Inundació al carrer de la Riera Blanca, anys 70
Aquesta imatge també la he tret del munt de fotografies que tenen a Barcelona Colección, per cert, molt interessants. És d’una riuada al carrer de la riera Blanca, i posa que és de 1975, el que passa és que a les hemeroteques no trobo cap riada aquell any, pot ser és del 6 de desembre de 1971, quan van caure 164 litres/m² a la nostra ciutat. Unes obres a la nova avinguda del Doctor Gregorio Marañón van fer que a la riera arribés molta aigua, fins un cabal de 20 m³/s (entre la que discorria per superfície i la que circulava pel col·lector). Quan les aigües van arribar al carrilet es van aturar i van inundar la plaça d’Ildefons Cerdà,… com va ser habitual durant molts anys.
He buscat al google street view una imatge més o menys actual del lloc on es va fer la fotografia superior. El carrer de la dreta és ronda de la Torrassa.
Al museu, a l’exposició de fotografies que tenen actualment, podreu trobar una altra imatge d’aquesta o d’una altra inundació de l’època.
REFERÈNCIES
Entre Santa Eulàlia i la Bordeta, 1962
Avui m’he trobat totes aquestes fotos de les vies que hi havia entre l’estació de Santa Eulàlia i la de la Bordeta, el nadal del 1962, ja sabeu, la gran nevada.
Les dues primeres són d’un metro de la sèrie 400 sortint dels tallers/cotxeres de Santa Eulàlia cap a l’estació de la Bordeta. A la segona es veuen també dues locomotores, una S 278 (antiga 7800) feta a SECN/WECo i la segona una S 276 (ex 7600/8600),… això me l’he copiat d’en Ventura Leris 🙂
Les dues següents estan fetes des dels tallers anteriors cap l’estació de La Bordeta, just per allà sota passa la riera Blanca, i aquells dies sí que era blanca!!
REFERÈNCIES
Carrer de Santa Eulàlia amb Riera Blanca, anys 50?
Aquesta fotografia la va fer Carlos Perez de Rozas, pot ser als any 50, a l’encreuament entre el carrer de la Riera Blanca i el de Santa Eulàlia. Crec que és fatàstica, podria ser l’inici d’un munt d’històries, per exemple sobre els burots (fielatos) on es cobraven unes taxes per passar mercaderies d’una ciutat a l’altra, o també dels escombraires, una part molt important de la història de la nostra ciutat i que caldria investigar i fer conèixer molt més; d’aquest mur, dins trobariem la torre de can Bitllera, que va ser les antigues oficines de la foneria Escorsa, ara la Casa Galega de la ciutat; de cal Ramonet, l’hostal de la Bordeta, allà al fons a l’esquerra, un lloc de parada i fonda que va anar a terra a finals del 90, va donar igual que fos l’edifici civil més antic del barri, del segle XVII,…
Deixo també una fotografia aèria de l’any 1958 amb cal Ramonet a sota, can Bitllera i el burot.
REFERÈNCIES
- El Hostal de la Bordeta al bloc de l’Arxiu històric de Santa Eulàlia de Provençana
- La Foneria Escorsa al bloc de l’Arxiu històric de Santa Eulàlia de Provençana
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965. Escrit per la Mireiza Mascarell i editat per l’editorial Efadós a l’any 2003.
- La Fotografia és del llibre “La Florida” escrit per Àngels Marín i publicat per ADIGSA l’any 1995
Les barraques de la Riera Blanca (2), anys 30 i 50
Fa un parell de mesos vaig publicar una foto de Nicanor Molina on sortien tres nens provinents de les barraques de la Riera Blanca, la fotografia és molt bona, un testimoni molt valuós d’aquell espai i moment. Doncs bé, avui ens ha escrit el germà d’un d’aquells nens, Manuel Escobar Cárdenas, i ens ha fet un resum dels seus records.
Fa temps que tenia previst pujar aquestes fotos, però com sempre el temps no em dona per fer tot el que voldria i s’ha anat endarrerint el moment de compartir-les. D’avui no passa, m’he dit, i aquí les teniu.
La primera és de l’Arxiu de Sants i està datada com de l’any 1932. La casa que es veu a l’esquerra és cal Taner, de la que també vaig fer un recull d’informació, el teniu a les referències.
Les següents provenen de l’Arxiu Vilamitjana i són els anys 50. Segons Josep M. Jordà, ens mostren aspectes de les barraques, de quan el jovent de la Parròquia de Sant Ramon Nonat feien labor social
Us poso també la situació de les barraques l’any 1958,…
REFERÈNCIES
- Fotografies del llibre Collblanc i la Parròquia de Sant Ramon Nonat (1996) de Josep M. Jordà i Capdevila.
- Barraques de la Riera Blanca (aquí podeu llegir el comentari de Manuel Escobar Cárdenas)
- Nens de les barraques de la Riera Blanca, 1956?
- Can Taner (o Tané), una masia propera a Collblanc
Nens de les barraques de la Riera Blanca, 1955-56
Aquesta fotografia va ser presa fa seixanta anys per Nicanor Molina, en aquells anys membre de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet, i a més periodista, es dedicava a fer articles i fotografies per diferents diaris, com la Vanguardia, El Correo Catalan, Hospitalet Deportivo,… i també per algun llibre com “Una ciudad en marcha. Hospitalet de Llobregat, escrit per Emiliano Vilagrasa l’any 1961.
Fa un temps vaig topar-me amb Nicanor a partir d’aquesta fotografia trobada a internet, i avui he tingut el plaer de parlar una estona amb ell sobre molts temes de la ciutat. M’ha donat permís per publicar aquesta fotografia i m’ha enviat algunes més que aniré publicant mica en mica. Juntament amb la imatge afegeixo els sus comentaris, que he tret del lloc web Mispueblos.es, on ha publicat algunes fotografies més.
“La presente fotografía la saqué sobre el año 1.952 aproximadamente en la parada del final y principio del tranvía 57 en Collblanch. En la acera aparecen estos tres alegres y risueños mozalbetes los cuales provistos de un cesto y de tirachinas están dispuetos a afrontar la vida mendigando algo que ponerse a la boca con sus padres que habitan las barracas ubicadas en la riera cercana a la parada de los tranvías en cuestión.
El vetuario haraposo y harapiento con que visten estos infortunados niños, contrasta enormemente con sus rostros alegres e inteligentes con que se enfrentan a la vida, niños que a poco que les hagas alguna caranoña, te intereses o hagas alguna fotogafía es lo suficiente para atraer su atención. Es una utopía pero me gustaría poder saludar a alguno de estos tres simpáticos mozalbetes que indudablemente serán ya mayorcitos.“
Posteriors informacions ens diuen que el nen ros va arribar a les barraques l’any 1954, quan tenia 5 anys, per tant,… la foto seria aproximadament de 1955-56 (informació de Manuel Escobar Cardenas, el seu germà)
REFERÈNCIES
Les barraques de la Riera Blanca
El que veieu allà darrere és el Camp Nou, inaugurat el dia de la Mercè de l’any 1957. El rierol que baixa és la Riera Blanca, i ja sé que no es veu molt bé, però allà sota, una al costat de l’altra, un munt de barraques que conformaven el nucli barraquista de la Riera Blanca. Com veieu les condicions eren molt dolentes, per creuar la riera feien servir troncs o teules, que desapareixien a les crescudes, quan plovia. Però la riera no sols portava aigua de pluja, sinó que també aigües residuals, imagineu-vos el panorama,…
Aquí, la Riera Blanca separa l’Hospitalet de Barcelona, a l’esquerra teniu l’un, i a la dreta l’altre, i les barraques en mig. Fa un temps vaig escriure sobre cal Taner, una masia que aquí es veu molt malament, però es veu, és un edifici de color blanc just darrere de la nau indústria de color gris, entre aquests dos edificis, passa la travessera de les Corts, en aquells moments sense pavimentar.
Aquest nucli ja existia als anys 20, a la revista Catalunya Social de febrer de 1924, definit com a “Collblanch, Riera Blanca i voltants” comptava amb 600 barraques, de les 9.100 registrades a tota Barcelona. Segons el diari ABC, la mitjana de persones que vivien a cadascuna era de cinc.
Aquell lloc era terra de ningú, era un gran espai on no hi havia pràcticament res, fins que van començar a construir el Camp Nou l’any 1954, i com deia inaugurat a l’any 1957. No sé si l’edificació de l’estadi va modificar l’hidrologia de la zona, però a l’any 1959 als diaris surt un episodi important de riades, i la tarda del 31 de maig de 1960 un altre: va ploure molt a Barcelona i la riera, que recollia tota l’aigua dels voltants, va augmentar molt de cabal, les persones que malvivien a les barraques van desallotjar-les, però una veïna veient que l’aigua se’n podia emportar no la barraca, quelcom més important, el seu futur, el rebut de 15.000 pessetes, que havia pagat d’entrada, segons deien, per una de les cases de la barriada d’Onésimo Redondo (els blocs de La Florida), va baixar com va poder, però amb tan mala sort que va relliscar i va caure a l’aigua, encara que un home ho va intentar va ser impossible salvar-la. Al dia següent va aparèixer flotant a la platja de Casa Antúnez.
L’any 1956 es van concedir 103 habitatges a persones d’aquesta i d’altres barriades, però va ser al desembre de l’any 1960 quan es va acabar definitivament amb aquest nucli; Barcelona i l’Hospitalet van construir 98 habitatges subvenionats, on a més dels barraquistes de la Riera Blanca, també van a anar a viure els habitants d’unes barraques properes al cementiri, al carrer de Sant Francesc Xavier.
Van assistir a l’acte de lliurament l’alcalde i altres autoritats de la ciutat, el Reverend Mossèn Josep Gil·li, de la parròquia de la mare de Déu de la Llum va beneir els habitatges i posteriorment es va descobrir una placa que deia “Viviendas de la Inmaculada Concepción”. Inmediatament totes les barraques van ser demolides.
He llegit que las “Viviendas de la Inmaculada Concepción” es troben molt a prop dels blocs de la Florida, però sabeu concretament on?
REFERÈNCIES
- Catalunya Social, 146, 16 de febrer de 1924
- ABC, 22.06.1928 (estadístiques de barraquisme- cases barates)
- La Vanguardia 01.01.1957 (Es concedeixen una sèrie d’habitatges)
- ABC, 31.01.1957 (dos nenes apareixen morts a les baraques)
- La Vanguardia, 01.10.1959 (Afectacions per les pluges)
- Solidaridad, 12.12.1959 (construcció dels habitatges)
- Alba, 01.12.1960 (benedicció dels habitatges)
- La Vanguardia, 02.08.1960 (Una riada s’emporta una dona)
- Una Ciudad en Marcha: Hospitalet de Llobregat, escrit per Emiliano Villagrasa Lariz
- Can Taner (o Tané), una masia propera a Collblanc, a aquest mateix bloc
- “La Mil·lenaria Riera Blanca” de Regina Granel dins de la Revista els Nostres barris, num.1
- Construcció del Camp Nou a TV3
Perllongació de la Gran Via, 1928 (i 2)
A l’anterior post vam poder veure dues imatges de les obres de la perllongació de la Gran Via de 1928, realitzades enfocant cap a Barcelona. A aquesta nova entrada al bloc podeu veure en primer lloc aquestes dos mapes de 1926 i de 1933, un just abans de les obres i un altre posterior, on ja podeu veure els 880 metres de Gran Via construïts, des de la riera Blanca fins a la carretera antiga del Prat (Independència).
Comparant els dos mapes també podreu veure com a l’antiga llera de la riera Blanca apareix la caserna de Lepanto, construïda entre 1929 i 1931
També he trobat aquestes dues imatges, aquesta primera és de 1928, i podem veure les obres des de Barcelona, possiblement des de l’alçada del carrer de Parcerisa. On acava el paviment veiem murs a costat i costat, ens trobem quasi a l’alçada de la riera Blanca. La casa que veiem a l’esquerra, una vegada passat el mur, l’he trobada amb dos noms diferents, cal Juan del Fan i també com cal Joanet del Sant, en tot cas, just després de la masia trobaríem la riera Blanca, i començaria l’Hospitalet. Les tres xemeneies de la dreta són les de l’empresa Caralt-Pérez y compañía, que son les que vam veure a les fotografies d’ahir.
A la següent fotografia ja ens trobem a l’Hospitalet, crec que a l’alçada de l’empresa Caralt-Pérez i companyia, passada la riera Blanca. El final de la carretera, com ja sabem, perquè es fins on van fer les obres és el carrer Independéncia o carretera antiga del Prat. Les cases de la dreta possiblement són les del carrer d’Enric Morera, i les barraques de l’esquerra són les del barri de la Bomba, que pot ser encara no rebia aquell nom, pot ser encara no disposaven de la bomba que els donava aigua.
De fet, l’Exposició Internacional de 1929, les obres del Metropolità Transversal (Bordeta-Catalunya), aquestes mateixes obres de la Gran Via i moltes altres a la ciutat van atreure multitud d’emigrants en busca de millors condicions de vida, i que no van tenir altre remei que viure en barraques distribuïdes per Barcelona i la seva perifèria, com les del barri de la Bomba; i ara poso la nota reivindicativa: és una llàstima que els mandataris de la nostra ciutat encara no hagin fet cap homenatge, cap monument a les persones d’aquell barri, tal com s’ha fet a d’altres barris, per sort desapareguts (però ben recordats), de Barcelona.
Al fons de la Gran Via, a la seva dreta, veiem la xemeneia de l’empresa Viuda e Hijos de Jaime Trias, també coneguda com Les Sangoneres, que posteriorment va perdre una part de la seva superfície quan va continuar la perllongació de la Gran Via, però que encara avui dia existeix i forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat. A la part dreta tenim una altra xemeneia, que es correspondria a la fàbrica d’adobs Vendrell i Monjo, de la qual he trobat molt poca informació, igual que de les naus industrials que trobem a ma dreta, a tocar de l’obra i al final del carrer d’Enric Morera.
També vull destacar l’elevació que portava l’obra respecte els camps de cultiu, la qual es pot observar a ma esquerra amb l’alçada de les rampes.
I no sé si veieu alguna cosa més vosaltres,…
REFERÈNCIES
Can Taner (o Tané), una masia propera a Collblanc
Avui sortim de la ciutat, concretament uns 50 m fora del barri de Collblanc, anem cap a la cantonada de l’illa on es situa el Camp Nou. A la imatge inferior he dibuixat en vermell el límit de l’Hospitalet amb Barcelona, amb el barri de Les Corts; doncs, anem just davant de l’angle que apunta al camp del Barça, a la cantonada entre el carrer de la Riera Blanca i la Travessera de Les Corts.
Però el lloc on us vull portar fa més de quaranta anys que ja no existeix, així que no el trobareu a la fotografia anterior, per això us poso aquest plànol dibuixat als anys 1870-1880, on veureu l’antic municipi de les Corts a sobre de les línies discontínues del barri actual. Podreu llegir, al mateix lloc on indicava a la fotografia anterior, el topònim de Can Tané.
La masia de Can Tané o Can Taner feia d’això, d’edifici rural envoltat de camps, però clar, durant el segle XX, als voltants de Barcelona els camps van anar desapareixent i més a aquest lloc, així que es va transformar en “El Parador del Camino”, una fonda i parada de traginers.
Hi havia un ampli rafal de parra per a menjar-hi a l’estiu i un gran abeurador per a les bèsties de càrrega. També en aquest indret fins ben entrats els anys 50 existia una caseta dels burots, on es tenien que pagar les taxes d’entrada a Barcelona de segons quins articles. La imatge inferior és de 1956, ja veiem la fonda, però no sé si encara existia l’oficina dels burots.
Quan als anys 50 el FC Barcelona va comprar els terrenys per construir l’estadi (1953-1957), no es va arribar a cap acord amb el propietari de la masia, Guerau Piera, així que allà es va estar durant molts anys. Donada la proximitat al camp, era habitual que els aficionats, abans i després del partit, es passessin per prendre alguna cosa.
La desaparició de la masia s’inicia l’any 1965 quan el Picadero Jockey Club va comprar els terrenys, l’any 1968 inaugurava el seu pabelló, juntament amb l’edifici de 8 plantes que podeu veure a la primera imatge.
He trobat aquesta fantàstica fotografia dels anys 60 realitzada per Dolors Torné Bosch i publicada a la revista del Barça fa pocs anys.
REFERÈNCIES
- Imatge de la masia als anys 50 del document “Barcelona Antes Despues” al lloc web slideshare
- Imatge de la masia als anys 60 de la Revista Barça, abril 2008 (núm. 32)
- Plànol de les Corts del llibre “Les Corts: Un poble perdut, un barri introbable” de Josep M. Casasús i Guri. Edicions 62 SA, 1976
- Coneguem les Corts. Materials per al coneixement del districte. El món rural a les Corts
- –> TROBAT POSTERIORMENT. Can Taner al bloc Els Piera de Les Corts
La mitja galta
Hi ha una dita hospitalenca, “semblar el carrer de Mitja Galta“, que segons Ramon Morales ve del nom que a l’època de la Segona República (1931-1939) li van posar al carrer de Santa Eulàlia, encara que també diu que mitges galtes també existeixen a d’altres pobles, normalment quan els carrers sols tenen o tenien cases a un costat. Entre els hospitalencs aquesta dita era sinònim de quelcom desballestat o incomplet, i tant podia referir-se a una feina inacabada, a una festa deslluïda o a una família on cadascú tombava pel seu costat.
Ramon Breu al seu llibre sobre Santa Eulàlia ens diu que a principis dels anys 20 del segle XX el carrer de Santa Eulàlia ja rebia popularment aquest nom, ja que la majoria d’edificacions es situava a la banda muntanya, mentre que a la banda mar es podien veure extensions importants de camps de cultiu.
Joan Casas dona una versió una mica diferent sobre l’origen del nom i que ens porta a mitjans del segle XIX, quan els límits entre la Bordeta i l’Hospitalet eren una mica diferents,… per explicar-lo os poso un mapa molt simple del municipi de Sants a l’any 1838. L’Hospitalet el trobem a l’esquerra, el mar el tenim a la cantonada inferior dreta i just a sobre, Montjuïc, on es troba la rosa dels vents.
La via amb més edificis (línies més gruixudes) seria la carretera de Sants i a sota, on també tenim dues línies, es situaria la Bordeta, on la banda superior del carrer (de la Bordeta) es trobaria a Sants i l’altra a l’Hospitalet. Joan Casas diu que aquesta era la raó, es va dir Mitja Galta pel fet de que cada banda del carrer era d’un municipi diferent.
Però estirem una mica del fil, ja que, com deia, els límits actuals no són aquests, si ens anem a un plànol de 1891 veurem que els límits entre els dos municipis ja han canviat, i com ara ens separa la Riera Blanca. Aquella banda del carrer de la Bordeta que formava part de l’Hospitalet, ara pertany també a Sants.
És un polígon de unes 16 Ha encara en aquell moment cultivat, mentre que la part superior ja es comença a urbanitzar (el que és contradiu amb el mapa superior on, sembla ser, ja existien cases,… o pot ser ho he fet malament i és més tros!,…). No he trobat la data concreta en que es va produir aquesta modificació, però segons el llibre de Joan Casas seria cap al 1875
El que també es pot observar al mapa inferior és que el sector d’Hostafrancs ja és de Barcelona, cap a l’any 1839 Sants se’l va canviar per una part de la Marina. Set anys després d’aprovar-se aquest plànol, al 1897, Sants s’integraria dins de Barcelona, juntament amb d’altres municipis, seguint el Decret de Cánovas del Castillo.
Si anem a una imatge actual, què va passar amb la galta on sols hi havia camps?,… doncs mireu, mireu, quina gentada hi ha ara damunt!
Cal dir que és possible que hagi agafat més tros cap a Barcelona, és complicat traslladar la superfície de 1838 a l’actualitat amb aquestes dades, de totes maneres com aquests de Sants ja no ens la retornaran,…
REFERÈNCIES
- Plano topogràfico del término y pueblo de Santa María de Sans, estramuros de la ciudad de Barcelona, levantado de orden del magníco Ayuntamiento Constitucional de dicho pueblo fet per Carles Gras i Alfonso el 20 de maig de 1838, i tret del llibre Sants: Anàlisi del procés de producció de l’espai urbà de Barcelona escrit per Carles Carreras i Verdaguer i publicat per l’Editorial Serpa a l’any 1980.
- Plano de Barcelona y sus alrededores en 1890. Aprobado por el Exemo. Ayuntamiento en sesión del dia 13 de enero de 1891, traçat per D. J. M. Serra, el podeu trobar a l’Arxiu Cerdà
- La formació de la indústria a l’Hospitalet del s. XIX escrit per Joan Casas i Fuster i editat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet al maig de 1985
- Refranyer Hospitalenc, dins del llibre Coses de l’Hospitalet escrit pel Ramón Morales i publicat dins de la col·lecció Medusa, núm. 4, de l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet a l’any 1990.
- Les primeres entitats, dins del llibre El barri de Santa Eulàlia de Provençana: Elements per una crònica, escrit per Ramon Breu i Panyella i publicat dins de Quaderns d’Estudi, núm. 6, del Centre d’Estudis de l’Hospitalet a l’octubre de 1988.
- Sants a enciclopedia.cat
Joan Rabadà i Ballvé a la riera Blanca, 1876
Primer de tot donar les gràcies al senyor José Antonio Ruiz Llop, director del IES Goya de Saragossa que s’ha pres la molèstia de fer fotografies d’aquest quadre i enviar-les per email cap a l’Hospitalet, i també per que en tot moment ha esta molt amable i interessat en aquest tema.
Aquest quadre es diu “La riera Blanca” i el var realitzat Joan Rabadà i Ballvé al 1876. He estat uns dies esperant resposta d’una persona que va fer un estudi sobre aquest autor però no ha estat possible, així que l’únic que us puc oferir és el que diu al lloc web del Museo Nacional del Prado, és a dir:
“Rabadá y Ballvé, Juan (Vilabella, Tarragona, 1850-Barcelona, 1899). Pintor español especializado en paisajes. Realizó sus estudios en la Escuela de Bellas Artes de Barcelona y los continuó con Carlos de Haes. Trabajó como dibujante para la empresa textil La España Industrial, de la que fue director antes de consagrarse por entero a la pintura. Participó en numerosas muestras y certámenes artísticos y obtuvo una segunda medalla en la Exposición de Barcelona de 1872, medalla de honor en la del Ateneo barcelonés de 1874 y premio en la Universal de Filadelfia. Asimismo, fue galardonado en la Nacional de Bellas Artes de 1876 con tercera medalla por el lienzo titulado La Riera blanca. Fue condecorado con la cruz de la orden de Carlos III“
Com veieu la imatge que representa el quadre és impressionant, al menys per mi, m’esperava una imatge de la part alta de la riera, i tota aquesta vegetació tan exuberant, al costat d’una pacífica riera, sense cap edifici, em va deixar trasbalsat. El primer que vaig fer va ser intentar situar el quadre,… i porto dos dies donant-li voltes, però no hi ha manera,… així que sols diré que com veieu el terreny no té pendent i al fons no es veu cap muntanya, per tant ens situem a la part final de la riera i mirant cap a mar.
Rebuscant entre els planols antics de l’Institut Cartogràfic he trobat aquest de 1888, 12 anys posterior, però encara així crec que està be per situar-nos.
Jo crec que es va pintar en algún punt entre la Granvia (en projecte) i la via del tren que trobem a la part inferior del mapa, però no estic segur d’on concretament, a veure si vosaltres arribeu a alguna conclusió.
Us recordo que podeu participar fent comentaris també al facebook
REFERÈNCIES
“La pinça d’estendre” coreana
Com veieu no som els únics que tenim una pinça a la nostra ciutat, a Seül també hi tenen una ban maca, pràcticament igual, i no és que algú l’hagi copiada,… bé,… sí, algú l’ha copiada, però ha estat el mateix autor, Josep Maria Subirachs, així que en tot cas podriem parlar d’un autoplagi.
Aquesta es diu “The pillars of the sky” un nom molt més sugerent que el de la nostra, que ja sabeu realment es diu “Monument a l’Hospitalet de Llobregat”, però tothom li diu la pinça o agulla d’estendre, ja que encara que representa l’escut de la ciutat, amb la creu de Santa Eulàlia i les quatre barres a sobre, sembla una pinça.
La coreana és va instal·lar al 1987 i forma part del jardí d’escultures del Museu d’Art de Seül (SOMA) construït pels jocs olímpics de l’any següent. La nostra, segons està escrit a la pròpia pinça, és de 1974 (segons idea de 1963) i es troba al carrer de Santa Eulàlia, una mica abans del límit amb Barcelona, la riera Blanca; així que funcionaria com una antiga creu de terme o peiró (Com la que hi ha al costat de l’ermita de Santa Eulàlia de Provençana)
Les diferències, com veieu no són moltes, la coreana té tres falques en comptes de quatre, i la forma de la “creu” és una mica diferent, també sembla més petita i menys esvelta. No sé si l’altra també té gravades a l’interior paraules pròpies de Seül, a les fotos no s’aprecia res però no he trobat cap de detall. La veritat és que no he trobat moltes imatges i això que he tingut que aprendre coreà i tot,…. Tampoc he trobat informació sobre l’origen d’aquesta autocòpia; l’any 1987 Subirachs portava un temps capficat amb la Façana de la Passió de la Sagrada Família (actualment el projecte escultòric més gran del mon), pot ser per aquesta raó va optar per solucionar ràpid l’encàrrec coreà amb un projecte antic, de fet crec que va ser l’únic que va fer aquell any. No sé, son conjectures meves.
Deixo algunes fotos que he trobat, us recomano la galeria que hi ha a sota, la veureu des de tots els angles! i també que aneu a l’enllaç de sota de tot, trobareu imatges i la historia de la nostra,…
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Pablo Atienza Más o menos, se parece a la pinza de Riera Blanca/c. Santa Eulàlia. Lo que varía un poco es el diseño… creo.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Yo creo que es más igual que diferente. Lo raro, por llamarlo así, es que la nuestra sea una representación del escudo de la ciudad y la otra se llame “los pilares del cielo”, por ende, el escudo de l’Hospitalet es como los pilares del cielo, o en todo caso muy parecido,… cosas de los artistas,…
- Marga Canals Per una vegada a la vida els hem passat endavant!!!!!
- Marta Adrià Herreras Es super maka per un moment pensava que era la de L’H i que el parc infantil que esta al voltant l’havien fet despres. M’agrada molt, es súper curiós que tinguin una similar a Corea¡¡¡¡¡
Finestrelles, la muntanya perduda al 1933
Al segle XX el territori de l’Hospitalet de Llobregat va sofrir varies retallades, la més gran va ser la de 1920 quan ens van expropiar més de 909 Ha de la nostra Marina, però al 1933 Barcelona, amb l’excusa d’ampliar la Diagonal, es va annexar 53 Ha més a canvi de:
- el servei d’extinció d’incendis,
- el servei de recollida de gossos,
- el subministrament de vacuna Jenneriana,
- les anàlisis d’aigües potables i de llet,
- el tractament antiràbic per a persones veïnes de l’Hospitalet infectades,
- reducció dels canons de neteja i conservació del clavegueram de Collblanc i la Torrassa
- emplaçament d’una col·lectora a la riera Blanca,
- la reparació del ferm de la travessera de les Corts entre la riera Blanca i la carretera de Madrid a França per la Jonquera
- la supressió del gual existent a la carretera de la Bordeta i la riera Blanca.
Val a dir que cadascun dels serveis tenia establertes limitacions, condicionants o taxes, de manera que no es va tractar de contrapartides altruistes. No s’ha investigat el grau de compliment de tots els serveis, remunerats, que havia de prestar l’Ajuntament de Barcelona als veïns de l’Hospitalet; però consta que hi va haver retards i incompliments. Per exemple, les obres de la travessera de les Corts i del gual entre la carretera de la Bordeta i la riera Blanca, almenys fins el 1945, no havien estat executades. També hi va haver alguna descoordinació en l’efectivitat dels canons de les clavegueres.
Com veieu a aquesta imatge de 1947, la Diagonal està en obres i el territori encara no era ocupat per veïns de manera estable i acollia conreus de secà. Gran part corresponia a la finca de Torre Melina.
Aquesta imatge és del treball al que faig referència a sota, és d’uns treballs topogràfics realitzats per la ciutat i està datat com a posterior a l’any 1921. Els límits en groc que he posat al mapa de 1947 i al que ara continua s’han basat en els accidents naturals (torrents) de 1947, així que com veureu no són ben bé els mateixos.
Als tipus d’ocupació actual sí que trobem alguns edificis d’habitatges al costat de la caserna del Bruc, però la gran part són zones verdes i equipaments esportius. A la part inferior anirà el nou parc de Cal Rigalt, que ja ha començat a construir l’ajuntament de Barcelona
Aquí veieu una imatge del dipòsit d’aigua de Finestrelles (tot el que veieu a la imatge era territori de l’Hospitalet), i a sota fins l’horitzó, des del límit més muntanyós del nostre antic territori; amb els límits més o menys marcats de la part que es va annexar Barcelona,… la contaminació d’aquests dies no va molt bé per fotografiar paisatges,…
REFERÈNCIES
Text segons l’estudi de Jordi Ferrer i Pumareta – “Una aproximació a l’estudi de les alteracions territorials 1920 i 1933 del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat” dins del Quadern d’estudi núm. 19 (2005) del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. En ell trobareu molta més informació!!!
Pla Parcial de Collblanc – Torrassa, 1970-75
Primer començo explicant el que és un Pla Parcial, és molt fàcil, és un instrument que té com a objectiu assenyalar el lloc on s’ubicaran els habitatges, les instal.lacions esportives, els terrenys necessaris per a dedicar-los a parcs i jardins públics, per situar centres culturals i docents, determinar el seu sistema de carrers. I tot això a un sector del Pla General, molt més gran, d’aquí el cognom de parcial.
El 20 de juliol de 1970 el Ple de l’ajuntament de José Matías de España Muntadas aprovava per un vot (el d’ell) el Pla Parcial de Collblanc – La Torrassa, i seguidament es passava a informació pública fins el 10 de setembre del mateix any. Informació pública que va rebre 795 impugnacions, ja que afectava als habitatges de 998 families de les 11.000 que vivien al districte, alguns encara en construcció. Per exemple, per fer un nou camp de basket calia destruir 250 pisos, o per fer un parc de 2800 m² es suprimien 90 habitatges i 25 locals,… Massa perjudicis per pocs beneficis.
En setembre el Col·legi d’Arquitectes s’expressa negativament ja que mancava una memòria financera, i es dubtava que 600 millions fossin suficients per l’operació, i més quan el Sr. Emili Gomà Sendra, el tinent d’alcalde d’Hisenda, que va votar en contra, va dir que possiblement la despesa arribaria a 1000 millions. El veïns lògicament eren contraris, i més, davant d’una total manca d’informació i transparència.
El 17 de gener de 1971 es publica una carta oberta de l’Associació de Veïns de Collblanc-La Torrassa, encara sense legalitzar, on expressen el seu malestar. El 1 de febrer el Ple Municipal es reuneix repentinament i aprova un nou pla “modificat segons impugnacions” que passa a Urbanisme sense cap coneixement dels veïns.
Mes tard es sabria que aquest nou pla reduïa els habitatges afectats, de 998 a 853, les àrees verdes passaven de 98.600 a 66.000 m², reduint-se també el terreny destinat a escoles.
Diari Tele/eXpres, 4 de febrer de 1971
Aquí sota us deixo el Pla Parcial Collblanc-Torrassa “modificat segons impugnacions”. Si amplieu la imatge veureu que a sobre del plànol base trobem en un traçat més gruix el que es pretenia modificar. Entre les modificacions que s’observen la més important pot ser era la de l’entorn del carrer de la Riera Blanca, on surten dos nous carrers que s’emporten per davant bastants edificis, alguns avui es consideren patrimoni arquitectònic de la ciutat, com els edificis de la plaça del Caudillo (actual Guernica). Al carrer de Vallparda s’augmentava l’ample de la via afectant els edificis,…
El 17 d’abril de 1974 el Tribunal Contenciós-Administratiu, per sorpresa, desestima la demanda dels veïns però es tornà amb un recurs al Tribuna Suprem.
El 15 de juliol de 1975, segons La Vanguardia, encara no s’havia fet res, i el 20 de novembre del mateix any va morir Franco,… mai va arribar resposta del Tribunal Suprem, el pla mai es va aplicar,…
Un parell més d’apunts: l’AV de Collblanc la Torrassa va ser la primera que es va formar com a tal a l’Hospitalet de Llobregat i es va començar a fraguar al carrer del Llobregat, concretament al Bar Rius i a l’any 1970 es va traslladar al carrer de Llançà, crec que no m’equivoco si dic que aquesta AV és encara una de les més actives. El segon apunt és que el periodista J.M. Puig de Bellacasa, que trobareu als articles de la Vanguardia que faig referència, era de la Torrassa,…
Pot ser m’he deixat alguna cosa, si es així podeu completar l’article amb els vostres comentaris.
REFERÈNCIES
- Capìtol “La lluita contra el Pla Parcial” (p. 52-59) dins de “Taller d’Història de l’Associacionisme als barris de Collblanc- La Torrassa“. Quadern d’Estudi núm 11 (1995) del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
- Pla Parcial Collblanc-Torrassa 1972/000602/B
- Dossier didàctic de l’exposició “Cent Anys d’Història de Collblanc -La Torrassa”, novembre de 2002, realitzat per l’Arxiu Municipal
- Article de Jaime Castell i José Ma Fargas Falp a La Vanguardia el dia 9 de setembre de 1970 (pàg. 17)
- Carta oberta dels veïns a La Vanguardia del dia 17 de gener de 1971 (pàg. 26)
- Article de J. Macia a La Vanguardia el dia 04 de juliol de 1971 (pàg. 32)
- Article de J.M. Puig de Bellacasa a La Vanguardia el dia 21 de setembre de 1971 (pàg. 37)
- Article de J.M.P. a La Vanguardia el dia 26 de setembre de 1972 (pàg. 33)
- Article de J.M. Puig de Bellacasa a La Vanguardia el dia 21 de desembre de 1972 (pàg. 37)
- Article de J.M. Puig de Bellacasa a La Vanguardia el dia 24 de desembre de 1972 (pàg. 39)
- Article de José Macia a La Vanguardia del dia 7 de març de 1973 (pàg. 33)
- Article de J.M.P. a La Vanguardia el dia 26 d’abril de 1974 (pàg. 33)
- Article de José Macia a La Vanguardia del dia 7 de maig de 1974 (pàg. 36)
- Article de P. Torres a La Vanguardia del dia 15 de juliol de 1975 (pàg. 33)
Línies de ferrocarril al Samontà, 1974
Tornem a la Riera Blanca,… no m’he pogut resistir, com veieu la imatge és espectacular (si piqueu es fa més gran), és del bloc “Tot Barcelona” de Miquel Cartisano, d’una entrada sobre l’estació de Sants, que es veu al fons, al 1974.
Veiem els rails de la RENFE a ma esquerra i els dels metro a ma dreta, que surten dels tallers/cotxeres per passar per l’estació de la Bordeta (inaugurada al 1926 i tancada al 1983) i després al fons, per la de Mercat Nou (també inaugurada al 1926) abans de tornar-se a ficar sota terra cap a la de Plaça de Sants (“Sans” fins 1982).
Com sabeu, entre les cotxeres creua el carrer de la Riera Blanca que divideix l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona, i a la seva vegada les vies separen La Torrassa de Santa Eulàlia.
A sota he afegit una imatge més actual, encara que les obres dels últims anys als ferrocarrils han modificat bastant el que veieu.
REFERÈNCIES
Carrer de la Riera Blanca a la Bordeta, 1933 i anys 70
Avui ens trobem a altre límit de la ciutat, aquesta vegada al barri de la Bordeta (Sants-Montjuïc) de Barcelona, a l’antiga Riera Blanca, i la podem veure a tres imatges que abracen uns 80 anys: 1933, 1980 i una més o menys actual.
L’autor del llibre d’on les he tret diu que les imatges són del mateix lloc, el que no sé si es refereix al mateix lloc de la Riera Blanca o que totes dues són del tram de la Riera Blanca que es troba a la Bordeta. És tot tan diferent,… El que es segur és que a l’any 1933 a aquesta zona pràcticament tot eren camps
A aquesta primera imatge es veu un desnivell al carrer, el que ens podria indicar que esta feta de muntanya a mar, també al fons pot ser s’endevina el contorn de Montjuïc, però no sé si m’ho estic imaginant. El que no sé que és aquest forat envoltat de tanques i colmatat de terra, pot ser era per canalitzar l’aigua de la riera?
La imatge inferior està feta de mar a muntanya, a la banda esquerra es pot veure la església de Sant Isidre Llaurador, que es va inaugurar al 1951 (encara que la primera pedra es va col·locar el 9 de novembre de 1947) . A banda dreta veiem el Garaje Estruch, que como es veu a la imatge actual ja no existeix, es situava al núm 233; per la mateixa banda veiem l’alt edifici que fa la cantonada arrodonida del carrer Quetzal de la Bordeta i que també es veu a la imatge actual, es va construir a l’any 1956. Com es veu també el carrer no es que estigués molt urbanitzat als 70, sembla pitjor que als anys 30.
A la imatge actual, ja veiem l’edifici de la Ciutat de la Justicia on es troba el Registre Civil de l’Hospitalet de Llobregat, i a ma dreta una altra obra, que suposo que ja està finalitzada,…
REFERÈNCIES
Dues primeres imatges del llibre de Carles Carreras i Verdaguer “Sants. Anàlisi del procés de producció de l’espai urbà de Barcelona” (1980). Ed. Serpa.
L’antiga Marina de l’Hospitalet, 1940
Gran part de la Marina de l’Hospitalet, la que anava des del Llobregat fins a la sèquia de la Riera Blanca, i des de l’actual límit fins al mar, ens va ser expropiada l’11 de Maig de 1920, quan las Cortes dicten la Ley de expropiación de terrenos para los puertos francos de Barcelona y Santander, però en aquest mapa, 20 anys posterior, encara trobem la situació i els noms de les masies, que no veureu si no piqueu a sobre la de la imatge!
De tots els edificis que veieu sols queda la Farola (el far) i una masia, la resta les anirien substituint per edificis industrials sense importar per res la seva vàlua arquitectònica, estètica, documental,… Existeixen algunes imatges, alguns llibres per consultar, però aquest l’Hospitalet perdut es pot dir que també va ser oblidat, juntament amb les seves petites històries.
REFERÈNCIA
Les vies sobre la Riera Blanca als anys 30
Avui una altra imatge de la pàgina del Colectivo del Personal de Trenes de Catalunya que presenten així: “Las cocheras de Santa Eulalia vistas desde la estación de Bordeta. Las escaleras daban acceso al paso subterráneo de la calle Riera Blanca” Es a dir, que la fotografia està feta des del límit entre Barcelona i la nostra ciutat cap el barri de Santa Eulàlia.
Es poden observar tres grups de vies, a l’esquerra les que donaven servei al taller-cotxeres del metro, al centre les del metro i a la dreta les de la línia Vilanova-Vilafranca. Podem dir que la imatge és posterior al 1932 que és quan es va fer l’estació de metro a Santa Eulàlia (es va inaugurar el 1 de juliol de 1932) i anterior a l’any 1936 que és quan es va inaugurar el pont d’en Jordà (que jo no veig), i podríem anar una mica més enrrere ja que la primera pedra del pont es va col·locar el al 1934.
També veiem part de l’empresa Foneries Escorsa SA implantada a l’any 1916 al carrer Pi i Maragall, 112 de Santa Eulàlia i on van arribar a treballar unes 200 persones.
INFORMACIÓ
L’Escorsa, inicis del segle XX
Ahir vaig trobar una pàgina amb fotografies de Santa Eulàlia relacionades amb el ferrocarril. He demanat permís per publicar-les i m’han dit que cap problema,…Aquesta té un peu de foto que diu: “Huertos en lo que actualmente es el barrio de Santa Eulalia, en el que se encuentra unos de los edificios de TMB. Las vías son todas de RENFE”.No sé l’any i es la primera vegada que veig una imatge d’aquesta zona, que realment no acabo de reconèixer. El primer que he fet és intentar identificar les dues xemeneies a altres imatges antigues, crec que podrien ser les mateixes d’aquesta imatge de finals dels anys 30, però si és així encara no s’haurien construït els tallers/cotxeres, que són dels anys 20,… no sé si pot ser tan antiga,…
Teniu cap suggerència?
REFERÈNCIES
Imatge del Colectivo de Personal de Trenes de Catalunya
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Marta Martin Sembla que si. L’altra imatge si la recordo però de molt petitona, és que abans tot eren camps, costa identificar-les i recordar-les depén l’edat
- Armando Álvarez Pot ser que estigui la foto descentrada i les cotxeres de Sta Eulàlia quedin amagades a mà dreta. Altre Hipòtesi es que pot ser està presa més endevant de ñes cotxeres just abans de l’actual mercat nou, per això no saldria. I si fos totes de Renfe com diu el peu de foto podria ser presa tot just a l’altura de les vies de la zona de Torrassa, cap a l’alçada de les piscines de L’Hospitalet (zona Tecla Sala). A part per l’alltura de les víes es més factible aquesta última opció…Salutacions
- Carme Alcaraz Jaén Bona nit he entrat a la pagina del colectiu de ont has tret aquesta foto, i os puc asegurar que es molt pero molt antiga aquesta imatge, els camps que es veuen a l’esquerra son l’actual cochera i les oficines del metro, es a dir que aquest terreny es tot just la frontera entre l’Hospitalet i Barcelona, si os fixeu a l’esquerra hi han com unes naus que semblen els actuals invernaderos, aixó es la antigaa fundició Escorçà terrenys en els cuals es va fer els complex de pisos Santa Eulalia 2 al mateix lloc ont hi ha aquesta foto si segueixes mirant-les totes podrs veure una imatge de les cocheres i allà surten les nauus de la fabrica Escorça
- Carme Alcaraz Jaén Ala foto nº 7 es pot veure la caseta de la dreta al costat de les vies i com les vies de Renfe que son 4 es separen 2 i 2 i al mig de la corva fan una separació mes acusada, i a la foto nº 8 es poden veure les naus de la fabrica Escorça
- Manuel Domínguez López Sí que pot ser el que diu Carme Alcaraz. La corba de les vies i les voreres s’assemblen a les de la foto de dalt. Per tant, la foto seria de terrenys en un primer terme encara de Barcelona. La Riera Blanca passava a tocar de l’Escorsa. La foto és posterior al 1916, com diu Luis. Les xemeneies del fons podrien ser de Trinxet i Gras (que s’unificaren amb el primer nom), el gegant industrial de l’Hospitalet durant dècades. Una troballa excepcional, i amb el vostres comentaris, encara més!!
- Pablo Atienza Los campos que se ven a la izquierda de la foto, son los actuales edificios de viviendas de la Riera Blanca ¿me equivoco?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Exacto, La Riera Blanca pasaba por donde estan las fábrica
El túnel de la Riera Blanca, 1935
El túnel de la Riera Blanca, un lloc de frontera,… i més o menys avui parlarem del que normalment passa als llocs de frontera,… i no em refereixo a les cabres.
La publicació d’on he tret aquesta fotografia es de febrer de 1935 i parla sobre el control de “gangsters” i anarquistes de les FAI a Barcelona i a altres “barriadas extremas” per una Brigada especial de la policia. A aquestes barriades, com l’Hospitalet, es troben els gangsters més dolents! Val molt la pena veure les fotografies i llegir el text,…
Hi ha una part del text que diu: “Si usted quiere ver atracadores, vaya a Sans, el Clot, a Hospitalet, a los barrios más apartados. Pero si además de verlos usted quiere capturarlos, entre en los Ateneos Libertarios y detenga a todos los tipos que encuentre allí. Quizá todos no sean atracadores; pero habrá entre ellos un noventa por ciento que manejan la pistola mejor que Al Capone“
El peu de la fotografia diu “La Riera Blanca, de la barriada de la Torrassa, lugar muy frecuentado por los atracadores que se reunen en él para concertarse, al preparar sus atentados, eligiendo este sitio por ofrecer grandes facilidades de huída en caso de llegar la policia“.
REFERÈNCIA
L’article “Gangsters organizados, en Barcelona” de Madrigal Hernández a la publicació Crónica, Any VII- Núm 247. 10.02.1935. pàg. 6-8
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Óscar González Vicente Es l’antic pont, al carrer Riera Blanca, al costat del Metro de la Linia 1. Teoricament es el barri de la Torrassa, el que es veu es la Riera Blanca direcció cap a la carretera de Collblanc. Al fons de la foto crec que es veu el que es ara l’institut Lluis Vives.
- Jennyfer Pinar Miguel Gonzalez La foto està feta desde Barcelona, aquesta banda de la Riera es BCN
- Óscar González Vicente Doncs si es veritat es el costat BCN.
- Antonio Molinero Marquez joder, no he pasado yo veces por ese puente…
- Lo Montyta ara anem a Marti i Julia..el meu nebot va al sant Ramon…
- Magdalena Dot Frias jo tambe he passat per aquest pont i ara que visc lluny em fa il.lusio de veure fotos que penjeu. Gràcies…
- Metta Vivó ► La persona et va fer la fotografia estava al final del túnel al costat de Barcelona, les cabres són a la cantonada de la Ronda de la Via, Hospitalet, a la dreta el carrer Sant Antoni, per tant ja és la Torrassa. De petita passava molt sovint per aquí per anar al carrer Sugranyes
- Carme Alcaraz Jaén Si es el tunel sota les vies del tren per on es pasaba de Santa Eulalia a la Torrassa, les cases que es veuen a l’esquerra i han algunes que encara fins fa poc tenien la mateixa imatge pertanyen al barrí de la Torrassa, la fotografia està presa desde la vovera que pertany a Barcelona,venin del Barrí de Santa Eulalia, aquest pas ha estat tancat fins fa cosa de 6 ó 7 mesos justament per engrandir aquest tunel, ja que degut a la gran cantitat de circulació el autobusos i a l’estretor del tunel habia quedat (obsolet) val a dir que amb aquesta foto es veu perfectament que era una riera si veu l’aigüa i les voreres mes altes
- Roger Sans La Riera Blanca baixava des de Sarrià. Allà l’han rebatejada com Avinguda JV Foix.
- Susana López Mmmm, m’encanta. La meva família que viu allà seran gangsters? XD I sí, fins fa molt poc era igual, crec que encara queden les casetes (suposo que alguna) que es veuen al final del pont, a l’esquerra!
- Fernan Romero http://maps.google.es/maps?f=q&source=s_q&hl=es&geocode&q=riera+blanca&sll=40.396764%2C-3.713379&sspn=8.146455%2C14.128418&ie=UTF8&hq&hnear=Riera+Blanca%2C+Barcelona%2C+Catalu%C3%B1a&t=h&layer=c&cbll=41.370269%2C2.129792&panoid=j-L4ByY2eduZ…
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí, sí! está igual,… seguro que está llena de gángsters jugando al póker 🙂
- Trujillo Fernández No está bien llamar a ganster a sindicalistas que se defendia pistola en mano de los pistoleros del sindicato libre (patronal) creado por los empresarios juntos con el somaten. Estos elementos las mayoria policias y carlistas representaban a la iglesia y a los monarquicos trasnochados del carlismo , en ellos estuvo el embrion de la futura Falange.No está demás conocer nuestra propia historia.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí Mateo, com dic a un comentari de l’anterior imatge ” He de buscar algun text anarquista de l’època per equilibrar una mica,…” Gràcies per la teva aclaridora opinió!
- Pablo Atienza Las casitas que se ven a la izquierda, creo que están aún… alguna vez paso por alli y los veo.
- Isabel Salvador Si, aquesta fotografia és just cantonada amb Ronda de la Via, jo també hi passava perquè el meu avi vivia al carrer General Sanjurjo, ara Martí Julià i li deien la Murcia chica. Pel que jo sé, molts veïns i veïnes van sortir dels seus pobles per a venir a treballar a l’exposició de Barcelona de l’any 1929.
- Pablo Atienza Isabel, molt interesant aquesta informació…
- Rosa Nebot Nadal Per aquí pàssavem cada día les nenes de Santa Eulàlia per anar al col·legi Divina Pastora. Haviem de travessar cap a la dreta i quan plovía (com a la foto), costava molt de trobar un punt per no arribar totes enfangades.
- Daniel Rubio No fa tant que això estava gairebé igual. Bueno… faltarien les baranes de color verd ^_^ Recordo que, pel cantó Torrassa, si entraves dins el túnel hi cabies just! Dues persones no hi entraven alhora.
- Pablo Atienza El que diu el Daniel es veritat. Jo ajupia el cap cada vegada que hi passava per aquest túnel… Apart la Riera Blanca formava part dels barris de Collblanc, la Torrassa i Santa Eulália
- Marta Martin que recuerdos…
- Marc Mariñas Ortas Com sempre article molt interessan
- Albert Alías No ha cambiat res aixo 17 anys pasant cada dia 4 cops pero aqui sota
L'Hospitalet de Llobregat 
