Apunts sobre els fets de la nit del 17 de novembre de 1938
Hoja Oficial del Lunes. Any II, núm. 91, 21.11.1938
Ja fa temps que llegeixo versions sobre els fets de la nit del 17 de novembre de 1938 a les ceràmiques del barri de Sant Josep i avui al menys volia indicar totes les que he trobat.
El document anterior procedeix d’un diari gallec del bàndol rebel i és la versió més catastrofista que he trobat dels successos. Podem posar a l’altre extrem el que van dir des de més a prop, des de La Vanguardia a l’altra bàndol de la guerra, on no es menciona cap mort i tot va estar controlat. Ja veieu que intentar fer quelcom objectiu a partir de les hemeroteques d’aquest període és impossible.
La Vanguardia, 20.11.1938
També afegeixo el següent, escrit des de Paris, on confonen el lloc de l’accident.
Labor - Any V, núm. 414, 01.12.1938
Jose Manuel Morales en el següent article de l’any 1983 ens contextualitza els fets i a més ens posa sobre la taula els misteris a resoldre: En quina fàbrica va passar i l’origen de l’accident. Sembla que els morts no van ser 470 com deien a Galícia sinó 4 i 19 ferits
Com ja sabeu més o menys el que va passar a través dels retalls anteriors, ara faré un resum del que he trobat a alguns llibres:
Ramon Morales explica el seu testimoni i ofereix els rumors de que havia estat un espia infiltrat o bé un bombardeig molt ben calculat. Ens relata que es van refugiar a l’estació del carrilet de l’Hospitalet i que al dia següent van trobar troços de metralla fins a un quilòmetre de distància del lloc de les explosions.
Carles Santacana ens indica que l’organització causant podria ser Socors Blanc. Aquesta organització, pel que he trobat, era pronacional, clandestina i s’estenia per totes les zones republicanes (també s’anomenava Auxílio Azul); desenvolupava tasques d’informació i sabotatge, s’ocupava dels presos dels seu bàndol,… era la “quinta columna” que es menciona més endavant.
Matilde Marcé apunta també a 4 morts, però que els ferits van ser 18, a l’igual que a l’article de José Manuel Morales, no menciona l’origen d’aquestes dades. També diu que segurament l’accident es va originar a Cal Llopis.
Joan Perelló ens diu que Cal Llopis i Cal Cosme estaven comunicats, i era a la primera on es montaven i carregaven els projectils que es fabricaven, i que això ho feien noies desconegudes a la ciutat. Després es traslladaven cap a Cal Cosme. El foc es va veure des de Sant Vicenç dels Horts, on ell estava en aquell moment. Comenta que no es sap quantes noies van morir, i que després de l’accident les autoritats van retirar les víctimes amb celeritat i discreció. I parla de que el que va quedar dels edificis estaven plens de restes humanes, i que tot el conjunt va ser traslladat a un solar, continua descrivint que els gossos i les rates van anar allà atrets per la ferum de carn cremada,…
Inocencio Salmerón ens proporciona els testimonis d’Elena i Elisa Álvarez, veïnes del carrer Paris, que treballaven a la secció de pesatge de pólvora. Es veu que el encarregat, encara que havia estat advertit en repetides ocasions, tancava les caixes on s’embalaven els obusos amb un martell de ferro en comptes de fer-ho amb un de fusta. Quan es va produir l’incendi les empleades més pròximes van senyalar-li com a inductor. Les germanes no es recorden ni com ni per on van sortir, ja que les flames tancaven l’entrada principal.
Josep Ribas aporta declaracions de testimonis, i fins i tot un informe dels bombers. No cita el número de morts, ni concreta el lloc concret de l’accident, però apunta a que segons testimonis la causa probablement va ser un sabotatge de la “quinta columna”, que segons la viquipèdia seria una part de la població d’una ciutat o país que conspira en la clandestinitat contra el govern vigent. L’informe dels bombers descriu que els primers en arribar no es van poder apropar fins a 200 m de la via del tren degut a la metralla que queia. Van entrar al magatzem on estaven els projectils carregats i van tallar l’incendi per defensar el dipòsit de trilita. L’informe dels bombers comença a les 19:20, i a les 24:00 es considera que el dipòsit de trilita ja no corre perill, a les tres de la matinada acaben les explosions. Durant dies no van parar de les labors de prevenció i vigilància.
Us deixo les conclusions a vosaltres, i si en teniu més informació, ja sabeu!
REFERÈNCIES
- Coses de l’Hospitalet de Ramón Morales, editat per l’Ateneu de Cultura Popular dins de la col·leció Medusa, 4 (1990) – pàg. 58-60
- Victoriosos i derrotats al franquisme a l’Hospitalet (1939-1951) de Carles Santacana i Torres, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat a l’any 1994 – pàg 266
- Indústries i obradors a l’Hospitalet (1a part) de Matilde Marcé i Piera, editat per l’Ateneu de Cultura Popular dins de la col·leció Medusa, 15 (2001) – pàg. 42
- Passejant pel carrer d’Enric Prat de la Riba, de Joan Perelló i Masllorens, editat per l’Ateneu de Cultura Popular dins de la col·leció Medusa, 18 (2004) – pàg. 51-53
- Històries de Collblanc – La Torrassa, de Inocencio Salmerón Vargas, editat per l’ajuntament de l’Hospitalet – pàg. 266-267
- Bombardeigs i refugis a l’Hospitalet (1937-1939) de Josep Ribas Vinyals, editat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet, dins de la col·lecció Quaderns d’estudi, 23 (octubre 2010) – pàg. 71-73
Les xemeneies de les ceràmiques de Sant Josep
El nostre Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) crec que defensa totes les antigues xemeneies de maons que es troben repartides per la ciutat. Avui vull mostrar les que existien al voltant de Cal Cosme, al carrer d’Enric Prat de la Riba, entre el carrer del Canigó i Can Batllori, antigues terres del Baró de Maldà.
Abans a aquesta illa, a més del magatzems d’oli de Can Bau, teniem tres empreses dedicades a la ceràmica, de les quals sols persisteix, Cosme Toda (Cal Cosme); les altres dues, Cal Batllori i Cal Llopis, ja fa temps que van plegar i sols ens queden les casetes i les xemeneies, que juntament amb els dos edificis antics de Cal Cosme estan protegides pel PEPPA. Segons aquest document, Cal Cosme es va fundar al 1883, igual que Can Llopis; Can Batllori va ser la primera i crec que també l’última en produïr, la seva construcció és original de 1874 i segons el PEPPA pot ser encara funcionava al 2001.
Pot ser l’edifici més impressionant és la gran nau de Cal Cosme, obra de Ramón Puig i Gairalt, construida a l’any 1923. Si voleu saber molt més d’aquestes empreses, trobareu molta informació i imatges al llibre de la Matilde Marcé que deixo a les referències, també trobareu algunes contradiccions amb les dates que us dic, però bé, aquestes són les oficials. El PEPPA diu sobre Cal Cosme: “Tiene sótanos de gran belleza que antiguamente se dedicaban a secaderos de lodo, con bóvedas de medio punto y estructura de catacumba; hoy desocupados. Mantiene los railes de las vagonetas y pozos de extracción de tierras, que aún tienen agua,…”
A la següent fotografia, realitzada a l’any 1933, podem veure en primer pla els horts de Cal Calona de la familia Estruch, que ara son l’illa entre el carrer de Batllori i de Ventura Gassol, on es va construir el cinema Sant Josep, que en poc temps es va tranformar en Stadium,… Els primers edificis són els de l’empresa Cal Batllori, de la qual també veiem la xemeneia de la caldera de vapor, amb un aspecte diferent a l’actual, sense els tirants de ferro que ara té.
La següent xemeneia també és conserva, és la de la caldera de vapor de Cal Llopis, que com veiem ja disposa de tirants de ferro i d’una sanefa de maons a l’extrem superior que la fa diferent a la resta. Les quatre xemeneies restants, actualment desaparegudes, són les de Cal Cosme.
A la següent imatge de data desconeguda, que trobareu al lloc web de Cosme Toda, veiem les seves xemeneies i també la de Cal Llopis. Per cert, ahi vaig trucar a l’empresa presentant-me com un aficionat a l’historia de la ciutat i vaig preguntar si fan visites guiades per l’edifici de Ramon Puig i Gairalt, la persona que em va atendre em va comentar que de vegades van col·legis però que parlés amb la responsable de màrqueting, això ho intentaré dilluns, però no sé si algú de vosaltres estaria d’entrada interessat en fer una visita,…
Per cert, com segurament sabreu existeix un projecte per reurbanitzar l’illa on es situen aquests edificis des de fa uns 12 anys (deixo unes referències). El fet és que fa res s’han tirat a terra una sèrie de naus industrials que portaven un temps desocupades (el Vaya-Vaya també), i això el que ha permès és que Cal Cosme, que quedava ocult darrer d’elles, ara quedi una mica més visible; per exemple, una fotografia d’ahir,…
Es una mica llarg, però no puc acabar aquest article sense reproduir un text del llibre de Joan Perelló, l’antic batlle de la nostra ciutat: “Distingirem fàcilment dos gegants, dos gegants de pedra, dos gegants morts, dos gegants als quals el progrés i les noves tècniques comunicaren una tremenda decissió, un despietat veredicte:
«A partir d’avui, no sols no podem assegurar-vos la vostra permanència – tan altiva i desafiant-, sinó que d’ara endavant restareu sense un alè de vida, momificats. Si teniu sort i algún equip d’arquitectes decideix, per melangia o detall ornamental, que resteu dempeus, no ens hi oposarem, però tingueu present que el desenvolupament i tot el que comporta no estan per romanços. Ja no escopireu més fum, els fogars restaran apagats, ja no us caldrà atiar les flames amb els vostres xuclets.
Els homes han aixecat molts obeliscs en commemoració de victòries guerreres i altres tragèdies, també per memorar fets notables. A vosaltres, xemeneies de Cal Cosme, Cal Llopis i Cal Batllori, us alçaren perquè sense vosaltres no hauria estat possible que la terra verge es convertís en terra fossilitzada. La vostra missió ha acabat. Continuareu notant el fred, la calor, la pluja i el vent, però ja mai les vostres entranyes sentirien l’embranzida del fum calent, d’una saba que cerca la fugida per fer que l’argila sofreixi una metamorfosi i es converteixi en rajoles, cairons, teules i estris d’ús diari».
Sou mòmies, mòmies mortes com totes les mòmies, però capaces de guardar el testimoni d’un temps que s’esmunyí, no diré si millor o pitjor, però que fou el vostre temps, un temps que vosaltres, xemeneies apagades, compartíreu amb una gent, una breu mostra de la qual encara restem, gent d’il·lusions, si no apagades del tot, sí ja força amortides”.
REFERÈNCIES
- “Diari de l’Aeroport’ (1933) escrit pel Sr. Ventalló i que es pot trobar a l’Arxiu Gràfic de la Biblioteca de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (UPC)
- “Indústries i Obradors a l’Hospitalet (1a part)” escrit per la Matilde Marcé i Piera a l’any 2001 i publicat per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet.
- “Passejant pel carrer d’Enric Prat de la Riba” escrit per Joan Perelló i Masllorens a l’any 2005 i publicat per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet.
- Barri de Sant Josep, 1947 (a aquest mateix bloc)
- Historia de Cosme Toda segons el seu lloc web (d’on he tret una de les imatges)
- Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA). Fitxes núm. 16, 17 i 18 (2001)
- Arquitectura ‘made in USA’ (per David Miquel a La Vanguardia, 23.02.1999)
- Graves diseña la ciudad del futuro en Cosme Toda (per Cristina Sánchez a L’Hospitalet, 08.03.1999)
- Primer paso para reconvertir Cosme Toda en una manzana urbana (L’Hospitalet, 30.04.2007)
- Treball de l’ETSAB Curs 2010-2011
L'Hospitalet de Llobregat 