Imatges retrospectives d'una ciutat

Barriada de Can Pelegrí

Apunts sobre la barriada de Can Pelegrí

A partir de la petita biografia que vaig fer sobre Marcel·lí Esquius, en Dídac López em va proposar fer una altra sobre Pere Pelegrí, que també té un carrer; però d’aquest home l’únic que he trobat és que com Marcel·lí, era propietari de terrenys, en aquest cas de una zona que ara es situaria entre l’actual barri de Can Serra i el de Can Vidalet, a Esplugues.

Aquests terrenys es transformarien en la barriada de Can Pelegrí, en honor al seu propietari. Als anys 20 es van formar tant aquesta barriada com la de Can Vidalet, situada més al nord. En un futur s’acabarien ajuntant anomenant-se totes dues com li diem ara: barri de Can Vidalet.

Era un nucli de casetes baixes per obrers envoltat de vinyes, garrofers i hortes, amb un camí principal, el carrer del Molí, que baixava fins a l’Hospitalet. El terreny era barat i les fàbriques hospitalenques eren properes, com les noves que sorgien a la ciutat veïna, es a dir, que era un bon lloc per establir-se, i es van establir cada vegada més persones.

D’aquestes cases encara queden algunes a la part de l’Hospitalet, com al carrer de Sant Carles, on tenim un costat d’aquest carrer sencer o al mateix carrer de Pere Pelegrí.

Un text de 1949 ens diu que la barriada estava formada per 90 edificis senzills en 7 carrers. Bé, a la imatge inferior, que és de dos anys abans, tenim més de 7 carrers, això és per que al costat d’aquesta barriada hi havia una altra que es deia de Faus (el cognom d’un altre propietari, Antonio Faus), aquesta plenament hospitalenca i que es troba, lògicament, al voltant del carrer de Faus, són les 6 illes de la dreta. La línia rosa és la divisió entre Esplugues i l’Hospitalet

A la revista Crònica de la Vida d’Esplugues es pot trobar algun article dels anys 50 on es queixen de l’estat de les “barriades extremes”, per exemple de Can Pelegrí diu al 1954: “anchuroso barrio que pertenece la mitad a Esplugas y la mitad a Hospitalet en una delimitación harto deficiente, complicada y desafortunada”, ens parla de que el carrer del Molí es intransitable, no hi ha clavegueram ni pous negres i així les aigües residuals van directament al carrer, comencen a proliferar les barraques, no hi ha cap font pública, la il·luminació és insuficient, no hi ha voreres… En fi,…

REFERÈNCIES

Anuncis