Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “Patrimoni arquitectònic

Mapa del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat

Com sabeu la nostra ciutat, com totes, té un patrimoni arquitectònic, però segurament el que no sabreu és quin és, ja que és complicadot trobar a internet quines edificacions formen part. A la nostra ciutat tenim 110 edificacions “protegides” que a partir d’ara aniré incorporant a aquest mapa (piqueu aquí!).

També volia recordar que aquest llistat té els dies comptats, es a dir,  és va aprovar al Ple Municipal el dia 6 de juny de 2001 i segons el que es diu a l’article 9  de la normativa del Pla Especial (pàg.12) el catàleg es revisarà cada 10 anys, per tant aquest termini s’esgota l’any que ve.

Cal també recordar que abans d’aquest catàleg existia una altre previ que es va aprovar al 1985 i que protegia 233 elements arquitectònics de la ciutat, per tant, des de l’any 1985 al 2001 es van rebaixar un 53% els elements a protegir; van quedar fora de protecció més de 100 elements. Esperem que a la revisió de l’any que ve no es descatalogui cap edificació i succeeixi tot el contrari.

Sobre la primera opció, per retirar un element arquitectònic del catàleg cal una d’aquestes circumstàncies, cito textualment:

a) haver desaparegut a causa de destrucció o ruïna involuntaria, sense perjudici del disposat al respecte en aquesta normativa;

b) ésser necessari el seu enderroc per previsions de planejament d’interès públic prevalent, quan no existeixi alternativa ponderada que permeti la seva conservació o incorporació com a dada del propi planejament;

c) acreditar-se fefaentment l’existència d’error de fet en l’apreciació dels motius que varen aconsellar la seva inclusió;

d) demostrar provadament la pèrdua de l’interès cultural i obsolescència dels criteris d’avaluació que motivaren la inclusió.


Molts edificis del catàleg del 2001 s’han rescatat de la ruina, a altres no ha estat necessari fer-lis res ja que els seus propietaris els mantenen en perfecte estat, però uns altres resten a l’espera en cada dia pitjor estat. Podem citar, per exemple, al barri de Bellvitge:

Cal Masover Nou (Masia del segle XVII)

La Torre Gran (Col·legi dels franciscans del segle XIX)

Els dos, abandonats pels seus propietaris. A més de ja no tenir pràcticament teulada, es troben plens d’esquerdes de por. Espero que no caiguin i així donin motius per ser descatalogats al pròxim catàleg, encara que pot ser algú estaria content,…

REFERÈNCIES

Imatges de l’AV de Bellvitge


Des del camí de la Fonteta, 1921

No fa molt vaig mostrar una imatge d’una casa del camí de la Fonteta al 1914, una casa de plata baixa i un pis amb quatre persones al balcó, no sé si la recordeu. En Manuel Domínguez m’ha facilitat una nova fotografia de la zona, però en aquest cas del paisatge que es veia des d’aquesta casa a l’any 1921.

La fotografia és de la Teresa Casals, una dona que està lluitant juntament amb els seus veïns i veïnes per que aquesta casa i la resta que n’hi ha al camí de la Fonteta no siguin enderrocades de manera capritxosa. Dic capritxosa per que a l’any 1976 a algú sense legitimitat democràtica li va donar per escriure que aquestes cases no havien d’existir, encara que estiguessin escripturades, i també ho dic per que a l’any 2008  a algú amb majoria absoluta, en un ple municipal, sense avisar ni informar als veïns afectats, va decidir aplicar el caprici anterior per tal de construir més pisos.

Estic preparant un article sobre aquest conflicte amb més dades, així que ho deixo per ara i avui, a partir de la mateixa fotografia, m’agradaria parlar d’un altre crim urbanístic sobre el patrimoni històric de la ciutat. Si amplieu la imatge, a l’alçada de la locomotora de vapor, a la dreta, veureu un edifici més alt i blanc; bé, per situar-nos, just darrera ens trobaríem a la part més alta de la rambla de Just Oliveras; concretament aquest edifici es diu Casa Sabadell, ja que el propietari va ser en José Sabadell Casasel.

Si mirem cap a l’esquerra es veuen tres casetes blanques, aquestes són les denominades “Cases Barates” que va construir en Ramon Puig i Gairalt entre 1914 i 1915, i que actualment formen part del nostre Patrimoni Arquitectònic. Ara, si mireu a la imatge inferior veureu que sols van sobreviure dues casetes. On està la tercerA? Doncs encara no sé quan, però crec que als anys 60, algú la va tirar a terra i al seu lloc va construir aquest edifici tan alt i estret, sense cap valor arquitectònic.

Cadascuna de les cases barates era diferent tant a l’interior com a l’exterior, encara que la façana frontal de la desapareguda era més o menys simètrica a la del mig, la que trobem situada a la dreta a la imatge superior, el que hem perdut és la possibilitat de contemplar la façana lateral del carrer del Parral.

Lamentablement la nostra ciutat està plena d’històries com aquesta, i sembla ser que no pararan,…

REFERÈNCIES


L’entorn del carrer Riera de la Creu als anys 50-60

Avui,  una imatge de l’Hospitalet Centre de finals dels 50-principis dels 60 que m’ha enviat en MuNh Radeac. He posat alguns cartellets indicant alguns carrers i el ferrocarril per intentar fer el paisatge més recognoscible.

Segons ens comenta “Es la zona donde acamparon mis infancias. Mi primer “cole” Can Bori, a la izquierda de la foto, y mi primera vivienda, arriba izquierda

A sota una imatge actual on encara perduren el conjunt de casetes protegides del carrer de Santa Barbara, o les casetes del carrer del Parral, que també van estar protegides com a patrimoni arquitectònic de la ciutat des de l’any 1985 fins al 2001, quan van decidir que no calia protegir-les. De manera similar va passar amb les del carrer Sant Joan, al 2001 van decidir que ja no feia falta protegir-les per que ja s’havien enderrocat.

La casa de dalt de tot de la Riera de la Creu, el primer habitatge de MuNh, entre les vies i el canal de la Infanta, ja va sortir en una altra entrada al facebook:

http://www.facebook.com/photo.php?fbid=115022015184061&set=a.115021885184074.14354.110343845651878

 

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. MuNh Radeac Es la zona donde acamparon mis infancias. Mi primer “cole” Can Bori, a la izquierda de la foto, y mi primera vivienda, arriba izquierda.
  2. Conchi Martin González A ese cole fuimos mis hermanos y yo cuando llegamos de Málaga, allá por los años 63-64.
  3. Ana Villaescusa Dónde está el Can Bori? no logro verlo
  4. MuNh Radeac Tal vez no se vea, pero creo que es el edificio que está mas a la izquierda de la foto, situado un poco en diagonal (?)

El nostre patrimoni arquitectònic

El primer pla de protecció del patrimoni arquitectònic de la nostra ciutat és de l’any 1985, on es seleccionen 233 elements segons diversos criteris. A aquesta primera selecció van participar arquitectes, historiadors, i molts ciutadans que van posar el seu granet de sorra. A l’any 2001 un nou equip considera l’antic pla com a idealista i allunyat de la realitat pràctica de la política urbanística i retalla els elements protegits fins a 110, molt menys de la meitat, i 12 d’ells eren nous!.De fet molts edificis, en els 16 anys que separaven els dos plans de protecció, s’havien enderrocat: Cal Tocayo Antic, Can Cluset, Cases al carrer Sant Joan, o es trobaven en tan mal estat que ja no es podien protegir, o s’havien modificat,… un desastre.

La documentació que acompanya aquest pla és molt interessant des de les fitxes de cada edifici protegit, fins a l’historia de la ciutat escrita per Joan Casas. És una llàstima que des de l’ajuntament no s’hagi fet un espai “decent” a internet on es puguin visitar les fitxes dels diferents elements protegits i ens haguem de conformar amb descarregar unes tristes fotocòpies en blanc i negre.

Per il·lustrar aquest text he seleccionat una fotografia d’un edifici que sempre m’ha agradat i que no està protegit ni en el primer ni en el segon pla, es la casa Sanhauja, es troba a la plaça Blas Infante, entre els carrers Vallparda i Mas, es a dir a la seva dreta seria la Torrassa i ell es situaria a Collblanc.

No conec els criteris que es fan servir per decidir si un edifici s’ha de protegir o no, suposo que seran molts i variats, i suposo que un d’ells serà l’estètica,… bé, m’és tan difícil explicar per què m’agrada que millor no dic res sobre això. L’antiguitat: aquest segurament és de principis dels anys 30. També és important l’arquitecte, en aquest cas és conegut i de la nostra ciutat, en Ramon Puig Gairalt.

I aquí paro amb un text que he trobat envoltant una altra fotografia d’aquest mateix edifici. És d’en Jaume Prat, un altre arquitecte de la nostra ciutat, que diu al seu bloc:

“L’arquitectura de Puig està actualment en un estat estrany. Alguns, pocs, dels seus edificis han estat catalogats. L’amplíssima majoria sobreviuen com poden. Molts han estat enderrocats, i alguns d’altres estan, actualment, irremediablement condemnats a la picota. Recentment he vist enderrocat un habitatge seu al carrer Prat de la Riba. D’això fa menys de sis mesos, i l’enderroc és posterior a la publicació d’aquest edifici a una guia sobre Puig que va elaborar la facultat d’arquitectura de La Salle.

El veritable triomf d’aquesta arquitectura és la seva vida. Els habitatges de lloguer es lloguen. Vells, escrostonats, mantenen la seva dignitat. Alguns estan mutilats, canviats de color, malrestaurats, estintolats, abandonats i tot. Puig és actualment un arquitecte oblidat. No sembla encaixar ni al noucentisme ni al racionalisme. No és barceloní. No té cap obra destacada que pugui abanderar el seu catàleg. Tampoc cap edifici seu acabarà dissenyat fins a aquests darrers detalls necessaris per a aconseguir fixar l’atenció de molts companys de professió, mandrosos de mirar sota capes i capes de brutícia, d’abandó. Senzillament són edificis que aspiraven a formar ciutat sense estridències”

i vosaltres, teniu cap edifici preferit de la nostra ciutat i que penseu que s’hauria de protegir?


REFERÈNCIES:

Imatge de la Isa Egea al grup de facebook “Estimo La Torrassa”
Per trobar la documentació sobre el nostre patrimoni arquitectònic:
Cal seleccionar l’Hospitalet i buscar per PATRIMONI

COMENTARIS AL FACEBOOK:

  1. Johnny Idem Idem Conozco el edificio. Cuando era pequeño en los bajos habia un trapero y alli se acumulaban cartones y chatarra. Era en lo años 70.

L’abandonament de Can Rigalt

Can Rigalt és un edifici del segle XVIII o potser del segle anterior, ja que hi ha gravat a la façana l’any 1693,… Es troba al barri de Pubilla Cases i forma part del patrimoni arquitectònic de la nostra ciutat, lamentablement ha estat abandonat a la seva sort pels seus propietaris (F.C. Barcelona)

MES INFORMACIÓ
Més informació relacionada amb la notícia del vídeo
Més informació sobre Can Rigalt a la pàgina de facebook