Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “torrent del Neguit

El torrent Capó

A veure,… aquest text és una espècie de collage de imatges i informació de diferents èpoques però del mateix lloc, del torrent Capó (o riera de Pubilla Cases). Aquest torrent és un de tants topònims de la nostra ciutat que ja no s’escolten, sobretot per que del torrent no queda ni el nom del carrer per on abans baixava, es a dir, l’avinguda del Torrent, que ara es diu de Severo Ochoa.

Sobre d’on ve el nom d’aquest torrent no tinc cap informació,… bé, sols sé el que ja sabeu, que els capons són els galls que es castren per que tinguin una carn més tendra i millor sabor,…

Miquel Sanz i Parera descrivia el torrent Capó així: Aigües avall es transforma en la riera del Cementiri o dels Frares. El seu camí es fa difícil d’establir a conseqüència de la intensa urbanització del llit de la riera. S’origina entorn del carrer de Sant Mateu d’Esplugues i segueix la direcció del carrer de Severo Ochoa, popularment anomenat carrer del Torrent. Gira en la confluencia amb l’avinguda d’Isabel la catòlica segueix en direcció sud pel parc de les Planes, passa per davant del cementiri pel carrer de Menéndez Pidal i continua pel carrer de la Riera dels Frares. Té una longitud d’ 1,8 km i una superfície de conca de 0,835 km². El seu pendent mitjà és del 3,8%, encara que fins al canal de la Infanta és del 5,3%

A sota he traslladat a una fotografia aèria actual el contorn de les trinxeres que formava el torrent a l’erosionar les argiles del samontà, quan no hi havia pràcticament res a aquesta zona, concretament als anys 30. Per sobre de la carretera de Collblanc també he dibuixat el torrent de ca l’Oliveres, amb el que es connectava el Capó. El de ca l’Oliveres després d’aquesta connexió, juntament amb els del Neguit-Estela i Busquets, que baixaven de Sant Pere Màrtir, formaven el torrent Gornal.

Als plànols de la ciutat de 1927,a la zona propera al cementiri, on el torrent feia una espècie de plaça, ja es veuen edificis industrials, sota el nom, sinó llegeixo malament, d’Ernesto Mayoral?

A aquest article de 1935, que va sortir a molts diaris, on es relata un incident greu entre la policia i uns atracadors, trobem el nom d’aquest torrent, que es veu que també donava nom al pont que travessava la via fèrria i el canal de la Infanta.

Bé, el parc de les Planes es va començar a crear a l’any 1986 a uns terrenys on havia existit fins 1980 un polígon industrial amb dues bòbiles: Cerámica Barcelonesa para la Construcción SA (CEBACSA), i Goyta y Oliveros (“Guita”, a l’article anterior); i també la industria química Cardoner, també dita de “la peste”,  que també es menciona a l’article i veieu a sota. El torrent Capó el podeu veure entre el cementiri i les fàbriques.

També he trobat aquesta imatge dels 60 de l’extracció d’argiles  de CEBACSA, a dalt del parc, on ara es troba el poliesportiu; antigament el torrent baixava per aquest lloc procedent de l’avinguda del Torrent, just on estan aquests blocs, coneguts com del Nebot.

i per ara és el que hi ha,…

REFERÈNCIES
Anuncis

L’Hospitalet de Llobregat, 1933

Una de les coses que més m’agraden és trobar noms de lloc oblidats, encara que siguin de llocs que ja no existeixen, aquí trobarem alguns. Aquest mapa és dels pocs que he trobat escrit en català i s’apropa més que uns altres als motius que va oferir la Matilde Marcé al seu llibre, encara que amb moltes divergències, com també tenen amb els que surten al mapa que va fer Francesc Marcé i Sanabra  als 80.

Aquestes serien els noms de les masies que ens van expropiar al 1920, falten algunes ja que al mapa no surt la part més propera a la platja i el far.

A més d’aquests, a l’actual l’Hospitalet també menciona Cal Ros (actual Cal Trabal), l’ermita de Bellvitja, Cal Rei, Cal Vial (també trobada com Can Vehils o Cal Bails), El Canyet, les vaqueries, la Granja Peronas, la Caserna d’Enginyers (Lepanto) i dels dos cementiris. També veiem el Bassal que havia al costat de la desapareguda barriada de Can Pi.

Un altre tema que ens apropa aquest mapa és la xarxa hidràulica, amb el recorregut del canal de la Infanta i les seves sèquies (Vora del Riu, Feixa Llarga, Bellvitja, pluvial general Pont de la Mola, del molí-dels molins, de la Farola i la pluvial major del Canyet).

També podem veure la xarxa hidrològica, és curiosa la denominació que es dona al que nosaltres ara diem torrent Gornal (tampoc coincideix amb el mapa de Francesc Marcé), al mapa li diuen torrent del Neguit, que ens portaria les aigües del torrent d’Estela i de Cal Oliveres,; passaria a tenir el nom de Gurnal una vegada travessat el canal de la Infanta, es a dir el que des de l’any 1984 és el carrer de Rosalía de Castro, i ja que estem, dir que Gornal és un d’aquells noms de lloc amb solera, tenim notícies d’ell des de principis del segle XV.

Tant el torrent Gornal com la riera Blanca baixaven fins al mar, aquesta última era i és el límit del nostre municipi amb la ciutat veïna. Al mapa únicament trobareu aquests límits ja que el que us presento es un fragment d’un mapa de Barcelona, i per això no dona el nom de tots els carrers de la nostra ciutat, sols els dels més importants,… per cert el Carrer de Santa Eulàlia, encara que el mapa es republicà, no es presenta amb el nom de la Mitja Galta, encara no l’he trobat a cap mapa.

Ah! i també podeu veure els límits de quan el nostre terme arribava fins el camí de Finestrelles, es veu que també teniem una cantonada de la caserna del Bruc (en aquell moment de Pedralbes).

REFERÈNCIES