Imatges retrospectives d'una ciutat

Camí de la Fonteta

Des del camí de la Fonteta, 1921

No fa molt vaig mostrar una imatge d’una casa del camí de la Fonteta al 1914, una casa de plata baixa i un pis amb quatre persones al balcó, no sé si la recordeu. En Manuel Domínguez m’ha facilitat una nova fotografia de la zona, però en aquest cas del paisatge que es veia des d’aquesta casa a l’any 1921.

La fotografia és de la Teresa Casals, una dona que està lluitant juntament amb els seus veïns i veïnes per que aquesta casa i la resta que n’hi ha al camí de la Fonteta no siguin enderrocades de manera capritxosa. Dic capritxosa per que a l’any 1976 a algú sense legitimitat democràtica li va donar per escriure que aquestes cases no havien d’existir, encara que estiguessin escripturades, i també ho dic per que a l’any 2008  a algú amb majoria absoluta, en un ple municipal, sense avisar ni informar als veïns afectats, va decidir aplicar el caprici anterior per tal de construir més pisos.

Estic preparant un article sobre aquest conflicte amb més dades, així que ho deixo per ara i avui, a partir de la mateixa fotografia, m’agradaria parlar d’un altre crim urbanístic sobre el patrimoni històric de la ciutat. Si amplieu la imatge, a l’alçada de la locomotora de vapor, a la dreta, veureu un edifici més alt i blanc; bé, per situar-nos, just darrera ens trobaríem a la part més alta de la rambla de Just Oliveras; concretament aquest edifici es diu Casa Sabadell, ja que el propietari va ser en José Sabadell Casasel.

Si mirem cap a l’esquerra es veuen tres casetes blanques, aquestes són les denominades “Cases Barates” que va construir en Ramon Puig i Gairalt entre 1914 i 1915, i que actualment formen part del nostre Patrimoni Arquitectònic. Ara, si mireu a la imatge inferior veureu que sols van sobreviure dues casetes. On està la tercerA? Doncs encara no sé quan, però crec que als anys 60, algú la va tirar a terra i al seu lloc va construir aquest edifici tan alt i estret, sense cap valor arquitectònic.

Cadascuna de les cases barates era diferent tant a l’interior com a l’exterior, encara que la façana frontal de la desapareguda era més o menys simètrica a la del mig, la que trobem situada a la dreta a la imatge superior, el que hem perdut és la possibilitat de contemplar la façana lateral del carrer del Parral.

Lamentablement la nostra ciutat està plena d’històries com aquesta, i sembla ser que no pararan,…

REFERÈNCIES


El camí de la Fonteta, 1914

Avui ens anem al camí de la Fonteta. A la fotografia surt la casa que es situa al núm. 10 d’aquest carrer al 1914. Juntament amb aquesta existeixen algunes cases més de principis dels segle XX envoltades d’horts. La veritat és que sobta molt passejar per aquesta zona, és diferent a qualsevol altre lloc de la ciutat. 

Actualment aquest àrea es troba dins del planejament de la Remunta, on es pretenen construir 797 nous pisos i ampliar el parc de Can Buxeres de 85.000 m2 a 106.000 m2. En aquesta ampliació totes les cases afectades desapareixeran.

REFERÈNCIES

Imatge del llibre “Sanfeliu – Imatges d’un barri a través del temps” (2000) – FOTO-VIVA grup fotogràfic amateur

COMETARIS AL FACEBOOK

  1. Marta Martínez em fa molta pena que passi això a Hospitalet, s’haurien de conservar les cases a dins del parc, ja ens han tret masses coses…
  2. Metta Vivó ► D’aquesta casa en deien Cal Sisu o Siset, em sembla …
  3. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) No Metta, no sé com es diu,… la de Cal Siscu és aquesta: http://www.facebook.com/photo.php?pid=273938&o=all&op=1&view=all&subj=48809311693&id=100000276336829
  4. Metta Vivó ► Gràcies … quan torni per L’Hospitalet, anire a donar una passejada per aquesta zona.
  5. Mar Peiró: Hola, soy de Sanfeliu, mi abuelo vive en esa zona y toda la vida hemos tenido un huerto, la verdad es que al Ayuntamiento de Hospitalet se le debería caer la cara de vergüenza al especular con casas que son historia de la ciudad, ya que son casas la mayoría de principios del siglo 20 donde veraneaban la gente de Barcelona. Es muy importante que la gente sepa que en esas casas vive gente muy mayor, de hasta 90 años y que de un plumazo del ayuntamiento se pueden ver si vivienda y encerrados en un piso. Es humillante que los políticos no vean más allá de su ombligo, sin importarles los recueros de la gente que vive allí y repito, son casas históricas!!!!

Coves al barri de Sanfeliu, anys 50

A la Guerra Civil (17 de julio de 1936-1 de abril de 1939), l’enclavament perifèric del barri de Sanfeliu dona major seguretat que el centre de l’Hospitalet o Barcelona, cosa que provocà que molts habitatges que en principi van ser construïts pels cap de setmana es transformessin en habituals, i més tard en els definitius, d’una població autòctona més o menys vinculada al barri del Centre o bé a Barcelona

Malgrat la seguretat de què parlàvem, durant aquest període conflictiu es construïren innombrables refugis a la Riera del Canyet, a la de La Fonteta i als terrenys de la Remunta, que s’omplien cada cop que sentien les sirenes anunciant el perill de bombardeig.

Als anys 40 tots els refugis es començaren a omplir amb emigrants que abrivaven de fora de Catalunya, i que venien disposats a aguantar un cert temps, malvivint com es pogués, per després comprar-se un petit terreny on construir-hi una barraca per sortir del pas, i de mica en mica, anar edificant la pròpia casa.

Aquest va ser el procés dels 590 habitants censats l’any 50 a barraques i refugis dels llocs citats anteriorment. Una dada curiosa és que segons el cens, hi havia més veïns vivint en refugis que en les cases edificades a tal efecte a la resta del barri. Al 1955 ja eren 700 habitants al barri i 150 als refugis, i a l’anys 60 els refugis ja havien desaparegut pràcticament.

Avui al torrent de Can Nyac encara es veu alguna entrada, i diuen els habituals de la zona que encara viu gent allà. Parlen d’un home gran del que tenen por que un dia rellisqui pels camins escarpats.

La imatge és dels anys 50, dels habitatges a la zona dels refugis construïts a la guerra.

REFERÈNCIES

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Josep Ismael Climent Corona Jo anava al col.legi Joanot Martorell. Un dels col.legis que n’hi havien a la pujada del c/ Miquel Peirò. En Mig de la pujada, devant de lo que era el Col.legi Pere Ferres i Costa i actualment la creu Roja, N’hi havia una entrada, una cova que li deiem nosaltres, d’un refugi que actualment está tapat. Quan sortiem d’escola anavem uns quants marrecs a in vestigar. Entravem amb llumins i papers encesos com teas i exploravem els passadisos fins arribar a una sala final no massa gran, a on n’hi havien seients tallats de la roca i en mig de la sala una columna-puntal amb inscripcions fetas per la gent que es refugiaba alli. No m’enrecordo que posava i si n’hi havien restas de aquella epoca, perque com he dit, anavem amb llums molt precaries i gairabe no veiem res. Tota una experiencia insconcient ( ja em direu amb 12 o 13 anys) que recordo amb molta estima i he aprofitat per recordar aqui en relacio del tema que heu tret dels refugis hospitalencs de la guerra civil. Si no recordo malament, ho van tapar a finals del 8o. Es una llastima, perque estava en molt bon estat i es podria haver preservat per la memòria historica i poder fer com altres llocs de Catalunya que estan restaurats i es poden visitar. Felicitacions per el grup i les fotos antologiques que son maquissimes!!
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Hola Josep, al llibre de Foto-Viva hi ha una imatge de l’entrada del refugi que comentes. A l’arxiu municipal hi ha un parell de documents no editats sobre els refugis a l’Hospitalet.  Un d’ells és “Bombardeigs i Refugis a l’Hospitalet (1937-1939)” d’Ariadna Ribas Merino i Josep Ribas Vinyals. L’Hospitalet, novembre, 2008, que ja vaig fer servir per una entrada sobre el carrer Juan de Toledo al barri de Sant Josep. A veure si faig temps per passar-me i trobo més detalls del refugi que comentes. Gràcies a tu per la teva aportació!