Imatges retrospectives d'una ciutat

Segle 21 (Actualitat)

Noves imatges de les estructures descobertes sota la “bola del mundo”

Aquest matí m’he pogut escapar i he fet una caminada fins a les obres que s’estan realitzant al final de l’avinguda de Josep Tarradellas. He volgut saber de primera mà el que s’estava desenterrant allà. No es pot entrar, però des de fora he vist les tres estructures de formigó sense ferro, de forma circular, separades entre elles més o menys per la distància del seu diàmetre… el mateix que un usuari del bloc ens va comentar ahir, però no he pogut veure cap túnel, ja que no hi ha angle i a més tot està ple d’argila. He fet algunes fotos que comparteixo a continuació, es poden ampliar.

Aquesta primera la he fet des de la zona més propera al carrer d’Àlvarez de Castro, a l’accés a la Ronda, i podeu veure dues de les tres estructures, que s’han descobert fins ara. La tercera queda darrere de la retroexcavadora vermella.

_DSC8213

Aquesta és l’estructura central.

_DSC8216

La part superior de la següent és la que podíem veure en superfície abans de les obres i va donar lloc a tot tipus de llegendes entre els nens que allà jugaven.

_DSC8217

Aquesta seria la fotografia inversa a la primera, on podem veure l’estructura que allà tapava la retroexcavadora vermella. Probablement a la zona que encara queda sense excavar sortiran més estructures.

_DSC8218

REFERÈNCIES

Anuncis

El final de la “bola del mundo”

L’any passat per aquestes dates vaig publicar aquestes fotografies d’en Santos Vallespín, són d’una cúpula de formigó, ara desapareguda, i que es situava al barri del Centre, entre l’avinguda de Josep Tarradellas i les vies. Els nens que fa anys jugaven a aquest espai, davant de la singularitat d’aquest objecte, van inventar alguna que altra llegenda, alguns pensaven que a sota s’havia enterrat a persones, altres que era un dipòsit d’armes,… alguns li deien la bola del mundo, d’altres l’anomenaven les tortugues,…
cupulassantos

L’Artur García ens va oferir el testimoni del seu pare, que las havia vist construir, tan sols eren dipòsits de combustible de la CAMPSA, que es situava a Cornellà. Ens comentava que els havien situat allà, lluny de la fàbrica, clar objectiu de guerra, per tal de salvaguardar-les en cas d’atac aeri, de fet aquestes cúpules eren una mena d’armadura en contra de les bombes.

Bé, a aquesta zona toca fer pisos, i ja han arribat les excavadores, ja han obert el terra i ja sabem que no hi havien ni armes, ni morts,… el pare de l’Artur tenia raó, eren dipòsits. La següent fotografia també és de Santos Vallespín, veiem la paret dels dipòsits.

dipositsvallespin

Aquest matí m’he escrit amb en Josep Maria Solias, el director del museu, per tal de saber si s’estava documentant la troballa, m’ha comentat que s’estan prenent fotografies. No s’han trobat altres objectes, ni tan sols conductes; es veu una obertura a la paret del dipòsit, orientada cap a la línia de ferrocarril, però no s’observa cap altre objecte que relacioni ambdós elements. També m’ha comentat que no queda cap rastre de líquid, el fons està ple d’argila, no sé si és que el van netejar quan van quedar en desús, o bé l’han ficada al realitzar l’excavació actual. Sobre la data de construcció, no està clara, encara no es sap si és anterior o posterior a la Guerra Civil.

També a aquest mateix bloc hem rebut un missatge anònim amb una descripció del que s’ha trobat: “Puedo comunicar que las estructuras de hormigón no se hicieron con varillas metálicas típicas del hormigón armado, sino que se hicieron con hormigón directamente sin arena, con piedra de río. La verdad es que las máquinas percutoras están encontrándose con mucha dificultad para echar abajo las estructuras. Teniendo una visión general de la calle donde están haciendo la obra, concretamente desde la acera de enfrente pueden apreciarse un total de tres grandes estructuras cilíndricas con un diámetro considerable, al menos de diez o doce metros y una profundidad de unos seis o siete metros. Las paredes son de medio metro por lo menos de grosor. Es lo que se puede ver desde la calle. Al final tenía razón el comentario del texto:  las “tres cúpules que l’Artur de petit i el seu grup d’amics anomenaven les tortugues”, las referidas tres cúpulas por lo visto se corresponderían con las partes superiores de las estructuras citadas.”

Bé, aquest és el fi de la bola del mundo, de les tortugues, adéu a la cúpula, les cúpules misterioses,…

REFERÈNCIES

Post “la cúpula misteriosa” a aquest mateix bloc.


La Marina perduda encara cueja quasi cent anys després

Com ja sabeu l’11 de maig de 1920 una llei de les Corts de Madrid feia agregar més de 900 Ha i 70 cases del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat al de Barcelona; a més d’expropiar-nos el 45% del terme, sembla que ho van fer en contra i sense avisar prèviament a l’ajuntament, en aquell temps manat per Just Oliveras i Prats. Després de molts estira i arronsa el nostre ajuntament va rebre 85.000 pessetes de l’època, una quantitat molt petita encara que es traslladi als preus actuals. Aquest resum el podeu ampliar amb el document de Jordi Ferrer i Pumareta que deixo a les referències.

Això va passar fa 92 anys, i molta gent podia pensar que el tema estava més que mort, però no, ahir a La Vanguardia sortia la notícia de que la família propietària dels terrenys on ara trobem Mercabarna y la Nissan han guanyat un judici al Consorci de la Zona Franca, i haurà de ser indemnitzada per aquells fets, ja que el motiu origen de l’expropiació mai es va arribar a portar a terme:

articlevanguardia

Si els propietaris poden ser indemnitzats, ho pot ser l’Hospitalet?. Sobre aquest aspecte he trobat aquesta nota del dia 22 de gener de 2009 al lloc web del PP, on es demana que la ciutat formi part del govern del Consorci de la Zona Franca com a una mena compensació dels fets citats. Aquesta idea es va portar com a moció al Ple municipal del 27 de gener de 2009, però va ser rebutjada.

articlepp

Javier Díez Crespo suposo que es referia a aquestes manifestacions públiques de Celestino Corbacho de l’any 2004 (per cert, no feu molt de cas a les dades històriques que cita l’article)

articlevanguardia2

Tant l’any 2004, com el 2009, l’ajuntament de Barcelona, i el de l’Hospitalet, així com la Generalitat eren socialistes. Actualment l’Hospitalet continua amb el PSC, però la resta de governs ha passat a mans de CIU. Pot ser ara que sabem que la llei ens podria donar la raó, i que ens envolten governs “no amics”, podria interessar insistir en aquesta idea,… aquestes coses de la política a vegades funcionen així,… o no.

REFERÈNCIES 


Alguns cartells i rètols publicitaris de l’Hospitalet

PurlomEls meus pares em van dir que la primera paraula que vaig llegir va ser PURLOM, pot ser us sona, era el nom d’un escorxador situat a Abrera, al peu de Montserrat; es va inaugurar el 1970, així que jo el tenia gravat en el cervell des que era un bebè,…  i és què tenia una façana blanca enorme, era impossible no veure-la des de la N-II, i allà havien escrit en lletres vermelles i grans com a camions: PURLOM. Bé, no recordo fins quina edat, però jo ja era ben gran, cada vegada que passaven per allà, el nen pronunciava la paraula màgica diverses vegades,… era la primera paraula i a tothom li feia gràcia!. L’any 2007 la van tirar a terra, i clar, encara que era sols un cartell, era també la meva primera paraula llegida,… com diu Sergio Bejar: “lagrimilla,…”

Aquesta petita historia personal ens porta una altra vegada al patrimoni cultural; els cartells publicitaris ho són, clar que sí, un exemple de fa pocs temps i que va sortir a tots els telediarios, va ser el de les protestes veïnals produïdes quan una empresa va decidir retirar el cartell lluminós de Tio Pepe a la plaça del Sol de Madrid, instal·lat des de 1936, i com aquest n’hi ha hagut d’altres.

Aquí a l’Hospitalet no sé si tenim algun cartell que es pugui considerar com a patrimoni de l’Hospitalet, o dels hospitalencs. Per exemple, un llibre que va editar ADIGSA sobre el Gornal fa referència a un rètol lluminós: “El cartell de la Balay ha esdevingut un signe d’identitat del barri”. Des de fa uns anys aquest cartell va deixar d’anunciar la Balay i el van canviar per un del fabricant d’impressores Ricoh, no sé si continua sent un signe d’identitat, el que he de dir també, i pot ser té relació amb l’elecció d’aquesta fita d’identitat, és que al Gornal (antic) no hi ha ni un trist monument, crec que és l’únic barri de la ciutat que no en té, no sé si per que els veïns no s’han posat d’acord, o per negativa de l’ajuntament,… però bé aquesta és una altra història,…

balay

Un altre cartell que ara em bé al cap és el de “SKM Kremlin. Compresores de aire, equipos de pintura”, a la plaça del Mestre Clavé. No sé de quan és aquest cartell, pot ser es van pintar a la façana dels blocs de la Pegaso l’any 1979, quan aquesta empresa va arribar a Espanya. No dic que s’hagi de protegir, això si un cas ho han de decidir les persones que ho tenen a prop i volen, si un cas, que continuï allà,… de les administracions s’ha d’esperar el mínim.

skm

Un altre rètol interessant, a la mateixa plaça, és el de “Muelles y Resortes J.Argelaguet”, i també la placa identificativa de la plaça, realitzada per Ceràmica Bellvitge als anys 50?. Les plaques de carrer són altre element del patrimoni, i més si es van fer especialment i trenquen l’uniformitat de les existents als carrers de la resta de la ciutat,… però pot ser ja entrarem en això en un altre post,…

argelaget

Ahir tafanejant al perfil de la Beth G. Ávila em vaig trobar un altre cartell, li vaig demanar permís per compartir-lo, i aquí el teniu. El cartell ja no existeix, i tampoc era a l’Hospitalet, però es situava molt a prop, al costat barceloní de la carretera de Collblanc. Pot ser també era antic, ja que el nom del barri el van escriure com es feia durant el franquisme, amb la “H” final, encara que hi han persones que no s’han adonat que ja no s’escriu així,…

Per cert, si deia “MUDANCES COLLBLANCH”, no li falta la “S”?

mudancecollblanch

Us deixo aquí sota la seva antiga situació per si no us ubiqueu, entre el cementiri de Sants a l’esquerra, i els horts lúdics de Les Corts, a la dreta.

mudancecollblanchaeries

I ja està, si teniu més exemples,… vosaltres mateixos,…

REFERÈNCIES


No deixis emmudir l’Hospitalet, ajuda a que surti el nou Quaderns d’estudi

Lamentablement la difusió de la cultura a la nostra ciutat ha comptat històricament amb molt poques publicacions. Les retallades i els problemes per aconseguir finançaments, han empitjorat el panorama, i per exemple, està obligant al Centre d’Estudis a editar la seva publicació anual mitjançant el mecenatge de tothom que vulgui col·laborar.

Aquest fet, a més de ser trist, és un perill. Des de 1987 dotzenes de persones, amants de la nostra ciutat, s’han ocupant d’estudiar-la des de tots els punts de vista, d’una manera rigorosa, descobrint-nos una ciutat que per molts de nosaltres era desconeguda. Si com va succeir amb la televisió i la radio, perdem aquestes petites publicacions, la nostra ciutat quedarà culturalment més muda encara.

El dia 27 de novembre a les 19 hores està prevista la presentació del Quadern, en la que hi prendran part els autors i autores de la publicació, però per poder editar-la cal que hi col·laborem tots per tal d’assolir la quantitat de diners necessària.


La casa vella del carrer de la Independència

Si passeu pel carrer de la Independència trobareu que tots els edificis, d’unes 5 o 6 plantes,son relativament nous, pot ser dels anys 80, excepte al número 80, on trobem, si no l’han tirat ja a terra, un habitatge baix amb aspecte bastant deixat, i al 82, on hi ha l’entrada a un pati pel que s’arriba al que sembla una nau industrial.

He agafat un mapa fantàstic de 1926 d’aquesta part del barri i he assenyalat la posició de la casa en color rosa.

De tota l’àrea vermella on es situa el rectangle rosa sols queda aquesta casa i una cantonada envoltada d’alts edifis de l’encreuament dels carrers de la Igualtat i de l’Aprestadora


A veure si teniu cap record d’aquest llocs,…

REFERÈNCIES

Mapa de la zona del Port Franc l’any 1926 a l’Institut Cartogràfic de Catalunya


L’edifici de l’Ateneillo, 2012

Al grup de facebook em estat uns dies parlant del Barradas i de l’Ateneillo, justament amb la gent de El Ateneillo, ja sabeu, la nova associació  que ha irromput fa pocs mesos en la vida cultural de la ciutat: “l’Hospitalet  necessita recuperar l’esperit d’un passat cultural gloriós com el que es va viure amb la presència de Rafael Barradas a la ciutat. Farem musicals, performances, tallers i representacions teatrals” si us interessa col·laborar us deixo l’enllaç a sota,…

Sols conec una fotografia de l’Ateneillo, concretament d’un grup d’aquells artistes i intel·lectuals assidus a aquelles trobades dominicals, agafats a la terrassa de l’edifici on vivia en Barradas, la seva dona Pilar i la seva germana Carmen. Segurament n’hi ha més imatges, ja que hi ha un munt de llibres publicats sobre la seva obra, i que no he tingut oportunitat de llegir, ni tals sols de fullejar,…

Bé, aquest post sols té l’objectiu de presentar la situació i estat actual del lloc on la familia Barradas va viure per un període molt curt de la seva vida (1926-1928), es a dir, al número 17 de l’actual carrer de Josep Maria de Segarra (abans del Porvenir), al barri del Centre.

i també pretén mostrar la placa que ho certifica,…

Per cert, l’edifici de l’Ateneillo no forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat, així que si els propietaris un dia es cansen d’ell i el tiren a terra, ens quedem sense referències sòlides d’aquell lloc, d’aquell moment,… encara que no crec, com veieu fa poc han restaurat la façana i ha quedat ben maco!

Ah! aquest era el símbol de l’Ateneillo, un tendre i petit pegàs de cartó amb les ales desplegades, a sobre d’una plataforma amb rodes, lligada a una corda de la que tirar,… Estava pintat en una de les parets del seu estudi i el dibuixava en els seus escrits com si fos una capçalera.

REFERÈNCIES