Imatges retrospectives d'una ciutat

Carrer del Molí

La biblioteca Joaquim Costa, 1969

La biblioteca Joaquim Costa va ser la cinquena biblioteca que va tenir la nostra ciutat (sense contar el bibliobus de la Diputació), inaugurada l’any 1969 es situava al carrer del Molí, 50 del barri de Pubilla Cases.

A l’any 1997, degut a que l’edifici com a tal havia quedat desfasat per l’ús d’una biblioteca moderna i les sales es feien servir més com a aules d’estudi que com de lectura, es decideix tancar, i l’any 1999 es substitueix per la nova biblioteca La Bòbila, construïda pel nostre ajuntament i pel d’Esplugues. Actualment l’edifici és la seu de l’Asociación Cultural Andaluza Cofradía 15+1.

La construcció de la biblioteca va formar part del pla d’expansió cultural de l’ajuntament d’aquells temps, gobernat per Josep Maties de España Muntadas (1962-1973).

A sota unes imatges de la inauguració i d’una de les sales:

També la notícia de la seva inauguració amb la situació de les biblioteques de la nostra ciutat en aquell moment.

REFERÈNCIES

Anuncis

El final dels passadissos del carrer del Mestre Candi

Al barri de Sant Josep crec que sols queden els passadissos del carrer de Rodés, però abans existien al menys uns al carrer de Miquel Romeu, i també els més grans de tota la ciutat, els del carrer del Mestre Candi, que pel que es veu a la fotografia inferior, realitzada al 1947, era un conjunt de 7 passadissos. Es van construir entre els anys 20 i 30 del segle XX, segons plànols de Ramon Puig i Gairalt, com habitatge a les classes obreres que podien pagar un lloguer.

A l’any 1982, de quan és el plànol inferior, sols es conservaven 3 passadissos, els números 19 al 27 (amb 14 habitatges) i 49 al 63 (amb 18 habitatges), però s’havia pres la firme decissió de protegir-los, juntament amb el de Miquel Romeu. En aquell moment es pretenia transformar l’entorn de la parc de la Serp fins i tots als números 33-39 s’havia projectat la construcció d’un teatre municipal per a 400 persones que regentaria el Grup d’Acció Teatral (GAT),… mai es portaria terme.

A aquesta imatge tan dolenta podeu veure com eren els passadissos. Al projecte de rehabilitació, per tal d’augmentar la superfície d’algunes de les cases, d’uns 25 m², es pretenien unificar de dos en dos per així tenir de dos a tres habitacions. Es pretenien finalitzar les obres l’any 1985.

Lamentablement les inundacions del 7 de novembre de 1983 (213 mm amb vent de llevant de 115 Km/h) van afectar molt seriosament aquest edificis i a d’altres de tot l’Hospitalet. L’1 de desembre de 1983, en Ple Municipal, es decideix la suspensió del Pla Especial de Reforma Interior del parc de la Serp, i per tant les cases ja no serien rehabilitades degut al augment del cost (75.000 pessetes/m²), un representant del PSUC va dir: «se pierde un elemento histórico de nuestra ciudad como son las casas de pasillos». La Generalitat, que era la que havia de pagar, tampoc estava disposada a rehabilitar les cases, sembla ser ja havia mostrat el seu desacord inicialment.

Les families que estaven de lloguer vivint en molt males condicions als passadissos (algunes no van tenir més remei que anar-se’n a pensions o amb familiars), després de sis mesos de espera des de les inundacions, on no van deixar de pressionar insistentment, tallant varies vegades Prat de la Riba, i fins inclús tancar-se a l’ajuntament, van ser traslladades, també de lloguer, a uns habitatges de propietat municipal al carrer del Molí de Can Serra. També es van afegir persones del carrer de Sauri, que van sumar un total de 51 families. Cal dir també que inicialment a Can Serra alguns veïns van protagonitzar protestes i tenses assemblees a la Casa de la Reconciliació degut a la rasa gitana dels possibles nouvinguts.

Finalment el dia 18 d’abril de 1984 es van tirar a terra:

Com a colofó deixo aquests dos articles connectats, un d’un arquitecte, i un altre d’un historiador que el respon.

REFERÈNCIES

  • El barri de Sant Josep (1988) escrit per José Manuel Morales Medina dins dels Quaderns d’Estudi, núm. 6 del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
  • Pluges i inundacions a l’Hospitalet (1989) escrit per Miguel Sanz Parera dins dels Quaderns d’Estudi, núm. 7 del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
  • El Periódico del Llobregat. 16.10 .1982 (Sobre el nou parc de la Serp)
  • El Periódico del Llobregat. 02.11 .1982 (Sobre el nou teatre)
  • El Periódico del Llobregat. 08.01 .1983 (Aprovada la rehabilitació de les cases)
  • El Periódico del Llobregat. 08.03 .1983 (Modificacions del Pla Especial)
  • El Periódico del Llobregat. 07.07 .1983 (Recursos dels veïns contra les expropiacions de les cases)
  • El Periódico del Llobregat. 03.12 .1983 (Decisió de que no seran rehabilitades)
  • El Periódico del Llobregat. 05.11 .1983 (Manca l’aportació econòmica de la Generalitat per fer el teatre)
  • El Periódico del Llobregat. 05.01 .1984 (L’ajuntament compra habitatges pels afectats per les inundacions)
  • El Periódico del Llobregat. 21.01 .1984 (Pujana protesta per que no arriben els diners del teatre des de la Generalitat)
  • El Periódico del Llobregat. 02.02 .1984 (Els veïns tallen per dues vegades el carrer d’Enric Prat de la Riba)
  • El Periódico del Llobregat. 07.02 .1984 (L’ajuntament desmenteix que a Can Serra arribin 200-300 families gitanes de Can Tunis, sols són 9 de Mestre Candi, però encara així alguns veïns protesten)
  • El Periódico del Llobregat. 08.02 .1984 (Sobre l’estat de les cases, entrevista als veïns de Mestre Candi)
  • El Periódico del Llobregat. 09.02 .1984 (uns 500 veïns de Can Serra protesten a l’ajuntament davant la manca d’informació respecte a l’arribada de gitanos)
  • El Periódico del Llobregat. 15.02 .1984 (Article d’opinió sobre l’oposició d’alguns veïns de Can Serra a l’arribada dels gitanos)
  • El Periódico del Llobregat. 14.03 .1984 (Pròxima adjudicació dels pisos)
  • El Periódico del Llobregat. 05.04 .1984 (Alguns veïns de Mestre Candi es tanquen a l’Ajuntament en protesta)
  • El Correo del Llobregat. 07.04.1984 (Acord amb l’ajuntament)
  • El Correo del Llobregat. 12.04.1984 (Les families ja tenen pisos)
  • El Periódico del Llobregat. 12.04 .1984 (Les families ja tenen pisos)
  • El Periódico del Llobregat. 19.04 .1984 (Es tiren a terra les cases)
  • El Periódico del Llobregat. 19.06 .1984 (Article de Ferran Navarro i Acebes)
  • El Periódico del Llobregat. 09.08 .1984 (Article de José Manuel Morales Medina)
  • TOTES LES REFERÈNCIES ANTERIORS (1982-84) LES PODEU CONSULTAR AL XAC

Estació de Maladeta (ara Can Vidalet)

Aquestes son unes imatges cedides per Jesús Navarro de l’estació de Can Vidalet quan encara es deia Maladeta, així que en principi les situem entre els anys 1976-1982.

A una fotografia trobem una pintada de l’ORT (Organització Revolucionaria dels Treballadors) on es menciona un nom que segons el comentari de “Don Toni” es correspondria amb la figura de Manuel José Caparrós, mort el desembre de 1977, per tant  la fotografia seria posterior a aquesta data.

Aquesta estació es situa sota el carrer Maladeta, entre els carrers de la Mina i de l’Hortènsia, entre l’Hospitalet i Esplugues de Llobregat, encara que s’accedeix sols per la part d’aquesta última ciutat.

Va a començar a funcionar el dia 23 de novembre de 1976, juntament amb tota la prolongació de la línia 5 (abans V) des de Pubilla Cases (abans Pubilla Casas) fins Sant Ildefons (abans San Ildefonso), que incluia també l’estació de Can Boixeres (abans Parque Buxeres).

A la inauguració van assistir el Ministre d’Obres Públiques, Leopoldo Calvo-Sotelo, el Governador Civil de la província, Salvador Sánchez-Terán i l’alcalde de Barcelona, Joaquín Viola, entre d’altres autoritats.

L’any 1982 es canvia el nom per el de Can Vidalet

REFERÈNCIES


Els carrers de l’Hospitalet de Llobregat a l’any 1930

Fa uns dies vaig trobar-me amb la guia per conductors d’auto-taxis de Barcelona, Badalona i l’Hospitalet realitzada per J. Mª Merino Lubián (Ex Oficial de la Guardia Urbana i Oficial de la Marina Mercante) pels anys 1930-1931

No disposa de plànol, el que és una llàstima, però tenim a quin carrer comença i a quin acaba cada via, també el barri d’on són. Quan el carrer surt de la xarxa trobem “Al campo”,… i quan no té sortida trobem un “Carece”. Tot plegat ajuda una mica, però es fa difícil orientar-se, a veure si trobo un plànol,…

Sant Josep no existeix com a barri a la guia: el carrer de Miquel Romeu el trobem al barri del Centre, el carrer de la Terra Baixa el situa a Collblanc-Torrassa, i el d’Alós a Santa Eulàlia; el Carrer Alpes (actual Josep Tarradellas) no sap on ficar-lo. Bellvitge, lògicament tampoc existeix, així que el carrer de Campoamor és per Santa Eulàlia. El carrers de l’actual barri de Sanfeliu els trobem al Centre,…

És curiosa la legió de noms de flors i plantes: Azahar, Azucenas (ara de l’Empordà), Camelias (ara de Calderón de la Barca), Campanillas, Crisantemos, Geráneos (ara de Belchite), Heliotropos, Hortensias, Jazmines, Junquillo, Manzanillas (ara d’Albèniz), Margaritas (ara d’Empùries), Nardos, Palmeras (encara existeix), Encina (encara existeix), Jeringuilla (ara d’Amadeu Vives); com veieu molts s’han modificat. Es situaven a la projectada Ciutat Jardí, el que seria La Florida, que en aquell moment formava part de Collblanc.

Un apartat interessant és el de les urbanitzacions: Candi, Can Vila, Carraballs [Ceravalls], Fabregada, Faus, Gran Via, Moderna, Molinés, N. Moderna, P. Casas, San Feliu, Valeta. Petits nuclis mig aïllats que alguns amb el temps es transformarien en barris.

A la primera pàgina del llibre hi ha una nota que diu “Tanto Badalona como Hospitalet estan levantando el plano respectivo de la Ciudad, cambiando los nombres de muchas de sus calles, dando denominación a las que carecen de él, lo que hace que hasta muy adelante no pueda darse una perfecta orientación, contribuyendo a ello el hecho de que los vecinos de una y otra ciudad den nombres a algunas calles caprichosamente

Com sabeu al 1930 l’Hospitalet està colapsat, la ciutat creix demogràficament a una velocitat que desborda tota previsió, i es contrueixen habitatges com txurros amb molt poc control urbanístic. Políticament es pereparen grans canvis,…  el 28 de gener de 1930 cau la dictadura de Primo de Rivera, i amb ella també cau Tomás Giménez Bernabé, l’alcalde del moment. El 26 de febrer entra Josep Jordà i Polls, un nou alcalde republicà, però un comunicat del govern Civil imposa Just Oliveras i Prats, de la Lliga Regionalista, defensors de la monarquia, que seria substituit per Josep Montané i Almirall al proclamar-se la República (14 d’abril de 1931),… massa canvis per fer una guia de carrers!

A un pròxim article veureu com canviaven els noms dels carrers depenent de l’episodi polític,…

REFERÈNCIES

“Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat coma eina de futur” (1997). Centre d’Estudis de l’Hospitalet


Can Serra, 1947

A l’any 1947 els blocs de Can Serra pot ser ni estaven pensats, tot eren camps de cultiu i molts garrofers. Existien dues finques situades molt a prop de les vies: Can Serra, que es va tirar a terra quan es va construir el barri,  i Can Cluset (després Can Brugarolas, i més tard CAMPSA), aquesta última a l’any 1981 es va incorporar al catàleg d’edificis subjectes a la protecció i conservació del Patrimoni Històric Artístic,… però al final també la van tirar a terra.

A la part més alta del barri ja exisiten els carrrers actuals: Llevant, Sant Carles, Sant Pere, del Molí, de Faus, de Castellbó, de Pere Pelegrí, d’Andorra, de Màlaga ( als anys 60 es deia carrer Mar) i av. de l’electricitat (als anys 60 rebia el nom de l’av. de Ponent)

També es veu l’avinguda d’Isabel la Catòlica, però haurem d’esperar fins a l’any 1957 per que s’inauguri el seu pont, que aviat esdevindria insuficient i caldria ampliar.

REFERÈNCIES

  • Imatges (més grans si piqueu a sobre): Institut Cartogràfic de Catalunya
  • Text: “Cinquanta-quatre relats d’immigració” (1986), Jaume Botey Vallès,

COMETARIS AL FACEBOOK

  1. Eva Patrícia Gil comparto! 😀
  2. Julia Costa Can Serra era una masia esplèndida, en podien haver guardat algun trosset.
  3. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Doncs sí,… però ja se’n sap que aquí a l’Hospitalet som molt moderns,…
  4. MuNh Radeac doncs, he de dir que el meu tiet era el masover de Can Serra. i que jo mateix de petit havia anat moltes vegades a jugar a la casa. :))
  5. MuNh Radeac el que més m’impresionava eren unes oques de porcelana a tamany natural. i un estanc ple de peixos de colors i també el soroll de feien les pedres que cobrien tot el recinte al trepixarles
  6. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Però MuNh,… a l’Espiga, a Can Pi, al carrer del Parral,… ara també aquí? 🙂 Comenta, comenta,…
  7. MuNh Radeac ja saps que vaig viure al carrer canal , al centre del meollo, i després a riera de la creu, encara viu la meva mare i la meva germana, al portal del bloc on viu hi ha un poema seu escrit en una placa, al carrer xipreret hi ha un altre. I no t’esplico les meves batalletes a la Associació de veins de Sant Josep juntament amb un grapat d’amics.
  8. MuNh Radeac aquest poemes estan dedicats als arbres
  9. MuNh Radeac i del centre catolic, del teatre GAT, del casino…:))
  10. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Mare meva! ets un pou de saviesa,… un oracle! Seguiré aquests rastres,…