Imatges retrospectives d'una ciutat

Plaça de la Carpa

Els pins blancs de Can Buxeres, 1987

Aquesta imatge del parc de Can Buxeres realitzara al 1987, podria servir per explicar moltes coses, per exemple, es podria escriure sobre la Carpa, sobre la bòbila del torrent de can Nyac, de la masia de can Cervera, ja a Esplugues,… però el que més m’ha agradat és que encara surten els pins blancs de Can Buxeres,… i també que es pot fer molt gran si piqueu a sobre,…

Com llegireu a continuació, la tala d’aquests antics arbres fa 14 anys no va agradar molt als veïns, encara que segons l’ajuntament va ser una acció necessària per tal d’evitar accidents.

La imatge següent és més actual i ens permet observar com han evolucionat els pins pinyers que van plantar per substituir-los, així com d’altres modificacions que s’han realitzat en la vegetació del parc.


REFERÈNCIES

  • L’Hospitalet d’avui a demà. Una proposta per ordenar i millorar la ciutat (1987). Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
Anuncis

Can Serra: la Objeción de Conciencia en España (1976)

A uns dels últims comentaris al bloc la Xanxano ens diu: “Un altre dels meus primers records és la visita a la presó que vam fer la meva mare i jo per veure un dels objectors de consciència que cuidaven nens al matí a la Casa de la Reconciliació i avis a les tardes. Era una època d’herois i heroïnes…”

Buscant els herois i heroïnes he trobat aquest vídeo de mala qualitat, però que ens permet traslladar-nos a la petita part de la lluita que es va portar a terme a Can Serra. Gràcies als molts sacrificis d’aquests joves (Ovídio, Guillermo, José, Jesús, Vicente,…), molts altres, anys més tard, van tenir l’oportunitat de fer l’objecció de consciencia ja legalment, i posteriorment, ara, ja no saben ni el que va ser l’objecció, ni el servei militar, ni molt menys la insubmissió. Els serveis socials autogestionats que els objectors de Can Serra van crear al 1975 van ser els primers, posteriorment es van reproduir per tot l’estat. A l’any següent 285 objectors vivien a les presons, i un any més tard es formaria el MOC (Moviment d’objecció de consciencia),..

El vídeo divideix els seus 31 minuts en tres parts, la primera, d’uns tres minuts ens introdueix al barri de Can Serra d’aquells anys; a la segona ens mostra de manera crua el per què de l’objecció de la consciencia, i a partir del minut 22 podem veure les accions d’aquest grup d’objectors il·legals al barri de Can Serra. Al final del vídeo veureu a què es refereix Xanxano amb el seu comentari,…

Per presentar aquesta filmació també m’agafo al text que J. M. Martí Rom va fer per presentar-lo a l’exposició Les brigades de la llum. Avantguarda artística i política al cinema espanyol (1967-1981), que es va realitzar al MACBA al 2005. Ell, com a membre de la Cooperativa Cinema Alternatiu va ser un dels responsables de les imatges:

“Fins a l’any 1976, la informació que tenia la societat espanyola sobre l’objecció de consciència era que els testimonis de Jehovà es negaven a complir el servei militar obligatori. De tant en tant, la premsa franquista es feia eco del fet, intentant evidenciar que es tractava d’una protesta anecdòtica i estrambòtica. Tot i això, era cert que hi havia hagut alguns objectors per raons no confessionals, i el cas sobre el qual es va transmetre certa informació –si bé molt limitada– va ser potser el del valencià Pepe Beúnza.

A finals de 1975, just després de la mort de Franco, es va posar en contacte amb la Cooperativa Cinema Alternatiu un grup de pròfugs del servei militar que havien decidit iniciar una campanya a favor de l’objecció de consciència; la seva intenció era passar un any complint un servei civil en el barri de Can Serra i, després, convocar una roda de premsa per explicar els seus motius i el que havien fet.

Can Serra era un barri de nova fornada a l’Hospitalet de Llobregat, tocant amb Barcelona, on s’havien instal·lat una part de les onades immigratòries dels anys seixanta. La CCA va assumir la proposta de documentar les diverses tasques i activitats que els integrants d’aquest grup anirien desenvolupant durant aquell any. Finalment, poc abans de la seva roda de premsa, es van enregistrar les seves opinions i arguments contra la guerra i el servei militar. Era evident que una vegada es fes pública la seva opció, serien empresonats, per la qual cosa la pel·lícula els va donar veu, i la seva intenció era servir per realitzar una gran campanya arreu de l’Estat espanyol.

Potser aquesta és la pel·lícula marginal de la qual es va realitzar un nombre més elevat de còpies, i la que va tenir més difusió per canals molt diversos. Vista des d’ara, el 2005, se’n poden remarcar uns quants aspectes. En aquells anys seixanta, i amb una única televisió estatal (franquista), la societat espanyola no tenia el referent visual –evidenciat en tota la seva cruesa– de les guerres que hi havia al món, com passa en l’actualitat. Per això era important incorporar a Can Serra imatges de la Guerra de Vietnam. Les imatges d’uns soldats americans amb un cigarret a la boca fotografiant-se amb el peu sobre un cadàver vietnamita, o colpejant brutalment i matant a punta de canó a d’altres soldats, recorden a les tristament famoses imatges preses a les presons d’Iraq. A la pel·lícula s’evidenciava també, a la meitat dels anys seixanta, el perill d’aquella nova societat de consum el desenvolupament del qual es podia ja entreveure”

He extret unes imatges del vídeo (que trobareu a les referències).


REFERÈNCIES


El timbaler de Can Serra

Aquest quadre, homenatge als veïns i veïnes lluitadors de Can Serra, està situat a la plaça de la Carpa, en ell podem veure un tamboriler fent ús del seu tambor al costat de la Carpa. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, Martí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant.

Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri, tothom sortia als balcons, tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava, i a més cantaven cançons com aquesta:

  • “La Carpa es tuya y mía,…
  • ¡No queremos pisos en la Carpa!”

o també alguna cançó d’un veí que es deia Viti

  • “A Cantar que no es difícil
  • que ya sabemos los sones
  • Si hasta los niños lo gritan
  • si hasta los muros lo oyen
  • Hay un tambor que nos llama,
  • ¿De verdad que no lo oyes?:
  • que no nos quiten los parques
  • que no nos quiten las flores”

I això és el que he trobat,…

REFERÈNCIES

Declaracions dels veïns A. Raya, Gloria i José a la pàgina 172 del llibre “Cinquanta-quatre relats d’immigració” (1986) de Jaume Botey. Editat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet i la Diputació de Barcelona.

COMENTARIS AL FACEBOOK

Manuel Domínguez López Val la pena llegir el contingut de la placa. És una de les mostres més contundents del que va significar la lluita veïnal a la ciutat, i un recordatori que sortint al carrer s’aconsegueixen coses.


La Carpa, 1975

“Can Serra havia de ser, segons deien els diaris del moment, L’Hospitalet del futur, ciutat residencial, el Pedralbes de l’Hospitalet. Però aviat començaren noves modificacions sobre el Pla Parcial del 61. 

La immobiliària “Amaltea” va comprar el terreny de la Carpa, solar més cèntric del barri, per construir 13 blocs de 14 plantes. L’associació de veïns de Can Serra no acceptava aquest projecte i en canvi volien fer un mercat, un ambulatori i una escola donada la gran  quantitat de nens que havia al barri.

Per aconseguir tots els objectius es feien reunions  a la casa de la Reconciliació i a l’Associació de Veïns de Can Serra. Finalment s’arriba a un acord. Fruit d’innombrables hores de reunió amb representants polítics i tècnics de l’Ajuntament, la Corporació Metropolitana i l’Associació de veïns. Assembles obertes al barri, manifestacions, noves recollides de firmes, accions legals i accions il.legals. Es per això que a Can Serra, el nom de “la Carpa” tenen un caràcter mític. Ara, finalment, a la Carpa ja hi ha una escola de d’EGB, ara CEIP, que porta precisament aquest nom, un mercat municipal, una plaça i un parc.

En aquell descampat on volien fer aquest projectes hi havia dues carpes de ferro cobertes amb lona on feien espectacles, teatre. Desprès de molt anys de lluita i treball per part dels veïns liderats per L’Associació dels veïns, en Juny de 1976, finalment el barri va tomar possessió del solar. Es va netejar i es celebra per primera vegada la Festa Major coincidim amb nit de Sant Joan”

REFERÈNCIES

Fragment de la història del CEIP La Carpa de Can Serra

La primera imatge, de 1975, ha estat cedida per Pilar Massana, a més de veïna del barri, presidenta del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. La segona, sense data precisa,  ha estat cedida pel fotògraf Ramón Costa (encara que realment és del seu sogre) i va ser una aportació al grup de facebook que va generar molts comentaris. que incorporo a continuació, ja que alguns són molt interessants!

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Ramon Costa Bueno es una foto antigua ,no la hice yo ya que aun no habia nacido.Me la ha cedido mi suegro. La he retocado lo mejor posible ,espero os guste y a quien se acuerde que le traiga buenos recuerdos de su infancia
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Muchas gracias!! En ese parque estaban previstos otros 13 bloques de 14 plantas, conseguir que no se hiciesen fue una victoria vecinal de las épicas. En el libro “Cincuanta-quatre relats d’immigració” (1986) de Jaume Botey se explica con bastante extensión. Me lo voy leyendo a ratos pero aún no sé para qué se utilizaba la carpa???
  3. Agustin Martinez Padre Es posible que por el año 1969 ó 1970 se utilizara como teatro, recuerdo la asistencia de Fraga Iribarne, ministro de cultura? haber si alguien recuerda algo más.
  4. Miguel González DIOSSSS! Esto no tiene nada que ver con la actualidad! Segun me han explicado, las carpas estaban cubiertas con una lona. Era como un tipo de circo/teatro/centro cívico.
  5. Francisco Javier Galván Siles JO! yo me acuerdo de haber jugado mucho allí de pequeño. Creo recordar que eran de color verde. Y por lo que sé, decián que eran las carpas de un circo o algo así. JAJA! un día estabamos quemando un colchón creo y llegó un policía y tuvimos que salir corriendo! vaya tiempos! 😀
  6. Joan Rius Agustina Yo asisti con el colegio Eugeni D’Ors a varias funciones de teatro,estaba en la EGB,seria por el 1971 al 74 aprox.Tosa una señora excursion de Collblanc a Can Serra. Por cierto felicidades por este grupo,es genial!
  7. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Gracias Joan!,… así que se hacía teatro allí, y se cubría con toldos?
  8. Andreu Trias Era el “Teatro Popular Portátil del Ministerio de Información y Turismo”,anomenat popularment “La Carpa”. Jo hi era el dia de la visita d’en Fraga. Si no recordo malament, ens hi van portar a l’Institut Torras i Bages i vàrem anar a veure “Don Gil de las calzas verdes” de Tirso de Molina. El quadre escènic del Centre Catòlic hi va representar també alguna cosa. Buscant al google apareix l’hemeroteca de La Vanguardia que en diu alguna cosa.
  9. Miguel Angel Lara Madre mía que foto.Si era el teatro portatil,o más conocido como las tetas de la ramonas entre los niños del barrio fue desmontado de la Carpa i montado junto al CAN BOIXERES- campo Aguilarense, vamos donde ruedan ahora Pelotas, y alli murio siendo desmontada su estructura para su desaparicion que recuerdos. Comparto la foto con permiso es que es increible.
  10. Bgo Ampudia Mi padre me enseñó a montar en bicicleta en la Carpa!
  11. Miguel Medina Que foto y que de recuerdos !!! Nosotros que éramos del Barrio Sanfeliu, le llamábamos tetas marcianas, por su color verde.
  12. Oscar Cuesta Jajaja las tetas de la Ramona, sí señor. Yo ya solo las recuerdo en Can Boixeres y totalmente sin uso. En la Carpa llegaron a haber varios circos ambulantes, con sus payasos, pero no usaban ya esta estructura.
  13. Fernando Garcia Fernandez en mi barrio las tetas marisol jeje