Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “Sebastián Gasch

Rafael Barradas (1890-1929)

No faré una biografia, ja que la podeu trobar als documents que enllaço; el que he intentat és fer un recull del que he trobat dels seus últims anys, els que va passar a l’Hospitalet de Llobregat,…

Barradas arriba al nostre municipi a principis de 1926, ve de Paris, malalt i sense diners. Durant el temps que s’està a l’Hospitalet els seus ingressos van sortir principalment de la ilustració de llibres i revistes. També pinta tres sèries de quadres: la que es denomina la sèrie “mística” composada per cuadres a l’oli com “La Virgen y el niño”; “Adoración de la Virgen al niño”; “Adoración de los Reyes Magos”, entre d’altres. Va reprendre la sèrie “Los Magníficos”, pintant paisatges de l’Hospitalet, imatges de la ciutat, de les cases, de les places i cantonades, de les esglésies, dels carros i animals pels carrers. També va pintar la sèrie “Estampones Montevideanos” inspirats en la seva ciutat natal amb escenes del port i del barri Sud.

Realitzarà exposicions a les Galeries Dalmau, al Saló de tardor de la sala Parés i l’última, a Sitges, a la galeria d’Art i Lletres. Però la seva obra, com resumia Eugenio Carmona, ya no suscitaba ni las encarnizadas críticas de los conservadores ni la admiración de los innovadores.

Vivien ell, la seva dona Pilar i la seva germana Carmen, a un humil pis amb unes condicions molt dolentes, al segon pis del núm 17 del carrer Porvenir (Ara Josep Maria de Sagarra) al barri del Centre.

Els diumenges, mentres la Carmen o d’altre convidat, com Lorca, tocaven el piano, es feien tertúlies que constituirien el denominat “Ateneillo de l’Hospitalet”, per on van passar a més dels seus amics, com en Gutiérrez Gili o Lluís Manegat, figures de la talla de García-Lorca, Dalí, Segrelles, Casona, Gómez De la Serna, Sebastián Gasch, José María de Sucre, Luis Monteyá, Guillermo Díaz -Plaja, Luis Góngora, Regino Saenz de la Maza, Mario Verdaguer, J.V.Foix, Sebastián Sánchez Juan, Juan Alsamora,…

El símbol de l’Ateneillo era un cavall Pegàs amb les ales desplegades, l’emblema avantguardista de Barradas, que estava pintat en una de les parets del seu estudi i que ell dibuixava en els seus escrits com si d’una capçalera es tractés.

Diuen que totes les figures que passaven per Barcelona, també ho feien per l’Ateneillo, el que el va convertir en un espai místic de la cultura espanyola de l’època. Segons el crític i historiador d’art, Daniel Giralt-Miracle, aquelles tertúlies es van convertir en un lloc d’intercanvi i d’estímul, de reflexió i d’indagació, un lloc on donar i rebre, i van tenir indubtables conseqüències fertilitzants per a tots aquells que van acceptar la invitació de participar-hi

Però ell cada vegada estava més malalt i al novembre de 1928 gràcies a l’ajuda econòmica dels amics i emportant-se pràcticament tota la seva obra, menys la que havia pogut vendre, regressa a Montevideo, i al febrer de l’any següent mor.

El museu de l’Hospitalet guarda la segona millor col·lecció de l’artista i un centre cultural de la ciutat porta el seu nom.

REFERÈNCIES

Anuncis