Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “Tomás Giménez Bernabé

Hospitalencs d’ahir

Hospitalencs d’ahir és el títol d’un llibre de Francesc Marcé i Sanabra publicat per l’Ateneu de Cultura Popular l’any 1994, com a recull de 79 biografies que ja havien format part del seus Xiprerets des de 1988.

He tingut accés a ell fa relativament poc, ja que es troba esgotat a l’Ateneu, i a tota la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona sols existeix un únic volum al menys de préstec, i a més bastant atrotinat, amb algun full desaparegut, i molts desenganxats, tants que fa por obrir-lo ja que es trenca!, sembla que en qualsevol moment tots els fulls s’alliberaran del llom,… i després com retorno això a la biblioteca??

Són quasi 600 pàgines on s’aprofiten tots els racons per ficar molt de text, fotografies, mapes, partitures,… de tot el que es pot ficar dins d’un llibre; tot per definir les persones d’aquesta llista:

És probable que no conegueu a la majoria, sols Francesc Sabaté surt a la llista de personatges relacionats amb la nostra ciutat que hi ha a l’article de la Wikipedia sobre l’Hospitalet de Llobregat. Pot ser el més mediàtic és Antoni Castejón que va ser meteoròleg a TV3, també hi ha escultors, pintors, polítics, religiosos, pilots d’aviació, poetes, empresaris,… tots van deixar una empremta gran o petita a la ciutat. Segurament faltaran persones, però ja diu l’autor que és una llista personal, i per ell també incompleta per la manera en que es va realitzar.

També diu a la justificació de l’obra“Si els que som autòctons no recordem els origens, quins vincles podem oferir als vinguts de fora? Si com a poble perdem la identitat – i l’estem perdent- què resultarà de l’aiguabarreig? Jo intento, modestament, – i no és la primera vegada- posar el meu gra d’arena per estintolar la nostra personalitat i establir un pont entre el passat i el futur que anem fent dia a dia. Perquè no resulti que som un poble que eternament comença a partir de zero”

REFERÈNCIES

Anuncis

Entrevista a l’alcalde Just Oliveras i Prats, 30/03/1930

El 28 de gener de 1930 cau la dictadura de Primo de Rivera, i amb ella també el nostre alcalde d’aquell moment, Tomàs Giménez Bernabé, que és substituït el 26 de febrer per Josep Jordà i Polls, un nou alcalde republicà; però el Govern Civil no l’accepta i mana canviar-lo, el 5 de març el substituiria Just Oliveras i Prats, home de la Lliga Regionalista (conservadors catalanistes) que ja havia estat a l’alcaldia en dues ocasions, uns mesos al 1916 i entre els anys 1918 i 1923.

A sota teniu dues fotografies de Tomàs Giménez i Just Oliveras, dels pocs (crec que són tres) alcaldes que han donat el nom a un carrer a la nostra ciutat.

Per contextualitzar una mica més, dir que a l’octubre de 1929 es va produir el crac de la bolsa d’Estats Units i s’iniciava una crisis a nivell mundial coneguda com la Gran Depressió.

El que us presento avui és una entrevista trobada al periòdic santfeliuenc “Camí” (afí al partit Acció Catalana, escissió de la Lliga Regionalista), del dia 30 de març de 1930, es a dir, menys d’un mes després de l’arribada al càrrec de Just Oliveras. A l’entrevista el nou alcalde comença a desgranar el per què del dèficit de la ciutat, quasi sis vegades per sobre del que havia deixat ell al 1923,…

REFERÈNCIES


Inauguració del pont d’en Jordà, 1935

Això de dir-li d’en Jordà està bé, així ningú es baralla per si el pont és de  la Torrassa o de Santa Eulàlia, o si és del metro o de la RENFE,… Josep Jordà i Polls, va ser l’impulsor i promotor ja que era propietari de part dels terrenys, i a més regidor de l’ajuntament. Les aportacions econòmiques van vindre dels ajuntaments de l’Hospitalet i Barcelona, i també de la companyia del metro, que en aquell moment es deia Metropolitano Transversal.

Avui revisant les carpetes que Juan Miguel Serrano té a Picasa, plenes de imatges de ferrocarrils, m’he trobat amb aquesta del pont engalanat. El moment sense dubte és el de la seva inauguració, el 7 d’abril de 1935, un diumenge al migdia, en que es van reunir moltes personalitats, entitats i també molts veïns i veïnes dels barris propers.

Aquí sota tenim tallant la cinta al nostre alcalde d’aquell moment, el capità (de la Remonta) Alfredo Martín i Velasco, i a la seva esquerra la personalitat més important de l’acte, el president interí de la Generalitat i també alcalde de Barcelona, Joan Pich i Pon, que després de les paraules del nostre alcalde, va dir:”Barcelona se siente satisfecha de esta mejora porque los pueblos no viven de egoísmos y porque, además, constata con satisfacción el progreso de los pueblos colindantes. Ha de llegar día en que, respetando todas sus características, desaparezcan las cercas y obstáculos hasta hacer de Hospitalet una prolongación de Barcelona. Los pueblos que trabajan y se preocupan de su grandeza son verdaderamente dignos de la autonomía y de la República“,…

Per cert, aquestes imatges són de dues llegendes del fotoperiodisme, la de dalt és de Camilo Merletti (que anava amb el seu pare Alessandro, que crec que era l’home amb barret blanc i càmera en ma, a la dreta) i la de sota és d’Agustí Centelles

Darrere d’Alessandro crec que es pot reconèixer a Ramon Puig i Gairalt amb bufanda blanca, i que com arquitecte municipal va col·laborar amb el disseny del pont, realitzat per l’enginyer Santiago Rubió (Segons Inocencio Salmerón l’enginyer va ser Rosend Moncunill).

Encara que el pont ja es volia construir al 1930, el projecte va quedar paralitzat, de manera que l’encàrrec a la Maquinista Terrestre y Marítima va arribar al març del 1934 i el 14 d’abril a la fi es col·locà la primera pedra.

REFERÈNCIES


Impressions de l’Hospitalet de 1928

Aquest article escrit a l’any 1928 ens presenta els projectes previstos per la nova ciutat durant l’alcaldia de Tomàs Giménez Bernabé (Dictadura de Primo de Rivera) i també el ja fet des de que va entrar a l’alcaldia a l’any 1923. Es mencionen les obres de sanejament (483.000 pts), la pavimentació dels carrers (700.000 pts.), i aquestes quantitats em recorden que a l’any 1922-23 l’ajuntament va ingressar 83.980 pessetes en concepte d’indemnització per compensar l’agregació per part de Barcelona de les més de 900 hectàrees de la nostra marina, podeu jutjar si la quantitat era justa,…

L’article també ens parla de la construcció de l’edifici de correus, la prolongació de la Granvia, ja que allà pensaven construir l’aeroport, un hipòdrom i camps d’esports. També ens parla de construir unes escoles d’avicultura i sericicultura, i de les escoles primàries municipals ja construïdes, així com una altra d’Arts i Oficis i una altra de “Corte y Confección”. A cada districte existia un patronat que s’ocupaven de les necessitats de les persones sense recursos, i a més subvencionava als obrers (dels dos sexes) la meitat de les aportacions al Retiro Obrero Obligatorio.

Trobareu també una petita biografia de Ramon Puig i Gairalt, autor de molt edificis i dels plànols de l’eixample i reforma de la ciutat.


REFERÈNCIES

La Esfera: Ilustración Mundial: Año XV núm. 737 – 8 de febrer de 1928. El podeu trobar a la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica del Ministeri de Cultura


Centre i Sant Josep, 1923

He trobat aquest plànol de 1923 on podem veure el barri del Centre i les primeres cases del de Sant Josep. He marcat algunes zones, a l’esquerra l’església i l’ajuntament, i a la dreta les casetes del carrer de l’Ebre i la de Juan de Toledo (suposo que enderrocant-se), també el nucli del carrer de Sant Josep, i el del carrer de Rodés. Crec que així és una mica més fàcil orientar-se. no els he marcat però també surten Can Vilumara, la Tecla Sala, la caserna de la Ramunta, el carrer Xipreret amb els grans espais que envoltaven la casa España,…

Ens trobem a l’any 1923, la ciutat està rebent immigració de manera brutal i més que vindrà,… (1910 -> 6.905 habitants ; 1920 -> 12.360; 1923 -> 20.136; 1930 -> 37.650) i per tant es comença a construir sense cap planejament. És en aquest any quan es planteja la necessitat d’elaborar un pla d’ordenació urbanística del terme municipal i suposo que per això van fer aquest plànol, però l’ordenament no arribaria fins 1926 de la ma de Ramon Puig i Gairalt.

L’any 1923 també es produeix el cop d’estat de Primo de Rivera i els ajuntaments queden suspesos per Reial Decret. Just Oliveras i Prats, de la Lliga Regionalista, deixa l’alcaldia a l’octubre i l’agafa Tomàs Giménez Bernabé, de la Unión Patriótica, que es mantindria fins el febrer de 1930.

REFERÈNCIES


Els carrers de l’Hospitalet de Llobregat a l’any 1930

Fa uns dies vaig trobar-me amb la guia per conductors d’auto-taxis de Barcelona, Badalona i l’Hospitalet realitzada per J. Mª Merino Lubián (Ex Oficial de la Guardia Urbana i Oficial de la Marina Mercante) pels anys 1930-1931

No disposa de plànol, el que és una llàstima, però tenim a quin carrer comença i a quin acaba cada via, també el barri d’on són. Quan el carrer surt de la xarxa trobem “Al campo”,… i quan no té sortida trobem un “Carece”. Tot plegat ajuda una mica, però es fa difícil orientar-se, a veure si trobo un plànol,…

Sant Josep no existeix com a barri a la guia: el carrer de Miquel Romeu el trobem al barri del Centre, el carrer de la Terra Baixa el situa a Collblanc-Torrassa, i el d’Alós a Santa Eulàlia; el Carrer Alpes (actual Josep Tarradellas) no sap on ficar-lo. Bellvitge, lògicament tampoc existeix, així que el carrer de Campoamor és per Santa Eulàlia. El carrers de l’actual barri de Sanfeliu els trobem al Centre,…

És curiosa la legió de noms de flors i plantes: Azahar, Azucenas (ara de l’Empordà), Camelias (ara de Calderón de la Barca), Campanillas, Crisantemos, Geráneos (ara de Belchite), Heliotropos, Hortensias, Jazmines, Junquillo, Manzanillas (ara d’Albèniz), Margaritas (ara d’Empùries), Nardos, Palmeras (encara existeix), Encina (encara existeix), Jeringuilla (ara d’Amadeu Vives); com veieu molts s’han modificat. Es situaven a la projectada Ciutat Jardí, el que seria La Florida, que en aquell moment formava part de Collblanc.

Un apartat interessant és el de les urbanitzacions: Candi, Can Vila, Carraballs [Ceravalls], Fabregada, Faus, Gran Via, Moderna, Molinés, N. Moderna, P. Casas, San Feliu, Valeta. Petits nuclis mig aïllats que alguns amb el temps es transformarien en barris.

A la primera pàgina del llibre hi ha una nota que diu “Tanto Badalona como Hospitalet estan levantando el plano respectivo de la Ciudad, cambiando los nombres de muchas de sus calles, dando denominación a las que carecen de él, lo que hace que hasta muy adelante no pueda darse una perfecta orientación, contribuyendo a ello el hecho de que los vecinos de una y otra ciudad den nombres a algunas calles caprichosamente

Com sabeu al 1930 l’Hospitalet està colapsat, la ciutat creix demogràficament a una velocitat que desborda tota previsió, i es contrueixen habitatges com txurros amb molt poc control urbanístic. Políticament es pereparen grans canvis,…  el 28 de gener de 1930 cau la dictadura de Primo de Rivera, i amb ella també cau Tomás Giménez Bernabé, l’alcalde del moment. El 26 de febrer entra Josep Jordà i Polls, un nou alcalde republicà, però un comunicat del govern Civil imposa Just Oliveras i Prats, de la Lliga Regionalista, defensors de la monarquia, que seria substituit per Josep Montané i Almirall al proclamar-se la República (14 d’abril de 1931),… massa canvis per fer una guia de carrers!

A un pròxim article veureu com canviaven els noms dels carrers depenent de l’episodi polític,…

REFERÈNCIES

“Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat coma eina de futur” (1997). Centre d’Estudis de l’Hospitalet


Plaça de l’Ajuntament, final anys 20

Com han anat les vacances? Bé? M’analegro! 

Comencem el nou “curs” de l’abans de l’Hospitalet de Llobregat amb una imatge de la plaça de l’Ajuntament de finals dels anys 20.

L’alcalde era en Tomás Giménez Bernabé i la ciutat rondaria els 30.000 habitants. Ens trobem dins de la primera onada d’immigració del s. XX, que ens va portat sobre tot persones dels sud d’Espanya (els denominats murcianos), i també feia pocs anys que ens havien expropiat la platja i 900 ha del sector de la Marina per tal de construir un Port Franc que mai es portaria a terme.

Dades de població i el seu creixement.
1900 – 4.984 habitants
1910 – 6.905 (+ 38 %)
1920 – 12.360 (+ 79 %)
1930 – 37.650 (+ 300 %)
1940 – 51.249 ( + 36 %)

A l’esquerra es pot veure l’edifici de l’Ajuntament (1894 – actualitat) i a la dreta l’església de Santa Eulàlia de Mèrida (s. XVI-1936),…

REFERÈNCIES
Imatge de la revista de Madrid, “La Esfera” (núm 738) del 25 de febrer de 1928
Dades demogràfiques: Wikipedia

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Marta Martin Ostresss, aixó ho vaig veure a una foto de la meva aviaaaaaaa!!!! uffff
  2. Metta Vivó ► Aquesta es l’antiga església que va ser destruïda durant la Guerra, la foto sembla ser anterior a 1936, sinó vaig equivocada
  3. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) sí, sí Metta,… probablement 1928, ho dic a sota
  4. Metta Vivó ► OK, estava tan embadalida, mirant la foto, que no he llegit correctament tot el text…. m’agrada moltíssim veure les fotos que poses en aquesta pàgina.
  5. Marta Martin Déu meu, res a veure com és ara, la meva filla va al Tecla, és al costat, com m’agrada veure aquestes fotos antigues
  6. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Mica en mica aniré comentant més,… aquest estiu he aconseguit imatges des de les vinyes del Samontà (barri de Sanfeliu) fins als pescadors de la platja de l’Hospitalet. Ja aniran sortint! Gràcies pels vostres comentaris!
  7. Francisco Javier Galván Siles Impresionant! enhorabona pel teu treball! méncanta veure fotografies antigues de la ciutat.
  8. Chari Blazquez Bermudez M’encanten les fotos de l’antic Hospitalet, és la meva ciutat i la porto sempre al cor!