Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “Tecla Sala

Les barraques de Sant Josep, anys 50

Aquesta primera fotografia la va cedir el Sr. Enric Pino Jansà al Centre d’Estudis de l’Hospitalet i aquest la va publicar al 16 de novembre de 2011 al seu grup de facebook; es va realitzar a l’any 1957 des de la desapareguda Torre Ubach, al barri de Sant Josep.

Veiem un munt d’elements que encara es conserven: Cosme Toda, Tecla Sala, l’església de Santa Eulàlia de Provençana, el transformador de la Torrassa,… i d’altres que ja han desaparegut com el canal de la Infanta, just al mig; els seus horts, a banda i banda del canal; la casa que tenim més a prop, que es deia Can Manet, o les casetes de l’esquerra. Aquestes últimes eren el que es coneix com barrraques, es a dir, construïdes sense autorització administrativa, sense la propietat del terreny i amb materials barats.

Aquest, situat molt a prop del pont de Matacavalls, era un dels molts nuclis de barraques que existien al nostre municipi, com el de La Bomba, el de la Riera Blanca, el de Collblanc, Sanfeliu,…  i que encara no s’han estudiat amb la deguda profunditat, tot al contrari del que està succeint a la ciutat veïna, Barcelona, on existeix una Comissió Ciutadana per a la Recuperació de la Memòria dels Barris de Barraques formada per 81 entitats i més de 800 persones que ha aconseguit que tant l’ajuntament anterior, com l’actual, facin seus un projecte d’homenatge i recuperació de la memòria d’aquests espais.

En el següent article de Esteve Busquets i Molas a El Correo Catalan del 20 de desembre de 1952, que fa un temps que em van deixar fotocopiar a l’Arxiu Municipal, podem veure les mateixes barraques, i si l’amplieu i el llegiu segur que us sorprendrà el nivell d’organització que tenien,…

REFERÈNCIES

Barcelona retoma el plan para rescatar la memoria histórica de las barracas. ElPeriódico, 10 de març de 2012.

Anuncis

Carrer de Miquel Peiró i Victori, 1962

Avui agafo dues fotografies del llibre que el grup fotogràfic amateur Foto-Viva va fer sobre el barri de Sanfeliu, les dues són de l’any 1962 al carrer de Miquel Peiró i Victori (abans riera del Canyet). A la primera es veu una bòbila, no sé si era La Industrial Ladrillera, a la que també deien “Bori”…

de la qual als any 70 encara quedava una xemeneia dempeus, sinó m’equivoco ara allà trobaríem la Creu Roja i l’escola Ausiàs March, construïda l’any 1979. Com a la gran majoria de les fotografies de l’any 1962, tot està ple de neu 🙂

A la següent imatge veiem una familia baixant cap al barri del Centre, el camí com veieu no estava pavimentat, i durant els dies de pluja resultava intransitable.

Als anys 60 tots els refugis antiaeris excavats als talussos durant la Guerra Civil pràcticament ja eren buits. A aquesta fotografia, a la dreta, veiem l’entrada d’un que em sembla que encara existeix darrere del mur que hi ha a la Pujada, s’havia excavat de manera horitzontal, reforçat amb pilars i voltes de maó, i com deia, després de la guerra, es va convertir en un habitatge,… penseu que als anys 50 es calcula que existien uns 147 refugis que oferien sostre a 590 persones censades, emigrants que no trobaven altre lloc.

Com deia, aquest carrer abans es deia de la riera del Canyet, o també La Pujada, que era el nom del paratge ja al 1930. No sé des de quan li van posar el nom del beat Miquel Peiró Victori, però he trobat la seva biografia, i com té relació amb la nostra ciutat, l’incorporo tot seguit:

Miquel Peiró Victori, va néixer a Aiguafreda, el 7 de febrer de 1887; en morir el seu pare el 1894 va ingressar al col·legi d’orfes de Sant Julià de Vilatorta (Barcelona), dirigit pels Pares de la Sagrada Família. Després es va traslladar a residir amb la seva mare a Roda de Ter (Barcelona), on dirigia també un col·legi la seva tia Dominga Victori. Va treballar a la fàbrica de teixits Tecla Sala; el 1913 aquesta mateixa propietària li va confiar un lloc de responsabilitat en una altra fàbrica a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona). Va contreure matrimoni el 30 de gener de 1915 amb Francisca Ribes Roger, natural de Roda de Ter. Va ingressar en l’ordre seglar dominicana i va col·laborar en un cercle d’obrers catòlics vinculat a aquesta; era aficionat al futbol; entre els seus fills estava fra Josep, estudiant dominic mort a conseqüències de la persecució religiosa el 1938.

El 24 de juliol de 1936 es va traslladar a Barcelona a la recerca de notícies sobre el seu germà, l’avui beat màrtir Ramon Peiró, OP (assassinat el 21 d’agost a la carretera del Morrot), en el recorregut va observar incendis i profanacions d’esglésies i cases religioses; va tornar a l’Hospitalet i cap a les 11 de la nit, el van capturar al seu propi habitatge; buscaven també al seu fill fra Josep. Es va acomiadar de la seva esposa amb aquestes paraules: “Fins al cel”. Poc després es van sentir uns trets que li van ocasionar la mort;  tenia 49 anys d’edat; la seva dona va exigir que en el taüt es col·loqués el crucifix.

REFERÈNCIES


El col·legi Tecla Sala, 1957, 1962

A aquesta postal del col·legi Tecla Sala del 1962 podeu veure com era abans de la seva ampliació realitzada cap a finals d’aquella mateixa dècada. Per fer una mica d’història traslladaré part del que diu a la web de l’escola:

“Els orígens del Col·legi Tecla Sala es remunten a l’any 1954, data en la qual la seva mecenes, la Sra. Tecla Sala, va rebre el títol de filla adoptiva de l’Hospitalet. En agraïment a l’homenatge que li va retre la ciutat, la Sra. Tecla Sala va fer una important donació econòmica que, juntament amb la cessió dels terrenys per part de l’Ajuntament, va permetre la construcció de l’edifici central de l’escola, obra de l’arquitecte Manuel Puig i Janer [El mateix que l’església de Santa Eulàlia de Mèrida, la de Sant Isidre Llaurador, la de Sant Llorenç a Barcelona,…].

El dia 5 d’octubre de l’any 1957 l’arquebisbe de Barcelona, Monsenyor Modrego, inaugurava l’escola. Esdevindria aviat el centre d’ensenyament religiós masculí més important de la ciutat. La titularitat del centre va recaure sobre la Parròquia de Santa Eulàlia de Mérida, aleshores dirigida per Mossèn Homar, i la direcció de la tasca docent fou encomanada a l’orde religiós dels Missioners del Sagrat Cor”

A la foto, en primer terme, també podem veure la teulada de l’edifici de mobles Magriñà, a la cantonada dels carrers de Tecla Sala i de Barcelona. Darrere del col·legi veiem els edificis del carrer de Molines i abans la teulada i la torre d’un edifici que es situaria al carrer de Juan Pallarès, a la cantonada superior esquerra tres finestres del Museu (Casa España),…

Al lloc web del col·legi també trobem una imatge de l’edifici més antiga, de 1957, des d’altre angle pot ser més interessant ja que podem veure a la cantonada dreta la torre de la Miranda (Cornellà), l’Harmonia abans de la seva modificació, darrere crec que la Talaia abans del seu trasllat, quan encara formava part de Modolell de la Torre.,…

Una imatge actual amb el col·legi a l’esquerra, ja ampliat.

REFERÈNCIES


Antic camp municipal de futbol, 1986

El 7 de Juliol de 1957 neix el Centre d’Esports l’Hospitalet a partir de la fussió dels clubs de fútbol U.D. Hospitalet , fundat al 1909, C.D. Santa Eulalia al 1950 i C.F. Hércules en 1953, que a la seva vegada partia de la fussió del C.F. Torrasense 1917, C.F. Recreativo 1924 y C.F. Tecla Sala al 1944. 

El 15 de maig de 1958, es va inaugurar el cap d’esports municipal que veieu a la fotografia com a conseqüència d’una clàusula de la fusió anterior. El camp el va beneir el arquebisbe de Barcelona Gregorio Modrego Casaus. El rival escollit per aquell dia tan assenyalat va ser el F.C. Barcelona, que va guanyar per 2-5. El camp tenia una capacitat per 10.000 persones.

L’any 1999, el C.E.L´Hospitalet diu adéu al vell camp, i es trasllada a una de les herències dels Jocs Olímpics, el estadi de beisbol, que seria remodelat fins convertir-se en l’actual estadi municipal del C.E.l´Hospitalet.

Edició 22.01.2011 – La masia del córner és Ca l’Estadella,… veure foto del barri 1947

REFERÈNCIES

  • Centre d’Esports l’Hospitalet
  • Imatge d’un document informatiu del patronat municipal de comunicació de l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat que es deia “L’Hospitalet 2000” i que va sortir a l’any 1986. (Volia donar les gràcies a les persones que m’han facilitat aquest document, i que encara no conec. Moltes gràcies!)

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Alkezar Kelevra Si teneis mas fotos, subidlas.
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Del campo por ahora sólo tengo esta.
  3. David Imbernón Sanz vivo, justo enfrente donde esta el llobre…y no estaba veces hay metido, dandole patadas al balon….que recuerdos! y se extraña mucho el viejo municipal….los domingos de futbol en este campo se echan de menos y muchoooooo!!! xD
  4. Siscu Pahissa Recordo que els alumnes del Colegi Mestre Massot anavem a jugar a futbol a l’esplanada que hi havia darrere de la porteria que donava a l’Avinguda Josep Tarradellas. Tambe recordo que quan el CE L’Hospitalet es va trasladar a l’actual camp de la Feixa Llarga, el president ja era el Miguel Garcia, i encara segueix al carreg. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina)
  5. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Aquesta fotografia suposo que és anterior a la construcció de l’edifici de les piscines,… Sota el títol es veuria la Torrassa i l’alineació de cases de l’actual carrer de Rosalia de Castro, darrere es trobarien les vies,…no? http://pictures.todocoleccion.net/tc/2009/06/24/13920747.jpg
  6. Juan Casellas Van ser uns terrenys cedits per la Tecla Sala amb la condició de que sempre fossin dedicats a finalitats esportives… Sin Comentarios.
  7. MuNh Radeac Jo vaig ser a la inauguració. Va jugar Kubala…
  8. MuNh Radeac i molts diumenges anaven caminan des del centre per tota la “carretera” hi havia un munt de persones caminant. 10.000 ó més