Nova fotografia de la inauguració del pont d’en Jordà, 1935
Incorporo la fotografia i el seu peu ja que ens diu un munt d’informació,…
“El pont d’enllaç de les barriades de Santa Eulàlia i La Torrassa de L’Hospitalet. —
El dia 7 s’efectuà la inauguració oficial d’aquesta important millora urbana. Amida uns 45 metres de llarg. Passa sobre les línies deis ferrocarrils de M. S. A. i té una molt bella perspectiva. La construcció de l’encavallada de ferro ha estat f eta als tallers de La Maquinista Terrestre i Marítima, segons projecte elaborat per l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt, havent contribuït a aquesta important millora, a l’estació final de la qual, Bordeta-Cotxeres (situada dintre el terme de L’Hospitalet) dóna accés aquest pont, la Companyia de M. S. A., que ha construït unes parets de contenció per a la sortida al carrer de Salvador Seguí, de La Torrassa. Aquesta obra s’ha portat a cap en menys d’un any, ja que el 14 d’abril de l’any passat es posà la primera pedra.
A l’hora assenyalada arribà el president interí de la Generalitat, Sr. Pich i Pon, acompanyat del sots-cap de cerimonial Sr. Puigdomènech, el qual fou rebut amb aplaudiments pel públic i saludat per l’alcalde de L’Hospitalet, el qual va presentar els altres invitats.
Seguidament la comitiva ocupà l’entarimat que s’havia aixecat a l’avinguda del Metro i l’alcalde gestor llegí el discurs en qué es feia història dels treballs realiizats per aconseguir aquesta important millora, des de l’any 1907, en qué es llança la idea, fins al moment actual, que era una realitat la unió de les dues barriades, de Santa Eulalia, amb els seus 7.000 habitants, i Coll-Blanc-La Torrassa, que en té prop de 21.000.”
REFERÈNCIES
Pavimentació de l’exterior del Mercat de Santa Eulàlia, 1935
L’arxiu municipal una vegada al mes comparteix un dels seus documents, aquest novembre han deixat sortir aquesta imatge del mercat de Santa Eulàlia de Alexandre Merletti, considerat com un dels pioners del periodisme gràfic a Catalunya.
La imatge és de les obres de pavimentació de l’exterior, es veuen paletes, veïns passejant i nens jugant prop dels obrers. Per fer una mica d’història ara us copio de la web del mercat un fragment de la història del mercat
“Al mercat Municipal de Santa Eulàlia, com a la majoria dels mercats, van ser els venedors que des de les seves parades a terra o des dels mateixos carros dels pagesos oferien les seves mercaderies. Encara que la data d’ocupació formal del mercat es l’any 1932, es sap que es va construir entre els anys 1929 i 1930, i que va ser fruit d’un projecte de l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt.
Quatre naus disposades en forma de creu grega donaven cabuda a 84 parades. Al voltant del mercat es va generar activitat de venda de producte no alimentari, que van donar lloc a les 60 parades exteriors del mercat i a les 17 botigues. L’any 1.989 es va fer la reforma de les parades exterior i l’any 1990 l’ampliació de les botigues, que és com es troben actualment.
L’any 2003 es va fer un projecte per dur a terme una reforma integral del mercat. Les obres es van fer l’any 2004 i respectant la seva estructura de creu grega, han transformat totalment l’aspecte del mercat , dotant-lo d’instal·lacions modernes i creant nous espais”
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Handy Bilbaisi Infante Me gustaría saber si esta parte da a la calle pareto con la calle unión, alguien lo sabe?
- Julia Costa Merletti vivia al Poble-sec, un gran professional, el fill també era fotograf.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Handy le he estado dando vueltas a tu pregunta (y al mercado) y creo que todo depende de si la imagen se hizo por la mañana o por la tarde. Me baso en la sombra.
Julia, un fotograf de la mateixa importància i època que Merletti, va ser José Brangulí i era de l’Hospitalet, saps alguna cosa d’ell? http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Brangul%C3%AD
El nostre patrimoni arquitectònic
El primer pla de protecció del patrimoni arquitectònic de la nostra ciutat és de l’any 1985, on es seleccionen 233 elements segons diversos criteris. A aquesta primera selecció van participar arquitectes, historiadors, i molts ciutadans que van posar el seu granet de sorra. A l’any 2001 un nou equip considera l’antic pla com a idealista i allunyat de la realitat pràctica de la política urbanística i retalla els elements protegits fins a 110, molt menys de la meitat, i 12 d’ells eren nous!.De fet molts edificis, en els 16 anys que separaven els dos plans de protecció, s’havien enderrocat: Cal Tocayo Antic, Can Cluset, Cases al carrer Sant Joan, o es trobaven en tan mal estat que ja no es podien protegir, o s’havien modificat,… un desastre.
La documentació que acompanya aquest pla és molt interessant des de les fitxes de cada edifici protegit, fins a l’historia de la ciutat escrita per Joan Casas. És una llàstima que des de l’ajuntament no s’hagi fet un espai “decent” a internet on es puguin visitar les fitxes dels diferents elements protegits i ens haguem de conformar amb descarregar unes tristes fotocòpies en blanc i negre.
Per il·lustrar aquest text he seleccionat una fotografia d’un edifici que sempre m’ha agradat i que no està protegit ni en el primer ni en el segon pla, es la casa Sanhauja, es troba a la plaça Blas Infante, entre els carrers Vallparda i Mas, es a dir a la seva dreta seria la Torrassa i ell es situaria a Collblanc.
No conec els criteris que es fan servir per decidir si un edifici s’ha de protegir o no, suposo que seran molts i variats, i suposo que un d’ells serà l’estètica,… bé, m’és tan difícil explicar per què m’agrada que millor no dic res sobre això. L’antiguitat: aquest segurament és de principis dels anys 30. També és important l’arquitecte, en aquest cas és conegut i de la nostra ciutat, en Ramon Puig Gairalt.
I aquí paro amb un text que he trobat envoltant una altra fotografia d’aquest mateix edifici. És d’en Jaume Prat, un altre arquitecte de la nostra ciutat, que diu al seu bloc:
“L’arquitectura de Puig està actualment en un estat estrany. Alguns, pocs, dels seus edificis han estat catalogats. L’amplíssima majoria sobreviuen com poden. Molts han estat enderrocats, i alguns d’altres estan, actualment, irremediablement condemnats a la picota. Recentment he vist enderrocat un habitatge seu al carrer Prat de la Riba. D’això fa menys de sis mesos, i l’enderroc és posterior a la publicació d’aquest edifici a una guia sobre Puig que va elaborar la facultat d’arquitectura de La Salle.
El veritable triomf d’aquesta arquitectura és la seva vida. Els habitatges de lloguer es lloguen. Vells, escrostonats, mantenen la seva dignitat. Alguns estan mutilats, canviats de color, malrestaurats, estintolats, abandonats i tot. Puig és actualment un arquitecte oblidat. No sembla encaixar ni al noucentisme ni al racionalisme. No és barceloní. No té cap obra destacada que pugui abanderar el seu catàleg. Tampoc cap edifici seu acabarà dissenyat fins a aquests darrers detalls necessaris per a aconseguir fixar l’atenció de molts companys de professió, mandrosos de mirar sota capes i capes de brutícia, d’abandó. Senzillament són edificis que aspiraven a formar ciutat sense estridències”
i vosaltres, teniu cap edifici preferit de la nostra ciutat i que penseu que s’hauria de protegir?
REFERÈNCIES:
Imatge de la Isa Egea al grup de facebook “Estimo La Torrassa”
Per trobar la documentació sobre el nostre patrimoni arquitectònic:
Cal seleccionar l’Hospitalet i buscar per PATRIMONI
COMENTARIS AL FACEBOOK:
- Johnny Idem Idem Conozco el edificio. Cuando era pequeño en los bajos habia un trapero y alli se acumulaban cartones y chatarra. Era en lo años 70.