L’enderroc de l’edifici més antic de Sant Josep.
Humbert Vázquez ens ha fet arribar una serie d’imatges de la demolició dels edificis del carrer Juan de Toledo que tants mals de cap havien causat als seus veïns, sobre tot per la insalubritat que havia originat el seu abandonament.
Aquestes eren les cases més antigues del barri de Sant Josep, inclús a aquestes imatges, on sols queda la façana, encara es pot veure la pedra que té gravat l’any 1765.
Fa uns dies van arribar notícies que s’estaven realitzant prospeccions arqueològiques, ja que aquestes cases, segons alguns autors, s’havia construït sobre les restes d’un convent antic. També teniem notícies de que existia un refugi antiaeri, i que a un centenar de metres s’havien trobat restes romanes.
Avui a sortit la notícia de que “tècnics de la Secció de Patrimoni de l’Ajuntament han realitzat un informe històric i arqueològic que recull imatges de les diferents estructures de l’edifici i durant aquests tres mesos [els que durarà l’enderroc] faran un seguiment per tal de recuperar els possibles elements arqueològics d’interès. També es té coneixement que en el subsòl hi ha galeries coetànies del convent que van ser utilitzades durant la Guerra Civil com a refugis”
REFERÈNCIES
La Casa de la Torrassa (1)
Doncs no sé per on començar, pot ser dient que hi ha un bloc, UPAYA, de la Silvia i en David, on s’expliquen un munt de coses sobre la casa de la Torrassa. Van viure els avis i va neixer el pare d’en David i aquesta connexió li va fer investigar i arribar a conclusions, i també a dubtes que ens trasllada. Trobareu 11 articles escrits des de setembre del 2007 fins setembre de 2009 on ens explica les seves últimes troballes, les conferències a que assisteix i els seus contactes amb historiadors, la seva visita a la casa i les seves impressions. També hi ha comentaris d’usuaris del bloc on li envien el seu recolzament i alguns records de la casa. Us deixo l’enllaç al final però si el llegiu no oblideu l’article “algunas incógnitas de la Casa de la Torrassa” ja que comenta algunes dades que corregeixen la resta.
La Casa de La Torrassa és propietat del nostre ajuntament i es troba als números 123-129 de la Ronda del mateix nom. He posat aquesta imatge molt coneguda i que no sé datar-la, pot ser dels anys 60.
A la imatge superior encara es veu la torre sencera, no sé com va caure, o per què la van retallar, però com veieu ara ja no és tan alta i tampoc està la teulada.
Moltes persones creuen que aquesta casa rep el nom de la Torrassa per la seva torre, però això no és cert, al 1889 no en tenia i ja es deia així, com es pot comprovar a aquest dibuix de J. Roca. Com veurem a la segona part a l’any 1928 ja en tenia.
També incorporo els plànols actuals, on es veu que a la planta baixa hi ha una habitació que es troba en contacte amb la roca.
A un dels comentaris al bloc UPAYA, Manel, un home de 75 anys que havia habitat allà molt de temps, ens diu “Yo recuerdo lo del agujero en la pared, pusimos un cable con una bombilla y vimos una habitación bastante grande, luego sé que se terminó de romper la pared y quedó como una habitación más de la casa, creo que sí que encontraron un jarrón o algo parecido con unos papeles que se rompieron al tocarlos, yo no estuve en aquel momento, no era mi casa yo vivia arriba y esto fue en la planta baja. También recuerdo el túnel o pasadizo que estaba en los bajos derecha de la casa, lo tenían cerrado con llave por estar dentro de la misma vivienda” De fet al treball de Josep Ribas Vinyals, aquest que tant menciono sobre refugis, ens diu que a les últimes investigacions s’ha trobat un refugi antiaeri que servia a dues families.
Bé, ja sabeu que a l’any 2008 es va realitzar a aquesta casa un descobriment molt important per la història i el patrimoni de la nostra ciutat, però com ja és tard intentaré explicar-lo demà. No espereu gran cosa del text, això sí, la imatge que us posaré és sorprenent, al menys per mi,…
REFERÈNCIES
- ANAR A LA SEGONA PART DE L’ARTICLE
- Entrades al bloc UPAYA sobre la casa de la Torrassa
- Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat (2001). Quadern 12. Fitxa.97
- Treball de Josep Ribas Vinyals Bombardeigs i refugis a l’Hospitalet (1937-1939)
- La Ilustració Catalana – 15.12.1891
Els edificis del carrer Juan de Toledo tenen els dies comptats
Ahir vaig escriure sobre un edifici abandonat que creava problemes sanitaris als seus veïns al barri del Centre, i avui torno amb la mateixa situació, o pitjor, al barri de Sant Josep.
També és un edifici privat, però en aquest cas l’ajuntament actuarà enderrocant-lo, ja que l’octubre passat el va declarar ruïna econòmica, en aquell moment la tinenta d’alcalde d’Urbanisme va dir que si el 29 de novembre passat no es donava resposta es tiraria a terra carregant el cost al propietari. Encara no ho ha fet però sembla que ja queda poc.
El cas és que aquestes poden ser les últimes imatges d’aquest conjunt d’edificis; es poden veure els cartells que avisen del seu enderroc imminent. Esperem que l’ajuntament, i l’empresa executora, tingui en compte que l’edifici es troba a menys de 100 m del jaciment arqueològic de Can Torresolanes i pot ser hi hagi alguna sorpresa, també que és l’edifici més antic del barri, a l’entrada d’un dels edificis es pot veure una pedra on figura gravat l’any 1765, encara que pot ser de l’edifici que existia allà anteriorment, el convent de monges de l’Estrella, i que a més de tot això, allà sota existeixen encara un o dos refugis antiaeris d’uns 50 m de longitud.
Es a dir, que s’hauria d’anar en compte en previsió del que es pugui trobar.
REFERÈNCIES
- Jaciment de Can Torresolanes
- Treball de Josep Ribas Vinyals Bombardeigs i refugis a l’Hopsitalet (1937-1939)
- Notícia de l’enderrocament de l’edifici. Digital-h 17.10.2010
El refugi antiaeri del torrent de Can Nyac
Fa uns dies escrivia sobre el refugi antiaeri de la Torre Barrina, al barri de Collblanc, un refugi que s’havia de recuperar fa dos anys per fer-lo visitable,…
El cert és que a la nostra ciutat ja existeix un altre refugi visitable, el que hi ha al barri de Sanfeliu, on està l’aqüeducte i la xemeneia de l’antiga bòbila,… sols teniu que preguntar. Està fet una m***a, i pel que m’han comentat els pagesos que m’he trobat, últimament es fa servir d’habitatge ocasional pels sense sostre, de lloc ideal per a drogodependents, d’espai de diversió pels caps de setmana del jovent, etc.
Avui no hi havia pràcticament ningú i he tret unes imatges de l’accés i de l’interior:
Té dos accessos, aquest que és el que queda més al sud, i un altre que trobareu al final d'aquesta sèrie d'imatges
Quan entrem veiem una sala principal amb unes voltes de maons per reforçar el sostre; aquesta sala dona a altres dues habitacions més petites, una que és ben bé un túnel, cap a l'est, dins de la muntanya, i una altra cap al nord, a la que també s'accedeix des de l'exterior mitjançant la segona entrada al refugi.
Aquest és el túnel que va cap a l'est, encara que a la seva part final gira una mica cap al nord. Com veieu està ple de terra i escombraries vàries
El gir cap al nord que deia, que és on acava el túnel.
Aquesta és l'habitació que queda al nord respecte de la sala principal on també veiem una volta de maons.
Des del punt anterior faig una foto cap a la sala central i podem veure que el mur sud es troba ple de bidons, que semblen tancar una part del refugi trencat.
Ara veiem el segon accés, on sols queden la meitat dels maons que reforçaven l'obertura.
La historia d’aquest lloc la podem trobar als Quaderns del Centre d’Estudis, concretament al núm 23, on Josep Ribas rememora un altre Quaderns, el núm.3, on Antoni Mataix ens diu:
“Tots els refugis que es van construir durant la guerra es començaren a omplir amb els emigrants que venien disposats a aguantar un cert temps, malvivint com es pogués… Aquest va ser el procés de més de 500 habitants censats l’any 1950 a barraques i refugis de la Fonteta, la riera del Canyet i la Remunta… Hi havia més veïns vivint en refugis que en les cases edificades (…) al cens de 1950 hi ha 590 veïns en refugis“.
He preguntat a les persones que he trobat per la zona i aquest és l’últim testimoni de la defensa passiva a la guerra que va ser reutilitzat com habitatge que queda allà i segurament ens queda a l’Hospitalet.
Pot ser s’hauria de fer alguna cosa com catalogar-lo dins del patrimoni arquitectònic de la ciutat i protegir-lo,… o pot ser no té cap importància,…
REFERÈNCIES
- Mataix, Antoni. Aproximació a la història del barri Sanfeliu. Quaderns d’Estudi, núm 3, Centre d’Estudis de l’Hospitalet, octubre 1987.
- Ribas Vinyals, Josep. Bombardeigs i refugis a l’Hopsitalet (1937-1939). Quaderns d’Estudi, núm 23, Centre d’Estudis de l’Hospitalet, octubre 2010.
- Coves al barri Sanfeliu, anys 50 (a aquest mateix bloc)
- El refugi de Torre Barrina (a aquest mateix bloc)
L'Hospitalet de Llobregat 