Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “torre gran

Excursió a l’ermita de Bellvitge, 1853

L’any 1853 la publicació El Católico va tenir l’idea de dedicar uns escrits als oratoris catalans dedicats a la verge Maria, rememorant el treball fet pel frare Narcís Camós al seu llibre el Jardín de María l’any 1657. El text que incorporo al bloc és el de l’excursió cap a l’ermita de Bellvitge (o Bellvitja), on ens descriu la ruta que segueix i també la llegenda de la seva creació.

No sé concretament quan es va realitzar la caminada que es relata, però cal dir que el 24 i el 26 de maig d’aquell any, després de tres dies sencers de pluges, van haver-hi dos desbordaments del riu molt importants. Es van portar la barca del Prat, van enderrocar masies, i van esborrar els camins del delta. El governador Civil va ordenar als alcaldes que socorressin la zona afectada, i el nostre, Baldiri Coll, va agafar una barca i va  recórrer la Marina fins al Prat prestant auxili. Pot ser l’excursió es va realitzar pocs dies després, i per això hi havia tant de fang.

L’Hospitalet de 1853 no arribava a 3000 habitats i més del 75% de la població es situava a la Vila Vella, l’actual barri del Centre. Faltava un any per que s’inaugurés la línia de tren de Vilanova a Vilafranca, però l’industria ja penetrava per la banda de Santa Eulàlia i Collblanc, al costat de l’industriós Sants. L’any 1853 és l’any en que s’instal·la La Aprestadora Española, i encara que anys abans ja existien industries als barris citats, es pot considerar que aquesta gran empresa és la que dona la llum verda a l’era industrial a l’Hospitalet.

També ens parla d’una casa de camp que es deia Esferrer, d’aquest motiu sols sé que ja surt al mencionat Jardín de María i també que el nom es sembla una mica a ca l’Esquerrer, una masia del segle XVI que encara exisiteix a la carretera del Mig, al costat de la deixalleria.

Un altre motiu és La Famada, que segurament té a veure amb can Femades (o Famades,…), construida al segle XVII i encara avui situada en front de la caserna de la Remunta i dita casa Serra. També hi ha una altra casa que es va conèixer amb aquest nom, és la Torre Gran, situada per sota de la Gran Via, a uns cent metres del riu, però construïda més tard, segons cadastre al 1843, i que es on van anar a viure els últims Famades.

I per últim una fotografia de l’ermita, no és molt antiga, però al menys no està molt vista, o al menys jo no l’havia vist fins avui, surt a la publicació La Esfera del 23 de març de 1929 i la va realitzar P. Cano Barranco.

REFERÈNCIES

Anuncis

Les masies de l’Hospitalet de Llobregat

Avui toca emplenar la secció de la cartoteca amb aquest mapa, crec que realitzat per Francesc Marcé i Sanabra, ja que originalment acompanyava un llibret seu que es deia “Una mirada a la Marina d’ahir. Les nostres masies“. Es va editar al 1980, però 10 anys després es va recuperar el mapa i es va incloure al llibret “Els motius de les antigues cases de pagès de l’Hospitalet” de la Montserrat Cornelles i Pujol, on es recullen 96 motius diferents. Si us interessa coneixer més motius, cal anar al llibre de la Matilde Marcé i Piera: “Cop d’ull als motius de l’Hospitalet” on no trobareu tots, però si fins 450, amb fotografies i algunes explicacions que va poder aconseguir parlant amb la gent de la ciutat de tota la vida. També trobareu informació sobre molts motius al llibre “l’Abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965” de la Mireia Mascarell i Llosa,…

Sempre que busco el motiu d’alguna masia em passo molt de temps donant voltes a aquest mapa, així que per facilitar una mica les coses l’he dividit en sectors i he fet una llista amb els 180 topònims (menys sèquies, rieres, pluvials,…) que conté. A alguns no acabo de reconèixer el nom ni amb l’ajuda d’una lupa, així que trobareu uns interrogants. Veureu que hi ha noms que surten dues vegades a llocs diferents de l’Hospitalet com Cal Capellà, Cal Creixells, Cal Noiet, Cal Paperines, Cal Tres o Cal Xerricó, i un fins a tres vegades, com Cal Benet, això complica una mica a l’hora de buscar al plànol si sols tenim el nom de la casa.

Ara revisant he vist que m’he deixat a la llista Can Pixa al B2,… ja tornaré a fer-la en un altre moment,…


Mapa del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat

Com sabeu la nostra ciutat, com totes, té un patrimoni arquitectònic, però segurament el que no sabreu és quin és, ja que és complicadot trobar a internet quines edificacions formen part. A la nostra ciutat tenim 110 edificacions “protegides” que a partir d’ara aniré incorporant a aquest mapa (piqueu aquí!).

També volia recordar que aquest llistat té els dies comptats, es a dir,  és va aprovar al Ple Municipal el dia 6 de juny de 2001 i segons el que es diu a l’article 9  de la normativa del Pla Especial (pàg.12) el catàleg es revisarà cada 10 anys, per tant aquest termini s’esgota l’any que ve.

Cal també recordar que abans d’aquest catàleg existia una altre previ que es va aprovar al 1985 i que protegia 233 elements arquitectònics de la ciutat, per tant, des de l’any 1985 al 2001 es van rebaixar un 53% els elements a protegir; van quedar fora de protecció més de 100 elements. Esperem que a la revisió de l’any que ve no es descatalogui cap edificació i succeeixi tot el contrari.

Sobre la primera opció, per retirar un element arquitectònic del catàleg cal una d’aquestes circumstàncies, cito textualment:

a) haver desaparegut a causa de destrucció o ruïna involuntaria, sense perjudici del disposat al respecte en aquesta normativa;

b) ésser necessari el seu enderroc per previsions de planejament d’interès públic prevalent, quan no existeixi alternativa ponderada que permeti la seva conservació o incorporació com a dada del propi planejament;

c) acreditar-se fefaentment l’existència d’error de fet en l’apreciació dels motius que varen aconsellar la seva inclusió;

d) demostrar provadament la pèrdua de l’interès cultural i obsolescència dels criteris d’avaluació que motivaren la inclusió.


Molts edificis del catàleg del 2001 s’han rescatat de la ruina, a altres no ha estat necessari fer-lis res ja que els seus propietaris els mantenen en perfecte estat, però uns altres resten a l’espera en cada dia pitjor estat. Podem citar, per exemple, al barri de Bellvitge:

Cal Masover Nou (Masia del segle XVII)

La Torre Gran (Col·legi dels franciscans del segle XIX)

Els dos, abandonats pels seus propietaris. A més de ja no tenir pràcticament teulada, es troben plens d’esquerdes de por. Espero que no caiguin i així donin motius per ser descatalogats al pròxim catàleg, encara que pot ser algú estaria content,…

REFERÈNCIES

Imatges de l’AV de Bellvitge