Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “pesca

Els pescadors de l’Hospitalet, finals segle XIX

Això de buscar a les hemeroteques moltes vegades dona com a resultat troballes inesperades, com la d’avui, una descripció dels pescadors de la Marina. És un petit fragment d’uns apunts d’un viatge per tota Espanya realitzat entre els anys 1867 i 1900 per l’escritor Isidro Sinesio Delgado García, que com a fet sorprenent va crear la SAE, avui coneguda com SGAE,… deixo la seva biografia a sota.

Amb les notes que va agafar al viatge va escriure el llibre  “España al terminar el siglo XIX” i sí, va passar per l’Hospitalet, per la Marina: “Toda la llanura está cuajada de casas de labor diseminadas en una gran extensión desde la falda del monte hasta el mar. Recorrimos una gran parte de ella, admirando el orden, la limpieza que se respira por doquier, pel Centre: “Hospitalet no tiene más edificios notables que el destinado á casa consistorial, juzgado y escuelas, que es un verdadero palacio de piedra, con amplias y bien dispuestas habitaciones, regalado a la población por D. Rosendo Arús. Por cierto que según datos, costó, con el mobiliario inclusive, 17.000 duros, y… pasma tal baratura de un edificio grande macizo y sòlido” També comenta que l’enllumenat és de gas, de la fàbrica de Barcelona que l’envia per una canonada d’alguns quilòmetres,…

Però el que m’ha resultat més interessant, per la dificultat de trobar dades sobre ells, es la descripció dels pescadors de la nostra platja perduda, i voltants,…

En la playa, que está á legua y media próximamente de Hospitalet, tuvimos ocasión de observar curiosos detalles de los pescadores de la región. Hacen estos una vida completamente nómada, levantando cabañas o tiendas de esteras y maderos viejos en el punto de la costa de que han de partir, para levtarlas y trasladarlas al dia siguiente ó al cabo de algunos días. Tienden las redes, pescan lo que se puede buenamente, duermen poco y mal y se marchan con la música a otra parte.

Aquesta fotografia probablement es va fer a prop del Llobregat ja que tenen els instruments per la pesca de l’angula. No es correspondria amb el que descriu el text pels materials utilitzats, però sí per la fragilitat de la construcció

Los viajeros del tren que pasa por la costa pueden ver, á altas horas de la noche, en diferentes parajes de la playa, largas filas de hombres y mujeres con las cuerdas de la red al hombro, formando triste y silenciosa procesión,… Son estos infelices desheredados que van recorriendo todo el litoral de Levante, miserables y andrajosos, alimentándose de moluscos y yerbajos, y ganando rara vez, después de muchas horas de trabajo, lo bastante para comprar un pedazo de pan.

El origen d’aquesta imatge és incert. He trobat que es va realitzar a Barcelona però no sé concretament on. El mètode de pesca és l’art i el que veiem és part d’una de les dues fileres que tiren per treure la xarxa del mar. Anys 20.

Así es que son gente levantisca y capaz de armar camorra por un quítame allá esas pajas

La zona de la platja on Isidro va observar els pescadors segurament va ser Casa Antúnez, ja que allà el tren passa a prop i a més si aneu caminat des de l’ajuntament fins allà segurament ho farieu en un hora i dos quarts, el que es correspon amb 1,5 llegües.

El mètode de pesca que fan servir és l’art: “Per calar l’art s’usava una embarcació moguda a força de rems anomenada “caro”. Un cop acabada la maniobra de calar, que es feia a prop de la platja i seguint una direcció en forma de semicercle, la gent s’agafava a les cames de l’art i llevava la xarxa des de la platja a força de braços amb l’ajut dels “estrops”. D’aquesta operació, que era molt dura, se’n deia “tirar l’art”. A mesura que l’art avançava cap a la platja anava agafant el peix que es trobava al seu camí. Des de la platja la realitzaven entre 20 i 30 persones, generalment la gent més pobre i humil del poble. Per això la pesca amb arts de platja era considerada com un emblema de la misèria. Per acabar-ho d’arreglar, el peix obtingut amb aquesta pesquera tenia poc valor com ara llises, mabres, agulles i petits llobarros. Com passava amb els altres sistemes de pesca, les captures eren repartides entre la gent que havia estirat l’art, reservant, com no, una part important per l’amo de l’art i els mariners del caro

Aquesta imatge és del repartiment del peix i és de Màlaga; allà l’art es diu copo, crec que és el mateix, o al menys els dos mètodes de pesca són molt similars.

Cal dir també que Isidro, entre l’any 1897 i 1900, diu que els pescadors són nòmades però a l’arxiu de l’Hospitalet ja els podeu trobar fitxats per primera vegada al padró de 1895 i cada 5 anys fins al de 1920, quan la platja ja deixa de ser de l’Hospitalet. Pot ser en aquells anys van deixar de ser nòmades i es van establir,… seguirem investigant,…

REFERÈNCIES 

Anuncis

Pesca de l’angula a la desembocadura del Llobregat

La imatge d’avui és també d’una barraca situada a la platja que anava des de Montjuïc fins al Llobregat però en aquesta ocasió podem veure a sobre la sorra els instruments de pesca que es feien servir per capturar les angules.

Fa uns dies vam mostrar dues de les tècniques de pesca que feien servir els pescadors de la platja de l’Hospitalet, però Julio Baños Soria ens descriu una altra al seu llibre, la pesca de l’angula:

“El sedàs era un instrument compost d’un pal de fusta d’uns dos metres i mig de llargada ben lligat a un sedàs de tela metàl·lica en forma de cistella, d’un metre i escaig. (…) van col·locar el sedàs a la part més baixa del riu, gairabè a la desembocadura del Llobregat i a contra corrent. Ens vam treure les sabtes i ens vam ficar al riu uns metres més amunt. Llavors fent un gran soroll, xipollejàvem, bellugàvem el fons amb els peus i caminàvem a contracorrent per fer sortir les angules que s’amagaven al fons i esperaven la nit per continuar el seu camí. Amb l’ensurt, i en sentir-se amanaçades, pujaven a la superfície i nedaven a favor de la corrent, ben a l’inrevés de que feien a la nit i, llavors, les empenyíe sense treva cap a la trampa.

De tant en tant, agafàvem el sedàs, amb molta cura, trèiem les angules petites que havien quedat atrapades al fons i, amb molt de compte per tal de no ferir-les, les dipositàvem en una galleda que havíem dut per això”

Segur que aquest sedàs rebia un nom específic, però no l’he pogut trobar,… També he buscat instruments similars a la resta de l’estat,  i he trobat els sedassos de la imatge al Museo Marítimo de Asturias, que es semblen en dimensions i forma, però crec que es feien servir des de barques,…

REFERÈNCIES

Infants i Postguerra. Can Tunis (1939-1952) de Julio Baños Soria publicat a l’any 2006 per Rúbrica Editorial.

+ INFORMACIÓ