Can Bori, escola de sericicultura, avicultura i indústries zoògenes, 1928
Ens trobem a l’any 1928 i l’alcalde,Tomás Giménez i Bernabé aconsegueix que s’instal·li la primera escola de sericicultura (cucs de seda), avicultura i indústries zoògenes de tota Espanya. Ho aconsegueix de l’Estat, això sí, facilitant-li l’edifici i els terrenys de la finca de can Bori, que van costar a la ciutat 85.000 pessetes a pagar en tres terminis al 6% anual al senyor Francesc Bori, que era l’antic propietari.
El lliurament a l’Estat de can Bori es va realitzar el dia 10 de juny de 1928, davant el notari de Sant Boi i amb un banquet ple d’autoritats, on l’alcalde i el Director General d’Agricultura, Sr. Emilio Vellando, van pronunciar discursos d’enaltiment mutu
Com a premi, a l’octubre del mateix any, el ministeri de Foment el nombra cavaller de la Gran Creu del Mèrit Agrícola, i a principis de novembre els propietaris i veïns del manso Quinzà (que encara no sé qui eren) el feliciten.
Per portar l’escola es van contractar a Francesc Salt i la seva dona Encarnació Serra, originaris de les Borges Blanques, com a masovers, porters i vigilants. Les obres d’adaptació de la casa van estar sota la direcció de l’arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt.
Aquí sota teniu can Bori en aquells anys, a la dreta la casa i en primer pla els terrenys que l’envoltaven. La casa petita suposo que seria l’habitatge dels masovers. Just per darrere passa el canal de la Infanta, que li proporcionava aigua abundant pel reg. També podeu veure les famoses palmeres de la finca, de les quals tres encara existeixen. El arbres que veieu més propers pot ser són les moreres que es van plantar per donar de menjar als cucs de seda.
Va arribar la República i el 27 de maig de 193o el nou alcalde, Just Oliveras i Prats, acompanyat del Diputat a les Corts pel districte de Sant Feliu, Antonio Miracle, van anar a demanar la devolució de la finca al president del Consell de Ministres. A l’octubre del mateix any s’acorda al Ple municipal la devolució de la finca; es veu que encara no s’havia fet servir com a escola.
El juliol de 1931 el tinent d’Alcalde Ramon Frontera marxa a Madrid i aconsegueix que s’asignin 20 escoles noves per la ciutat de l’Hospitalet, d’entre d’elles can Bori, que s’inauguraria el 18 de setembre de 1932 pel president de la Generalitat Francesc Macià.
REFERÈNCIES
- Lliurament de l’acta de cessió de Can Bori al director d’Agricultura. La Vanguardia, 27.05.1928
- Lliurament de Can Bori a l’Estat. La Vanguardia, 12.06.1928
- Medalla. La Vanguardia, 24.10.1928
- Felicitacions de propietaris i veïns del manso Quinzà . La Vanguardia, 03.11.1928
- Menció dels vidres que s’han instal·lat als galliners. Agricultura. Revista agropecuaria, març 1929
- Demanda de devoució de la finca . La Vanguardia, 29.05.1930
- Acord del Ple. La Vanguardia, 24.10.1930
- Ramon Frontera a Madrid. La Vanguardia, 05.07.1931
- l’Abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull gràfic 1890-1965. Escrit per Mireia Mascarell i editat per Efadós el 2003.
- Memória del ejercicio 1928 de l’ajuntament de l’Hospitalet.
A la recerca de la cúpula misteriosa
Tot va començar quan en Munh Radeac va preguntar al grup de facebook “Protegim el Canal de la Infanta!” que què era el cercle que es veu a les fotografies. Va afegir que quan era petit, crec que als anys 60 (no?), tot era un camp d’ametllers, i en mig es trobava aquesta gran cúpula de formigó, els nens li deien la bola del mundo i comentaven que dintre hi havien huesos de muertos,…
Ens trobem al sector elevat que queda entre les vies i el carrer de Josep Tarradellas, i entre les rampes del carrer Miquel Peiró Victori i del Carrer Álvarez de Castro.
L’evidència documental més antiga de l’existència de la cúpula per ara la trobem a la fotografia de 1947. L’edifici més proper es can Bori, una antiga torre residencial construïda a l’any 1878, els seus terrenys eren travessats pel canal de la Infanta, i a l’altra banda d’aquest, just al costat de la nostra cúpula, tenien l’hort i molts arbres fruiters. L’any 1928 va canviar de mans i es va convertir en una escola tècnica que mai va funcionar; amb l’arribada de la República es va transformar en escola per nens, a la Guerra Civil va continuar com a escola, encara que els dies en que es van incrementar els bombardejos no van fer classe.
A la dreta d’aquest hort tenim la riera del Canyet que baixava des de l’actual barri de Sanfeliu per un canal obert a uns 3-4 m de profunditat respecte el terra. A la banda esquerra, com veieu hi havia camps, fins les propietats de la caserna de la Remunta, on els soldats feien maniobres.
La cúpula encara existeix a l’actualitat, la podeu veure des de diversos angles a la fotografia inferior:
També, gràcies a Santos Vallespín tenim fotografies molt més properes. Com veieu és molt gran, la part que es veu a la superfície al menys té 10 metres de diàmetre.
Ràpidament al grup van sortir diverses hipòtesis inicials: un forn de bòbila, un bunker de la guerra civil, un pou artesià,… i un altra, molt més elaborada que ens va aportar Artur Garcia, bé, el seu pare a través d’ell. Segons ells existien tres cúpules que l’Artur de petit i el seu grup d’amics anomenaven les tortugues. Les altres dues no es veuen a cap fotografia, i pot ser van desaparèixer quan van obrir el carrer, ell recorda una força més petita cap al sud-sudest de l’encara exisitent.
Segons el seu pare, que va ser testimoni de la seva construcció quan era petit, aquestes estructures eren les defenses anti-bomba d’uns dipòsits subterranis que mai es van arribar a construir. Artur ens diu “sembla ser que això era la part de sobre, llavors s’havia de buidar de baix…, imagino que utilitzant la terra com a motlle i no haver d’encofrar“. Els dipòsits els pretenia construir la CAMPSA, que tenia una refineria a Cornellà, a 400 metres, per protegir els olis que produïa d’un possible atac aeri del bandol nacional a la Guerra Civil. L’Artur ens ha fet aquest esquema per tal d’orientar-nos:
També he trobat una fotografia al grup del Centre d’Estudis de l’Hospitalet feta als 80, quan van obrir el carrer Alpes, ara avinguda Josep Tarradellas i Joan; on l’estructura no està tan soterrada i es troba envoltada d’horts, desapareguts no fa molts anys. Si sabem que l’edifici que té davant, el centre municipal d’emergències Els Alps, té una longitud de 28 m, pot ser la cúpula fa al menys uns 12 m de diàmetre, per tant pot ser en profunditat encara és més gran.
A una altra foto, també de Santos Vallespín, i més antiga que l’anterior, de quan el carrer Alpes encara no s’havia obert, podem veure una espècie d’elevació, però crec que és més llunyana i no té res a veure amb les cúpules. En tot cas podem veure com era abans aquesta zona.
A la fotografia següent podeu veure el talús que es va produir quan van obrir el carrer. Són materials molt tous, argiles, i encara que no veig cap canvi de nivell estratigràfic, semblen dipositades naturalment, es a dir, crec que no té aspecte de que sigui cap replè artificial.
A veure si podeu distribuir aquest resum entre els vostres coneguts, pot ser algú té més records o informació i ens soluciona aquest misteri!
UNA ANY DESPRÉS, EL MISTERI S’HA RESOLT, SEGUIU AQUEST ENLLAÇ,…
REFERÈNCIES
- Grup de facebook Protegim el Canal de la Infanta!
- L’abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965. Escrit per la Mireia Mascarell i editat per l’Editorial Efadós l’any 2003.
Les palmeres de Can Bori
Ahir vaig acudir per primera vegada al Consell de la Sostenibilitat de l’Hospitalet de Llobregat, una comissió ciutadana que intenta millorar el medi ambient de la ciutat, i on a la sessió d’ahir es presentava el projecte d’accés al riu Llobregat, que es portarà a terme en pocs mesos, i del qual portaven darrere ciutadans i entitats molts i molts anys.
Era a les sis de la tarda, i vaig estar una horeta voltant i fent fotos a allò que hem semblava interessant, mentre mentalment repassava in situ el que havia aprés a les últimes lectures sobre la ciutat. Fent de turista i a vegades de Labordeta pels carrers de la meva ciutat vaig arribar fins al carrer de Sant Joan (del que tinc una foto antiga pendent per penjar… ho sé, ho sé) i fins arribar a Can Bori, allà em vaig trobar amb les seves palmeres.
Can Bori, no sempre ha estat un centre educatiu, i molt menys ha tingut sempre aquest aspecte. Es va construir al 1878 com a torre residencial per Francesc Bori i Comas. La finca arribava fins al ferrocarril i el travessava el canal de la Infanta que creuaven mitjançant un pontet. Tenien un hort i també una parcel·la dedicada al cultiu d’arbres fruiters, però el que més destacava era les seves enormes palmeres. Un altre dia continuaré parlant de Can Bori, ara li toca a les palmeres,… que al 1947 eren les mateixes, tres, com veieu a la fotografia aèria en blanc i negre.
Aquestes palmeres, les de les foto, són les originals (encara que sembla que entre 1947 i avui dues van ser transportades uns metres, espero,…), es a dir, que són més que centenàries; formen part de la història de la ciutat i del seu patrimoni natural.
Molts nens han crescut als seus peus, han fet rotllanes, ballant i cantant, encerclant-las a l’hora del pati. Fa poc alguns de vosaltres mencionàveu que fins als anys 80, hi havia un quiosc o una papereria que es deia “La Palmera”, es trobava a prop i segur que l’amo ja va pensar que aquestes palmeres eren molt imponents.
Quan va acabar la reunió del Consell de Sostenibilitat ens van preguntar si teniem alguna proposta a fer de tipus mediambiental per a la pròxima legislatura. No m’esperava cap pregunta, jo anava a mirar i escoltar, però les palmeres telepàticament van conectar amb mi des de Can Bori i hipnotitzat crec que vaig dir, com un autòmat: “per què no feu un catàleg d’arbres monumentals, d’aquells arbres que per la seva història, espècie, dimensions, edat,.. puguin ésser considerats valuósos, especials, susceptibles de ser protegits?”.
Quan vaig despertar de la petita intromissió mental tot el Consell estava parlant d’això, inclús circulaven telèfons de persones involucrades en aquests temes altres ciutats,… així que crec que la idea va agradar, va ser acollida inclús amb entusiasme des de la representant de l’ajuntament,…
i ara ve la pregunta,… Coneixeu cap arbre que considereu que s’hauria de protegir?,… i,… no mireu mai una palmera als ulls,… 🙂
REFERÈNCIES
- Informació del llibre “L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965” (2003). Mireia Mascarell i Llosa (si el consulteu, per exemple a la biblioteca, veureu a la pàgina 518 els nens jugant al voltant d’una palmera)
- Arbres Monumentals a l’Hospitalet
- Entrada on es parla del quiosc La Palmera (El carrer de Bellavista, 1967)
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Susana López M’encanta la proposta!! Aniré pensant… Que em vinguin al cap: 1. L’olivera de davant de la parròquia de la Llum, al c. Primavera. Ara té el mercat de la Florida allà. Fa poc hi vaig passar i em vaig alegrar pq no l’han tret! Les moreres que hi ha per allà tb em porten molts records pq tots els nens agafàvem fulles allà pels cucs de seda 🙂
- 2. Les palmeres de l’avda. Masnou!!! (el meu antic carrer). Quan la van reformar les van treure i els veïns ens vam empipar. També van tallar altres arbres… Després van ficarne a la rotonda davant els bombers. No sé si seran les mateixes………. 3. L’alzina de la pl. de l’Alzina! A Pubilla Cases.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Han ficat palmeres a la rotonda de la plaça de l’alzina? no havia caigut,…
- Susana López No no a la rotonda de lavda Masnou 🙂
- Ireneu Castillo Les palmeres van ser mogudes del seu emplaçament durant el final dels 70, quan el vell mas va ser enderrocat per aixecar l’actual edifici. El moviment veinal del carrer Bellavista va fer una petita manifestació per a salvar les palmeres com a patrimoni històric i van conseguir que fossin traslladades al racó on es troben ara.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Gràcies Irineu!!! són patrimoni històric!! a veure si puc informar-me dels fets,..
- Manuel Domínguez López Jo vaig anar a l’edifici antic a fer el primer trimestre de 1r de BUP, fins que inauguraven el Mercè Rodoreda. No, jo no vaig anar al Mercè Rodoreda, vaig anar als barracons que els que anaren al Mercè Rodoreda deixaren buits. Érem el INB Mixto nº 5. Total, que això va ser a finals del 1979. Imagino que l’enderrocament va ser immediatament despré
- Manuel Domínguez López I pel que fa als arbres, a la plaça Blas Infante van posar un arbre molt estrany, un baobab
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Jo crec que és un arbre de la llana, a Bellvitge també n’hi ha però més petits http://avbellvitge.wordpress.com/2009/05/21/arbre-de-la-llana-que-nes-destrany/ ; http://www.naciodigital.cat/blocdefotos/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=58469
- Ireneu Castillo Ep! no se exactament l’estatus de protecció que tenen, però se que algun en tenen. De fet, has de comptar que les de Can Bori no estan en el seu posicionament original, però la de la foto si, i va ser mantinguda in situ quan van aixecar l’edifici del carrer de Sant Joan. De fet està agafada amb la biga de ferro perquè tantes arrels i tanta terra li van treure per a fer el pàrquing que per si sola hagués caigut.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Figura no hi ha cap, el que suposo que hi ha algú conscient del seu valor i s’ha preocupat,… i més si tenia als veïns damunt. Ahir vaig estar mirant la palmera aquesta i sí, no la van tocar, està damunt de la plaça però el tronc arriba al nivell de la carretera, hi ha un forat amb una estructura metàl·lica per suportar la barra que subjecta la part inferior del tronc,… i després el cable de dalt, tot un muntatge!
- Albert Orejas León Et segueixo sovint i penso que aquest és l’escrit més bonic que has compartit fins ara… Gràcies per aquest espai! Albert
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Gràcies Abert, és una mica experimental 🙂 m’agrada que t’agradi!
- Isabel Vargas López si, yo conozco un arbol que me trae muchos recuerdos de mi niñez y sigue estando hay pero algun dia por desgracia se que lo sacaran para ensanchar la calle josep tarradellas. es el que tenemos en la entrada del colegio hoy en dia san sosep d’el pi
- Julia Costa Vaig treballar al Can Boiri quan era escola i recordo la palmera i aquesta bonica història, una gran iniciativa. També s’han de conservar les de Can Serra, que havien estat de la masia. En els materials de L’Hospitalet a l’Escola que es van fer, el conte, del qual sóc autora -del text-, està situat a Can Bori i en els magnífics dibuixos es veu la palmera. Si mai voleu acompanyar les imatges d’aquests arbres amb poemes adients, m’ofereixo voluntària sense ànim de lucre. En tinc alguns dedicats a arbres, per cert, desapareguts, un pi del carrer Llevant i un garrofer de Can Serra
- Joan Trias la propietària de la papereria Palmera, curiosament, es diu Palmira. I abans de l’urbanització del tram de Josep Tarradellas que va de la cantonada del Busquets i Punset fins a la rotonda del carrer Álvarez de Castro també hi havia unes moreres inmenses. A la sortida sempre hi anavem a enfilar-nos per agafar fulles de morera per alimentar cucs de seda.
- Euia de L’h Doncs, la bellaombra del Parc de la Marquesa ben bé podria ser catalogat com a arbre monumental i històric.
- Ana Villaescusa L’arbre que hi ha pujant l’avinguda d’esplugues a la dreta, justament davant del Can Boixeres i a poc de travessar el pont petit del tren. Sabeu el q us dic? un que és molt gruixut i les arrels son molt grans. No sé el tipus..
- Joan Trias Podeu explicar algun detall del projecte d’accés al riu que us van presentar a la reunió de sostenibilitat d’ahir? per on passarà? per sota la ronda? S’han estipul.lat terminis? Ho finança el ministeri
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Joan crec que aquest no es el lloc, t’escric,…
- Javi García Els dos arbres que hi ha davant de l’actual escola Josep el Pi (abans Pau Esteve), a l’avinguda Josep Tarradellas. Són impresionants!
- Julia Costa Les bellaombres, sí.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) La palmera de la plaça del rector mossèn Homar! http://maps.google.es/maps?q=hospitalet&ie=UTF8&hl=es&hq&hnear=L%27Hospitalet+de+Llobregat%2C+Barcelona%2C+Catalu%C3%B1a&ll=41.359546%2C2.099301&spn=0%2C0.006732&t=h&z=18&layer=c&cbll=41.359556%2C2.099428&panoid=8QBjeX5Y0JetPDZTpuDnIw&cbp=12%2C197.1%2C%2C0%2C-8.2
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) La de Can Sumarro no sé de quan és,… http://maps.google.es/maps?q=hospitalet&ie=UTF8&hl=es&hq&hnear=L%27Hospitalet+de+Llobregat%2C+Barcelona%2C+Catalu%C3%B1a&ll=41.359139%2C2.106103&spn=0.001389%2C0.006732&t=h&z=18&layer=c&cbll=41.359136%2C2.106103&panoid=HiD5G6rc3SESyUVQupqFig&cbp=11%2C297.75%2C%2C0%2C-11.64
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Més palmeres altes a l’interior del cementiri de Sants http://maps.google.es/maps?q=hospitalet&ie=UTF8&hl=es&hq&hnear=L%27Hospitalet+de+Llobregat%2C+Barcelona%2C+Catalu%C3%B1a&t=h&layer=c&cbll=41.37534%2C2.111694&panoid=OXO5uB-ugkbtOZCyV-JcSQ&cbp=12%2C219.56%2C%2C0%2C-20.67&ll=41.375339%2C2.111692&spn=0.000694%2C0.003366&z=19
- Miguel Angel Valero yo voto por el olivo de la carretera de Collblanc con la calle Gravina, preguntad a los de la SEAT que viven en Pubilla por “el Olivo”, vereis como saben donde está, no es muy grande pero haberlo haylo.
- Maria Eugenia Sanchez Ruiz Paso muchas veces delante de las palmeras de Can Bori y no sabía su historia, gracias sois fantásticos…
- Manuel Domínguez López Per què algú no recull tot això i fa unes fitxes…? Ja mirariem de fer una edició electrònica o tradicional de la informació.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) En principi l’alcaldessa i l’àrea de medi ambient tenen coneixement d’aquest fil, suposo que faran alguna cosa. De totes maneres, en quant tingui una estona tots quests comentaris aniran al bloc i segurament faré un google maps amb ells,…
- Cristina Martín Campos Las palmeras de can serra también se podrían incluir en el catalogo … Y en frente del parque de can buxeres hay un arbol muy grande, no sé que especie és … Tiene un tronco enorme y de niños jugabamos en el arbol …
Inauguració del grup escolar Can Bori pel president Macià
Una imatge aportada per un dels usuaris de la pàgina de facebook, MuNh Radeac:
La inauguració del grup escolar “Can Bori” per l’avi Macià el dia 18 de setembre de 1932.
Carrer de Bellavista, 1967
La setmana passada l’Irineu Castillo m’enviava aquesta fotografia del 25 de juliol de 1967 parlant-me d’ella, em va dir que el que es veu en primer terme és l’entrada a l’antic mas de Can Bori, que es situaria a l’esquerra de la imatge. El camp entre els edificis i la tanca de Can Bori és el traçat de l’actual carrer Bellavista, i els edificis de la dreta serien els primers que es van construir al citat carrer.
Darrere de la porta de Can Bori, es troba la caseta que va ser fins a finals dels anys 80 la papereria “La Palmera”, que rebia aquest nom a propòsit d’una palmera que encara es conserva allà. La papereria es derruiria més endavant per tal de construir un aparcament i els edificis del carrer i plaça de Sant Joan.
Suposo que molts de vosaltres també reconeixereu l’edifici que hi ha en construcció allà darrere,…
Moltes gràcies per portar-nos records!!
- Fernan Romero no reconec res 😦
- Jose Manuel Hermida Ruiz Jo visc al carrer Bellavista i he vist la papereria “la palmera” funcionant…. i tampoc reconec res. Cada día em sorprenen mes les fotos… molt bona pagina. PD: Perdó per el meu catalá.
- Trastillo Trasto Ostres!!!!, quina passada!!!!!. Jo comprava a la papereria “La Palmera” les “chuches” i també recordo l’antic Can Bori….. Merde!!!!, què gran que sóc 😦
- Ismael Pacheco L’hermida i jo som de la 1º generacio que va inagurar el 1º d’egb del nou can bori… jo també m’enrecordo de la palmera…la dona que portaba la papeleria vivia i era la portera de l’institut can vilumara que hi ha al costat de l’inem i de la farga
- Silvia Antó Ualaaaaaaaaaaaaaaaaa, jejejeje, jo també he comprat “chuches” a La Palmera, i el que em va costar que ma mare em deixés creuar sola per anar-hi, jejejeje.
- Anna Maria Parella Arcarons Jo també anava a la palmera quan la mare em deixava, doncs vivia al repartidor i no hi podia anar sola. M’ha costat una mica però si ho he acabat reconeixent tot. La meva ciutat no deixa de ser un gran poble.
- Rosa Deu Ramos Ya lo creo que la reconozco ,cuanto ha llovido
- reneu Castillo Per a qui conegui la zona, dir-li que la porta de ferro que es veu, i que era l’entrada a Can Bori, estaria situada més o menys on està a dia d’avui la parada del bus de la illeta (actualmente fora de servei) que hi ha a la confluència del carrer St. Joan, Bellavista i Xipreret.
- Edurne González Si ho reconec encara que jo ja ho vaig veure diferent, eren els 80 i anava al Can Bori, i també vaig comprar a “la Palmera” :). Moltes felicitats per la pàgina!, si trobo fotos de l’Hospitalet de ma mare les passare.
L'Hospitalet de Llobregat 