Paisatge des d’Amadeu Torner, 1962
Aquesta fotografia ens acaba d’arribar a la pàgina de facebook, és de la Rosam Boira i la va fer des del balcó de casa seva, segurament des del carrer d’Amadeo Torner mireu quin paisatge tan obert! es veu fins la Tecla Sala, clar encara no s’havien construït els edificis de Jansana.
A sota deixo la visual, on he marcat alguns edificis, d’esquerra a dreta, la Tecla Sala, la xemeneia de la Ceràmica Cusó (antiga Casa Abadal), l’esglèsia de Santa Eulàlia de Provençana, un edifici amb un cobert (una vaqueria?), l’edifici on es troba actualment l’associació d’amics del ferrocarril,… no sé què era abans, i clar, les vies del carrilet amb una retroexcavadora movent carbó,… i un autobús, allà a la dreta de l’esglèsia,…
No m’he pogut resistir en tornar aquesta fotografia, un any posterior, on es veu quasi la mateixa zona però des d’una visual perpendicular a l’anterior.
La casa desconeguda de davant de la Tecla Sala
A veure si entre tots i totes podem dir alguna cosa a l’Olga Gómez Miralles sobre la casa desapareguda que he marcat a aquestes fotos, a tocar del torrent Gornal, ara Rosalia de Castro.
Fa uns mesos en Jaume Ventura i Costas em va enviar la fotografia següent, indicant-me que la casa assenyalada va ser enderrocada fa un temps i que probablement l’ús que va tenir va ser el d’habitatge pels obrers de la fàbrica.
Però l’Olga ens comenta que a aquella casa va néixer i viure la seva sogra, era la casa familiar; no tenia res a veure amb la fàbrica Tecla Sala, i també ens demana si podem aportar qualsevol altre dada.
He buscat als mapes que tinc penjats del bloc i no he trobat cap referència al nom de l’edifici, el que sí que he pogut observar és que ja existia als mapes mapa de l’any 1923 i 1927 , i que a fotografies aèries del 1947 s’observa un accés independent del de la fàbrica, i no s es veu cap comunicació amb ella, així que pot ser sí que eren independents.
La fotografia següent la he tret de la pàgina del Centre d’Estudis de l’Hospitalet i casualment és del mateix vol que l’anterior, de l’any 1986-1987.
També es pot observar la façana lateral de la casa a la següent fotografia de 1963,…
i per la meva part ja no puc aportar res més,…
REFERÈNCIES
Les barraques de Sant Josep, anys 50
Aquesta primera fotografia la va cedir el Sr. Enric Pino Jansà al Centre d’Estudis de l’Hospitalet i aquest la va publicar al 16 de novembre de 2011 al seu grup de facebook; es va realitzar a l’any 1957 des de la desapareguda Torre Ubach, al barri de Sant Josep.
Veiem un munt d’elements que encara es conserven: Cosme Toda, Tecla Sala, l’església de Santa Eulàlia de Provençana, el transformador de la Torrassa,… i d’altres que ja han desaparegut com el canal de la Infanta, just al mig; els seus horts, a banda i banda del canal; la casa que tenim més a prop, que es deia Can Manet, o les casetes de l’esquerra. Aquestes últimes eren el que es coneix com barrraques, es a dir, construïdes sense autorització administrativa, sense la propietat del terreny i amb materials barats.
Aquest, situat molt a prop del pont de Matacavalls, era un dels molts nuclis de barraques que existien al nostre municipi, com el de La Bomba, el de la Riera Blanca, el de Collblanc, Sanfeliu,… i que encara no s’han estudiat amb la deguda profunditat, tot al contrari del que està succeint a la ciutat veïna, Barcelona, on existeix una Comissió Ciutadana per a la Recuperació de la Memòria dels Barris de Barraques formada per 81 entitats i més de 800 persones que ha aconseguit que tant l’ajuntament anterior, com l’actual, facin seus un projecte d’homenatge i recuperació de la memòria d’aquests espais.
En el següent article de Esteve Busquets i Molas a El Correo Catalan del 20 de desembre de 1952, que fa un temps que em van deixar fotocopiar a l’Arxiu Municipal, podem veure les mateixes barraques, i si l’amplieu i el llegiu segur que us sorprendrà el nivell d’organització que tenien,…
REFERÈNCIES
La caseta modernista de la Tecla Sala, 1937
Suposo que tots alguna vegada o una altra heu visitat algun equipament de l’antiga fàbrica de filatura de cotó de la Tecla Sala, per tant crec que no fa falta situar aquest petit edifici que es troba just davant, on gira la rampa que puja cap a la biblioteca.Aquest és un dels edificis més macos de la ciutat, una petita joia (com diu la Cristina García) modernista amb la decoració característica d’aquest estil: relleus florals que emmarquen portes i finestres, esgrafiats també florals sota la cornisa, respiralls ornamentats amb relleus, vidres de la parts superior gravats amb àcid, coronaments decorats amb el cap d’una dona amb els cabells embolicats amb flors,…
I a més de maco està envoltat d’algun que d’altre misteri, el primer és què per ara no es coneix qui va ser l’arquitecte, i tampoc l’any de la seva construcció. La primera referència que s’ha trobat de la caseta data de 1916 i és un dibuix de tota la fàbrica realitzat per F. Xumetra on podem veure-la, aquest dibuix es troba a l’entrada de la biblioteca, i ja el vaig compartir aquí mateix fa un temps.
La data anterior es propera a 1913, quan Joan Riera i Sala (¿?-1926) i Tecla Sala i Miralpeix (1886-1973) van comprar la fàbrica a la família Basté, propietària des de l’any 1889 (encara que alguns edificis són més antics, concretament de l’any 1855, quan era un molí paperer). En principi, encara no sé per què, es considera que l’edifici es posterior al 1913, però no hi ha probes de que no fos la família Basté la que va manar construir-lo, per exemple a Claudi Duran i Ventosa (¿? -,1925), l’arquitecte que va construir al 1893 el gran edifici on es troba la biblioteca.
Després d’introduir una mica la historia de la caseta continuem amb un altre “misteri” que no té res a veure amb els anteriors i que m’ha sorgit al descobrir aquestes fotografies de l’arxiu Zerkowitz i realitzades per Adolfo Zerkowitz (1184-1972).
Resulta que a l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana disposen de dues imatges del mateix lloc, també amb els nens i nenes al pati, amb els gronxadors, amb l’obra de la casa a la mateixa posició,…. semblen fetes al mateix dia però lògicament no el puc assegurar. Van ser publicades al llibre l’Abans de la Mireia Mascarell (pàg. 582), on es diu que es van realitzar a l’any 1937 i que són de l’escola bressol de la fàbrica, a més identifica a dos nens, el Vicenç i la Carme Ortí, fills de la Carme Travé, una veïna de Sant Josep treballadora de la fàbrica.
Per situar-nos una mica més, cal dir que en el moment que ens situem, la Tecla Sala, la propietària de la fàbrica, ha marxat exiliada cap a Paris i l’empresa ha estat col·lectivitzada per la CNT, com la gran majoria de les de la ciutat. De fet l’historiador Miquel Izard, al seu article “Vida quotidiana en un país en guerra i revolució”, diu que la de la Tecla Sala va ser la primera llar que es va organitzar a una fàbrica de l’Hospitalet
Les imatges de l’arxiu Zerkowitz no estan datades però indiquen un altre tipus de llar d’infants, diuen que la llar era d’Assistència Infantil, m’explico,… Tal dia com avui, fa 75 anys, es podria dir que es va iniciar la Guerra Civil; Barcelona i voltants era una de les zones republicanes, que dies després es va transformar en receptora de milers de nens i nenes que fugien dels llocs de conflicte. Diferents entitats van formar el Comitè Central d’Ajut als Refugiats, i una d’aquestes entitats era Assistència Infantil.
Després de fer molta recerca les hemeroteques sobre aquesta entitat i també sobre Ajut Infantil de la Reraguarda, un altra entitat també molt important, no he trobat cap referència a cap llar d’infants a la nostra ciutat, però que quedi clar que això no vol dir que no es fes servir per aquesta causa, ja que aquestes llars es mantenien amb cert secret, inclús pot ser, a pesar del seva petita grandària, que la funció fos doble?
En tot cas quan veieu aquesta caseta, a pesar de les incògnites sobre el seu origen, segur que tindrà una altra dimensió per vosaltres. A les imatges següents podreu veure aquesta petita llar d’infants de 12 plats, per dins i per fora: el pati, l’aula de treball, el dormitori i el menjador
Aquestes últimes imatges són propietat de l’arxiu Zerkowitz, fons que comença a l’any 1915 i continua fins a l’actualitat; consta d’unes 80.000 fotografies d’Espanya, principalment de Catalunya, de les quals 10.000 les podeu trobar a la seva pàgina web. He contactat amb ells per tal de poder compartir aquestes imatges aquí, i m’han contestat molt positivament. De fet ells estan oberts a cedir els drets i inclús fer ampliacions sota pressupost.
REFERÈNCIES
- Fitxa 62 del Pa Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic, 2001
- Fil de intervencions a la pàgina de facebook del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, a partir d’una imatge d’aquest edifici.
- Dibuix de la Tecla Sala, F. Xumetra, 1916
- Article “Vida quotidiana en un país en guerra i revolució” de Miquel Izard
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965. Escrit per la Mireiza Mascarell i editat per l’editorial Efadós a l’any 2003.
- Arxiu Zerkowitz (www.zerkowitz.es) Dades de contacte Arxiu Zercowitz: archivozerkowitz@gmail.com Tfno. 93 211 22 50 / 610 25 74 45
La Tecla Sala per F. Xumetra, 1916
Avui he estat fent recerca sobre una incògnita que ha sortit a la pàgina de facebook del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. La incògnita era quan es va construir i qui va ser l’arquitecte de la caseta modernista del Tecla Sala. Aquesta incògnita és molt vella i se l’ha mirada molta gent, però com ara hi ha tantes hemeroteques i tanta cosa a internet m’ha donat, ingènuament, per buscar jo també,… el resultat ha estat que no he trobat res, però de tant buscar i llegir he aprés moltes coses sobre aquest edifici.
Tenia un dubte sobre el primer document on surt la caseta, ja que en alguna referència posa que és al 1926 i en altres al 1916. Recordava que a la mateixa Tecla Sala, al pis on es troba la biblioteca, hi ha un dibuix molt gran de la fàbrica, però no recordava quan es va fer; així que aquesta tarda m’he passat per allà i li he fet unes fotos, dolentes pel vidre que protegeix el dibuix, però es poden veure coses,…
El dibuix és d’un il·lustrador de l’època, F. Xumetra, i com veureu té molts detalls, i no sols de la fàbrica, sinó també de l’exterior. Es veuen les fàbriques que havia al samontà i una petita masia cap a l’esquerra, que encara no m’ha donat temps a identificar. També veiem que el carrer de Terra Baixa encara no existeix,… i dues línies de ferrocarril, la de Vilafranca, per sobre de la fàbrica, i una altra per sota que desconec totalment ¿?
He fet dos detalls, l’entrada des de l’actual carrer Rosalia de Castro (abans Torrent Gornal) de la qual ja no queda res, i també de la caseta modernista. Totes les imatges es poden ampliar.
REFERÈNCIES
L'Hospitalet de Llobregat 
