Societat coral la Joventut de l’Hospitalet, 1951
La Teresa Arnal m’ha enviat una fotografia del seu avi patern, en Francisco Arnal i Arnal, que era originari de Nàquera, un poble de la comarca de la comarca del Camp de Túria a València. La Teresa també ens comenta que el seu avi va venir amb els sus pares i dos germans, i que aquí va néixer el seu tercer germà.
En Francisco es l’home més alt i amb ulleres que es troba rere l’estendard, element que en aquell moment es beneïa, es trobem davant de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida.
No tinc molta informació sobre aquesta coral, així que el que faré és transcriure el contingut del llibre que em va prestar en Juan Batalla ja fa un munt de temps (Gràcies):
“Esta laureada coral fue fundada en el año 1934, siendo su primer presiente don Antonio Castells Casas. Esta entidad es ganadora de diversos premios en los muchos concursos en que ha tomado parte. La labor artísitca desarrollada por su actual maesrto don Esteban Guasch Lloberas ha dado esos frutos artísticos, colocando en la actualidad a esta Coral a la cabeza de las entidades hospitalenses.
En 1935 fue elegido Presidente don Francisco Arnal, hasta 1952, en que le sucedió don Clemente Roig. Más tarde, de nuevo volvió a la Presidència don Francisco Arnal, a quein sucedió en el cargo siu catual Presidente don Ramón Castillo, que como sus antecesores continúa en la intensa labor artísitca que caracteriza a esta Coral desde su fundación.
Cabe resaltar que, siguiendo la pauta de superación en el terreno artístico y cultural, esta entidad ha logrado formar una rondalla de guitarras, laudes y bandurrias dirigida por el socio señor García“.
REFERÈNCIES
Una Ciudad en Marcha: Hospitalet de Llobregat, escrit per Emiliano Villagrasa Lariz (Gràcies a Juan Batalla)
Aproximació a les Corals de l’Hospitalet (1851-2011)
Els cors de Clavé es van fundar pel poeta i polític Josep Anselm Clavé (1824-1874), sota la idea d’elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant. La primera societat creada als Països Catalans va ser La Fraternitat, al 1850, i la primera a l’Hospitalet es va fundar un any després, dita Coro El Llobregat, i que va desaparèixer probablement a finals del segle XIX. En el seu primer concert el propi Anselm Clavé va encarregar-se de la direcció.
A partir de 1868 van sorgir com a secció de les diferents seccions recreatives, com el Casino l’Harmonia, de 1869, on es va integrar El Llobregat, El Casino Centro Económico Industrial, de 1874, la Sociedad Coral Campestre de 1882.
Al segle XX es van continuar creant com l’Orfeó del Dr Robert al Casino del Centre (Orfeó Hospitalenc a la dictadura de Primo de Ribera); La Joventut, fundada al 1933 al barri del Centre, com també la Societat Coral Els Tranquils; La Societat Coral L’Univers, creada al 1910 en Hostafrancs i que en 1926 es va traslladar a la Torrassa, d’on també eren La Unió Rossinyols Torrassencs de 1954 i Els Antics de la Torrassa de 1947. A Collblanc, tenim La Aurora de 1930 i Els Callats de 1947, i a Santa Eulàlia: Els Pilotaires format a un frontó al 1929, i la Societat Coral i Recreativa Unió Hortènsia que compartien seu, el bar Carbó, amb La Carabassa i el Quartet Eularienc. També he trobat referències d’una colla a La Torrassa que es deia La Baldufa, als voltants de 1934, i també del Cor Parroquial d’Eixerits al voltants de 1936.
A darrere del monument a Anselm Clavé inaugurat el 12 de desembre de 1954 figuren les vuit corals existents en aquell moment,…
A la fotografia inferior, compartida per Àngel Margenet Díaz, tenim el pendó de la coral El Pensament, fundada al 1930, i de la que sé molt poc,… a finals dels anys 40 assajava al barri de Sant Josep i era dirigida pel mestre Rafael Carbó, que va crear i potenciar altres agrupacions corals, com La Joventut o la Unió Hortènsia, ja citades. Darrere del pendó de El Pensament també veiem el de l’Aurora que després de la Guerra Civil va tornar a ser autoritzada al 1941 i va continuar crec que fins a finals dels anys 50.
Mica en mica les corals anteriors, com altres entitats, anirien desapareixent pel canvi dels temps. A l’any 1972 José Macia ens informava a La Vanguardia de que sols en queden dues corals de les vuit que havien existit; actualment d’aquelles no en queda cap, però ni han de noves,…
Avui podem trobar El Cor Elidard Sala fundat al 1971, la Coral Infantil els Matiners, del mateix any i de la que al 1973 va sorgir la Coral Xalesta, d’adults. Al 1984 es va crear la Coral Heura, que cada maig, juntament amb les altres dues organitzen des de fa 28 anys la Setmana de Cant Coral a la nostra ciutat. També tinc constància, i segur que em deixo moltes, de l’existència de la Coral polifònica “Arrels de juventut” fundada pel Centre d’Estudis Musicals Haro el 1984, del Cor Creixent de l’Ateneu Cultural Catalonia fundat el 1986, de la Coral Adinoi de la Parròquia de Sant Isidre a Santa Eulàlia formada al 1988, la Coral del Grup de Dones de Can Serra creada al 2005,… i de moltes corals infantils,…
REFERÈNCIES
- Pendó del “Coro El Llobregat” – Museu d’Història de l’Hospitalet de Llobregat (18.05.2003)
- Història de la Federació de Cors de Clavé des de la seu lloc web
- Inauguració del monument a Anselm Clavé, 1954
- El Barri de Santa Eulàlia de Provençana: Elements per una Crònica, de Rameu Breu i Panyella dins del Quaderns d’Estudi núm. 6 (1988) del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
- Espigolant en el passat, de Matilde Marcé i Piera, editat al 1996 per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet
- Aquell Hospitalet, de Matilde Marcé i Piera, editat al 2011 per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic (1890-1965), de Mireia Mascarell, editat al 2003 per l’editorial Efadós.
- Les Festes Majors de l’Hospitalet. Barris Centre i Sant Josep, escrit per Agustí G. Larios i Carles Santacana i Torres i editat al 1999 pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
- Històries de Collblanc -La Torrassa, escrit per Inocencio Salmerón Vargas i editat per l’Ajuntament de l’Hospitalet
- La Vanguardia, 06.09.1972
- Fons d’Entitats i Institucions de l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet
- El Cant Coral al Baix Llobregat escrit al 2010 per Joan Jordana i Ollé
- Coral Xalesta
- Coral Infantil els Matiners
- Coral Elisard Sala
- Coral polifónica “Arrels de juventut”
Inauguració del monument a Anselm Clavé, 1954
La Teresa Arnal m’ha enviat una fotografia del seu avi, Francisco Arnal Arnal (amb corbata obscura i ulleres), a la inauguració del monument d’Anselm Clavé, a l’antiga plaça del Molí, ara plaça del Mestre Clavé, ja sabeu,… per sota de la Farga.
Josep Anselm Clavé i Camps és recordat per ser el fundador del moviment coral a Catalunya i l’impulsor del moviment associatiu, la seva obra és massa amplia com per tractar-la aquí, així que si teniu interès us recomano que seguiu buscant a internet que trobareu molta informació,…
Fent recerca a l’hemeroteca de la Vanguardia m’he trobat la noticia de la inauguració
A més de la ressenya anterior he pogut trobar els records d’aquests moments escrits per Ramon Morales, on crec que el protagonista és el senyor que parla a la foto, molt indignat, per cert,… Després de llegir-los torneu a la foto i segur que la veureu d’una manera diferent,…
“També em ve a la memòria la inauguració del monòlit a Josep Anselm Clavé, a la plaça del seu nom, justament al lloc on fa cinquanta anys l’empresa del Ferrocarril Metropolità de Barcelona féu un sondeig del subsòl, ja que pensava establir una estació de la seva ja aleshores prevista estesa. Hi participaren tots els cors de la ciutat, molts d’altres de forans, i es notà la presència d’alguns estandards històrics. Abans de la cantada amb què es clausurà l’acte hi hagué una llarga corrua de parlaments.
Com que aleshores estava molt més estès l’homenatge a la vellesa que patrocinava una coneguda Caixa d’Estalvis, fou convidat a parlar, en nom dels cantaires veterans, un home de cabells blancs i veu tímida i tremolosa. La mesa de l’acte l’acollí amb somriures i aplaudiments d’amor filial. I l’home va parlar. Fou un discurs improvisat, i aquell vell cantaire, que estava cremat i no podia dissimular-ho, es va desfogar. Ens va dir com lamentava que aquell acte fos la flor d’un dia. Que ni la Federació, ni la Casa de la Vila, ni els organismes oficial que haurien de protegir el nostre migrat patrimoni cultural, feien res de bo i de valent per promoure la cançócatalana, tot i que, seguint les directrius del seu creador, els cors eren un reducte que redimien l’obrer del taulell de la taverna, de la taula de joc, de les discussions que acabaven a bufetades o a cops de navalla, i de molts altres vicis con la insolidaritat, la manca de convivència, etc.
El president de la Federació de Cors de Clavé, el batlle de la ciutat i els presidents dels cors locals, guaitaven enlaire un xic tibats. Semblaven atrets per uns petits núvols que la marinada empenyia cap el Poble Sec (vet aquí un altre dels topònims perduts en els darrers anys, I en van,…) En aquells minuts, llargs, inacabables per a ells, es feien algun comentari a cau d’orella, sense deixar de guaitar els núvols.
Quan aquell arriscat cantaire va treure tot el que portava al pap, el batlle, que aleshores era un carnisser de la plaça més important de la meva ciutat [Josep Tayà Solanes], va acostar-se al micròfon per dir-nos, en un horrible castellà carregat d’accent casolà, – el seu càrrec l’obligava a emprar aquesta llengua – que es felicitava d’un acte que “feia realitat la diversitat i fraternitat entre els homes i les terres d’Espanya”. Reconec que en el passatge transcrit sóc més fidel a l’esperit que a la lletra, perquè cito de memòria i han passat molts anys, però recordo que aquelles paraules, escrites moltes hores abans per un fosc funcionari, foren la confirmació de l’encert d’aquell vell cantor que havia fet d’un recitatiu, un planyívol memorial de greuges.
Ara em penedeixo d’haver estat testimoni mut de la conversa a la farmàcia, i si pogués els diria que quan vulguin fer una manifestació per restaurar el monument d’en Just Oliveras, que m’avisin, que jo també hi seré. Tenim tan poques coses veritablement nostres, els hospitalencs…!
XIPRERET núm. 78.XI-1986″
REFERÈNCIES
- Coses de l’Hospitalet (1990) escrit per Ramon Morales i publicat per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet dins de la col·lecció Medusa, num.4
- La Vanguardia 15.12.1954
- Anselm Clavé a la viquipèdia
- Aproximació a les Corals de l’Hospitalet (1851-2011)
Estiu del 1936, confiscació d’edificis a la Torrassa
Com ja sabeu, a la matinada del dia 19 de juliol de 1936 es produeix l’aixecament militar que donaria lloc a la Guerra Civil. La plaça d’Espanya de Barcelona estava ocupada i es van produir molts enfrontaments entre els militars rebels i els partits d’esquerra i, principalment, els sindicats, amb l’ajut de la Guàrdia d’Assalt i alguns sectors de la Guàrdia Civil i de l’exèrcit que restaren fidels a la Segona República. Van organitzar els seus homes en milícies populars que derrotaren l’alçament militar a Barcelona. Aquell mateix dia a la tarda, a la nostra ciutat es van cremar les esglésies de Santa Eulàlia de Mèrida, de Provençana, Bellvitge i Sant Ramon
Al dia següent, fou creat el Comitè de Milícies Antifeixistes (CMA), àmpliament dominat per la CNT. Des d’aquell moment es va fer evident un doble poder, el CMA i l’ajuntament, que van coexistir sota el domini del primer fins al 30 de setembre. L’estiu de 1936 pot ser definit, doncs, com el periode revolucionari, i dins d’aquest context trobem aquest butlletí on es fa referència a la confiscació de locals anteriorment destinats a indústries, entitats, casernes, escoles, cinemes,…
REFERÈNCIES
- Història de l’Hospitalet, una síntesi del passat com a eina de futur (1997) Ajuntament de l’Hospitalet i Centre d’Estudis de l’Hospitalet
- Viquipèida
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Dora Celma Milian ¿que pasa con vuestras informaciones? en catalan, bien,
- en ingles ¿porque? en castellano prohibido?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Hola Dora, no entiendo tus preguntas.
- Julia Costa Sobre la Torrassa, em sap greu el que va passar amb la processó que havia arribat a ser molt i molt popular.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Qué va passar?????
L'Hospitalet de Llobregat 