Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “Teresa Arnal

Societat coral la Joventut de l’Hospitalet, 1951

La Teresa Arnal m’ha enviat una fotografia del seu avi patern, en Francisco Arnal i Arnal, que era originari de Nàquera, un poble de la comarca de la comarca del Camp de Túria a València.  La Teresa també ens comenta que el seu avi va venir amb els sus pares i dos germans, i que aquí va néixer el seu tercer germà.

En Francisco es l’home més alt i amb ulleres que es troba rere l’estendard, element que en aquell moment es beneïa, es trobem davant de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida.


No tinc molta informació sobre aquesta coral, així que el que faré és transcriure el contingut del llibre que em va prestar en Juan Batalla ja fa un munt de temps (Gràcies):

Esta laureada coral fue fundada en el año 1934, siendo su primer presiente don Antonio Castells Casas. Esta entidad es ganadora de diversos premios en los muchos concursos en que ha tomado parte. La labor artísitca desarrollada por su actual maesrto don Esteban Guasch Lloberas ha dado esos frutos artísticos, colocando en la actualidad a esta Coral a la cabeza de las entidades hospitalenses.

En 1935 fue elegido Presidente don Francisco Arnal, hasta 1952, en que le sucedió don Clemente Roig. Más tarde, de nuevo volvió a la Presidència don Francisco Arnal, a quein sucedió en el cargo siu catual Presidente don Ramón Castillo, que como sus antecesores continúa en la intensa labor artísitca que caracteriza a esta Coral desde su fundación.

Cabe resaltar que, siguiendo la pauta de superación en el terreno artístico y cultural, esta entidad ha logrado formar una rondalla de guitarras, laudes y bandurrias dirigida por el socio señor García“.

REFERÈNCIES 

Una Ciudad en Marcha: Hospitalet de Llobregat, escrit per Emiliano Villagrasa Lariz (Gràcies a Juan Batalla)

Anuncis

Inauguració del monument a Anselm Clavé, 1954

La Teresa Arnal m’ha enviat una fotografia del seu avi, Francisco Arnal Arnal (amb corbata obscura i ulleres), a la inauguració del monument d’Anselm Clavé, a l’antiga plaça del Molí, ara plaça del Mestre Clavé, ja sabeu,… per sota de la Farga.

Josep Anselm Clavé i Camps és recordat per ser el fundador del moviment coral a Catalunya i l’impulsor del moviment associatiu, la seva obra és massa amplia com per tractar-la aquí, així que si teniu interès us recomano que seguiu buscant a internet que trobareu molta informació,…

Fent recerca a l’hemeroteca de la Vanguardia m’he trobat la noticia de la inauguració

A més de la ressenya anterior he pogut trobar els records d’aquests moments escrits per Ramon Morales, on crec que el protagonista és el senyor que parla a la foto, molt indignat, per cert,… Després de llegir-los torneu a la foto i segur que la veureu d’una manera diferent,…

“També em ve a la memòria la inauguració del monòlit a Josep Anselm Clavé, a la plaça del seu nom, justament al lloc on fa cinquanta anys l’empresa del Ferrocarril Metropolità de Barcelona féu un sondeig del subsòl,  ja que pensava establir una estació de la seva ja aleshores prevista estesa. Hi participaren tots els cors de la ciutat, molts d’altres de forans, i es notà la presència d’alguns estandards històrics. Abans de la cantada amb què es clausurà l’acte hi hagué una llarga corrua de parlaments.

Com que aleshores estava molt més estès l’homenatge a la vellesa que patrocinava una coneguda Caixa d’Estalvis, fou convidat a parlar, en nom dels cantaires veterans, un home de cabells blancs i veu tímida i tremolosa. La mesa de l’acte l’acollí amb somriures i aplaudiments d’amor filial. I l’home va parlar. Fou un discurs improvisat, i aquell vell cantaire, que estava cremat i no podia dissimular-ho, es va desfogar. Ens va dir com lamentava que aquell acte fos la flor d’un dia. Que ni la Federació, ni la Casa de la Vila, ni els organismes oficial que haurien de protegir el nostre migrat patrimoni cultural, feien res de bo i de valent per promoure la cançócatalana, tot i que, seguint les directrius del seu creador, els cors eren un reducte que redimien l’obrer del taulell de la taverna, de la taula de joc, de les discussions que acabaven a bufetades o a cops de navalla, i de molts altres vicis con la insolidaritat, la manca de convivència, etc.

El president de la Federació de Cors de Clavé, el batlle de la ciutat i els presidents dels cors locals, guaitaven enlaire un xic tibats. Semblaven atrets per uns petits núvols que la marinada empenyia cap el Poble Sec (vet aquí un altre dels topònims perduts en els darrers anys, I en van,…) En aquells minuts, llargs, inacabables per a ells, es feien algun comentari a cau d’orella, sense deixar de guaitar els núvols.

Quan aquell arriscat cantaire va treure tot el que portava al pap, el batlle, que aleshores era un carnisser de la plaça més important de la meva ciutat [Josep Tayà Solanes], va acostar-se al micròfon per dir-nos, en un horrible castellà carregat d’accent casolà, – el seu càrrec l’obligava a emprar aquesta llengua – que es felicitava d’un acte que “feia realitat la diversitat i fraternitat entre els homes i les terres d’Espanya”. Reconec que en el passatge transcrit sóc més fidel a l’esperit que a la lletra, perquè cito de memòria i han passat molts anys, però recordo que aquelles paraules, escrites moltes hores abans per un fosc funcionari, foren la confirmació de l’encert d’aquell vell cantor que havia fet d’un recitatiu, un planyívol memorial de greuges.

Ara em penedeixo d’haver estat testimoni mut de la conversa a la farmàcia, i si pogués els diria que quan vulguin fer una manifestació per restaurar el monument d’en Just Oliveras, que m’avisin, que jo també hi seré. Tenim tan poques coses veritablement nostres, els hospitalencs…!

XIPRERET núm. 78.XI-1986″

REFERÈNCIES


El Corpus Christi

El Corpus Christi és la celebració catòlica de la eucarestia i es realitza el següent dijous al vuitè diumenge després del Diumenge de Resurrecció, i aquest any va ser ahir.

L’últim vestigi que queda d’aquesta festivitat a la nostra ciutat, fora de l’àmbit religiós, és l’ou com balla, organtizat per l’associació Gent de Pau i que s’instal·la al brollador de la plaça de Mossèn Homar, i aquest any també al de Ca n’Arús; però abans, fins fa uns 45 anys, aquesta festa era molt important a l’Hospitalet.

Aquesta festa és d’origen medieval i la imatge més antiga que he vist a la nostra ciutat és de 1929. A inicis dels anys 60 es feia la processó del barri de Santa Eulàlia el mateix dijous de Corpus, i al Centre i Collblanc els dos diumenges següents, així les autoritats, i també els gegants de la ciutat,  podien estar a tots tres barris.  A l’any 1962 s’afegeixen les processons de les noves parròquies: Sant Josep, Sant Isidre, la Llum i Santa Gemma Galgani.

Dies abans la ciutat s’abocava en l’embelliment de les façanes de les cases i dels carrers. Es realitzaven les tradicionals catifes de flors, s’instal·laven domassos i vànoves als balcons, i algunes famílies realitzaven altars a la porta de casa seva. Tothom, grans i petits, preparaven la millor roba per aquell dia.

Aquesta imatge és de finals dels anys 50, i ha estat cedida per la Carme Alcaraz Jaén. Es veu l'altar que es feia al carrer Progrés,45 (Collblanc), amb unes hortènsies molt maques que eren de la seva avia, Maria Sempere Mas, la dona del cabell blanc a l'esquerra i que fa molt de temps tenia una espardenyeria a aquest carrer.

Els gegants i capgrossos encapçalaven la processó i darrere anaven els diversos grups escolars del barri, identificats mitjançant un pendó; darrere els diferents estaments ciutadans (entitats culturals i recreatives, casinos, gremis de comerciants, associacions parroquials,…) que lluïen també una ensenya portada per les juntes directives. Més enrrere anava el sacerdot, protegit per un tàlem, que portava la custòdia amb el Santissím Sagrament durant tot el recorregut. Tancaven el seguici les autoritats i les forces de l’ordre, i no sé en quina posició també anava una banda de música.

La processó acabava quan el Santíssim creuava la porta de l’església i era tret de la custodia per tornar de nou al sagrari.

Aquesta fotografia ha estat cedida per Teresa Arnal, la nena petita de la foto, que va amb la seva tieta. Està feta al 1959 al Carrer Sant Joan, on per cert es veuen les antigues casetes ja desaparegudes.

Fotografia cedida per Aurora Santos on es veuen sinó m'equivoco, la filla del Dr. Miró, la Maria Teresa, la Montserrat Ibarz, i la Teresa Arnal. Era l'any 1962 i anaven totes vestides de comunió, com totes les nenes i nens que la feien aquell any.

REFERÈNCIES

L’abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965. Realitzat per la Mireia Mascarell i edidat per l’Editorial Efadós al 2003. (Al llibre, que podeu trobar a qualsevol biblioteca de la ciutat, podeu trobar fins a 50 imatges comentades i moltes més informació de la que jo he extret)