Les masies de l’Hospitalet de Llobregat
Avui toca emplenar la secció de la cartoteca amb aquest mapa, crec que realitzat per Francesc Marcé i Sanabra, ja que originalment acompanyava un llibret seu que es deia “Una mirada a la Marina d’ahir. Les nostres masies“. Es va editar al 1980, però 10 anys després es va recuperar el mapa i es va incloure al llibret “Els motius de les antigues cases de pagès de l’Hospitalet” de la Montserrat Cornelles i Pujol, on es recullen 96 motius diferents. Si us interessa coneixer més motius, cal anar al llibre de la Matilde Marcé i Piera: “Cop d’ull als motius de l’Hospitalet” on no trobareu tots, però si fins 450, amb fotografies i algunes explicacions que va poder aconseguir parlant amb la gent de la ciutat de tota la vida. També trobareu informació sobre molts motius al llibre “l’Abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965” de la Mireia Mascarell i Llosa,…
Sempre que busco el motiu d’alguna masia em passo molt de temps donant voltes a aquest mapa, així que per facilitar una mica les coses l’he dividit en sectors i he fet una llista amb els 180 topònims (menys sèquies, rieres, pluvials,…) que conté. A alguns no acabo de reconèixer el nom ni amb l’ajuda d’una lupa, així que trobareu uns interrogants. Veureu que hi ha noms que surten dues vegades a llocs diferents de l’Hospitalet com Cal Capellà, Cal Creixells, Cal Noiet, Cal Paperines, Cal Tres o Cal Xerricó, i un fins a tres vegades, com Cal Benet, això complica una mica a l’hora de buscar al plànol si sols tenim el nom de la casa.
Ara revisant he vist que m’he deixat a la llista Can Pixa al B2,… ja tornaré a fer-la en un altre moment,…
27 Juny 2011 | Categories: 4. CARTOTECA, Anys 40, Anys 50, La Marina Perduda, MASIES - INDRETS, Tot l'Hospitalet | Tags: Abdó del burro, Alòs, Alemany, Amàlia, Americano, Anguilaire, Aranya, Arús, Baltà, Barrina, Batlle, Batllori, Bellvitge, Benet, Bengala, Berni, Bicicletes, Bielet, Bielet del Garro, Bitllera, Bruixa, Cabo, Cal, Can, Cantó, Capella, Carles, Cervera, Cigalet Nou, Cinta, Clota, Coix, Conillaire, Corbella, Cova, Creixells, Draga-ànimes, Durban, Enes, Espinàs, Esquena Cremat, Esquerrer, Estadella, Famades, Farinera, Ferrereta, Font, Fotunat, Francès, Francesc Marcé i Sanabra, Fusta, Gabarra, Gabriel, Gardimany, Garro, Garsa, Gavatx, Gel, Gil, Gonçal, Gotlla, Goyta, Gual, Hospici, Isleño, Jaume de la Puda, Joan del Clos, Joan del Ros, Joanet del Marc, Josepet del Corral, l', Limpia botes, Llanes, Llarga, Llorenç Frare, Madrona, Magí, Malet, Manel Nolla, Manets, Manjo, Manso, Manta, Masover Nou, Màquina, Màrmol, Metge Cot, Millonari, Miquel del Ros, Modolell de la Torre, Noi Gran, Noiet, Oliveres, Panyella, Paperines, Passa-el-riu, Pau de l'Arna, Pau Rodó, Pebrot, Pelat, Pelut, Pepa, Pepet de la Casa Llarga, Pere Antón, Pere de la Coixa, Pere de les Abelles, Peret de l'Isla, Perola, Perones, Petico, Pica roca, Pinyol, Planes, Planta, Polític, Pubilla Casas, Puda, Puig, Pujades, Quatre Braços, Quimet del Garru, Ramón Duran, Ramon del Gil, Ramonet, Rector, Recu, Rei, Reiet, remunta, Riera, Rigalt, Rovira, Sala, Salau, Salvador del Roig, Salvador Salvadó, Sangoneres, Santa Eulàlia, Santó, Sayo, Sebastià d'en Gotlla, Serra, Sitjà, Solanes, Sumarro, Tano, Taronger, Terol·lo, Teulada Verda, Tocayo, Tocayo antic, Tom, Torrassa, Torre, torre gran, Torres de l'Isla, Trabal, Trangol, Tres, Trias, Vaqueries, Vehils, Vermell, Vermella, Vidala, vila cinta, Xafra, Xen, Xerricó, Xic de la barca, Xic de la Laieta | 10 comentaris
Cal Xic de la Barca,… i la barca
És estrany però de Cal Xic de la Barca no he vist moltes imatges, pot ser a l’arxiu en tenen però als llibres que he consultat fins ara no surt cap, per tant aquesta és l’única que conec, i ha vingut del Prat de Llobregat, me l’ha facilitat en Pedro Garcia Vela, el creador del grup de facebook “Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat” i que ja s’apropa a les 1000 imatges!!
Aquesta masia es trobava fent cantonada entre l’autovia de Castelldefels i la carretera de la Vora del Riu, que baixava paral·lela al Llobregat. La imatge segur que és posterior a 1971, ja que surt l’hospital de Bellvitge acabat de construir aquell any. La masia va ser enderrocada per les obres de la ronda Litoral, segurament a la primera meitat dels anys 80. Com veieu l’abandonament era total, a veure si un dia surt alguna imatge de quan feia de masia,…
He reutilitzat la imatge inferior de l’article sobre la masia de Cal Miquel del Ros, masia que va tenir la mateixa sort, per que veieu on es situaria ara Cal Xic de la Barca si existís.

En taronja: Cal Trabal, Cal Masover Nou i la Torre Gran, encara més o menys dempeus. En verd Cal Miquel del Ros, desapareguda; i en vermell, Cal Xic de la Barca.
Matilde Marcé i Piera escriu que segons la tradició oral: “fa moltíssims anys, no hi havia cap pont per passar d’una riba a l’altra del riu. Es feia servir una barca per a transportar persones bèsties i carruatges. A tocar de la masia, hi havia un canal que duia fins al riu i on es resguardava la barca quan el Llobregat sortia de mare“
Joan Lluís Ferret fa poc va poder autopublicarse un llibre on podreu trobar molta informació sobre les barques del Prat, així que faré un petit resum del que ens toca sobre aquest tema.
Primer dir que la barca era indispensable pel Prat ja que gràcies a ella podia treure els seus productes cap a Barcelona i a més introduir adobs pels seus conreus. El camí cap a Barcelona que existia més a prop de la costa i que passava per la Marina de l’Hospitalet es trobava normalment en mal estat, ja que el pagesos del nostre municipi no el feien servir, les relacions comercials amb el Prat eren petites, i pot ser també d’alguna manera feien més difícil que arribessin els productes pratencs a un mercat on competien els dos municipis.
La barca existia des de l’any 1327 fins 1873 quan Ferran Puig va construir el primer pont a aquesta zona i per tant la barca ja no tenia sentit.
Xic de la Barca, el barquer, es deia realment Francesc Pau i Bruguera, i va ser l’arrendatari de la barca que creuava el Llobregat des de 1862 a 1873 (a excepció de 1867).La propietat fins 1867 va ser del Real Patrimoni de S.M., i fins 1873 de Pablo Cerdà.
La barca tenia tres punts per passar el riu segons la quantitat d’aigua que baixava: el que queda en front del camí de Cal Mosso, un altre més ample, riu amunt, a prop de Cal Manso (Cornellà), que es feia servir quan baixava molta aigua, i un tercer que no és coneix però que es situava a prop d’aquests dos. Al de Cal Mosso, el més utilitzat, l’embarcador era un terraplè sostingut amb fustes. Sobre la construcció de l’embarcador el Xic de la Barca va tenir alguna denúncia, ja que es ficava en terreny d’altres propietaris i feia de les seves sense permís.
Es diu que si la riuada era molt forta treien la barca, però no s’especifica on, ni com,… la imatge inferior és de 1933, i és pot veure on es situava el pas més utilitzat per creuar amb la barca, el camí de Cal Mosso. També veiem la posició de la masia de Cal Xic de la Barca, però clar, 60 anys després de que la barca ja no es fes servir no veurem cap canal, ni cap resta d’ell,…
REFERÈNCIES
- Cop d’ull als motius de l’Hospitalet, de Matilde Marcé i Piera, núm 5 de la Col·lecció Medusa de l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet, 1991
- Les barques de passatge del riu Llobregat al Prat, i la seva explotació (1327-1873), de Joan Lluís Ferret i Pujol, 2007
- Grup de facebook “Postales y Fotos Antiguas de Gente del Prat de Llobregat”
1 Mai 2011 | Categories: >El Prat, Anys 30, Anys 60, Anys 70, Anys 80, Bellvitge, Cal Xic de la Barca, Ponts del Llobregat, Riu Llobregat | Tags: cal manso, Cal Mosso, Ferran Puig, Francesc Pau i Bruguera, Pedro García Vela, Xic de la barca | Deixa un comentari