Hospitalencs d’ahir
Hospitalencs d’ahir és el títol d’un llibre de Francesc Marcé i Sanabra publicat per l’Ateneu de Cultura Popular l’any 1994, com a recull de 79 biografies que ja havien format part del seus Xiprerets des de 1988.
He tingut accés a ell fa relativament poc, ja que es troba esgotat a l’Ateneu, i a tota la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona sols existeix un únic volum al menys de préstec, i a més bastant atrotinat, amb algun full desaparegut, i molts desenganxats, tants que fa por obrir-lo ja que es trenca!, sembla que en qualsevol moment tots els fulls s’alliberaran del llom,… i després com retorno això a la biblioteca??
Són quasi 600 pàgines on s’aprofiten tots els racons per ficar molt de text, fotografies, mapes, partitures,… de tot el que es pot ficar dins d’un llibre; tot per definir les persones d’aquesta llista:
És probable que no conegueu a la majoria, sols Francesc Sabaté surt a la llista de personatges relacionats amb la nostra ciutat que hi ha a l’article de la Wikipedia sobre l’Hospitalet de Llobregat. Pot ser el més mediàtic és Antoni Castejón que va ser meteoròleg a TV3, també hi ha escultors, pintors, polítics, religiosos, pilots d’aviació, poetes, empresaris,… tots van deixar una empremta gran o petita a la ciutat. Segurament faltaran persones, però ja diu l’autor que és una llista personal, i per ell també incompleta per la manera en que es va realitzar.
També diu a la justificació de l’obra“Si els que som autòctons no recordem els origens, quins vincles podem oferir als vinguts de fora? Si com a poble perdem la identitat – i l’estem perdent- què resultarà de l’aiguabarreig? Jo intento, modestament, – i no és la primera vegada- posar el meu gra d’arena per estintolar la nostra personalitat i establir un pont entre el passat i el futur que anem fent dia a dia. Perquè no resulti que som un poble que eternament comença a partir de zero”
REFERÈNCIES
- Hospitalencs d’ahir escrit per Francesc Marcé i Sanabra i publicat per l’Ateneu de Cutura Popular dins de la seva col·lecció Medusa (núm.8) l’any 1994
- L’Hospitalet dee Llobregat a la Wiquipédia
El col·legi Tecla Sala, 1957, 1962
A aquesta postal del col·legi Tecla Sala del 1962 podeu veure com era abans de la seva ampliació realitzada cap a finals d’aquella mateixa dècada. Per fer una mica d’història traslladaré part del que diu a la web de l’escola:
“Els orígens del Col·legi Tecla Sala es remunten a l’any 1954, data en la qual la seva mecenes, la Sra. Tecla Sala, va rebre el títol de filla adoptiva de l’Hospitalet. En agraïment a l’homenatge que li va retre la ciutat, la Sra. Tecla Sala va fer una important donació econòmica que, juntament amb la cessió dels terrenys per part de l’Ajuntament, va permetre la construcció de l’edifici central de l’escola, obra de l’arquitecte Manuel Puig i Janer [El mateix que l’església de Santa Eulàlia de Mèrida, la de Sant Isidre Llaurador, la de Sant Llorenç a Barcelona,…].
El dia 5 d’octubre de l’any 1957 l’arquebisbe de Barcelona, Monsenyor Modrego, inaugurava l’escola. Esdevindria aviat el centre d’ensenyament religiós masculí més important de la ciutat. La titularitat del centre va recaure sobre la Parròquia de Santa Eulàlia de Mérida, aleshores dirigida per Mossèn Homar, i la direcció de la tasca docent fou encomanada a l’orde religiós dels Missioners del Sagrat Cor”
A la foto, en primer terme, també podem veure la teulada de l’edifici de mobles Magriñà, a la cantonada dels carrers de Tecla Sala i de Barcelona. Darrere del col·legi veiem els edificis del carrer de Molines i abans la teulada i la torre d’un edifici que es situaria al carrer de Juan Pallarès, a la cantonada superior esquerra tres finestres del Museu (Casa España),…
Al lloc web del col·legi també trobem una imatge de l’edifici més antiga, de 1957, des d’altre angle pot ser més interessant ja que podem veure a la cantonada dreta la torre de la Miranda (Cornellà), l’Harmonia abans de la seva modificació, darrere crec que la Talaia abans del seu trasllat, quan encara formava part de Modolell de la Torre.,…
Una imatge actual amb el col·legi a l’esquerra, ja ampliat.
REFERÈNCIES
Miguel Primo de Rivera, fill adoptiu de l’Hospitalet de Llobregat?
Al lloc web de l’ajuntament és fàcil trobar el Reglament d’Honors i Distincions on queden recollides les bases per tal de donar el títol de Fill/a Predilecte/a, el de Fill/a Adoptiu/va, la Medalla d’Honor de la ciutat, la Distinció ciutadana,… entre d’altres temes més o menys relacionats. El que no és tan fàcil és saber quines persones o entitats han rebut aquests honors per part de la nostra ciutat. Una vegada revisades algunes hemeroteques, centrant-me en les tres primeres distincions, per raons d’espai més que una altra cosa, aquí estan els/les que he trobat:
Als últims temps els fills predilectes que he pogut trobar han estat: el compositor Antoni Ros Marbà (2000), el cuiner Ferràn Adrià (2004) i els directors de cinema José Corbacho i Juan Cruz (2006). Fill adoptiu no em surten de recents. Amb Medalles d’Honor de la ciutat, he trobat als Reis d’Espanya (1996), l’antic regidor i escriptor Francesc (Paco) Candel al 2000, el mossèn de la parròquia de Sant Josep Leandre Gassó al 2001 i el regidor Mario Sanz a títol pòstum a principis d’any.
Buscant més cap endarrere he trobat molt pocs: com a fill adoptiu, el militar Emilio de la Cuadra Albiol al 1921; l’actriu Núria Espert va rebre el títol de filla predilecta al 1966; l’any 1974 el ministre hospitalenc Cruz Martínez Esteruelas va rebre una medalla d’honor i el títol de fill predilecte. L’escritor Camilo José Cela va rebre una medalla d’honor no sé quan; una altra el Generalíssim Francisco Franco a l’any 1947, encara que al 2001 el Ple municipal, per unanimitat i seguint una suggerència del grup Iniciativa per Catalunya-Verds, li retirava.
I aquí ve la sorpresa, el General Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, Marques d’Estella, dictador espanyol entre els anys 1923 i 1930, és o va ser fill adoptiu de la nostra ciutat a partir del 17 d’octubre de 1926. Si no s’ha fet, la nostra ciutat no seria la primera en retirar-li, ja que ho va fer Figueres al 2001 o aquest mateix any, Palamós.
Per ara no he trobat imatges d’ell a la nostra ciutat, així que deixo aquesta fotografia amb Alfons XIII (a l’esquerra) al 1930,
i també deixo l’article que va fer La Vanguardia en el moment de l’honor,… no us perdeu el discurs,…
REFERÈNCIES
- Reglament d’honors i distincions (2007)
- Retirada de medalla a Francisco Franco
- La Vanguardia 19.10.1926 (acte de distinció de Miguel Primo de Rivera com a fill adoptiu)
Antoni Blanch Latorre, un heroi de l’Hospitalet
Fa 23 anys Joan Camós Cabeceran repasava l’origen dels noms de carrer de l’Hospitalet, traient com a conclusió final que gran part no tenien res a veure amb la ciutat, i ens suggeria alguns, d’entre d’ells noms de persones vinculades a la nostra història local. Una d’aquestes persones era Antoni Blanch Latorre.
Antoni era sergent pilot del cos auxiliar de l’Aeronàutica Naval, força que durant la Guerra Civil es divideix entre els dos bàndols. Encara que la major part era fidel al bàndol governamental, Antoni es trobava a Ceuta, on començà la revolta feixista. El dia 15 de desembre de 1936, juntament amb un company seu segresten el seu propi avio,… millor llegiu la història en aquesta versió:
Esta noche, llamados por el Ministerio de Marina y Aire, han llegado a Valencia los dos aviadores que ayer se presentaron en Málaga para hacer entrega del hidro faccioso que tripulaban. Dicho aparato, que es un Dornier, salió de Ceuta a la una de la tarde, con objeto de proteger el paso de un convoy marítimo, compuesto de tres buques mercantes, entre ellos el “España núm. 5”, que salió de Ceuta para Algeclras. El Dornier tenia como misión explorar la boca oriental del Estrecho. Llevaba una carga de profundidad contra submarinos, yendo armado con dos ametralladoras y dos mosquetones con sus municiones correspondientes.
Cuando, encontrándose a unas veinte millas de Ceuta, el hidro iba a dar vuelta hacia el Estrecho, el segundo piloto, maestre de Aeronáutica Naval, Antonio Blanch Latorre instó al primer piloto alférez de navio José Mª Moreno [Mateo-Sagasta], a seguir rumbo a Málaga, con objeto de entregar el aparato a las fuerzas leales, Moreno se negó, forcejearon ambos pilotos para adueñarse del mando del avión y llegaron a cruzarse algunos disparos. El alférez Moreno, al sentirse herido dió un violento tirón a los mandos poniendo en peligro el aparato.
Entonces Blanch le disparó un tiro en la cabeza dejándole muerto instantáneamente. Ya dueño del avión, lo condujo a Málaga, haciendo entrega del aparato al jefe de aquella base naval.»
Amb ell anava el mecànic Evaristo Carballeria López, dies després dels fets, a més de ser considerats herois nacionals i sortir fins a la portada de La Vanguardia, tots dos van ser ascendits a tinents, i el 25 de gener de 1937 Blanch és ascendit a capità per mèrits de campanya.
El destinen a l’esquadrilla d’Andrés García Lacalle com a pilot d’un chato, es a dir d’un Polikarpov I-15, com el que teniu a sota,…
Però el 13 de març de 1937 és abatut en combat contra els bombarders italians que pretenien bombardejar l’aeròdrom d’Azuqueca a Guadalajara, i mor al no obrir-se el paracaigudes.
A continuació incorporo la noticia sobre el seu enterrament tal com es va publicar a La Vanguardia:
REFERÈNCIES
- El nomenclator de carrers de l’Hospitalet de Llobregat de Joan Camós, dins de Quaderns d’Estudi núm. 6. Editat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet a l’any 1988
- Bombardeigs i refugis a l’Hospitalet de Josep Ribas Vinyals, dins de Quaderns d’Estudi núm. 23. Editat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet a l’octubre de 2010 (Cal dir que a aquest treball s’explica amb més detalls els fets del 15.12.1936, així que si esteu interessats ja sabeu,…)
- Escuadrilla “La Calle”
- L’Aeronàutica Naval
- Imatge del Dornier Do. J Wal del Ministerio de Defensa
- Imatge del Chato de Antono a un fil dels fòrums War2Hobby
- Quatre imatges al lloc web museus en línia
- ABC 16.12.1936
- La Vanguardia 17.12.1936
- Mundo Gràfico 30.12.1936 (dues imatges)
- La Libertad 26.01.1937
- La Vanguardia 31.03.1937 (descripció de l’enterrament)
Núria Espert Romero
Núria Espert Romero va néixer (11.06.1935) i va passar els seus primers 19 anys al carrer Buenos Aires del barri de Santa Eulàlia. Era l’única filla de Justo, carpinter, i Bienvenida, treballadora a una fàbrica tèxtil. En el seu temps lliure eren actors aficionats i també amants de la lectura, així aviat Núria va participar als nius d’art, on recitava versos.Als 11 anys ja despuntava a l’escola i als 14 anys debutava a la companyia del Teatre Romea, cinc anys més tard al Teatro Recoletos de Madrid amb Gigí, i així va començar una carrera ara dilatadíssima.
Ja fa molts anys que es considera la gran dama de l’escena espanyola, amb quasi 200 premis i distincions a nivell mundial, una d’elles la de filla predilecta de la nostra ciutat, concedida a l’any 1959.
REFERÈNCIES
Imatge de 1962 a la pàgina todocoleccion
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Felip Andanuche Díaz A la casa o va neixer es pot observar una placa conmemorativa del seu neixement. Al carrer Buenos Aires. En aquesta adreça de StreetView podeu veure la placa i el portal: http://goo.gl/maps/EHwr
- Carme Alcaraz Jaén La casa on va neixer Nuria Espert es el número 9 del carrer Buenos Aires. Val a dir que darrerament aquest edifici ha tingut una mica d’esglai ja que la finca del costat (Nº 7)la varen tirar avall per fer-hi pisos i va repercutir força en l’estructura fins i tot van tenir d’anar els bombers , quan es van construir les dues finques eren dels mateixos amos no se si aixó ha tingut res a veure, pero aixó si a aguantat i segueix mostran la placa amb l’indicaçió del naixement d’aquesta artistassa que es la Núria Espert
- Elionor Villegas Escolá Nació al lado donde nació mi madre.
- Carme Alcaraz Jaén Per cert a la finca del costat hi vivia(no si va neixer) el director de música Antoni Ros Marba
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí, a Antoni Ros el tinc a la llista,… mica en mica. Gràcies!
Emilio de la Cuadra i Albiol
Avui toca un personatge, i és Emilio de la Cuadra i Albiol. Aquest home va ser qui al 1898 va crear la primera marca que va fabricar automòbils a Espanya. La marca era “La Cuadra” i va començar fent cotxes elèctrics!,… però al 1901 ja havia fet suspensió de pagaments, encara que es van passar al motor d’explosió veient que el tema elèctric no era viable. Aquesta marca va ser la llavor dels mítics Hispano-Suiza, ja que es on va anar a parar el seu enginyer.
La raó per la que aquest home surt a aquí és que és fill adoptiu de l’Hospitalet, però no pel tema dels cotxes sinó per que al 1921, essent ell director del Dipòsit de Sementals de la Remonta, es va produir una baga molt important al sector de la construcció i va fer de mediador entre els treballadors i els empresaris, apaivagant el conflicte. En agraïment, la ciutat li va atorgar aquest títol i es va instal·lar una placa a l’ajuntament (sembla ser que desapareguda)
REFERÈNCIES
- http://www.autopasion18.com/HISTORIA-LA%20CUADRA.htm
- http://www.vehiculosclasicos.com/entrevistalacuadra.pdf
L'Hospitalet de Llobregat 