Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “SEAT

Entre Bellvitge i la SEAT,… 196?

Com que la construcció de l’hospital de Bellvitge es va iniciar a mitjans de 1970 i  no es veu ni rastre d’ell, la fotografia seria anterior a aquell moment, i no molts anys anterior.

Més enllà dels blocs del barri de Bellvitge, encara en construcció, no es distingeix gran cosa, però davant podem veure les fileres d’arbres que existien a costat i costat de la Gan Via; entre aquesta i la SEAT, encara a finals dels 60, existien un munt de masies; he etiquetat totes les que he pogut reconeixer, espero no haver-me equivocat.

La línia blava és el Llobregat, i la vermella es la via de la RENFE; el límit entre Barcelona i l’Hospitalet es trobaria a uns 175 m de distància d’aquesta línia cap a la nostra ciutat.

Piqueu a sobre per ampliar,…

REFERÈNCIES

Anuncis

La SEAT i les masies de l’antiga Marina de l’Hospitalet (1955-59)

No sé ben bé en quin any és va fer la següent fotografia, però gràcies a una extensa recopilació realitzada per José Sanz Neira sé que és posterior a l’any 1955, ja que a la part esquerra es veuen els menjadors, i darrere d’aquests, encara no havien ampliat la fàbrica amb 12.ooo m² més, fet que va succeir a l’any 1959.

La SEAT, Sociedad Española de Automóviles de Turismo SA, es va constituir el 9 de maig de 1950 com a part de l’INI (Instituto Nacional de Industria). El 27 de Juny del mateix any arrendava al Consorci de la Zona Franca 220.000 m² i a finals d’aquell any l’empresa arrencava la seva construcció amb 12 empleats, quasi tots militars. El 13 de novembre de 1953 surt el primer cotxe, un 1400; l’any 1955 ja es produïen 7.000 unitats, i al 1959, 28.000 dels que s’encarregaven uns 6000 treballadors.

Com veieu l’entorn de la fàbrica era idílic, a prop del mar, envoltada d’un paisatge de camps de conreu, sèquies que portaven l’aigua neta del canal de la infanta i masies disseminades. Però els pagesos ja sabien que la seva marina, tal com la coneixien no duraria molt, a mesura que la fàbrica anés creixent o vinguessin d’altres, ells haurien de marxar,  ja que tot havia estat expropiat al 1920 i sols quedava esperar.

Aquesta imatge ens deixa veure algunes de les masies i camins antigament situats a l’Hospitalet, sobre tot si piqueu damunt d’ella. La masia que veiem més propera és cal Joanet del Marc, una mica més cap a Montjuïc creua la carretera de la farola, que baixava des de la barriada de Can Pi fins, com diu el seu nom, la Farola. Cal Xerricó (Charicó segons alguns plànols) és la següent casa que veiem, un petit edifici situat molt a prop de la SEAT, separat d’ella pel torrent Gornal.

Com em perdia una mica darrere de la SEAT he superposat el seu contorn al plànol següent. Com veieu es situava totalment als antics terrenys de l’Hospitalet i quan la van construir van tenir que tirar a terra les masies de cal Sebastià d’en Gotlla, cal Anton “Nas” i cal Guixo, aquesta última no surt en alguns plànols, però surt una altra una mica més cap a mar que es deia cal Madrona.

Com veieu cal Munné (Magné en segons quins plànols) encara continuava al costat de la carretera que serpentejava en direcció Montjuïc i que feia d’accés principal a la SEAT, a pocs metres, a l’esquerra d’aquesta encara es conservava l’antiga carretera de can Navarro, que passada la riera Blanca ens portava a cal Felip o cal Güell, a un extrem de la colonia Canti, ja a Barcelona.

Podem veure l’alineació d’arbres de la sèquia pluvial del Canyet, interrompuda per la fàbrica i també que de l’hipòdrom ja no queda res, sols veiem cal Sangoneres a un extrem,… i no sé que més dir,…


Deixo també unes imatges de pitjor qualitat, a la primera podem veure l’entrada principal de la SEAT i darrere, al costat de la planta de generació d’energia, cal Xerricó.

A la següent la fletxa blava és la llera del Llobregat. En aquesta també podem Cal Munné, davant de l’entrada. Els menjadors sembla que estan en construcció, així que la fotografia seria aproximadament de l’any 1955.

Cal Xerricó, Cal Joanet del Marc crec que perdurarien fins mitjans dels 60; ja no les trobem a la següent fotografia, en principi de 1966, quan van construir el taller de planxisteria (4), destinat llavors al SEAT 850, el (5) que es destinaria al SEAT 124,  el (3) destinat a premses, i el (6) denominat “La Ponderosa” i que es destinaria a expedicions. El (7) en aquell moment estava en construcció i també s’utilitzaria pel 850.


I aquesta és l’història de David contra Goliat, de cal Xerricó i la resta de masies contra la SEAT; de l’agricultura contra l’industria als voltants de Barcelona. Sols ens queda la zona agrícola de Cal Trabal.

REFERÈNCIES


Plaça d’Ildefons Cerdà, anys 70,…

Avui tornem a entrar a Barcelona per veure com era la plaça d’Ildefons Cerdà als anys 70, i ho farem mitjançant sis fotografies del que era conegut com l’scalextric. Aquest nus es va crear a l’any 1971 quan es va fer passar per la plaça el Primer Cinturó de Ronda, es a dir la Ronda del Mig; el que va suposar que en un mateix espai es van instal·lar 3 nivells de carreteres. També podreu veure les 5 torres d’il·luminació anomenades els “platets volants”.

Aquestes obres van afectar molt als veïns del Conjunt Residencial Granvia ja que pràcticament van quedar aïllats per les obres i no van disposar de cap pas per creuar la Granvia fins que van estar molt avançades, al maig de 1971 (gran part del nus es va inaugurar el 18 de juliol de 1971)

A la primera imatge de 1972 podem veure els platets volants i els edificis de la filial de la SEAT, realitzats al 1958 per Cesar Ortiz-Echague y Rafael Echaide (el primer us sonarà dels menjadors de la SEAT, va ser el seu arquitecte)

Aquesta segona fotografia és de 1974 i ens mostra la Granvia, amb Can Batlló a ma esquerra. Com a curiositat podem veure un anunci de la Inmobiliaria Ciudad Condal SA, que ven pisos a Bellvitge, a 5 minuts de la plaça.

Aquesta postal també és del 74 i és similar a l’anterior però ens permet veure una mica la nostra ciutat, amb la caserna de Lepanto i els blocs del Conjunt Residencial Granvia. Aquí l’anunci de Bellvitge ha estat esborrat a la postal, no voldrien fer publicitat,… per cert, el cartell de Philips que hi ha a sota és de color groc, mentre a la resta és vermell ¿?


La següent no té data, però als comentaris, ncr1975 ens diu que les escriptures de l’edifici que s’està construint a l’esquerra són de 1982, per tant la fotografia seria anterior a aquesta data. En aquesta ocasió es troba orientada per veure la Ronda del Mig

Aquesta següent no és una postal i encara és més moderna que l’anterior, segur que és posterior al 1981, ja que aquest logo de SEAT es va començar a utilitzar aquell any,… Als comentaris David ens dona un munt d’arguments per situar-la als anys 1988-89,…

La següent deixa veure principalment la caserna de Lepanto, però també ens permet veure una petita part del nus.

Deixo una imatge anterior a l’scalextric on es poden veure els planters de Valent Petit, nom que s’ha conservat per als jardins que hi ha a part d’aquesta zona actualment, i que es situen a la ciutat de Barcelona. A l’esquerra de tot, la caserna de Lepanto.

REFERÈNCIES 


Els menjadors de la SEAT, 1955

Com he fet altres vegades, sortiré de la ciutat per parlar d’un element arquitectònic singular i proper; avui he decidit anar a buscar-lo a Barcelona. Si al nostre municipi n’hi ha 110 edificacions protegides, a Barcelona arriben fins a 4000 elements, es a dir, que tinc per elegir bastants,…

He trobat un molt proper i molt singular, es troba a uns 500 m de la línia que ens separa de Barna, però lamentablement crec no el podreu visitar, ja que es troba dins de la SEAT, són els seus menjadors. D’altra banda segur que algú de vosaltres a treballat allà, o potser els vostres pares,… gran part dels treballadors d’aquesta empresa eren hospitalencs, i encara surten autocars carregats cap a Martorell.

Els menjadors de la SEAT són obra de César Ortiz-Echagüe, Manuel Barbero i Rafael de la Joya, que a l’any 1957 van guanyar un prestigiós Reynolds Memorial Award, fet que va ser una gran noticia a nivell nacional i internacional, ja que van competir amb 86 projectes d’arquitectes de 21 països (deixo a les referències el NO-DO del 08.07.1957 on trobareu imatges d’aquest fet). Lamentablement segons notícies de fa un any els menjadors es trobaven en perill d’enderrocament, ara no sé en quina situació es troben,…

Els menjadors pretenien canviar d’escenari als treballadors fent-los passar de les avorrides cadenes de muntatge a uns espais amplis i transparents, envoltats de flors, aigua i arbres,… Però per què són tan interessants aquests edificis?, bé, faré un petit resum però com que la història és llarga i interessant us recomano que aneu a les referències. Com sabeu el terreny del delta no és molt bo, així que quan els arquitectes van començar a fer càlculs van arribar a la conclusió de que el preu de la cimentació era tan car com construir la resta de l’edifici. Llavors van optar per una solució innovadora al nostre país, fer servir alumini per l’estructura, 10 vegades més car que el ferro, però molt més lleuger, així que estalviava molt en la cimentació, ja que podia ser superficial. Per aconseguir aquest fet els enginyers de l’empresa aeronàutica CASA, van col·laborar estretament en el disseny i la construcció, fent servir perfils destinats a la construcció d’avions, adaptant-los per a la construcció dels edificis,… passo a les imatges:

Fotografia aèria dels menjadors poc després de començar a utilitzar-se a l’any 1956

Els menjadors dels obrers i empleats, existien 3 com aquests:

El menjador dels ajudants dels enginyers, caps d’oficina i tallers:

El menjador dels enginyers i de la direcció, que també s’utilitzava com a sala de recepció:

Les cuines, amb olles a pressió on es podien realitzar 3000 menjars en dos torns:

i una imatge en color del 2006 per despertar una mica els sentits,…


Llegint aquestes referències m’he trobat amb aquetsa frase de Rafael Echaide: “L’única possibilitat de supervivència d’un edifici resideix en el seu valor” però això no és suficient perquè: “A més a més, es necessari que la societat sigui conscient d’aquest valor i estigui disposada a conservar-lo”

REFERÈNCIES


Avinguda de la Granvia de l’Hospitalet, 1962

La Granvia, abans i tot de que fessin el pont que la creuava a l’alçada del carrer d’Amadeu Torner. A sota a l’esquerra crec que es veu l’edifici de la Pepsicola, que més tard passaria a ser la Mecalux. 

Camps a banda i banda, i després edificis industrials dels que no tinc referències. Més lluny, a ma dreta es situaria les barraques de la barriada de La Bomba,… i ja més lluny es veu l’edifici de la SEAT a la plaça Cerdà, quan encara no s’havia construit el nus de carreteres conegut com l’scalextric (1970)

REFERÈNCIES


La Caserna de Lepanto

Avui, una foto i cinc cèntims sobre la caserna de Lepanto,… ocupava una superfície de 50.000 m2 i va costar edificar-la uns 4,5 milions de pessetes. Va ser construïda a principis de 1930 per substituir la de Drassanes i fins 1992 va albergar un regiment de sapadors, que posteriorment es van traslladar a la caserna del Bruc. Es considera que van passar per aquesta caserna unes 200.000 persones.

Els terrenys van ser adquirits per la Generalitat el 29 de setembre de 1999, per 1.800 milions de pessetes (10,8 de euros). Es va tirar a terra a l’any 2000 i des de l’any 2002 fins al 2008 es va construir l’actual Ciutat de la Justícia.

 

MÉS INFORMACIÓ

  1. El Cuartel de Lepanto (2000) de Marc Lloret Piñol
  2. La modernización del sistema de acuartelamiento en la ciudad de Barcelona: del derribo de las murallas (1854) a la Guerra Civil de 1936 (2001) de Marc Lloret Piñol
  3. Adiós al cuartel de Lepanto de Francisco L. de Sepúlveda
  4. Grup de facebook de la caserna de Lepanto

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Jordi Ibañez Nielles Que recuerdos.. tuve varios amigos haciendo la mili ahi. Ya no me acordaba del viaducto hacia las rondas.
  2. Pablo Atienza No se si tendrá algo que ver esta pregunta, pero tengo la duda desde hace muchp tiempo. ¿El polígono de la Gran Via pertenece a Santa Eulàlia? Algunos me han dicho que si y otros que no.
  3. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Yo te lo resuelvo,… En el año 2002 se crea el distrito económico de Granvia L’H (distrito VII), actualmente comparte regidoria con el de Santa Eulalia (distrito III).
  4. Daniel Rubio Recuerdo con bastante claridad ese paisaje. La carretera elevada a la que se refiere Jordi se hacía llamar “el cinturón”, cuando eso de las rotondas aún no se le había ocurrido a nadie. El edificio que aparece en la parte inferior derecha pertenecía a SEAT y el descampado de la derecha a una empresa de cuyo nombre no logro acordarme pero que tenía un peazo terreno que alucinas. El acceso para ir de Hospitalet hasta Zona Franca se hacía por unos túneles malolientes, de mini azulejos verdes y llenos de pintadas. Siendo un niño oí algunas noticias sobre algunas violaciones que ahí hubo y también tengo recuerdos de mendigos que, en ocasiones, dormitaban ahí. Esto, si no voy errado, creo que debe datar de los años 60 o así. Una part molt fugaç d’aquest tram sota “el cinturón” del que parlo, surt en una escena de persecució de la película “Perros Callejeros”. He tallat el vídeo del que us parlo aquí: http://www.tubechop.com/watch/99469
  5. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Moltes gràcies Daniel,… he de revisar-me aquestes pel·licules ja que surten algunes imatges de l’Hospitalet,… vaig curt de temps. A veure si trobo una imatge de la plaça Cerdà des d’un altre angle,…
  6. Jordi Ibañez Nielles Si , la imatge mes famosa es quan el torete mata al patriarca xafant-lo contra la pared del que era abans, crec, el Cine Lumiere.
  7. Isabel Ibars Tambien me acuerdo de la caserna de Lepanto el recuerdo que me llega es cuando el golpe de estado, ya que mi pareja trabajaba en el paralelo y para ir a casa debia pasar por delante y esa noche nosabes lo que sufri por lo que pudiera pasar