Imatges retrospectives d'una ciutat

Carrer de Josep Maria de Sagarra

Fotografies des d’una casa del carrer de Josep Maria de Segarra

En Ventura Leris m’ha enviat aquestes dues fotografies de les vistes que tenia des de casa dels seus pares l’any 1964. Vivien al carrer de Josep Maria de Sagarra (abans de 1962, Porvenir, i abans, des de febrer del 38 al final de la guerra, Rafael Barradas, i abans encara, a la República, carrer de l’Esdevenidor,… )i des del terrat del seu edifici es divisava gran part de la ciutat.

A aquesta primera es pot veure allà al fons fins l’església de la plaça Espanyola, i ja més a prop un carrer irreconeixible, pràcticament tots els edificis han estat substituïts. El mur que teniu a la dreta és la façana lateral de l’edifici on va viure uns anys en Barradas, i va tenir el seu Ateneillo, al número 17 del carrer.

LH_Vers Nord_Des de JM Sagarra_1964_23

La següent orientada més cap el nord, podem veure l’edifici de l’ajuntament i el que hi ha just davant, el de la Caixa de Pensions. Davant més edificis desapareguts.

LH_VersTibidabo_Des de JM Sagarra_19643

La imatge següent és dels anys 50 i he indicat amb un punt on crec que era la casa d’en Ventura, no sé si em corregirà. Podeu veure on eren concretament les cases que surten a les fotografies anteriors.

centre50s

La següent és més o menys actual, està una mica girada respecte a l’anterior,…

centre2010s

Aquesta tercera fotografia d’en Ventura és més antiga, de 1950. A l’esquerra d’ell veiem les xemeneies de la CAMPSA, i a la dreta la Miranda de Cornellà.

LH_Vers Ponent_Des de JM Sagarra_19503


L’edifici de l’Ateneillo, 2012

Al grup de facebook em estat uns dies parlant del Barradas i de l’Ateneillo, justament amb la gent de El Ateneillo, ja sabeu, la nova associació  que ha irromput fa pocs mesos en la vida cultural de la ciutat: “l’Hospitalet  necessita recuperar l’esperit d’un passat cultural gloriós com el que es va viure amb la presència de Rafael Barradas a la ciutat. Farem musicals, performances, tallers i representacions teatrals” si us interessa col·laborar us deixo l’enllaç a sota,…

Sols conec una fotografia de l’Ateneillo, concretament d’un grup d’aquells artistes i intel·lectuals assidus a aquelles trobades dominicals, agafats a la terrassa de l’edifici on vivia en Barradas, la seva dona Pilar i la seva germana Carmen. Segurament n’hi ha més imatges, ja que hi ha un munt de llibres publicats sobre la seva obra, i que no he tingut oportunitat de llegir, ni tals sols de fullejar,…

Bé, aquest post sols té l’objectiu de presentar la situació i estat actual del lloc on la familia Barradas va viure per un període molt curt de la seva vida (1926-1928), es a dir, al número 17 de l’actual carrer de Josep Maria de Segarra (abans del Porvenir), al barri del Centre.

i també pretén mostrar la placa que ho certifica,…

Per cert, l’edifici de l’Ateneillo no forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat, així que si els propietaris un dia es cansen d’ell i el tiren a terra, ens quedem sense referències sòlides d’aquell lloc, d’aquell moment,… encara que no crec, com veieu fa poc han restaurat la façana i ha quedat ben maco!

Ah! aquest era el símbol de l’Ateneillo, un tendre i petit pegàs de cartó amb les ales desplegades, a sobre d’una plataforma amb rodes, lligada a una corda de la que tirar,… Estava pintat en una de les parets del seu estudi i el dibuixava en els seus escrits com si fos una capçalera.

REFERÈNCIES


Rafael Barradas (1890-1929)

No faré una biografia, ja que la podeu trobar als documents que enllaço; el que he intentat és fer un recull del que he trobat dels seus últims anys, els que va passar a l’Hospitalet de Llobregat,…

Barradas arriba al nostre municipi a principis de 1926, ve de Paris, malalt i sense diners. Durant el temps que s’està a l’Hospitalet els seus ingressos van sortir principalment de la ilustració de llibres i revistes. També pinta tres sèries de quadres: la que es denomina la sèrie “mística” composada per cuadres a l’oli com “La Virgen y el niño”; “Adoración de la Virgen al niño”; “Adoración de los Reyes Magos”, entre d’altres. Va reprendre la sèrie “Los Magníficos”, pintant paisatges de l’Hospitalet, imatges de la ciutat, de les cases, de les places i cantonades, de les esglésies, dels carros i animals pels carrers. També va pintar la sèrie “Estampones Montevideanos” inspirats en la seva ciutat natal amb escenes del port i del barri Sud.

Realitzarà exposicions a les Galeries Dalmau, al Saló de tardor de la sala Parés i l’última, a Sitges, a la galeria d’Art i Lletres. Però la seva obra, com resumia Eugenio Carmona, ya no suscitaba ni las encarnizadas críticas de los conservadores ni la admiración de los innovadores.

Vivien ell, la seva dona Pilar i la seva germana Carmen, a un humil pis amb unes condicions molt dolentes, al segon pis del núm 17 del carrer Porvenir (Ara Josep Maria de Sagarra) al barri del Centre.

Els diumenges, mentres la Carmen o d’altre convidat, com Lorca, tocaven el piano, es feien tertúlies que constituirien el denominat “Ateneillo de l’Hospitalet”, per on van passar a més dels seus amics, com en Gutiérrez Gili o Lluís Manegat, figures de la talla de García-Lorca, Dalí, Segrelles, Casona, Gómez De la Serna, Sebastián Gasch, José María de Sucre, Luis Monteyá, Guillermo Díaz -Plaja, Luis Góngora, Regino Saenz de la Maza, Mario Verdaguer, J.V.Foix, Sebastián Sánchez Juan, Juan Alsamora,…

El símbol de l’Ateneillo era un cavall Pegàs amb les ales desplegades, l’emblema avantguardista de Barradas, que estava pintat en una de les parets del seu estudi i que ell dibuixava en els seus escrits com si d’una capçalera es tractés.

Diuen que totes les figures que passaven per Barcelona, també ho feien per l’Ateneillo, el que el va convertir en un espai místic de la cultura espanyola de l’època. Segons el crític i historiador d’art, Daniel Giralt-Miracle, aquelles tertúlies es van convertir en un lloc d’intercanvi i d’estímul, de reflexió i d’indagació, un lloc on donar i rebre, i van tenir indubtables conseqüències fertilitzants per a tots aquells que van acceptar la invitació de participar-hi

Però ell cada vegada estava més malalt i al novembre de 1928 gràcies a l’ajuda econòmica dels amics i emportant-se pràcticament tota la seva obra, menys la que havia pogut vendre, regressa a Montevideo, i al febrer de l’any següent mor.

El museu de l’Hospitalet guarda la segona millor col·lecció de l’artista i un centre cultural de la ciutat porta el seu nom.

REFERÈNCIES