Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “Paco Candel

Rafel Garrich i Masip (1930-1994) – Primera part

Li dic primera part a aquest article per que sóc conscient de que existeixen altres referències escrites sobre Rafel Garrich que encara no he consultat i sobre tot per que el dos quadres que avui comparteixo no representen la totalitat de la seva obra ni molt menys, sols és part del que he trobat des d’aquí, des del meu seient,…

Rafel Garrich i Masip va neixer a la nostra ciutat a l’any 1930, fill d’una família humil, el seu pare era carreter. De petit destacava per la seva facilitat pel dibuix, i el seu mestre, el senyor Lladós de l’escola Rossend Arús, va aconseguir-li una beca, però lamentablement un canvi a l’ajuntament ho va truncar tot, el pare de Rafel era de la Col·lectivitat de Pagesos i de la CNT, així que de beca,res; va entrar a treballar com a estampador a l’industria tèxtil, però sense deixar el dibuix, es va convertir en un autodidacta.

Entre els anys 1952 i 1958 també es va dedicar a dibuixar còmics per la Hispano Americana de Ediciones, de la que he trobat aquestes dues portades. També treballar per l’editorial Germán Plaza però no he trobat cap dibuix. He trobat a més que entre 1951 i 1961 va participar a les exposicions col·lectives que es realitzaven per l’entitat Amics de la Música.

A l’any 1980 fa la seva primera exposició al Museu d’Història de la nostra ciutat i des de llavors li van ploure els encàrrecs i va fer moltíssimes exposicions. Va viatjar a Rússia i a Paris, i quasi es queda allà permanentment pintant, s’ho van oferir, però va decidir que millor es tornava. Des de 1978 va ensenyar al taller de pintura de l’Ateneu de Cultura Popular, que des de que va morir, porta el seu nom.

Diu Rosa Salguero al seu article de la publicació l’Hospitalet: Rafael Garrich va treballar totes les tècniques del dibuix i la pintura, des del carbó a la tinta xinesa, la aquarel·la i l’oli. La seva obra és bàsicament costumista amb personatges marginats, obrers i especialment carreters, la feina del seu pare. Garrich sempre va sentir especial predilecció pels paisatges hospitalencs de la seva joventut com la zona rural de la Marina, on ara hi ha el barri de Bellvitge.

Les dues obres que he trobat mostren aquests dues aspectes, la primera mostra un el espantaocells a un terreny àrid, darrere un edifici que es sembla molt a l’ermita de Bellvitge,…

La segona imatge és la d’un carreter, l’ofici del seu pare.


Finalitzo, per ara, amb la descripció que feia Paco Candel de la seva obra a l’any 1981 “ .., Dueño ya de la habilidad, facilidad y perfección aludidas, Garrich se ha lanzado a captar en sus papeles el mundo que le rodea, y ese mundo que le ro dea ha sido y es el del trabajo, el de la vida cotidiana, el de los barrios y amb ientes humildes. Garrich hace un dibujo testimonial además de desenvuelto: testimonial y de denuncia además de lleno de arte y calidad. Garrich trabaja de estampador en Can Vilumara. Con sus dibujos no se aparta ni un ápice de esa clase social a la que por su oficio pertenece. Es más, parece como que este mundo de pequeñeces, dramas y detalles de cada día es el que le enamora y le emociona como ahora nos está enamorando y emocionando a nosotros. Gracias Garrich.

REFERÈNCIES

Anuncis

Francesc Candel Tortajada

Francesc Candel Tortajada  (Casas Altas, Racó d’Ademús, 31 de maig de 1925 – Barcelona, 23 de novembre de 2007)

Aquest mes el butlletí Xipreret de l’Ateneu de Cultura Popular publica a la seva secció “Hospitalencs Singulars” un text sobre Francesc Candel, i com jo també volia parlar d’ell, aprofito la coincidència.

Va ser regidor de Cultura a la nostra ciutat en representació del PSUC des de 1979 al 1983. He intentat trobar una fotografia d’aquella època però al final no ha estat possible i m’he trobat aquesta que va sortir a una entrevista feta per Manuel Anibal Álvarez dins de la Voz del Llobregat del 26 d’abril de 1974, on per exemple deia:

— Hospitalet es un gran centro receptor de inmigrantes. ¿A qué lo atribuyes?
— A que es una zona obrera. El inmigrante no puede ir a parar a las zonas ricas ni aristocráticas. Va a buscar a los suyos. Hospitalet cobijó en su barrio de La Torrassa a los inmigrantes de los años veinte. El fenómeno social de “La llamada” — esto es: llamar a los tuyos— se ha producido constantemente.

L’any 2000 va rebre el Premi d’Honor Ciutat de l’Hospitalet i l’any 2005 el Centre Cultural Barradas va acollir una exposició realitzada pel Col·legi de Periodistes, sobre la seva trajectòria professional.

Quan va morir des del nostre ajuntament es va dir que s’estudiaria la possibilitat de dedicar a Paco Candel algun equipament cultural,…

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Montse Baylach Piñol No fa anys, encara m ‘enrecordo de les eleccions al senat, per part del PSUC, Candel, Cirici i un altre k no m’enrecordo !!!!!
  2. Francisco Diaz La candidatura de Entesa dels Catalans era, Paco Candel, Alexandre Cirici y Josep Benet. Benet y Candel con el PSUC y Cirici con el PSC-PSOE muchos guardamos gratos recuerdos de esa campaña y de los mitines en Can Boixeres, en el campo del Hospi o en el Instituto de Can Serra, con Lopez Raimundo y el Guti.  ¡¡Cuantos años!!
  3. Francisco Diaz Por cierto he aqui los carteles de aquella campaña:
    http://cartelestransicion.blogspot.com/2008/09/elecciones-al-senado-en-barcelona-15-6.html