Imatges retrospectives d'una ciutat

Posts tagged “Ventura Leris

Fotografies des d’una casa del carrer de Josep Maria de Segarra

En Ventura Leris m’ha enviat aquestes dues fotografies de les vistes que tenia des de casa dels seus pares l’any 1964. Vivien al carrer de Josep Maria de Sagarra (abans de 1962, Porvenir, i abans, des de febrer del 38 al final de la guerra, Rafael Barradas, i abans encara, a la República, carrer de l’Esdevenidor,… )i des del terrat del seu edifici es divisava gran part de la ciutat.

A aquesta primera es pot veure allà al fons fins l’església de la plaça Espanyola, i ja més a prop un carrer irreconeixible, pràcticament tots els edificis han estat substituïts. El mur que teniu a la dreta és la façana lateral de l’edifici on va viure uns anys en Barradas, i va tenir el seu Ateneillo, al número 17 del carrer.

LH_Vers Nord_Des de JM Sagarra_1964_23

La següent orientada més cap el nord, podem veure l’edifici de l’ajuntament i el que hi ha just davant, el de la Caixa de Pensions. Davant més edificis desapareguts.

LH_VersTibidabo_Des de JM Sagarra_19643

La imatge següent és dels anys 50 i he indicat amb un punt on crec que era la casa d’en Ventura, no sé si em corregirà. Podeu veure on eren concretament les cases que surten a les fotografies anteriors.

centre50s

La següent és més o menys actual, està una mica girada respecte a l’anterior,…

centre2010s

Aquesta tercera fotografia d’en Ventura és més antiga, de 1950. A l’esquerra d’ell veiem les xemeneies de la CAMPSA, i a la dreta la Miranda de Cornellà.

LH_Vers Ponent_Des de JM Sagarra_19503

Anuncis

Sobre les cèdules personals,…

En Ventura Leris ens ha deixat aquests cèdules personals dels seus pares abans de casar-se, ell de Cornellà, i ella de l’Hospitalet, i com que no tenia ni idea del que eren m’he posat a buscar, us explico el que he trobat,…

Les cèdules personals eren emeses per les diputacions provincials i eren obligatòries des dels 14 anys, per disposar d’ella sols calia estar empadronat. A la vegada eren el DNI  i l’impost de la renda, servien per relacionar-se amb les administracions i identificar-se si t’ho demanaven; s’havien de renovar anualment, moment en que pagaves d’una sola vegada una quantitat, depenent de la teva tarifa i classe.

Les cèdules personals van aparèixer com a tals l’any 1874, a la I Repùblica, encara que des de 1854 ja existien unes d’ús similar, dites cèdules de veïnatge, i abans d’aquestes les cartes de seguretat, els passaports i d’altres documents identificatius. Els pobres de solemnitat, les religioses de clausura, els reclusos a presons i manicomis, i els membres de l’exercit i de l’armada en actiu, estaven exempts.

He llegit que es podia falsificar molt fàcilment, ja que quan t’ho donaven no feia falta signar-lo davant del funcionari, i com veieu, encara que hi havia un espai per la fotografia, moltes vegades tampoc es posava, es a dir, que l’ús era principalment recaptatori. Efectivament, després de la Guerra Civil el règim franquista va veure que aquests documents no controlaven res i l’any 1944 va aparèixer el DNI, de fet els primers que van obligar a disposar d’ell van ser els presos i qui estava en llibertat vigilada.

Des de que es van inventar aquestes cèdules el funcionament es va anar modificant moltes vegades; a partir de l’any 1925, quan la recaptació va passar a mans de les diputacions provincials, existien tres tarifes diferenciades:

  • La primera gravava les rendes del treball, amb 16 classes
  • La segona gravava les contribucions directes, amb 13 classes
  • La tercera gravava els lloguers de finques no destinades a l’indústria fabril o comercial, amb 13 classes

Si no et podien gravar ni rendes, ni contribucions, ni lloguers et classificaven a la classe 13 de la tarifa 3ª,  i pagaves molt poc, sols 1,5 pessetes, com per exemple la mare del Ventura,

A sota, veureu que el pare del Ventura pagava molt més, 16,25 pessetes, ja que a més de tenir la tarifa primera per ser crec que forner, també tenia una recàrrec per solteria, vigent des de 1925 si tenies més de 25 anys (també aplicava als vidus sense fills), i que podia augmentar fins al 50% del que havies de pagar. Es a dir, que valia més estar casat,…

Ah! totes aquestes dates segellades de darrera de la cèdula, en Ventura ens diu que eren del racionament del tabac, es veu que al febrer de 1943 va deixar de fumar,… i va tornar al juny?

Cal dir que aquests impostos no eren relativament alts, encara que en aquells dies posteriors a la guerra hi havia més fam que diners, i gran part de la població s’abastia amb cupons de racionament. A la Vanguardia d’aquells anys he trobat aquesta llista de preus de fruites i verdures al districte VIII de Barcelona (Nou Barris?), que eren equivalents als de l’Hospitalet.

REFERÈNCIES

D’aquí i d’allà, però recomano aquesta: Martí Martín Corbera, La gestación del Documento Nacional de Identidad: un proyecto de control totalitario para la España Franquista (2010)


Fotografies de l’acadèmia Almi, 1957-65

Fa unes setmanes en Ventura Leris va compartir aquestes fotografies dels nois i noies de  l’Academia Almi, un centre educatiu que estava ubicat al carrer del Príncep de Bergara, davant de la joieria Sureda, es veu que l’edifici el van fotre a terra i hi van construir un altre. Incorporo també els molt interessants comentaris d’en Ventura, a veure si vosaltres també en teniu,…

Al pati de dalt, any: 1960, es a dir teníem 13 i 14 anys. D’aquest grup encara volten pel barri, el Salvador Rosás, el Ferris i el Juán Sacramento (sa germana, Doris, era una de les noies mes boniques de L’H), l’Agustin Aragonés (el dels transports) y L’Agustí, el carnisser (ja se’l veu “llustrós”). Assegut, al centre hi és l’Antonio Castejón, (ACS) el famós, en el seu temps, “Maregassa”, l’home del Temps de TV3 que malauradament ens va deixar ja fa temps. En aquest temps l’Acadèmia ja l’havia deixat L’Ambrós i la portava el nou director, l’Angel Navalpotro, de Soria. La línia de batxillerat la portava en Pedro Cañadas, un mestre de Cuenca, sembla esser que molt bo” (…) “Fa un parell de dies el vaig tornar a veure en Rosás pel carrer major. El Ferris, que es assegut i a la dreta de tot, fins no fa gaires anys tenia el kiosk de la Placeta del Bacallá, vull dir a la Plaça Ntra Sra de Montserrat y el Sacramento encara viu al carrer Princep de Bergara i está fet un pinxo…

Any 1957. Excursió a l’ermita de sant Ramon, a Sant Boi. La foto original la conservo, està molt malmesa. Aquesta és retocada. Els noms que recordo: 1. Sisó, 2.Rosás 8. Moyá 11. Joan Deu 14. Vinyals (de cal Pepet) 14. Olucha? 15. Aragonés 16. Sacramento 29. Tutusaus (de la granja) 20.Jo mateix 21.Paco 23.Rubio (vivía al costat de l’Espiga) 25. Toscano 27. Serrano 28 Facundo 31 el Pintor 32 Bordas petit (el metge) 34.Sans 35. Antoni Castejón 37 Josep Picart y 40 el Pere Picart, del Bar Estació, (que ens va deixar fa poc i que encara me dol). Podríeu afegir/corregir noms?

Any 1965 – Foto de la excursió a Tarragona. El noi de l’extrem esquerra (collons, ma sortit una frase o bé de futbol o bé de “tirada política”..), al fons, és el García, bastant conegut a l’Ajuntament…

Any 1965 – Una altra foto de l’excursió a Tarragona. L’ultim director del Col.legi: l’Angel Navalpotro Rangil, acompanyat del braç per la Prims (la nena de la vaqueria de la Pça de la Constitució, la Vaqueria Suiza (??)) amb una bossa (bastant queca) d’esports, al fons, es veu el Josep Picart (que encara viu al carrer JM de Sagarra).  En aquesta excursió me varen vindre a veure a la Universidad Laboral, on jo estudiava (i el Chesa, el del kiosk de la Rambla y el gran dels Tres, del passatge Blanxart, i el Pedro Verano, l’advocat del Ajuntament…n’erem uns quants..)