Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “Riera Blanca

Les vies sobre la Riera Blanca als anys 30

Avui una altra imatge de la pàgina del Colectivo del Personal de Trenes de Catalunya que presenten així: “Las cocheras de Santa Eulalia vistas desde la estación de Bordeta. Las escaleras daban acceso al paso subterráneo de la calle Riera Blanca” Es a dir, que la fotografia està feta des del límit entre Barcelona i la nostra ciutat cap el barri de Santa Eulàlia.

Es poden observar tres grups de vies, a l’esquerra les que donaven servei al taller-cotxeres del metro, al centre les del metro i a la dreta les de la línia Vilanova-Vilafranca. Podem dir que la imatge és posterior al 1932 que és quan es va fer l’estació de metro a Santa Eulàlia (es va inaugurar el 1 de juliol de 1932) i anterior a l’any 1936 que és quan es va inaugurar el pont d’en Jordà (que jo no veig), i podríem anar una mica més enrrere  ja que la primera pedra del pont es va col·locar el  al 1934.

També veiem part de l’empresa Foneries Escorsa SA implantada a l’any 1916 al carrer Pi i Maragall, 112 de Santa Eulàlia i on van arribar a treballar unes 200 persones.

INFORMACIÓ

Anuncis

L’Escorsa, inicis del segle XX

Ahir vaig trobar una pàgina amb fotografies de Santa Eulàlia relacionades amb el ferrocarril. He demanat permís per publicar-les i m’han dit que cap problema,…Aquesta té un peu de foto que diu: “Huertos en lo que actualmente es el barrio de Santa Eulalia, en el que se encuentra unos de los edificios de TMB. Las vías son todas de RENFE”.No sé l’any i es la primera vegada que veig una imatge d’aquesta zona, que realment no acabo de reconèixer. El primer que he fet és intentar identificar les dues xemeneies a altres imatges antigues, crec que podrien ser les mateixes d’aquesta imatge de finals dels anys 30, però si és així encara no s’haurien construït els tallers/cotxeres, que són dels anys 20,… no sé si pot ser tan antiga,… 

Teniu cap suggerència?

REFERÈNCIES

Imatge del Colectivo de Personal de Trenes de Catalunya

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Marta Martin Sembla que si. L’altra imatge si la recordo però de molt petitona, és que abans tot eren camps, costa identificar-les i recordar-les depén l’edat
  2. Armando Álvarez Pot ser que estigui la foto descentrada i les cotxeres de Sta Eulàlia quedin amagades a mà dreta. Altre Hipòtesi es que pot ser està presa més endevant de ñes cotxeres just abans de l’actual mercat nou, per això no saldria. I si fos totes de Renfe com diu el peu de foto podria ser presa tot just a l’altura de les vies de la zona de Torrassa, cap a l’alçada de les piscines de L’Hospitalet (zona Tecla Sala). A part per l’alltura de les víes es més factible aquesta última opció…Salutacions
  3. Carme Alcaraz Jaén Bona nit he entrat a la pagina del colectiu de ont has tret aquesta foto, i os puc asegurar que es molt pero molt antiga aquesta imatge, els camps que es veuen a l’esquerra son l’actual cochera i les oficines del metro, es a dir que aquest terreny es tot just la frontera entre l’Hospitalet i Barcelona, si os fixeu a l’esquerra hi han com unes naus que semblen els actuals invernaderos, aixó es la antigaa fundició Escorçà terrenys en els cuals es va fer els complex de pisos Santa Eulalia 2 al mateix lloc ont hi ha aquesta foto si segueixes mirant-les totes podrs veure una imatge de les cocheres i allà surten les nauus de la fabrica Escorça
  4. Carme Alcaraz Jaén Ala foto nº 7 es pot veure la caseta de la dreta al costat de les vies i com les vies de Renfe que son 4 es separen 2 i 2 i al mig de la corva fan una separació mes acusada, i a la foto nº 8 es poden veure les naus de la fabrica Escorça
  5. Manuel Domínguez López Sí que pot ser el que diu Carme Alcaraz. La corba de les vies i les voreres s’assemblen a les de la foto de dalt. Per tant, la foto seria de terrenys en un primer terme encara de Barcelona. La Riera Blanca passava a tocar de l’Escorsa. La foto és posterior al 1916, com diu Luis. Les xemeneies del fons podrien ser de Trinxet i Gras (que s’unificaren amb el primer nom), el gegant industrial de l’Hospitalet durant dècades. Una troballa excepcional, i amb el vostres comentaris, encara més!!
  6. Pablo Atienza Los campos que se ven a la izquierda de la foto, son los actuales edificios de viviendas de la Riera Blanca ¿me equivoco?
  7. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Exacto, La Riera Blanca pasaba por donde estan las fábrica


Carrer Major, 1910

Pot ser ja coneixeu aquesta postal ja que com a mínim surt a dos llibres sobre l’Hospitalet. Tal com diu el llibre “l’Abans…” de la Mireia Mascarell, la seva data podria rondar 1910; a la banda dreta podem veure la cistelleria de Mariagneta Farrés i la casa de la família Parera, dedicada al comerç del vi. Al final de tot l’església vella.

Al 1980 en Francesc Marcé i Sanabra escrivia quatre textos sobre aquest carrer a la revista de l’Ateneu de Cultura Popular, Xipreret. Avui, encara que és una mica llarg, transcriuré part del primer,…

“Una de les obsessions dels hospitalencs durant molts anys – jo diria que fou una constant de la nostra història- va ésser l’endreçament del sòl d’aquest carrer Major, que amb molta freqüència, cada vegada que plovia, es transformava en un veritable torrent en recollir les aigües provinents d’Esplugues i del Samontà. L’any 1806, per exemple, trobem els nostres convilatans treballant de ferm amb pics i pales al carrer esmentat o rascant-e la butxaca perquè d’altres els facin la feina. Només els dies de festa, durant aquell any, es transportaren 161 carretades de pedra de la pedrera del Port i 9 d’una pedrera dita d’en Torras. En dies feiners es mogueren 92 carretades d’arena i 88 més de pedra. Quan el dia 25 de febrer de 1808 entraven els francesos a l’Hospitalet, trobaren encara els hospitalencs eliminant roderes i tapant sots.

Aproximadament cent anys després, el problema no s’havia pas resolt. El 24 de maig de 1907, el Consistori prengué l’acord de dirigir-se al diputat a Corts pel Districte, Laureà Miró i Trepat, per pregar-li que intercedís davant del Ministeri d’Obres Públiques a fi i efecte d’assolir l’arranjament de tota la carretera des de la Riera Blanca fins al límit amb Cornellà. Dos mesos després el diputat enviava, per demostrar el seu interès, un exemplar del Diari de Sessions del Congrés on constaven les peticions que sobre el particular dirigí al ministre de Foment.

Cinc anys després es fa una petició similar també a Miró i Trepat, el qual contesta que la reparació sol·licitada s’inclou en el Pla de Carreteres de l’any.

El 1915, essent batlle el meu avi, Francesc Marcé i Codina (de sobrenom “el polític”, gràcies a les gestions del mateix diputat s’aconseguí que l’Estat invertís 25.000 pessetes en l’empedrat del carrer Major, sempre que el municipi n’aportés un 50% més, o sigui 12.500. El segon dia de la Festa Major d’aquell any, diada de Sant Roc, es procedí a la col·locació solemne de la primera pedra amb tots els ets i uts del cerimonial a l’ús. Em consta que la continuació no fou tan senzilla, ja que a l’Estat sempre li ha costat desprendre’s de diners  i a l’Ajuntament mai no li ha estat fàcil obtenir-ne dels veïns.

Finalment, però, tot s’acabà feliçment. Per aquest motiu, segons sembla, el poble agraït batejà el carrer amb el nom de Laureà Miró, nom que durà una mica més que aquell empedrat, però que també, com ell mateix, a la llarga desaparegué del mapa i de la memòria dels hospitalencs. Ambdós avui constitueixen un record desdibuixat de la nostra història i el carrer Major, ben pavimentat, torna a ser de nom i de fets només el carrer Major”.

REFERÈNCIES
Ateneu de Cultura Popular de L’Hospitalet. També podeu trobar aquest text al llibre “Visions de la Història de l’Hospitalet” (2005) que recull textos del Xipreret des de 1980 al 1985.