Forats a la part baixa de Collblanc
John Ruskin va escriure al 1849: “La major gloria d’un edifici no depen ni de les seves pedres ni del seu or. La seva gloria és troba en la seva edat, en aquesta sensació profunda d’expressió, de vigilància greu, de simpatia misteriosa, d’aprovació o de crítica que per a nosaltres es desprèn dels seus murs llargament banyats per onades d’humanitat”
Una casa antiga és una entorn càlid, ric, ple de referències i significats, i ple de memòries, sentiments que no ens aportarà una casa nova. Amb això no vull dir que tot l’antic s’hagi de conservar,… sols el “que valgui la pena”, sinó al final ens cauria tot a sobre!. On vull anar a parar és a que les cases velles que ens envolten en el nostre dia a dia formen part del nostre paisatge i per tant de les nostres vides, i no passa res si quan desapareixen sentim una mica de nostàlgia, un petit sentiment de pèrdua,… per definir-lo d’alguna manera.
L’altre dia vaig passar després de molt temps pel carrer Vallparda, a Collblanc, i vaig trobar-me un munt de forats taronges. Molts edificis havien estat enderrocats i les parets que havien deixat al descobert havien estat tractades amb aquell material que posen per evitar filtracions. Mirant les parets amb aquest taronja tan intens, provava de recordar els edificis ja fets runa, però ja els havia esborrat de la meva memòria, llavors vaig recordar del que deia Ruskin,… i vaig tenir l’idea de fer aquest text,… fer una mica d’homenatge als antics paisatges desapareguts d’aquests carrers,…
A la primera fotografia aèria teniu tots els edificis que han estat enderrocats a aquest sector del barri. Com veieu són molts, formen part d’un pla urbanístic que pretén eixamplar vies de comunicació, crear noves zones verdes i pisos de protecció oficial. Sobre si ho estan fent bé o malament no dic res, això és una guerra dels veïns i veïnes, i per ara no he trobat queixes, així que entenc que s’està fent bé,…
A aquesta segona fotografia aèria trobem la majoria dels antics edificis dempeus.
Ara paso a agafar el Google street view (GSV) i a portar-me cap aquí els vells edificis desapareguts i la glòria que els dona l’edat de les seves pedres,…
Pels edificis que es situaven als punts 1 i 2 del carrer de Vallparda no va passar el cotxe del GSV així que no tinc imatges properes, encara que des d’aquesta fotografia de l’edifici que existia al punt 3 es veuen una mica al fons.
L’edifici del punt 3 des del carrer de Martorell.
L’edifici del punt 3 de de l’edifici del punt 4 al carrer de Vallparda.
Ara, des del passatge d’Oliveras, els edificis dels punt 3, a l’esquerra, i del punt 4, a la dreta.
A sota, la façana de l’edifici del punt 4 des de l’edifici del punt 5. Continuem a Vallparda, no us perdeu, eh? 🙂
Tot seguit l’edifici industrial del punt 5.
A sota, la façana de l’edifici industrial del punt 5, amb les onades d’humanitat i natura que deia Ruskin,…
La cantonada de l’edifici del punt 5 entre el carrer de Vallparda i el carrer de Torns.
Les següents tres imatges són dels edificis que es trobaven al punt 6, entre els carrers de Vinyeta i de Mistral,…
A les dos següents veiem els edificis del punt 7, entre els carrers de Vinyeta i Torrent Gornal,…
i per últim els edificis del punt 8, al carrer de Vinyeta.
Ara sols falta explicar una mica d’història de la zona. Diguem que tot va començar a l’agost de 1906, quan des de Barcelona es va decidir expulsar a tots els escombraires del barri d’Hostafrancs; quatre mesos més tard Joan Torns i Munné demanava llicència per urbanitzar els seus terrenys, denominats “les feixes”, en aquell moment aïllats segons la legislació que manava per dedicar-se a la gestió de les escombraries. La llicència la va aconseguir després de moltes impugnacions dels veïns i amb el consistori dividit,… però els veïns no van quedar contents i van pujar les queixes fins el Govern Civil i al 1920 aquest es posava de costat dels veïns, encara això l’ajuntament va continuar donant llicències als carrers que heu vist fins 1924.
L’aprofitament de les escombraries es combinava amb la criança de porcs de manera que al carrer de Vallparda li deien el carrer de la pudor i al lloc el barri del “Bon Aire”. Les condicions de salubritat de la zona eren insostenibles, l’aigua dels pous estava contaminada i a l’any 1931 la pesta bobònica s’havia cobrat tres víctimes. Van existir molts projectes i intents de concentrar els escombraires cap a un sector de Granvia Sud, però tot va continuar igual fins 1961, quan finalment van marxar de la zona, i també de Santa Eulàlia. Un any enrere la pesta porcina va obligar a sacrificar 40.000 porcs a l’Hospitalet, aquest fet va provocar la caiguda del sector.
També volia posar fotos dels forats però crec que ja teniu bastant, i sinó podeu passar per allà… en tot cas publico una del forat del punt 4 per que veieu aquest color taronja tan maco,… i aquestes finestres tan desiguals,…
REFERÈNCIES
- Reflexions de Ruskin,… a partir del llibre El patrimonio histórico y arqueológico: valor y uso (2002) de Josep Ballart Publicat a l’editorial Ariel SA. (pàg. 49)
- Històries de Collblanc la Torrassa, d’Inocencio Salmerón Vargas. Publicat per l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.
- Notícia a Digital-h “Nou eixampament del districte de Collblanc- la Torrassa (26.01.2011)
El nostre patrimoni arquitectònic
El primer pla de protecció del patrimoni arquitectònic de la nostra ciutat és de l’any 1985, on es seleccionen 233 elements segons diversos criteris. A aquesta primera selecció van participar arquitectes, historiadors, i molts ciutadans que van posar el seu granet de sorra. A l’any 2001 un nou equip considera l’antic pla com a idealista i allunyat de la realitat pràctica de la política urbanística i retalla els elements protegits fins a 110, molt menys de la meitat, i 12 d’ells eren nous!.De fet molts edificis, en els 16 anys que separaven els dos plans de protecció, s’havien enderrocat: Cal Tocayo Antic, Can Cluset, Cases al carrer Sant Joan, o es trobaven en tan mal estat que ja no es podien protegir, o s’havien modificat,… un desastre.
La documentació que acompanya aquest pla és molt interessant des de les fitxes de cada edifici protegit, fins a l’historia de la ciutat escrita per Joan Casas. És una llàstima que des de l’ajuntament no s’hagi fet un espai “decent” a internet on es puguin visitar les fitxes dels diferents elements protegits i ens haguem de conformar amb descarregar unes tristes fotocòpies en blanc i negre.
Per il·lustrar aquest text he seleccionat una fotografia d’un edifici que sempre m’ha agradat i que no està protegit ni en el primer ni en el segon pla, es la casa Sanhauja, es troba a la plaça Blas Infante, entre els carrers Vallparda i Mas, es a dir a la seva dreta seria la Torrassa i ell es situaria a Collblanc.
No conec els criteris que es fan servir per decidir si un edifici s’ha de protegir o no, suposo que seran molts i variats, i suposo que un d’ells serà l’estètica,… bé, m’és tan difícil explicar per què m’agrada que millor no dic res sobre això. L’antiguitat: aquest segurament és de principis dels anys 30. També és important l’arquitecte, en aquest cas és conegut i de la nostra ciutat, en Ramon Puig Gairalt.
I aquí paro amb un text que he trobat envoltant una altra fotografia d’aquest mateix edifici. És d’en Jaume Prat, un altre arquitecte de la nostra ciutat, que diu al seu bloc:
“L’arquitectura de Puig està actualment en un estat estrany. Alguns, pocs, dels seus edificis han estat catalogats. L’amplíssima majoria sobreviuen com poden. Molts han estat enderrocats, i alguns d’altres estan, actualment, irremediablement condemnats a la picota. Recentment he vist enderrocat un habitatge seu al carrer Prat de la Riba. D’això fa menys de sis mesos, i l’enderroc és posterior a la publicació d’aquest edifici a una guia sobre Puig que va elaborar la facultat d’arquitectura de La Salle.
El veritable triomf d’aquesta arquitectura és la seva vida. Els habitatges de lloguer es lloguen. Vells, escrostonats, mantenen la seva dignitat. Alguns estan mutilats, canviats de color, malrestaurats, estintolats, abandonats i tot. Puig és actualment un arquitecte oblidat. No sembla encaixar ni al noucentisme ni al racionalisme. No és barceloní. No té cap obra destacada que pugui abanderar el seu catàleg. Tampoc cap edifici seu acabarà dissenyat fins a aquests darrers detalls necessaris per a aconseguir fixar l’atenció de molts companys de professió, mandrosos de mirar sota capes i capes de brutícia, d’abandó. Senzillament són edificis que aspiraven a formar ciutat sense estridències”
i vosaltres, teniu cap edifici preferit de la nostra ciutat i que penseu que s’hauria de protegir?
REFERÈNCIES:
Imatge de la Isa Egea al grup de facebook “Estimo La Torrassa”
Per trobar la documentació sobre el nostre patrimoni arquitectònic:
Cal seleccionar l’Hospitalet i buscar per PATRIMONI
COMENTARIS AL FACEBOOK:
- Johnny Idem Idem Conozco el edificio. Cuando era pequeño en los bajos habia un trapero y alli se acumulaban cartones y chatarra. Era en lo años 70.
L'Hospitalet de Llobregat 