Sense notícies del retorn del Cap de Medusa
El Cap de Medusa és una de les icones de l’Hospitalet, l’element arqueològic més important trobat a la ciutat, tot un símbol; tant que des de l’any 2006 la distinció municipal als visitants il·lustres és la seva imatge, estrenada quan ens va visitar el Príncep Felip de Borbò. També és el segell del Museu d’Història, i per alguns una metàfora (o pot ser l’origen,…) de la metamorfosi imparable del nostre territori en formigó i asfalt als últims 100 anys, sense cap respecte al medi natural o a les seves arrels i passat:
Aquesta escultura d’època romana (II dC) va ser trobada al canvi de segle del XIX al XX al barri de Santa Eulàlia, a les obres de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell (antiga Via Augusta), molt a prop de l’ermita romànica. És una peça de marbre de més o menys mig metre de diàmetre, que segurament formava part d’un monument funerari situat a una vil·la propera a la vora del mar,… molt més al text de Josep Maria Solias.
Des de 1932 la medusa forma part de la col·lecció del Museu d’Arqueologia de Catalunya i tan sols va retornar al nostre municipi al setembre de 2006 per tal de formar part de l’exposició Paraula de Medusa. A nosaltres ens van deixar una còpia, però com això no es que sigui molt just, el 22 de febrer de 2006 el Ple en la seva totalitat va aprovar una moció del Partit Popular que instava a l’ajuntament a:,…
5 anys i mig després i sense notícies del seu retorn,…
REFERÈNCIES
- El Gorgoneion de Provençana per Josep Maria Solias i Arís
- Visita del príncep a Canal-h (13.12.2006)
- Exposició Paraula de Medusa al bloc de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana
- Sobre la troballa al bloc de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana
- El cap de Medusa al Museu d’Arqueologia de Catalunya
- Ple municipal del 22 de febrer de 2006
Arqueologia a l’Hospitalet (fins 1985)
Albert López i Mullor (Arqueòleg de la Diputació de Barcelona), i Jorge Luis de la Pinta (Enginyer tècnic de l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat) van escriure aquest resum de les troballes arqueològiques fetes a l’Hospitalet fins l’any 1985.
Parlen de sis jaciments: l’ermita de Bellvitge (restes del segle XI), l’ermita de Sta Eulàlia de Provençana (restes romanes), als voltants de la Vanguard (restes ibers i romanes), junt al cementiri municipal (restes neolítiques), a Can Serra (restes romanes) i a prop del col·legi Busquets i Punset (monedes antigues).
No diuen res del de Torresolanas, que es situava a Sant Josep, a prop del carrer de l’Ebre i on es van descubir restes romanes i més modernes a l’any 1919, i que vaig mencionar a l’article sobre la torre Ubach (o Solanas).
Des de l’any 1985 no sé si s’ha fet cap altre descobriment arqueològic d’aquesta antiguitat, apart del Castell de Bellvís (s. XII) als anys 2007-8. Teniu cap noticia d’algun descobriment d’aquest tipus?
REFERÈNCIES
- Article sobre el castell de Bellvís
- Article sobre la Torre Solanes o Ubach
- La imatge és de El Periódico del Llobregat 09.01.1985. pàg. 4 (cal que utilitzeu el buscador a l’arxiu de premsa digitalitzada del Departament de Cultura)
Torre Solanas o Torre Ubach
Aquest és un edifici que va existir fins no fa molt al barri de Sant Josep, es trobava fent cantonada entre el carrer de l’Ebre i el carrer del Radium. Al llibre d’on he tret la fotografia el situava al barri de la muntanya, 12; això era a l’any 1992, quan la torre encara era considerada part del patrimoni arquitectònic de la ciutat, dins d’un conjunt de cases del carrer de l’Ebre, que justament ara es troben a punt de ser demolides, espero que amb cura, tenint en compte la seva història i el que es pot trobar a sota,…
L’edifici es va construir al segle XIX, i els dos noms de la torre eren deguts als seus propietaris, un d’ells, Pedro Solanas Borjas, la va comprar juntament als terrenys que l’envoltaven als anys 20. Es feia servir d’habitatge amb plata baixa, una planta més i les golfes amb les obertures ovalades que veieu.
A sota es veu la casa, és la que queda una mica cap a la dreta del centre de la imatge
Però la Torre Ubach (o Can Torresolan[a/e]s) també es el nom d’un jaciment arqueològic descobert a l’any 1919, dels pocs que s’han trobat a la nostra ciutat i que s’han pogut estudiar. Molt a prop de la torre, cap al pont de Matacaballs (que és el que creua les vies a la dreta de les fotografies aèries) es van trobar les restes d’una casa romana colgada sota uns tres metres de terra amb elements datats entre el 218 ac i el 476 dc.
A la part de darrera de la torre, entre el canal i la via, a 7-8 m de profunditat es van trobar unes sepultures excavades, tapades amb unes grans lloses de pedra.
També es van trobar altres materials datats entre el 1453 i el 1789.
He trobat imatges d’alguns dels elements que van apareixer al jaciment i que van permetre datar-lo. Al lloc web museus en línia podeu trobar pinces de servei de taula, culleres, restes de plats, de càntirs, de gerros, de gots,… que es troben al fons del Museu de Història de la nostra ciutat.
REFERÈNCIES
- Patrimoni Contemporani. Descobrir l’Hospitalet de Llobregat (1992). Diversos Autors. Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
- Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat com a eina de futur (1997) Ajuntament i Centre d’Estudis de l’Hospitalet
- Pàgina de l’inventari arqueològic
- Objectes trobats al jaciment de Can Torresolanes al lloc web Museus en línia
L'Hospitalet de Llobregat 