Els caiacs de la Unió Excursionista de Catalunya – Hospitalet Centre, 1954
L’altre dia vaig coincidir amb Antoni Mesa i Montserrat Rey, antics membres de la delegació de la Unió Excursionista de Catalunya al barri del Centre, i em van comentar que els havia agradat molt el bloc i que tenien algunes imatges per enviar-me,… i aquí tenim dues,… de quan els membres de la UEC van fer la botadura d’uns caiacs de construcció pròpia.
Aquesta primera és del 9 d’octubre de 1954, quan Mossèn Homar beneeix els caiacs a l’església de Santa Eulàlia de Mèrida.
I aquesta segona és del dia després, de l’avarada de la flotilla de caiacs a la llera del riu Llobregat. A càrrec dels cincs caiacs tenim a Josep Gil, Francesc Xavier Duch, Jaume Alicart, Esteve Granell i Francesc Sànchez.
En aquells anys al Prat de Llobregat existia el club de remo Ruber, obra del mecenes Lluís Omedes, amb gran activitat al riu Llobregat i que va portar una de les seves embarcacions entre entre els primers llocs de Hèlsinki 1952. Pot ser aquell club va tenir alguna cosa a veure en l’idea de la fabricar aquests caiacs, ja que tots dos grups es trobaven a les ribes del mateix riu.
Del llibre de la Mireia Mascarell he tret la següent informació: La delegació del barri del Centre de la UEC es va crear l’any 1952, va ser la segona de la nostra ciutat, després de la de Collblanc, l’any 1949. Es va crear per un grup d’amants de l’excursionisme, encapçalats per històrics membres del Grup Saltadiç (creat l’any 1918 i desaparegut durant la Guerra Civil). Les persones que formaven part de les primeres juntes no podien tenir antecedents d’activitats polítiques o socials, no podien ser considerades contràries al règim. Per aquest motiu molt dels impulsors de la reaparició de l’excursionisme a la postguerra van haver de treballar a l’ombra.
REFERÈNCIES
L’Abans. L’Hospitalet de Llobregat 1890-1965, escrit per la Mireia Mascarell, i editat per l’editorial Efadós l’any 2003
Copa del Món de Marxa Atlètica, 1989
Els dies 27 i 28 de maig de 1989 es va disputar a la nostra ciutat la Copa del Món de Marxa, que es considerava el esdeveniment de més prestigi del programa internacional d’aquest esport, superant el Campionat del Mon i els Jocs Olímpics. A l’edició de l’Hospitalet van participar 35 països, una quantitat mai assolida. La va guanyar Rússia, i Espanya va quedar quarta.
Les següents fotografies han estat cedides per Antonio Trujillo, a la primera podem veure al medallista olímpic del Prat de Llobregat, Jordi Llopart Ribas.
A aquesta segona fotografia veiem la pujada de l’avinguda de Josep Tarradellas i Joan (abans Alps), amb la Farga al fons.
REFERÈNCIES
L’Hospitalet-Santander, 1964
Voltant per internet m’he trobat amb el buscador del Centro de Documentación de la Imagen de Santander (CDIS), he provat a veure que sortia posant Hospitalet, i voalà,… set fotografies del partit l’Hospitalet contra el Santander del 11 d’octubre de 1964. La mala notícia és que surten unes lletres que no ens deixen veure del tot bé la foto, la bona és que si us interessen les podeu comprar a l’entitat citada.
També he trobat la notícia del partit,…
REFERÈNCIES
Domènec Carulla i Bertran (1903-1940)
Domènec Carulla diuen que va néixer a l’Hospitalet fa més de 100 anys, va jugar al Barça des de 1923 a 1930, i va ser un dels 24 jugadors que han estat olímpics a aquest equip, a les Olimpíades de Paris de 1924, juntament amb Vicenç Piera i Josep Samitier.
Si voleu saber més d’ell podeu consultar la viquipèdia,…
REFERÈNCIES
Circular del Casino Nacional, núm. 2, desembre/1947
Ja fa uns mesos que J Albert Graells em va enviar aquest document, una vegada solucionats uns temes d’espai al bloc, avui el publico. Em comenta que queden molt pocs, pot ser mitja dotzena, i aquest concretament procedeix d’un volum propietat del Sr. Joan Rosell que recull diversos butlletins del Casino corresponents als anys 1947-1948. Aquests butlletins , en el seu moment van ser recollits i bellament enquadernats pel Sr. Josep Rosell Ventura, antic President del C. H. Casino. Si piqueu a sobre de la següent imatge podreu descarregar la circular sencera.
Trobem molts temes interessants, per exemple, sobre el per què de la celebració de la festa major d’hivern, en motiu de Santa Eulàlia de Mèrida, el 10 de desembre; consultes sobre agricultura, concretament sobre l’escàs rendiment dels cultius de mongetes, segons l’autor, probablement degut a la contaminació; també de les gallines pota blava del Prat; de l’equip de hoquei del Casino i de la preparació d’un festival de patinatge artístic; el programa de les festes,…
També hi ha un apartat d’història de la ciutat, “Perfiles Sentimentales”, que ens parla d’una nit de 1909 al primer cinema de l’Hospitalet; una entrevista a Antonio Parera Oliveras, com organitzador de les festes; una secció on surten els naixements i les peticions de ma; una nota sobre la celebració de la festa de l’arbre, i sobre audicions de discos, que es comentaven entre els participants… a més de contes, reflexions, mots encreuats, tests de memòria, poemes, musica, consells per fer pessebres,…
La casa desconeguda de davant de la Tecla Sala
A veure si entre tots i totes podem dir alguna cosa a l’Olga Gómez Miralles sobre la casa desapareguda que he marcat a aquestes fotos, a tocar del torrent Gornal, ara Rosalia de Castro.
Fa uns mesos en Jaume Ventura i Costas em va enviar la fotografia següent, indicant-me que la casa assenyalada va ser enderrocada fa un temps i que probablement l’ús que va tenir va ser el d’habitatge pels obrers de la fàbrica.
Però l’Olga ens comenta que a aquella casa va néixer i viure la seva sogra, era la casa familiar; no tenia res a veure amb la fàbrica Tecla Sala, i també ens demana si podem aportar qualsevol altre dada.
He buscat als mapes que tinc penjats del bloc i no he trobat cap referència al nom de l’edifici, el que sí que he pogut observar és que ja existia als mapes mapa de l’any 1923 i 1927 , i que a fotografies aèries del 1947 s’observa un accés independent del de la fàbrica, i no s es veu cap comunicació amb ella, així que pot ser sí que eren independents.
La fotografia següent la he tret de la pàgina del Centre d’Estudis de l’Hospitalet i casualment és del mateix vol que l’anterior, de l’any 1986-1987.
També es pot observar la façana lateral de la casa a la següent fotografia de 1963,…
i per la meva part ja no puc aportar res més,…
REFERÈNCIES
La flama olímpica a Pubilla Cases
Alex Molina m’ha enviat per compartir al bloc un munt de captures del pas de la flama olímpica pel barri de Pubilla Cases el 16 de juny de 1992. Concretament per la plaça de la Pubilla Casas i després per l’avinguda de Tomás Giménez. Per no fer un post massa llarg he seleccionat sols cinc imatges.
A la primera es veu que la flama s’apropa, veiem el Col·legi de Lope de Vega i la plaça de la Pubilla Casas a la dreta.
A aquesta ens trobem a la cantonada de la plaça amb l’avinguda de Tomás Giménez, es veu la botiga de caçats Napoli que crec que encara existeix.
La flama la porta Celestino Corbacho, quan encara no era l’alcalde, i es veu que no estava previst ja que a l’edició del 19 de juny de 1992 del Mundo Deportivo figuraven com a rellevistes previstos Juan Ignacio Pujana, Encarna López, Roberto Ruiz, Alejandra Calvente, Santiago Diaz, Antoni Mateus, José Sasín, José Ramón Ramón i Antoni Ros. És a l’edició del 20 de juny del mateix diari on surt Celestino Corbacho com a primer relleu de l’etapa que acabava cap a Lleida. Després correrien Juan Ribas, Eduardo Durán i Juan José Parra.
A la següent passem per la botiga de mobles FF, que em sembla que també perdura
També deixo altres dos articles que va aparèixer al diari Mundo Deportivo,…
Gràcies a Alex Molina, que ha pujat el vídeo al youtube, podeu recordar aquests instants d’una manera més fidel,…
REFERÈNCIES
- Mundo Deportivo 19.06.1992 (relleus etapa Manresa-l’Hospitalet)
- Mundo Deportivo 20.06.1992 (relleus etapa l’Hospitalet-Lleida)
Vídeos del Cuba-Espanya de Beisbol a Barcelona’92
Com sabeu a les olimpíades de Barcelona ’92 l’Hospitalet va ser una de les subseus olímpiques. Es va construir un estadi de beisbol, i es van celebrar uns quants partits entre els set participants: Cuba, China Taipei, Estats Units, Italia, Japó, Puerto Rico, República Dominicana i Espanya. A aquestes olimpiades va ser la primera vegada que el beisbol passava de ser un esport d’exhibició a formar part del programa oficial, fins que que el 2005 van decidir tornar-lo a eliminar.
Rebuscat al youtube m’he trobat quatre vídeos dels guanyadors de la medalla d’or, Cuba, contra els últims, Espanya. Cal dir que Cuba és una superpotència mundial i Espanya participava per ser l’amfitriona dels jocs.
REFERÈNCIES
Barri de Santa Eulàlia, 1963
A aquesta fotografia de 1963 podem veure parcialment tres barris, encara que del que més es veu és del de Santa Eulàlia, intentaré descriure una mica el que reconec dels altres dos també. Segur que em deixo moltes coses, així que si teniu qualsevol record,… podeu enriquir tranquil·lament aquest text:
A la part inferior trobem el barri de Sant Josep amb l’antic camp de futbol en primer terme; també on ara trobaríem les piscines municipals, aquí veiem camps de conreu, amb una casa que es deia Ca l’Alemany. Entre el carrer del Torrent Gornal (ara de Rosalia de Castro) i les vies del ferrrocarril trobem una alineació de cases, de la qual sols queden vuit-nou cases baixes a l’alçada del carrer de Josep Tarradellas i Joan. Al costat dret del túnel que enllaça el carrer d’Enric Prat de la Riba amb el de Santa Eulalia trobem Marbres Rodón i a l’altre costat veiem l’entrada del garatge Artigas.
De la Torrassa veiem el seu “skyline” a sobre del talús despoblat que separa el sector de la Marina del Samontà i on ara trobem el parc.Veiem l’estació reguladora de Sants i a dalt, encara no s’ha construït l’ambulatori. Al fons podem veure el pont d’en Jordà que ens porta a Santa Eulàlia, i a l’estació del metro.
Darrere d’on ara s’alça l’edifici de l’antiga Vanguard existia i podem veure una masia que es deia ca n’Alós, de les més antigues de la ciutat, com a mínim del 1732. Aquesta masia li va donar nom a un carrer proper del barri de Sant Josep, a l’altre costat de la via, creuant el pont que es veu (i que ara li diem pont de la Vanguard, no sé com es deia abans). La primera xemeneia que veiem és la d’una bòbila que es deia Ceràmica Cusó (antiga Casa Abadal) i que es situava al núm 218 del carrer de Santa Eulàlia. A l’altre costat del carrer, com en una illa, l’esglèsia i l’ermita, una mica oculta, de Santa Eulàlia de Provençana. Les dues següents xemeneies cap a Sants, són de la fàbrica tèxtil Can Trinxet, de la qual sols queda una nau i la xemeneia més propera, la resta són pisos. A la part dreta de la fotografia viem els rails del carrilet encara sense soterrar, i fins al carrer de Jansana, camps de conreu, on ara trobem alts edificis,…
Bé, segur que vosaltres trobareu moltes més coses que jo, us deixo, que és tard,…
REFERÈNCIES
El Deli torna per quedar-se,…
Va haver-hi un temps en que els barris eren plens de descampats de terra, ocupats per manades de nens amb pantalons curts i genolls bruts, que sols paraven a casa per dinar i dormir, i que feien tot tipus d’entremaliadures,… era el temps de les fogueres de Sant Joan, de les boles, churro-media-manga-mangotero, el bote, yoca mingui, el trompo, la lima, mosca,… del DELI!
Es nota que era el meu joc preferit, no?… no recordo si era un bon jugador, però sí de que em divertia molt i molt i que quan es deia això de Deli? deli! tiro? TIRA!, xocaven les dues fustes i amb la boca oberta veies volar lluny la petita fusta, era extasiant.
Quan va sortir això del facebook vaig descobrir un grup d’interessats en aquells jocs, i on gràcies a persones amb molta memòria es van poder recuperar les regles exactes de com es jugava a aquest joc a l’Hospitalet, i allà estan penjades si voleu rememorar bons moments.
Vam decidir investigar els origens d’on procedia el deli i vam descobrir altres jocs d’altres regions amb les mateixes fustes però amb regles diferents. De la paraula deli a internet no existia cap rastre, i mira que ens vam tirar estona amb el google,… fins que un dia llegint un llibre de Julio Baños sobre el barri de Can Tunis (sota Montjuïc) als anys 40, al fi va sorgir el mot “déli”, associat a un joc similar. Parlant amb l’escriptor em va comentar que ell mai l’havia vist escrit i que l’accent era collita pròpia per donar èmfasis a la primera síl·laba, així que per ara el que sabem és que el mot deli al menys té 70 anys!
També de fa 70 anys són els records de Ramon Morales al barri hospitalenc de Sant Josep, però ell no li deia déli,… contradictòriament li deia vèlit! . Pot ser als anys 50, quan molts veïns de Can Tunis van arribar als blocs de la Florida la van portar d’allà i es va estendre entre els barris moderns,… amb tan poca informació podrien sorgir moltes teories,… algú vol investigar? pot ser arribarà fins al Nepal, on amb una fusta similar al deli es juga al Dandi Biyo!
Anem al present, el bèlit, denominació més acceptada, és un joc que té fins i tot campionats del món i que està en plena i ràpida expansió, a cada moment es creen nous grups disposats a recuperar-lo i passar una bona estona,… i ara ens toca a nosaltres, les últimes notícies indiquen que ja hi han cinc persones disposades a formar el primer equip de la ciutat i que les podreu trobar al Casino aquest dissabte,… vine, encara que sigui per tornar a tocar un deli!
REFERÈNCIES
- Grup de Facebook: “YO jugué al DELI, al TROMPO, A LA LIMA, EL BOTE, MOSCA y CANICAS”
- Bloc Mot a mot,… de la paraula bòlit
- Julio Baños i Soria. Infants i Postguerra. Can Tunis (1939-1952). Rúbrica Editorial, 2006 (pàg. 46)
- Ramon Morales. Coses de l’Hospitalet. Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet, 1990 (pàg. 143)
- Tot Bèlit. Actualitat belitaire barcelonina
- Va de Bèlit. Des del barri de Sant Narcís de Girona on s’organitzen els campionats del món
- Grup de facebook dels Casus Bèlit de Sants
L’Òpera de l’Hospitalet
Sempre m’havia preguntat per que a aquella casa okupa li deien l’Òpera, però fins a aquesta setmana, quan ha sortit a la Vanguardia una queixa d’un veï sobre l’abandonament de l’edifici i els problemes que comporta, no m’ha donat per buscar la resposta, us deixo el fruit de la recerca.
Aquesta òpera, per ara, seria en quatre actes:
1. CINEMA, TEATRE,…
Es va construir a finals dels anys 50 al núm. 58 del carrer de Josep Prats i es va inaugurar amb la pel·lícula infantil “Pequeño Gigante”, de l’any 1958.
El propietari, el senyor Boixadera, va invertir una gran quantitat de diners per fer una sala molt ben equipada on volia passar una programació alternativa i de qualitat, a diferència del que es feia als altres cinemes de la ciutat, amb una programació més “popular”; ho va aconseguir en un primer moment, però la gran competència entre els diferents propietaris va fer que tingués que baixar el llistó i anés perdent públic. A l’última temporada va arribar a un acord comercial per tal de que el seu cinema formés part d’una xarxa juntament amb el Rambla, Oliveras i Stadium, però encara així el cinema no era rendible, i va tancar.
Mentre encara funcionava, entre els anys 1960-62, l’Agrupació d’Amics de la Música va arribar a acords per organitzar sessions dobles de cinema de repertori, concerts de música clàssica o popular, òpera, sarsuela o dansa, varietés o la VI edició del Festival de Cinema Amateur en Color. L’Ajuntament també el va fer servir com a espai per alguns esdeveniments de les Festes de Primavera.
2. ESTUDIS DE TVE
Des de 1964, en regim de lloguer, va ser el “Cuartel General de las Huestes televisivas de Barcelona”. A l’any 1972 es presenten les reformes que converteixen l’edifici en “un perfecto estudio de TVE” solucionats els problemes d’insonorització i dotat amb elements tècnics més perfectes, eren els Estudis Òpera
En aquell moment ja es diu que en quatre anys es construirà un edifici de TVE a Barcelona i aquest possiblement quedaria com a enllaç, però aquest edifici es va anar aparcant fins a l’any 1982, quan per l’urgencia del Campionat de Futbol es va construir el centre de producció de Sant Cugat, que no estaria totalment finalitzat fins l’any següent; fins aquell moment existien tres centres de producció de TVE: on van començar, l’antic hotel Miramar, des del 15 de febrer de 1959 (retransmetent un Barça-Madrid); els estudis cinematogràfics Isasi d’Esplugues des de 1973, i aquests.
Dos mesos mes tard l’estudi es crema (en part), aquí podeu llegir la notícia:
A aquest estudis es van realitzar infinitat de programes i per ara sé que a l’any 1996 encara funcionaven com a tals. He trobat part d’una sentència de maig de 2002 sobre una demanda dels propietaris, les empreses immobiliàries BOLUPI SL i BOJUR SL, contra Televisión Española SA. pel que crec temes referents al pagament del lloguer. Suposo que TVE es va anar del local abans.
3. CENTRE SOCIAL OKUPA
L’Òpera s’okupa el 18 de maig del 2002 i a youtube podeu trobar molts vídeos dels concerts i altres activitats que es feien, he trobat aquest sobre el III Festival de la Bici on es pot veure l’interior de l’edifici,…
El 25 de juliol de 2007 es desallotja pels mossos sense cap problema ja que estava buit, uns dies abans el col·lectiu okupa havia decidit no presentar resistència.
4. SENSE ÚS
Des del desallotjament no té cap ús, però un edifici sense ús i abandonat és converteix en un problema. El passat 21 d’abril arriba una queixa a la Vanguardia:
“Desde hace años el edificio del antiguo teatro Ópera de l’Hospitalet de Llobregat sufre un gran deterioro debido a la falta de mantenimiento. Los vecinos sufrimos la invasión de ratas, palomas, mosquitos y malos olores procedentes de dicho edificio. También existe un depósito de gasóleo dentro, lleno de combustible, que puede comportar peligro.
El Ayuntamiento, a pesar de que se han efectuado varias denuncias, no ha llevado a cabo ninguna iniciativa al respecto. Es una pena que un edificio emblemático en una situación privilegiada esté en esa situación. Los vecinos pedimos su recalificación o saneamiento.”
La resposta de l’ajuntament és que encara que és una propietat privada manté converses amb els propietaris per tal d’evitar molèsties.
REFERÈNCIES
- Quaderns d’Estudi núm 13-14 (1996) El Cinema a l’Hopsitalet. De l’espectacle de fira a la multisala (1907-1996) de Núria Toril Terrones i Òscar Garcés i García (pàg 121-123).
- Lloc web “Centre Social Desallotjat L’Òpera”
- Sobre el desallotjament. Europa Press
- Diversos articles de l’Hemeroteca de La Vanguardia
- Queixa d’un veí a la Vanguardia i resposta de la regidora del Districte I
- Sobre l’Agrupació d’amics de la Música (1940-1976) i les activitats al cinema també podeu llegir aquest altre document del Centre d’Estudis.
Marcel·lí Esquius García (1897-1970)
Doncs ahir no tenia ni idea de qui era Marcel·lí Esquius García, tot ha començat amb el missatge que va deixar ahir l’Olga Abenia al mur de la pàgina de facebook, on demana imatges d’una pista de patinatge al carrer que porta el nom d’aquest home, a Pubilla Cases, on sembla que també tenia una casa (a Mina amb Hierbabuena).
M’he posat a googlejar per si per casualitat sortia alguna imatge de la pista i de cop m’he trobat que en Marcel·lí va ser el “director-propietari” de Miami Platja, ja sabeu, un barri de Mont-Roig del Camp, i una vegada més la meva curiositat m’ha ficat en una espiral de recerques que m’ha fet perdre el sentit del temps i de l’espai,… en fi, faré una petita biografia, una mica Frankenstein, perque aquest home va fer de moltes coses i no sé si les exposaré amb l’ordre cronològic correcte,…
Va neixer l’any 1897 al carrer dels Comtes de Bell-lloch de Barcelona, va començar a treballar als 11 anys a una fàbrica de maons i després va aprendre l’ofici de fuster.
Es veu que quan tenia més o menys 20 anys era un gran aficionat al ciclisme i a una carrera del Campeonat del barri de Sants va quedar segon darrera del millor del moment, un tal Magdalena. Després, als anys 40, va fer de pianista en diversos cinemes (com el Liceo) i cafés de Barcelona, li deien el “music”, més tard va fer de “danzarin”, després es va fer viatjant comercial.
Una vegada que es va casar amb Hortènsia Lifano van marxar cap a Perpinyà, on van montar una ebanisteria. Temps després van tornar cap a Barcelona i van crear un magatzem de fusta. Es van instal·lar a l’Hospitalet de Llobregat i van tenir cinc fills. La ciutat està per comprovar ja que a un article de la revista “Crònica de la Vida d’Esplugues” diuen que era d’allà,… ens trobem a una zona de frontera on inclús ara la gent va una mica perduda,…
Es veu que el negoci de la fusta no anava del tot bé i es va decidir dedicar a la promoció immobiliària amb terrenys de la nostra ciutat i dels municipis dels voltants. I venent i comprant es va convertir en un dels principals propietaris de la zona de Pubilla Cases. L’any 1948 va construir el mercadillo de Can Vidalet format per 43 botigues que van esdevenir el nucli del barri. També va construir la pista de patinatge que ens comentava l’Olga i que tindria un equip d’hoquei que ell mateix presisiria. El seu fill Jaume a una entrevista també comenta que la primera festa major la va organitzar ell.
A la inauguració de l'esglèsia de Miami Platja. Es veu que el barret i un pur sempre li acompanyaven
A les 12 del diumenge 22 de juliol de 1953, dins dels actes de la festa major d’aquell any, “Tuvo efecto en la barriada de Vidalet el acto de homenaje al gran animador y propulsor de dicha barriada de la vecina ciudad, don Marcelino Esquiu, uno de cuyos actos consistió en el descubrimiento de una lápida que daba el nombre del citado mecenas a la calle Mayor, de la barriada de Vidalet. En dicho acto hablaron, haciendo grandes elogios del señor Esquius, el señor Cansado, el teniente de alcalde señor Colillas, y el agasajado, el cual, emocionadísimo, dio las gracias. Con tal motivo se celebró un partido de hockey sobre patines, disputándose una magnífica copa cedida por el Ayuntamiento, ganada por el Vidalet, del cual es presidente el señor Esquius. Finalmente las autoridades e invitado fueron obsequiados con una copa de vino español”
Aquell any ja havia começat la seva aventura de Miami Platja, a l’any 1955 es va traslladar allà amb la seva família i el seu nebot Joaquim González Esquius. Tenia tant de poder que a un article de 1969 tenia prevista audiencia amb el Papa,… cal dir també que segons un altre article de 1966 no tot li va anar tant bé, havia perdut a tres dels seus cinc fills, dels dos que li quedaven, Marcel, havia aconseguit una gran reputació com a metge, i Jaume, crec que el petit, ajudava al seu pare en els negocis. Aquest últim, l’únic viu, va morir al gener d’aquest any.
Marcel·li Esquius va morir l’any 1970, l’any 2009 l’ajuntament de Mont-roig del Camp li va posar el seu nom a una escola.
REFERÈNCIES
- Entrevista al seu fill dins del bloc miamimemata
- Biografia al bloc miamimemata
- Vídeo de la història de Miami platja
- l’Abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965 (2003). Mireia Mascarell. Ed. Efadós SL. (pàg. 570)
- La Vanguardia 23.07.1953
- ABC 14.08.1960
- La Vanguardia 26.07.1960
- Crònica de la Vida d’Esplugues – 01.12.1961
- El Mundo Deportivo 05.06.1966
- El Mundo Deportivo 14.09.1969
- El Mundo Deportivo 30.07.1970
Ovelles (i cabres) a Bellvitge 1989-90
La primera foto és molt dolenta però té la seva gràcia. Per situar-vos una mica sols cal dir que els edificis que es veuen al fons són els del barri de Bellvitge. Davant d’ells podem veure undeels llocs on mig Bellvitge i moltes persones d’altres barris es passaven el dia cultivant la terra com a diversió. Actualment encara en queden d’aquests petits espais a la ciutat, segons diuen molt sol·licitats; lògic a una ciutat amb tanta tradició agrícola i on a més molts dels seus habitats, encara que d’altres llocs, porten la terra a la sang.
Els caps de setmana. o la les tardes, al sortir de les fàbriques, després d’una llarga i monòtona jornada treballant, calia trobar-se amb l’olor, amb el tacte de la terra humida i veure creixer els seus fruits com els havien vist creixer des de petits.
Ens apropem una mica més, en primer pla les estrelles de la foto: les ovelles i les cabres menjant-se les males herbes que hi havia on ara es troba l’estadi de futbol municipal. D’aquests animalons ja no es veuen a Bellvitge però pel riu, de la banda del Prat, encara passen ramats. Suposo que quan van fer el cinturó ja els va ser impossible accedir a aquesta zona, no van fer cap pas, de fet encara no en tenim, però sembla que ja queda poc.
Hi ha una història molt curiosa sobre les ovelles a Bellvitge, bé, de quan els veïns estaven reivindicant la construcció del parc que hi ha al costat de la rambla de la Marina i que arriba fins l’ermita; doncs bé en una de les moltes accions reivindicatives que es van fer durant anys van realitzar una plantada d’arbres entre molts veïns, tot anava bé quan un dia es van trobar que un ramat d’ovelles havia arribat fins allà i com que no hi havia molt per menjar s’havia menjat els petits arbres,… les males llengües diuen que algú de l’ajuntament va tenir l’idea de trucar al pastor per que anés i els bitxos fessin de les seves,…
La imatge inferior és del mateix lloc, pròxim al carrer de la Feixa Llarga, i segurament no es porten molt de temps entre elles. L’edifici blanc que hi ha en mig dels camps i que a la imatge superior es veu a la dreta, és la residència Feixa Llarga- Laia González, inagurada al setembre de 1989, i com no veiem l’estadi de futbol (en aquell moment de beisbol), les fotografies es van fer abans o en moments propers a la col·locació de la seva primera pedra, el 24 de març de 1990.
REFERÈNCIES
La Carpa a Can Buxeres, 1987
L’altre dia, a l’entrada amb dues imatges de la Carpa a Can Serra, Miguel Angel Lara comentava: “Madre mía que foto. Si era el teatro portátil, o más conocido como las tetas de la Ramona entre los niños del barrio, fue desmontado de la Carpa y montado junto al CAN BOIXERES- campo Aguilarense, vamos donde ruedan ahora Pelotas, y allí murió siendo desmontada su estructura para su desaparición, que recuerdos”
A un llibre d’aquests que no agafa ningú (menys els frikis com jo) a les biblioteques, que va sobre les propostes d’urbanisme del nostre Ajuntament a l’any 1987, he trobat un munt de imatges aèries que poso a la cola per publicar. La primera sobre les tetes de la Ramona, que deia Miguel Ángel,…
Incorporo una imatge moderna més o menys de la mateixa àrea. El camp de futbol del CD Aguilarense no era cap dels que es veuen a les imatges, quedaria al descampat que hi ha sota el petit. M’ha picat la curiositat i he buscat informació sobre aquest club; he trobat que va desaparèixer al 1988 per la fusió amb el CD Infico Rayo, FC Ràpid l’Hospitalet i el CD Pubilla Casas per donar el CE Pubilla Casas. Aquest últim, al 1990 també es va fusionar amb el Peña Luis del Sol. També he buscat a l’hemeroteca del diari Mundo Deportivo i es menciona des d’octubre 1977 fins a setembre de 1988, pot ser va jugar aquests anys,… He trobat fins l’escut a un pin! (a sota,…)
REFERÈNCIES
- L’Hospitalet d’avui a demà. Una proposta per ordenar i millorar la ciutat (1987). Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat
- Sobre el CD Aguiarense: Política esportiva i història social de l’esporta a l’Hospitalet de Llobregat (1975-2008) d’Aleix Augé Bailac (pàg 75)
- CD Aguilarense a l’hemeroteca de El Mundo Deportivo
- Escut del CD Aguilarense i altres clubs de l’Hospitalet
- Web C.E Pubilla Casas
Agrupación Ciclista Marina i el “Tocinet”, 1944
L’any 1943 l’Agrupación Ciclista Marina, formada un any abans al barri de Can Pi, organitza per la festa major la primera carrera dita del “Tocinet” on es disputa una copa cedida per l’ajuntament i altra per l’industrial Francisco Carbonell.
La imatge que veiem és el cartell de la segona edició del “Tocinet”, on podem llegir el recorregut, que anirà evolucionant amb les següents edicions. He fet aquest mapa, que no sé si està bé, ja que no conec on es situava el bar “Caballito Blanco” i també dir que la carretera del Prat com a tal ha canviat molt. Més o menys surt que les 10 voltes equivaldrien a uns 75 km.
l’Agrupación Ciclista Marina va ser el primer club ciclista que va començar a funcionar després del gran daltabaix la Guerra Civil, encara que no es va inscriure com a tal fins al 1955.
Aquest club es fusionaria al 1969 amb el Club Ciclista Collblanc i el Club Ciclista Casino de Santa Eulàlia per formar la Unió Ciclista l’Hospitalet. Al moment de la fusió el seu president, Benito Costas, deia el següent sobre la història del club: “Organizamos varias pruebas para amateurs y juveniles, y otras categorías, ademásde múltiples pruebas sociales. Durante once años contamos con un equipo que logó multipes victorias. y en cinco años consecutivos ganamos el trofeo Carbonell, el más preciado de la famosa prueba de aquellas fechas denominada “el Tocinet”. En 1944 ganamos la primera prueba por parejas que se celebró en Cataluña, formando equipo don Salvador Pons y la señorita Vicenta Ferrer. era una entidad modesta pero con ambiciones y mucha actividad. Recuerdo que los directivos éramos también el equipo del club, formado por los Herrando, ribera, Molina Monterde, Ferrandons, Mestre, Nin, Pallarés, y el que sería famoso pistard Julián Español,…”
Ara deixo una relació d’articles del Mundo Deportivo on parla de les següents edicions d’aquesta carrera:
- 01.09.1945 (EMD) – III Premio el “tocinet” – la A. C. Marina, con motivo de la Fiesta Mayor, organiza una prueba que da varias vueltas a un circuito de la Avenida. Jose Antonio (Gran Via)
- 29.08.1946 (EMD) – IV Premio el “tocinet” – la A. C. Marina, con motivo de la Fiesta Mayor, organiza una prueba de 30 Km consistente en 10 vueltas a un circuito que llega hasta los cuarteles de Lepanto.
- 17.07.1953 (EMD) – V Premio el “tocinet” – la A. C. Marina, con motivo de la Fiesta Mayor, organiza una prueba consistente en 6 vueltas a un circuito que va desde los cuarteles de Lepanto hasta el cruce de la carretera del aeropuerto.
- 06.10.1954 (EMD) – VI Premio el “tocinet” – la A. C. Marina, con motivo de la Fiesta Mayor, organiza una prueba de 80 Km, consistentes en dos vueltas a un circuito a lo largo de la Gran Vía y que alcanza Castelldefels y el puerto del Ordal. Salieron 50 corredores y gana Antonio Bertran. (de este año y sobre esta carrera hay tres artículos más en El Mundo Deportivo)
- 27.10.1955 (EMD) – VII premio del “tocinet” . Carrera para independientes y amateurs, cuyo máximo premio es un “tocinet” valorado en 400 pesetas + 500 pesetas en metálico. En este caso la carrera tiene 120 Km y se desarrolla por un circuito que pasa por el Ordal. Participaron 20 corredores (hizo mal tiempo) y el vencedor fue Miguel Vilane (de este año y sobre esta carrera hay cuatro artículos más en El Mundo Deportivo)
- 27.07.1956 (EMD) – VIII Premio el “tocinet” – la A. C. Marina, con motivo de la Fiesta Mayor, organiza una prueba de 120 km que alcanza hasta Sant Sadurní. Participaron 46 corredores, y el vencedor fue Salvador Duran (de este año y sobre esta carrera hay varios artículos más en El Mundo Deportivo).
- 18.07.1957 (EMD) – Es fiesta mayor de Can Pi y la A. C. Marina organiza el IX Gran Premio del “Tocinet”, una prueba ciclista de 110 km que tiene como punto más lejano Olesa de Montserrat y recorría todo el Baix Llobregat. En el artículo se menciona el bar Caballito Blanco, y a su dueña, la señora Ceferina. También a Benito Costas Blanch, el presidente de la A. C. Marina. Participaron 53 corredores y el vencedor fue Vicente Salvador (de este año y sobre esta carrera hay varios artículos más en El Mundo Deportivo).
REFERÈNCIES
- Text: Repetició de la Jugada. Història social de l’esport a l’Hospitalet escrit per l’Enric Gil Meseguer i editat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet a l’any 2000
- Text i imatge: Sobre dues rodes. La bicicleta a l’Hospitalet (1900-1996) Quadern d’Estudi núm 15, del mateix autor que l’anterior, publicat al 1996 pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet
Gustau Biosca i Pagès
Gustau Biosca i Pagès es considera com un dels millors defenses centrals que ha tingut el F.C. Barcelona en tota la seva història, i va ser el líder de la defensa del Barça de les cinc copes als anys 50, com ho va ser Eduardo Manchon, al que ja vaig dedicar una entrada a aquest bloc.
Va ser titular del Barça durant 9 temporades (1949-1958) i va jugar a la selecció espanyola durant 3 anys (1951-1954). A l’any 1959 es va deixar de jugar a futbol, degut a que no es va poder recuperar duna greu lesió que va sofrir dos anys abans, i va començar la carrera com entrenador de diferents equips: Español de México, UE Sant Andreu, Real Valladolid,C.E. Sabadell, Racing de Ferrol i Terrassa FC. fou entrenador de la selecció espanyola sots-21 i segon entrenador de Ladislau Kubala a la selecció espanyola durant els anys setanta. L’any 1993 entrà a formar part de la junta directiva del Barça de Josep Lluís Núñez. A l’any 2007 va ser distingit amb la insígnia d’or del Barça pels seus 50 anys com a soci
Es veu que va ser considerat un dels jugadors més atractius dels anys 50, i va tenir un intens romanç amb Lola Flores; com també era amic de famosos de diferents àmbits socials i sortia molt a una televisió que s’acabava d’estrenar, es considera un dels primers futbolistes mediàtics de l’estat.
Biosca va néixer a l’Hospitalet de Llobregat el febrer del 1928, tot i que als vuit anys i per causa del treball del seu pare va marxar a Mairena de Alcor (Sevilla). Als onze anys la família va tornar, però ja a Barcelona.
REFERÈNCIES
- Imatges: de diferents llocs web
- Text: Viquipèdia, Wikipedia, TV3, Biografia de Lola Flores, Mundo Deportivo
- Insignia d’or
Plaça de la Cultura, 1977
L’altre dia vaig aconseguir el llibre “Barrio” de Francisco Candel, un llibre curiós on el protagonista és un barri que parla en primera persona amb l’autor del llibre. Diu moltes coses interessants sobre els barris de moltes ciutats de Catalunya i també de la resta de l’estat i no més puc recomanar-lo encara que el llibre ja tingui 34 anys, és una manera de veure d’on venim, de tots els problemes que els eren comuns i del que es va lluitar per arribar fins on som. Està ple de imatges de Luis Viadel de diferents barris de l’estat i entre elles podem trobar aquesta de Bellvitge amb el Gornal al fons.
Concretament és l’actual plaça de la Cultura, on es troba el Centre Cultural-Biblioteca-Regidoria,… . Com veieu abans, a mitjans dels 70, existia un camp de futbol on jugaven els equips del barri i feien gimnàstica els alumnes de l’institut proper. Als anys 90, al traslladar-se el camp a la zona esportiva, es va transformar en un gran solar sense ús on aparcaven els cotxes i camions. Més tard es va fer un aparcament soterrani i fa pocs anys es va urbanitzar la plaça i es va construir el citat centre.
Hi ha una frase del llibre que m’ha agradat molt, diu “Els barris són els pobles de les ciutats”. Crec que es pot aplicar perfectament a molts barris de l’Hospitalet.
El llibre té dues edicions, jo tinc la primera, la del 77, però a la següent, la del 79, canvia de format, de número de pàgines i a més de portada,… suposo que als de Bellvitge de tota la vida us farà caure alguna llagrimeta, no? 🙂
REFERÈNCIES
La portada del llibre és de “guanachinerfe” a la web todocolección (Per si us interessa, a la mateixa web venen més còpies d’aquest llibre en les dues edicions citades)
A la frontera Esplugues-Barcelona-Pubilla Cases
Ja que les últimes entrades han estat sobre límits territorials, avui toca unes imatges (si piqueu es fan més grans) d’una zona de frontera, concretament d’on es situa el complex esportiu l’Hospitalet Nord.
La primera fotografia és d’en Manuel Domínguez i es veuen les obres dels jardins que van construir sota les línies d’alta tensió. A la segona fotografia ja estan fets, i a la tercera es veu com fa poc, per tal de soterrar els cables de les línies elèctriques, van desfer els jardins.
Com deia ahir, els límits de la ciutat segons el Pla General Metropolità (1976) i segons el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (2010) no coincideixen en algunes zones, i aquesta és una. En principi les torres elèctriques del fons i la masia (Ca l’Oliveres), que es troba al costat esquerra de les fotos aèries, es troben a Esplugues.
Pel que veig als mapes del Pla del 1976 un dels accidents geogràfics que definia el límit entre els dos municipis era el torrent de Can Oliveres i un dels seus afluents, ja desapareguts a les tres imatges, per tant és una mica complicat situar-se. A les imatges de sota, a la mateixa escala, es veu com la superficie de l’Hospitalet era més gran al 1976, ¿?.
Antic camp municipal de futbol, 1993
M’he trobat aquesta postal de l’antic camp municipal de futbol a la venda a la web de subhastes ebay. La fotografia és de Daniel Horcajada i segons el que posa darrere: “93/01”, interpreto que és de gener de 1993.
Podeu veure una imatge del camp realitzada aproximadament al 1986 si piqueu aquí
- Amparo Corchero Una postal del campo en ebay? Qué cosas…
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) y en ebay de italia,…
- Amparo Corchero Raro, raro…
- Ismael Chamero que recuerdos!!!!! en esta primera valla había un trocito de campo de tierra que siempre calentábamos o hacíamos ejercicios…..ahora son pisos no????
- Edgar Requena aun estava la seat ahora es un edificio abandonado k solo vale para que los latinos orinen en el
- Jordi Ibañez Nielles latinos y de todas partes , que últimamente lo rondan okupas, que precisamente no son tan educados como los anteriores.
- Francisco Vera hace tiempo que no paso por aqui , en todo casi me parece una pena el estado de un sitio tan céntrico.
- Felip Andanuche Díaz
- Conozco bien esta zona y hasta que no quiten las vias del tren y dejen de dividir hospitalet aquella zona entre sant josep y santa eulalia, esta seguira siendo una zona oscura y de poco tránsito. A los únicos que esto beneficia, es a los usuarios de las discoteca que orinan, vomitan y vagabundean por las calles cercanas.
- Tomás Deus Botti y donde esta????
- Ivan Romero Varo Me acuerdo perfectamente del escudo del Espanyol justo debajo del cartel de Opel, en la pared -en la foto no se aprecia-. Por aquel entonces L’Hospi era filial del Espanyol.
- Felip Andanuche Díaz Estaba justo encima del puente de la vanguard, al lado de las psicinas del CNL’H
Les Majorettes i la banda de l’Hospitalet pel Gornal
Aquesta és una imatge cedida per Òmina Gornal de data indefinida on es pot veure l’avinguda Carmen Amaya amb, si no m’equivoco, les Majorettes i la banda de l’Hospitalet.
L’any 1977 un veí va iniciar el grup de Majorettes i una banda de cornetes i tambors. Va ser la primera entitat d’oci del barri. Al juny de 1994, lesinstal·lacions esportives de l’Hospitalet Nord van acollir els Campionats d’Europa de Twirling (gimnasia feta amb el bastó de les majorettes) organitzats pel club del Gornal, i no és d’estranyar ja que es un equip molt potent, tant que han estat campions d’Espanya. La banda no es queda enrera i també han aconseguit un munt de títols a nivell català i de l’estat.
REFERÈNCIES
Informació del llibre “El Gornal” (1995) d’Àngels Marín, editat per ADIGSA
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Marta Martin Uixxxx!!!
- Paqui Cañizares Tavira yo vivia hay
- Josep AngueraAquesta fotografia la va tirar des de el seu balcó en Valentín Méndez Algarra, crec recordar, jo estava amb ell al moment de tirar.la des de el balcó de casa seva. Molt problablement aquesta fotografía és del any 80 com a molt, encara estaven els barracons, on en Casimir Martí i deia Misa i els diumenges al matí es feia esplai pels més petits, l’esplai el portava en Miquel Serrate López que venia amb molta fe amb la seva promesa des de el barri de la Ribera de Barcelona. Posteriorment també és van celebrar en el pati dels barracons algunes verbenes.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Moltes gràcies per compartir tots aquests records!
- Encarna Juarez yo era mayoret en esa epoca mas o menos !!!!!
- Jorditus Prolongo Bastante Yo creo que “la explanada” (asi le llamavamos los niños) que se ve en la parte inferior de la foto se tapo despues de 1980, ya que antes, era un gran agujero cuadrado donde tenian los obreros el material, los vestuarios, ect… Incluso recuerdo que mi hermana aparcaba aqui el coche, un Chrysler 180…
- Jorditus Prolongo Bastante Ah, y los parbulitos los hice en los barracones. Joer, que tiempos…
- Yolanda Alonso Ros Me encantaban las Majorettes. Y me quedé con las ganas de que mi madre me apuntara. Nunca quiso. Es una pena que ahora no existan, era para mi el plato fuerte de las fiestas de Bellvitge o de los Reyes Magos. No se porqué se perdió esta actividad???
- Carme Ruiz Alcalá Yolanda si ahora existieran las majoretes seguro que tu serias la capitana. Creo que ahora se llama twirling o algo así. Besos
- Yolanda Alonso Ros Si, ojalá…. con taitanto añitos que tengo…. El twirling ahora solo es competición y claro, no salen a desfilar por las calles. Ha cambiado el concepto.
Eduardo Manchón al C.E l’Hospitalet
Eduardo Manchón nació el 24 de julio de 1930 en el barrio de Can Tunis, hijo de una familia trabajadora procedente de Lorca, Murcia. Su padre era barraquero del campo de Casa Antúnez, donde comenzó a jugar. Se incorpora a las categorías inferiores del Barça con 16 años y debuta con el primer equipo en un partido con elPalmeiras.
Su humildad le llevó a trabajar duro y, con su habilidad y rapidez en carrera, hicieron de él pieza fundamental como extremo izquierdo del ‘Barça de les Cinc Copes” junto a Basora, César, Kubala y Moreno
Jugó siete temporadas en el Club, de 1950 a 1957, y coincide con una de las etapas de mayor esplendor del Barça. Su palmarés es de lujo: dos Ligas, una Copa Latina, cuatro Copas de España, y dos Copas Eva Duarte. Fue en una ocasión internacional absoluto jugando de titular el Turquía-España en Estambul, el 14 de marzo de 1954, con triunfo turco por 1-0
En total, Manchón disputó 201 partidos y marcó 81 goles. Y es que era un carrilero veloz, hábil y con un importante olfato anotador. Aunque era diestro, actuaba por la izquierda.
En 1957, cuando su titularidad deja de ser indiscutible, abandona la disciplina culé y culmina su carrera deportiva en Granada, Deportivo, Iberia, y también en el C.E l’Hospitalet, en la temporada 1961-62, en al que disputó 26 partidos y marcó 9 goles, cuando el club estaba en tercera división, grupo 7º
Falleció ayer miércoles, 29 de septiembre de 2010.
COMENTARIS AL FACEBOOK
Shospitxosos Hinchas Hospi Descanse en Paz Sr. Manchón
El Deli, un joc d’origen misteriós,…
El Deli era un de tants jocs que es jugaven fins fa uns anys al carrer a molts dels barris de l’Hospitalet, sobre tot on hi havia espai suficient per fer-ho, ja que es jugava batejant el cilindre amb una pala a la màxima distància possible.
Pel grup de facebook que enllaço es sap que es jugava a Santa Eulàlia, a Bellvitge, als blocs de la Florida, a Can Serra,… i fora de l’Hospitalet també al Prat i a Casa Antúnez (als anys 40-50).
Es desconeix la seva procedència ja que existeixen jocs amb les mateixes fustes a Galicia (Billarda), Extremadura (Palmeta, chirumba y la bigarda) o Burgos (Paleta, tala y la Chirumba), però les regles són diferents; realment les regles del deli són molt més complicades.
- Ramon Costa Dellllllllllliiiiiiiiiiiiii VA que buenos tiempos jejejeje
- Carlos Cobos ALA !! Ultimamente comentaba a mis amigos este juego en concreto, DEII !! jajaja No se lo van a crer..
Antic camp municipal de futbol, 1986
El 7 de Juliol de 1957 neix el Centre d’Esports l’Hospitalet a partir de la fussió dels clubs de fútbol U.D. Hospitalet , fundat al 1909, C.D. Santa Eulalia al 1950 i C.F. Hércules en 1953, que a la seva vegada partia de la fussió del C.F. Torrasense 1917, C.F. Recreativo 1924 y C.F. Tecla Sala al 1944.
El 15 de maig de 1958, es va inaugurar el cap d’esports municipal que veieu a la fotografia com a conseqüència d’una clàusula de la fusió anterior. El camp el va beneir el arquebisbe de Barcelona Gregorio Modrego Casaus. El rival escollit per aquell dia tan assenyalat va ser el F.C. Barcelona, que va guanyar per 2-5. El camp tenia una capacitat per 10.000 persones.
L’any 1999, el C.E.L´Hospitalet diu adéu al vell camp, i es trasllada a una de les herències dels Jocs Olímpics, el estadi de beisbol, que seria remodelat fins convertir-se en l’actual estadi municipal del C.E.l´Hospitalet.
Edició 22.01.2011 – La masia del córner és Ca l’Estadella,… veure foto del barri 1947
REFERÈNCIES
- Centre d’Esports l’Hospitalet
- Imatge d’un document informatiu del patronat municipal de comunicació de l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat que es deia “L’Hospitalet 2000” i que va sortir a l’any 1986. (Volia donar les gràcies a les persones que m’han facilitat aquest document, i que encara no conec. Moltes gràcies!)
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Alkezar Kelevra Si teneis mas fotos, subidlas.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Del campo por ahora sólo tengo esta.
- David Imbernón Sanz vivo, justo enfrente donde esta el llobre…y no estaba veces hay metido, dandole patadas al balon….que recuerdos! y se extraña mucho el viejo municipal….los domingos de futbol en este campo se echan de menos y muchoooooo!!! xD
- Siscu Pahissa Recordo que els alumnes del Colegi Mestre Massot anavem a jugar a futbol a l’esplanada que hi havia darrere de la porteria que donava a l’Avinguda Josep Tarradellas. Tambe recordo que quan el CE L’Hospitalet es va trasladar a l’actual camp de la Feixa Llarga, el president ja era el Miguel Garcia, i encara segueix al carreg. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina)
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Aquesta fotografia suposo que és anterior a la construcció de l’edifici de les piscines,… Sota el títol es veuria la Torrassa i l’alineació de cases de l’actual carrer de Rosalia de Castro, darrere es trobarien les vies,…no? http://pictures.todocoleccion.net/tc/2009/06/24/13920747.jpg
- Juan Casellas Van ser uns terrenys cedits per la Tecla Sala amb la condició de que sempre fossin dedicats a finalitats esportives… Sin Comentarios.
- MuNh Radeac Jo vaig ser a la inauguració. Va jugar Kubala…
- MuNh Radeac i molts diumenges anaven caminan des del centre per tota la “carretera” hi havia un munt de persones caminant. 10.000 ó més
L'Hospitalet de Llobregat 
