Revista E.C.O., núm. 3, desembre/1934
Aquest és el tercer número de la revista ECO que Manuel Fernández Casado comparteix amb nosaltres. Fa més de 80 anys la seva família el va treure al carrer amb l’objectiu de “batallar, recreando al lector, por los intereses de los habitantes de L’Hospitalet, dejando constancia de todo cuanto ocurriera y fuera beneficioso para la ciudad”
Com als números anteriors trobem un munt d’anuncis de comerços de Collblanc-La Torrassa, que ja m’han dit des d’aquest barri que estan portant molts records d’aquells anys, per exemple a la filla de Joan Alañà, la Núria, l’ha fet molta il·lusió trobar l’anunci de la tenda de comestibles del seu pare, això és fantàstic!
Bé, no sols tenim anuncis, també tenim la continuació de les seccions fixes, com recomanacions a les dones sobre roba d’abric a la secció Femenina; Receptes, com per exemple el bacallà a l’estil de Veracruz; també com interpretar els somnis, relats, poemes, reflexions, activitats infantils, acudits,…
Però anem a les pàgines que parlen de la nostra ciutat: A. Caixal es queixa del mal estat de la ciutat, de la manca d’espais pels infants, i la falta d’atenció capa ells, i demana a la ciutat que treballi unida. Ens ofereixen les notícies de sis equips de futbol: El Coll-blanch, el C.D. Florida, el R.C. Germanor, el C.D. Tapiolas, també del A.D Tranvías, del Peña Verdi i del C.D. Uruguay, no m’ha donat temps d’investigar si eren tots de la nostra ciutat. També ens anuncien la pròxima celebració d’una carrera ciclista i la formació d’un nou equip de futbol.
A la portada tenim a l’Orquestina Alma Porteña, una de les millors del moment, segons diuen, i que a més ha adquirit nova instrumentació i ha modernitzat el seu repertori.
Ens diuen que el constructors del pessebre dels Obradors Lluch estan treballant de valent i comenten algunes obres exposades al Recó d’Art del citat obrador. Ens anuncien que les noies de la Juventud Católica Femenina, han pujat a l’avinguda del Tibidabo per tal de visitar l’Amparo de Santa Lucía; s’ha inaugurat el curs 1934-35 de l’escola d’infermeres al dispensari de la Creu Roja, a Collblanc; s’ha començat a tirar a terra una part de la fàbrica Viuda e Hijos de Jaime Trias, ja que han de prolongar la Gran Via; els alumnes de les escoles nacionals, amb els professors Coma i Carrió van fer una excursió per diferents municipis propers, pujant fins a Sant Pere Màrtir; ens parlen de la inauguració del grup escolar Francesc Macià amb el llistat de les autoritats assistents.
També recullen queixes, com que el mal estat de les voreres dels carrers de la Torrassa estan causant accidents; també demanen una estructura que cobreixi de la pluja la parada d’autobús entre Torrent Gornal i la carretera de la Bordeta.
REFERÈNCIES
Revista E.C.O., núm. 2, novembre/1934
Fa uns dies Manuel Fernández Casado va compartir amb nosaltres la història de la Impremta Eco, que havia estat de la seva família en el passat, i també el primer número de la revista ECO, que aquella impremta va editar durant un curt període de temps, cinc números.
Aquest que tenim aquí és el segon (piqueu a sobre de la imatge per descarregar-lo) i ja comença amb una sorpresa, ens presenta a Angelita Ros, una artista de l’Hospitalet completament desconeguda per mi. No és difícil trobar referències del seu treball als diaris, aproximadament des de 1928 fins a 1936, on es refereixen a ella com “Gentil canzonetista frívola” , “estrella de la canción” als anuncis de les seves actuacions per exemple al Principal Palace, al Goya, al Coliseo Pompeya, Sala Caspir, teatre Catalan Romea, teatre Circo Barcelonés,… Normalment anava acompanyada d’altres artistes formant part d’espectacles de “varietés” i inclús circ. L’última notícia que he trobat d’ella és que formava part de la caravana artística que va sortir cap el front d’Aragó, el 3 de setembre de 1936; aquesta caravana va ser organitzada pel diari “Las Noticias” i va recórrer Barcelona abans de partir, inclús Companys va fer un discurs ,… bé, podeu trobar més informació a sota,…
A més de la gran quantitat d’anuncis d’establiments comercials de la ciutat, principalment de La Torrassa i Collblanc, també trobareu espais de bellesa femenina, receptes de cuina, interpretació dels somnis, poemes,… pot ser el més interessant són les petites notícies, també del mon de l’esport i de l’art a la nostra ciutat. En aquells moments era notícia la inauguració del grup escolar Salvador Gil i Gil del carrer de Campoamor; el bon ritme de la construcció el pont d’en Jordà; la bona qualitat de les pel·lícules del cinema Alhambra; la pròxima inauguració del camp de futbol de l’entitat “el Universo”; cometaris sobre el C.D Torrasense, el Florida, la Peña Oriente; també que Obradors Lluch te previst instal·lar per nadal un “Racó d’Art” per que els artistes hospitalencs exposin les seves obres, i menciona a Margaix (decorador), Revollo, Manau i Solà, aquest últim fotògraf,…
La carta del director també ens avisa de que una nova publicació està a punt de sortir a l’Hospitalet,seria l’Espill, que després de 36 números tancaria a l’inici de la guerra civil.
REFERÈNCIES
Restaurants, bars, pubs, discoteques,… del 1983
El que tenim a continuació es la sel·lecció de bars, pubs discoteques, restaurants,… que es publicava a El Periódico del Llobregat el maig de 1983. N’hi havia més, l’Hospitalet sempre ha tingut i té molts locals d’aquests tipus, però segur que vau pisar algun dels que surten,….
Per cert, sabeu quina és l’entrada més vista en aquest bloc?? la de la discoteca Dragón Rojo, que també trobareu a la llista.
REFERÈNCIES
La impremta ECO i la seva revista
Avui comparteixo una recerca interessantíssima que m’ha enviat Manuel Hernández Cansado sobre la impremta ECO, que es situava a la Torrassa i segons en Manuel va ser la primera de l’Hospitalet. També ens ha enviat escanejat el primer número de la revista ECO,…
Rebuscando en la historia de nuestra ciudad nos plantamos en el año 1937, concretamente en el mes de enero, fecha en la que D. Eugenio Cansado González, natural de La Bañeza (León), en fecha 3 de mayo de 1890 instala en la calle Romanins, número 88, bajos (calle que a través de los años se denominó: Doctor Martí Julià, General Sanjurjo y actualmente otra ves Doctor Martí Julià) la primera imprenta de nuestra ciudad.
En un principio la imprenta se instaló en sociedad con D. Alfredo Parés y con un capital líquido de 10.209,60 pesetas aportado mitad y mitad por cada uno de los socios. Tal sociedad duraría hasta el 30 de septiembre de 1933, fecha en la que D. Eugenio Cansado, al retirarse su socio continuó por si solo con la imprenta. En esta segunda etapa el capital invertido ascendió a 12.000,00 pesetas y contaba la industria con: Una Minerva tipo Kanle de 35 x 25 cm. Una boston tipo Kanle de 23 x 16 cm, accionada a brazo. Una perforadora, una máquina de coser y un motor eléctrico de 1 CV. Como dato curioso diremos que el alquiler del local en que estaba instalada ascendía a 65,00 pesetas, y el importe de la instalación eléctrica hecha por la industria de D. José Torrents ascendió a 667,45 pesetas.
Si bien en un principio la Minerva tipo Kanle estaba accionada a pedal con fecha 25 de junio de 1931 el entonces Alcalde de L’Hospitalet, D. José Muntané Almirall, a través del Edicto número 8458 publicado en el Boletín Oficial de la Provincia de Barcelona, número 158 de fecha viernes 3 de julio de 1931 concedió la autorización pertinente para instalar en la misma un motor de 1 CV.
Hasta octubre de 1934 la imprenta se dedicó única y exclusivamente a los típicos trabajos del ramo: tarjetas, facturas, recibos, sobres, bolsas, etiquetas, etc. A partir de esta fecha las inquietudes sociales de su fundador lo llevaron a poner en marcha un proyecto largamente soñado, posiblemente nacido de su trabajo como regente de talleres de “El Noticiero Universal” (periódico de la tarde de Barcelona) y el “gusanillo” literario que todos los impresores llevan en su espíritu, la edición de una revista dedicada a la ciudad de L’Hospitalet.
La revista de denominó ECO, dado que la razón social de la empresa era “Gráficas Eco”. Su redacción y administración estaba en la calle Martí Julià, 88 (La Torrassa), su aparición era mensual y su dedicación cultural artística y recreativa.
En la salutación de su primer número, el primero de octubre de 1934, se expresaba que el objeto de tal revista era el batallar, recreando al lector, por los intereses de los habitantes de L’Hospitalet, dejando constancia de todo cuanto ocurriera y fuera beneficioso para la ciudad.
Si piqueu podeu veure el contingut sencer d’aquest primer número!
Junto a su fundador colaboraron en la redacción de la Revista su hija Carmen Cansado, Serafín de Blas, A. Caixal, J. Moreno, Juan Flores, Antonio Bernal, Juan Aleñá y los dibujos del propio fundador, también gran aficionado tanto al dibujo como a la pintura, lo que le llevó a dedicar una página de la revista al concurso infantil de dibujo en el que hizo sus primeros “pinitos” Antonio Bernal, que más tarde se convertiría en un excelente profesional del dibujo.
Hay que destacar también la publicidad aportada por los comerciantes de aquella época,algunos de los cuales todavía existen: Relojería-joyería Lleonsí, Ferretería Tormo, Marchador hermanos (pintores), Camisería Alfredo Zahonero, Ciclos Gendre, Obradors Lluch, Juan Gassó (carnicerías) , Orquestina “Alma Porteña”, Muebles Lara, Almacenes La Farola, Rosendo Sans, Joan Aleñá (comestibles), Bar La Pansa, Pastelería La Lyonesa, Sastrería Clotet, Bar Ramón, etcétera.
La revista en así, aparte de la típica Salutación, trataba temas como: deporte, poesía, arte, cocina, infantil, “chismorreo”, femenina, concurso infantil de dibujo y literatura, correspondencia, letras, etc.
Desgraciadamente, pese a contar con apoyos por parte de determinados sectores de la ciudad no eran tiempos aquellos apropiados para una revista de este tipo y sólo llegaron a editarse 5 números, hasta febrero de 1935, sin embargo, fue el primero de los muchos intentos que se han hecho en la ciudad para editar una revista por y para L’Hospitalet. Después de esta aventura la imprenta prosiguió desarrollando sus típicos y característicos trabajos hasta finales de 1936 fecha en que la Guerra Civil Española impidió que continuara con su trabajo; sin embargo, terminada ésta prosiguió su labor. Otra vez, el espíritu literario de su fundador se manifestó ahora en forma de libro. Su puesto en “El Noticiero Universal” le permitió hacer acopio de información sobre la marcha de la Guerra Civil y con este material escribió “El Diario de la Guerra”, prorrogado por el Director de “El Noticiero Universal” D. Enrique de Angulo y con Epílogo de D. J. Palou Garí, también de “El Noticiero Universal”. Libro eminentemente periodístico en el que se da constancia de los hechos y fechas de la Guerra Civil, en realidad un libro de consulta.
En el año 1946 el fundador de la misma incorporó a la dirección de la misma a su hijo Guillermo Cansado Flores, quien se hizo cargo de la gerencia, dirección administrativa y comercial del negocio continuando su propietario en la dirección industrial o de taller. En esta fecha la producción máxima de la industria a plena marcha ascendía anualmente a 2.400.000 impresos. El consumo en materias primas era de diversas calidades de papel, tinta, y otros productos auxiliares. Daba ocupación a un técnico (el propio empresario), un oficial minervista, un encuadernador y un administrativo (el hijo del propietario). La marcha de la industria era buena pese a la escasez de materia prima y elevado coste de la misma.
En octubre de 1939 se añadió a la imprenta una sección de venta al público de papelería, la cual se mantuvo hasta enero de 1956, dado que no se podía atender a la imprenta y a la papelería. Dicha sección fue llevada por su hija Carmen.
Tras la jubilación del fundador de la imprenta se hizo cargo de la misma su hijo Guillermo con la ayuda de su hermano político Manuel Hernández y del hijo de éste último. Posteriormente al fallecer Guillermo Cansado en 1962 la imprenta continuó hasta diciembre de 1969 en que el trabajo del hijo político y del nieto no les permitía dedicar a la empresa toda la atención necesaria su fundador decidió cerrarla.
Sin embargo, a pesar de estar retirado las inquietudes de su fundador lo llevaron a dedicar su tranquila vejez al dibujo y la pintura y hasta su fallecimiento en 1972 pudieron verse en gran número de escaparates de Barcelona y Hospitalet unos chistes dibujados y pintados por él, con la firma de ECO.
La papereria Ibáñez de l’avinguda de Ponent
Per un moment aneu cap endarrere i recordeu on anàveu a comprar les llaminadures, els cromos, les bales de jugar al chiva, pie, tute i gua; les baldufes, els mortadelos… sí, sí, avui visitarem una papereria.No sé si era la vostra papereria particular però aquesta és tan important que fins i tot té un grup al facebook! La papereria Ibáñez de l’avinguda de Ponent, al barri de la Florida.
La Carmelilla Solsona, la neta dels fundadors, la va viure durant molts anys en primera persona, y crec que el millor és que us deixi amb els seus bonics records trets del grup de facebook:
Bueno, hoy le ha tocado a la papelería de la avenida Poniente, a la que fue la papelería Ibáñez de l’Hospitalet,… Que empezó la calle llamandose avenida Poniente, tras el asesinato de Carrero Blanco pasó a llamarse Almirante Carrero Blanco y después le dejaron lo de avinguda de Ponent….. Que junto con el bar Los Maños , la ferretería Ibáñez, la tienda de carnes de la Rosa y el Juanito, la casa de comestibles, la pollería Pepita, la zapatería del señor José y familia, la tienda del señor Ángel, etc, etc; éramos todos una gran familia. Perdonarme a los que me olvido pero es que si no no acabaríamos nunca de enumerar familias con las cuales hoy aún se mantienen lazos de amistad ya cada uno por su lado.
En la papelería se empezó más o menos cuando se finalizó el bloque de pisos. Allí se hizo la papelería en la cual había de todo, desde buen ambiente hasta buenas amistades, y verdaderas, de las cuales puedes y podías decir orgulloso: estos son mis vecinos y amigos. Han quedado muchos amigos allí, y muy buenos vecinos.
La papelería estuvo hasta el año 1989 en manos de mi familia; ¿qué quereis que diga? pues que se vendían novelas y se cambiaban tebeos, golosinas, revistas, polos, juguetes de aquellos que habían de bolsa para chico y para chica, las sorpresas de a céntimo, las bombillas, las pilas, los recuerdos, los libros, los carretes de fotos, el revelado de las mismas (que se hacia en un cuartillo y que como en aquellos tiempos no se podía dar la luz, se le puso el nombre del cuarto oscuro), los juguetes de los reyes, etc, etc.
Les netes del fundador, l’any 1968 (La Carmelilla és la de les ulleres)
Allí era como una obligación el pasar y saludar, aunque sólo fuera para decir buenos días; sí Ramón, recuerdo mucho a tu abuela, la señora Pepita, cuando a las 7 de la mañana le decías: buenos días señora Pepita!, y te contestaba: ¡¡buenos cojones crías!! jajajaja!.
El ir y venir del dueño a comprar a la calle Unión, y el estar allí cuando saliamos del cole para hacer los deberes, y para enterarnos de lo que hablaban los mayores (éramos muy jóvenes).
Abans de la reforma amb la senyora Rosa, fundadora de la papereria
Fueron cambiando las cosas, venían a comprar los niños y los padres de los colegios cercanos. Allí hemos vivido cosas muy bonitas: las reformas que se le fueron haciendo a la papelería; la Alícia y el Alfonso; los novios eternos, como la Pepi y el Emilio (padres); la Mercedes, la Pepi, la señora Dolores o mejor, la familia Hernández Lázaro; la señora Paquita, el señor Eugenio, la señora María, la señora Isabel y el Toni de los Bachero; los Uria, la señora María, su marido y el Paquito, la señora Antonia, el señor Miguel y familia, la señora Pepita, el señor José, el José María, el Jordi (avinguda de Ponent), Uffff!!! …yo sé que me dejo a muchas personas muy queridas, pero sólo he enumerado a los más mayores.
Allí hemos pasado épocas muy bonitas, ya el abuelo Enrique se jubiló y la cogió la hija y siguió. Todo igual la señora Rosita. Con el paso del tiempo la cogí yo, Carmen, y Antonio, y allí hicimos muy buenos amigos a parte de clientes. La familia fue creciendo: que si la familia Yuste, la Gómez, la Lara, etc, etc.
La papereria després de la reforma. Carmen Oliva i Loli en un dia de treball.
Venían los niños a comprar cuando salían del cole, y antes de entrar, a por la golosina de turno; los libros, a forrarlos, etc etc. La noche que había un partido Madrid-Barça venía la señora Ana o Mama Ana, como la llamaban en casa, y se peleaba con Antonio por el fútbol,… pero nada, a los 5 minutos amigos de nuevo,… y tantas cosas: los muchachotes que nos ayudaban, o cuando por la noche había que decirles a los críos: vamos a marcharnos que esta gente quiere irse etc,… la verdad es que a parte de un negocio era como la papelería de la amistad. Cuantas noches al plegar de trabajar cogíamos y nos íbamos todos a casa, y hacíamos una cena de esas rápidas, pero que salian mejor que las muy preparadas: Rocío que si chorizos, el Sergio, Emilio, Manolo, Bartolomé,…la sangria y la María, José, la Marta, la Carmen,… se pasaba muy bien. Las hijas de Juanita, la modista, e incluso parejas salieron de esa papelería como la Ana y Manolo.
Cuantas cosas vividas, y siempre todos juntos allí, y aún sigue siendo la papelería!
Y ya está!,… si teniu fotografies i/o records d’aquesta papereria (o voleu veure més), us deixo a sota la direcció del grup de facebook on amb tota seguretat seran molt bon rebuts.
REFERÈNCIES
Tot del grup de facebook: “Los que comprábamos en la papelería Ibañez de l’Hospitalet de Llobregat
La bolleria-xurreria de la senyora Segunda
Recupero unes imatges de Bellvitge que la Montse Higuera va compartir amb nosaltres fa més d’un any; són com les fotos familiars que tenim qualsevol de nosaltres a casa, surt la nostra família, aquella roba que ens agradava tant, un munt de records… Però bé, encara que no siguin fotografies de la nostra família, en moltes ens veurem identificats, vam viure aquells anys, vam ser nens, i passa això de que de sobte ens envaeix la nostàlgia,…
Les dues primeres són del comerç que tenien a l’avinguda d’Europa núm. 186, al bloc rosa. Era una bolleria-xurreria que tenia per nom Segunda, la dona que portava el negoci, i que veureu a alguna de les fotografies juntament amb la seva família.
Aquesta que segueix està feta des de la xurreria cap a l’avinguda d’Europa, i podem veure aquells cubs de plàstic, que es feien servir abans per ficar les escombraries, quan encara no hi havia contenidors.
A aquesta podem veure la celebració del carnaval a la plaça del Mercat, on encara es celebra any rere any.
Una d’aquelles nòries petites situada al costat del cine Lumiere, al fons es pot veure l’institut de Bellvitge, i crec que encara no s’havia pavimentat el que més tard van dir el passeig de la Rajola.
A aquesta fotografia es pot veure el que és l’actual plaça de la Cultura, a l’avinguda d’Amèrica. Abans era el camp de futbol del barri, i posteriorment l’aparcament que sols es buidava per posar l’estand socio-cultural a la festa major. Des d’aquí també es llançaven els focs d’artifici, que alguna vegada van entrar als balcons.
L’edifici de Caprabo
Buscant coses varies a internet m’he trobat amb el llibre commemoratiu “Caprabo 1959-2009” on podeu trobar, entre moltes d’altres, una fotografia de l’antiga seu central de Caprabo, que es va inaugurar el 1968, quan l’empresa ja disposava de 7 autoserveis.
A aquest edifici del carrer del Migdia es trobaven les oficines i un gran magatzem de 7000 m². Al llibre trobareu moltes imatges de tot això, i també del seu primer ordinador, al 1970, un IBM serie 3 que funcionava amb fitxes perforades!!
L’any 1980 es traslladen cap el carrer de les Ciències també de l’Hospitalet (també trobareu fotos al llibre). Cap a principis dels anys 90 l’edifici es comença a reestructurar i ara allà troben algunes dependències de l’ajuntament.
REFERÈNCIES
Llibre sobre l’historia de Caprabo
Moviment de Defensa de les Bodegues de Barri: Celler 1912
Fa uns dies vaig descobrir el bloc del Moviment de Defensa de les Bodegues de Barri i dins una ressenya sobre la bodega hospitalenca Celler 1912, l’única de la nostra ciutat. No he pogut resistir-me a copiar la pàgina íntegrament, i també convidar-vos a identificar totes aquelles bodegues de l’Hospitalet que considereu que compleixen les condicions per ser acceptades per aquest moviment,…
Cal dir també que segons el llibre de la Mireia Mascarell aquest celler abans es deia ca l’Isidro
REFERÈNCIES
- Moviment de Defensa de les Bodegues de Barri
- Celler 1912 al bloc BlogHospitalet
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat, recull gràfic 1890-1965. Escrit per Mireia Mascarell i publicat per l’editorial Efadós, l’any 2003
Polígon Pedrosa, 199?
Gràcies a Barto de l’AV “Ildefons Cerdà” de Gran Via Sud per aquesta imatge de l’espai sense edificar del polígon Pedrosa. Normalment no poso fotografies tan modernes però aquesta zona l’han transformada tant en tan poc temps,…
En primer terme podem veure crec que el carrer de la Literatura amb el desaparegut accés a l’estació d’Ildefons Cerdà dels FGC, inaugurada al 1987 i que es trobava a la vora de l’edifici de l’asseguradora Vitalicio, que no veiem ja que es va inaugurar el 22 d’abril de 1997. Les instal·lacions de Montjuïc-2 de Fira de Barcelona es van inaugurar al maig de 1995, i aquí no les veig, per tant hauriem de situar la imatge al menys abans de l’inici de la seva construcció, al febrer de 1994.
També podem trobar els edificis industrials dels voltants del pont d’Amadeu Torner, que si voleu veureu millor a una imatge que enllaço a les referències.
REFERÈNCIES
Una historia de nassos a ca l’Anguilero
De Ca l’Anguilero no és la primera vegada que escric, com sabeu era una masia restaurant que es trobava a la llera hospitalenca del Llobregat, era un pol d’atracció per molts barcelonins, un lloc on anar fent una excursió agradable per la platja i a més fer un bon dinar, pot ser després d’anar de cacera als vedats del Prat.
Un expert en l’historia del Prat, en Juan Miñarro, m’ha enviat aquesta molt bona fotografia de la masia realitzada des de la llera pratenca; per tal d’orientar-vos una mica dir que el mar quedava a la dreta de la imatge.
A la fotografia es veuen les taules que es disposaven a l’entrada del restaurant, les barques amarrades per creuar el riu, unes canyes de pescar,… També es veuen moltes branques trencades, pot ser una riuada havia fet de les seves recentment,…
Fa temps que tenia reservat el següent relat de 1920 per quan trobés una altra imatge de la masia, i crec que a aquesta fotografia ja li està bé. El text va sobre sobre unes parelles que decideixen anar a ca l’Anguilero per tal de celebrar el Dijous Gras,… i el vi fa de les seves,…. Llegiu-lo està molt bé.
REFERÈNCIES
Ca l’Arrufí
Avui reprenc aquella llista sobre els establiments comercials més antics de la ciutat, que com sabeu està basada en uns premis que concedeix anualment l’ajuntament des de fa uns 10 anys. Com ja deia, em sonava que hi havia un establiment que encara no havia rebut aquest homenatge, i em basava en que Ca l’Arrufí es citava al 2004 a un llibre de l’antic alcalde de l’Hospitalet, Joan Perelló i Masllorens, com un establiment quasi centenari, i que “de segur era l’establiment més antic del barri de Sant Josep”
Ca l’Arrufí és un comerç de materials de construcció que es troba al carrer d’Enric Prat de la Riba, 158. No en té un cartell que cridi l’atenció ni una decoració llampant, ja que tothom el coneix i suposo que té clients de tota la vida. El fet és que m’he ficat a molestar una estona i m’he trobat a Enric Arrufí, el net del fundador, Baptista Arrufí, que amb 65 anys encara està allà, al peu del canó, després de que també ho fes el seu pare, també Enric Arrufí.
M’ha rebut al túnel que fa d’entrada al pati on tenen emmagatzemats tot de materials de construcció, i res,… l’he explicat que sóc una aficionat a la historia local, que havia llegit sobre l’antiguitat de l’establiment i també que m’havia sorprès que encara no hagi rebut cap homenatge. Ell m’ha respost que sí, que tothom li pregunta el mateix, però que no sabia quina era la causa,… que pot ser – rient fent broma- no queia molt bé als de l’ajuntament,…
Allà mateix té una petita oficina i m’ha ensenyat el rebut més antic que conserva amb la capçalera de l’empresa, i és de 1940, una proba documental de fa 71 anys. No sé si és això el que busquen a l’hora de decidir a qui li fan els homenatges; però que si no és suficient crec que els veïns poden donar testimoni de la seva antiguitat, tal com ho va fer Joan Perelló.
Dins del pati m’ha comentat com era abans l’establiment: molt més gran, l’edifici que converteix l’entrada en un túnel encara no existia, i tampoc el adjacent que dona cap a Santa Eulàlia. Tot era un gran solar on es confeccionaven enllosats, panots per a voreres, tubs, safareigs i tot el que artesanalment podia fer-se amb aigua i ciment, de fet Martí m’ha comentat que desviaven la riera per tal d’aprofitar l’aigua en aquests processos.
M’ha ensenyat un dels antics coberts “fossilitzats” dins de les parets de suports dels actuals, i una porta tapiada. També m’ha dit que abans tenien una sortida que donava cap a muntanya i sortien per un passadís que encara existeix i te sortida cap al carrer de Rodés.
Joan Perelló diu al seu llibre: “Com a curiositat recordo que, després de la guerra – l’obrador era perfectament visible des del carrer- la gent de Ca l’Arrufí omplia de ciment pastat unes motlles voluminosos, quan el ciment quallava i els motlles eren retirats, apareixia, ni més ni menys, que una reproducció de la famosa escultura de Miquel Àngel, la Pietat” i amb una foto menciona que es pot trobar al fons del magatzem, on encara continua. Una Pietat sense la ma esquerra, ja que segons l’Enric li va trencar fa molt de temps un dona molt beata de tant fer-la servir per agafar-se quan s’aixecava després de resar-li.
REFERÈNCIES
Joan Perelló i Masllorens “Passejant pel carrer d’Enric Prat de la Riba” (2004) Publicat per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet (Al carrer Santa Anna)
Comerços més antics de la ciutat. Revisió 1
Ahir es va celebrar al Palauet de Can Buxeres el reconeixement anual als comerços de la ciutat que compleixen més de 75 anys. Aquest acte va començar l’any 2001 sota el nom de la Nit del Comerç, i la previsió era fer-lo anualment, però al 2009 crec que no es va fer, i l’any passat es va canviar de data, va passar del novembre al març, i es va deixar de dir la Nit del Comerç.
La taula que mostro és la recopilació de tots els comerços homenatjats amb la seva direcció i l’any en que es van crear, més o menys, ja que als serveis informatius municipals, que és el que he consultat, la informació oferida va canviant d’any en any i a vegades manquen aquestes dades.
He realitzat una sèrie de comprovacions i en principi el que estan pintats de vermell ja no existeixen a la direcció que tenien al moment de rebre l’homenatge i els de color blau o no sé la direcció o encara no he pogut comprovar si encara perduren. Tampoc he pogut verificar les parades dels mercats.
D’un dels comerços que no localitzo tinc una foto antiga, a veure si us sona,…
També és possible que existeixen comerços antics que no es troben a la llista, jo crec que conec alguns com Ca l’Arrufí, al 158 del carrer de l’Enric Prat de la Riba, que Joan Perelló i Masllorens definia coma centenari i com l’establiment més antic del barri de Sant Josep, o també El Charleston de 1927, al mateix carrer, encara que no sé si és casualitat però sempre me’l trobo tancat i hem temo que això es permanent. Si coneixeu algun establiment molt antic, com d’abans dels anys 40, i que encara estigui obert digueu-lo, que intentaré investigar-lo el ficaré a la llista!
Amb els que segur que sé que existeixen he creat aquest mapa, si piqueu damunt us podreu moure per ell (tarda una mica en carregar). Dins de cada icona he posat totes les dades que he trobat, si sabeu alguna cosa més, ja sabeu,…
REFERÈNCIES
- Serveis informatius municipals
- Passejant pel carrer d’Enric Prat de la Riba (2004) Joan Perelló i Masllorens. Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet
Carrer de Bellavista, 1967
La setmana passada l’Irineu Castillo m’enviava aquesta fotografia del 25 de juliol de 1967 parlant-me d’ella, em va dir que el que es veu en primer terme és l’entrada a l’antic mas de Can Bori, que es situaria a l’esquerra de la imatge. El camp entre els edificis i la tanca de Can Bori és el traçat de l’actual carrer Bellavista, i els edificis de la dreta serien els primers que es van construir al citat carrer.
Darrere de la porta de Can Bori, es troba la caseta que va ser fins a finals dels anys 80 la papereria “La Palmera”, que rebia aquest nom a propòsit d’una palmera que encara es conserva allà. La papereria es derruiria més endavant per tal de construir un aparcament i els edificis del carrer i plaça de Sant Joan.
Suposo que molts de vosaltres també reconeixereu l’edifici que hi ha en construcció allà darrere,…
Moltes gràcies per portar-nos records!!
- Fernan Romero no reconec res 😦
- Jose Manuel Hermida Ruiz Jo visc al carrer Bellavista i he vist la papereria “la palmera” funcionant…. i tampoc reconec res. Cada día em sorprenen mes les fotos… molt bona pagina. PD: Perdó per el meu catalá.
- Trastillo Trasto Ostres!!!!, quina passada!!!!!. Jo comprava a la papereria “La Palmera” les “chuches” i també recordo l’antic Can Bori….. Merde!!!!, què gran que sóc 😦
- Ismael Pacheco L’hermida i jo som de la 1º generacio que va inagurar el 1º d’egb del nou can bori… jo també m’enrecordo de la palmera…la dona que portaba la papeleria vivia i era la portera de l’institut can vilumara que hi ha al costat de l’inem i de la farga
- Silvia Antó Ualaaaaaaaaaaaaaaaaa, jejejeje, jo també he comprat “chuches” a La Palmera, i el que em va costar que ma mare em deixés creuar sola per anar-hi, jejejeje.
- Anna Maria Parella Arcarons Jo també anava a la palmera quan la mare em deixava, doncs vivia al repartidor i no hi podia anar sola. M’ha costat una mica però si ho he acabat reconeixent tot. La meva ciutat no deixa de ser un gran poble.
- Rosa Deu Ramos Ya lo creo que la reconozco ,cuanto ha llovido
- reneu Castillo Per a qui conegui la zona, dir-li que la porta de ferro que es veu, i que era l’entrada a Can Bori, estaria situada més o menys on està a dia d’avui la parada del bus de la illeta (actualmente fora de servei) que hi ha a la confluència del carrer St. Joan, Bellavista i Xipreret.
- Edurne González Si ho reconec encara que jo ja ho vaig veure diferent, eren els 80 i anava al Can Bori, i també vaig comprar a “la Palmera” :). Moltes felicitats per la pàgina!, si trobo fotos de l’Hospitalet de ma mare les passare.
Ca l’Anguilero, 1908
Ca l’Anguilero/Anguilaire, o també Cal Anguilero, Casa Anguilero o Casa del Anguilero era una masia que es trobava a tocar de la llera del Llobregat, a l’antiga Marina de l’Hospitalet, que feia de restaurant, i era famosa pels menjars d’anguiles i els sucs de la cocció d’aquestes.
Els fruits de les terres de cultiu properes a la casa, la pesca al riu i la caça als camps propers eren la matèria prima del menjador. Es veu que als anys 30 eren famosos el seus plats de conill amb angules i cargols, no he trobat a internet cap plat amb aquests tres ingredients, pot ser era una variant de l’Espardenyà originaria de l’Albufera Valenciana,…
Els diumenges els amos feien excursions pels caçadors que volien anar a caçar a la Podrida i Ca l’Arana (Al Prat de Llobregat), desprès a mig dia tornaven i menjàvem al restaurant.
L’hemeroteca de La Vanguadia i a altres documents de les primeres dècades del segle XX es troben plens d’anuncis d’excursions que s’organitzaven a Barcelona per anar-hi. Venien en moto, en bicicleta o caminant, moltes vegades des de Casa Antunez on parava el tramvia; creuaven les platges de Can Tunis o de la Marina, i paraven a Ca l’Anguilero per dinar.
I així va ser durant molts anys fins que la gran riuada del dimarts 25 de setembre de 1962 se la va emportar juntament amb part de les terres. Avui es trobaria a on el Passatge de Suez del ZAL es troba amb la llera antiga del riu.
REFERÈNCIES I MÉS INFORMACIÓ
Vespa Club Hospitalet
A l’any 1960 va sorgir el Vespa Club Hospitalet, íntimament vinculat amb el concessionari de la comarca Vespa Balart, ubicat al barri de Sant Josep. El creixement del club va ser considerable i, només amb cinc anys, va arribar a tenir 125 socis. Les principals activitats eren les curses de velocitat, les acrobàcies sobre la moto i les sortides de vespistes d’arreu del territori, encara que també existien probes com la de fer el màxim de quilòmetres amb un litre de combustible.
A la fotografia es veu una gran concentració de Vespas i com s’estan realitzant acrobàcies a la part alta de la plaça de l’Ajuntament
REFERÈNCIES
- Imatge: Yolanda Domènech
- Informació del llibre L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat Recull gràfic 1890-1965. Miereia Mascarell, Ed. Efadós, 2003
- + IMATGES: http://www.vespabalart.com/es/Fotos_historicas/
- Dolça Ribas ostres! no n’hi ha més d’aquestes?? formo part d’un club scooterista (de vespa i lambretta), soc de l’h de tota la vida i em criden molt especialment l’atenció fotos com aquesta!
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Parla amb la Yolanda Domènech Navarro,… la fotografia es seva!
- Andres Serrano Romero Os habeis fijado en el trozo de cesped ke keda cerca de la señal de prohibido el paso??? Pone letras…. Lo leeis???
- Romeo Maldad Si lo leo, jejeje.
L'Hospitalet de Llobregat 
