si piqueu a sobre d’ells, són un crit de Prou! a la destrucció que ha sofert el nostre territori durant els últims 50 anys. Els van escriure persones sensibles a aquest tema des de l’any 1966 fins al 1991. Espero que us agradin i us facin reflexionar.


Guàrdia Urbana amb uniforme de gala als anys 40

El diumenge es podia llegir al diari ABC: “Por razones difíciles de explicar, la alcaldesa de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), Núria Marín, ha decidido crear una unidad montada de la Policía local”

He fet una mica de recerca per veure si en el passat existia una unitat a cavall de la Guàrdia Urbana a la nostra ciutat, però no he trobat cap imatge, el que sí he trobat és una dels anys 40 amb tres agents vestits de gala a un acte a la plaça de l’Ajuntament. Aquesta imatge forma part de l’exposició dels 160 anys d’aquest cos.

 

COMETARIS AL FACEBOOK

  1. Miguel Beltrán Vidal ‎…en els 70, si…
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) probes, vull probes,… 🙂