Imatges retrospectives d'una ciutat

Carrer Mas

Estiu del 1936, confiscació d’edificis a la Torrassa

Com ja sabeu, a la matinada del dia 19 de juliol de 1936 es produeix l’aixecament militar que donaria lloc a la Guerra Civil. La plaça d’Espanya de Barcelona estava ocupada i es van produir molts enfrontaments entre els militars rebels i els partits d’esquerra i, principalment, els sindicats, amb l’ajut de la Guàrdia d’Assalt i alguns sectors de la Guàrdia Civil i de l’exèrcit que restaren fidels a la Segona República. Van organitzar els seus homes en milícies populars que derrotaren l’alçament militar a Barcelona. Aquell mateix dia a la tarda, a la nostra ciutat es van cremar les esglésies de Santa Eulàlia de Mèrida, de Provençana, Bellvitge i Sant Ramon

Al dia següent, fou creat el Comitè de Milícies Antifeixistes (CMA), àmpliament dominat per la CNT. Des d’aquell moment es va fer evident un doble poder, el CMA i l’ajuntament, que van coexistir sota el domini del primer fins al 30 de setembre. L’estiu de 1936 pot ser definit, doncs, com el periode revolucionari, i dins d’aquest context trobem aquest butlletí on es fa referència a la confiscació de locals anteriorment destinats a indústries, entitats, casernes, escoles, cinemes,…

REFERÈNCIES

  • Història de l’Hospitalet, una síntesi del passat com a eina de futur (1997) Ajuntament de l’Hospitalet i Centre d’Estudis de l’Hospitalet
  • Viquipèida

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Dora Celma Milian ¿que pasa con vuestras informaciones? en catalan, bien,
  2. en ingles ¿porque? en castellano prohibido?
  3. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Hola Dora, no entiendo tus preguntas.
  4. Julia Costa Sobre la Torrassa, em sap greu el que va passar amb la processó que havia arribat a ser molt i molt popular.
  5. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Qué va passar?????
Anuncis

El nostre patrimoni arquitectònic

El primer pla de protecció del patrimoni arquitectònic de la nostra ciutat és de l’any 1985, on es seleccionen 233 elements segons diversos criteris. A aquesta primera selecció van participar arquitectes, historiadors, i molts ciutadans que van posar el seu granet de sorra. A l’any 2001 un nou equip considera l’antic pla com a idealista i allunyat de la realitat pràctica de la política urbanística i retalla els elements protegits fins a 110, molt menys de la meitat, i 12 d’ells eren nous!.De fet molts edificis, en els 16 anys que separaven els dos plans de protecció, s’havien enderrocat: Cal Tocayo Antic, Can Cluset, Cases al carrer Sant Joan, o es trobaven en tan mal estat que ja no es podien protegir, o s’havien modificat,… un desastre.

La documentació que acompanya aquest pla és molt interessant des de les fitxes de cada edifici protegit, fins a l’historia de la ciutat escrita per Joan Casas. És una llàstima que des de l’ajuntament no s’hagi fet un espai “decent” a internet on es puguin visitar les fitxes dels diferents elements protegits i ens haguem de conformar amb descarregar unes tristes fotocòpies en blanc i negre.

Per il·lustrar aquest text he seleccionat una fotografia d’un edifici que sempre m’ha agradat i que no està protegit ni en el primer ni en el segon pla, es la casa Sanhauja, es troba a la plaça Blas Infante, entre els carrers Vallparda i Mas, es a dir a la seva dreta seria la Torrassa i ell es situaria a Collblanc.

No conec els criteris que es fan servir per decidir si un edifici s’ha de protegir o no, suposo que seran molts i variats, i suposo que un d’ells serà l’estètica,… bé, m’és tan difícil explicar per què m’agrada que millor no dic res sobre això. L’antiguitat: aquest segurament és de principis dels anys 30. També és important l’arquitecte, en aquest cas és conegut i de la nostra ciutat, en Ramon Puig Gairalt.

I aquí paro amb un text que he trobat envoltant una altra fotografia d’aquest mateix edifici. És d’en Jaume Prat, un altre arquitecte de la nostra ciutat, que diu al seu bloc:

“L’arquitectura de Puig està actualment en un estat estrany. Alguns, pocs, dels seus edificis han estat catalogats. L’amplíssima majoria sobreviuen com poden. Molts han estat enderrocats, i alguns d’altres estan, actualment, irremediablement condemnats a la picota. Recentment he vist enderrocat un habitatge seu al carrer Prat de la Riba. D’això fa menys de sis mesos, i l’enderroc és posterior a la publicació d’aquest edifici a una guia sobre Puig que va elaborar la facultat d’arquitectura de La Salle.

El veritable triomf d’aquesta arquitectura és la seva vida. Els habitatges de lloguer es lloguen. Vells, escrostonats, mantenen la seva dignitat. Alguns estan mutilats, canviats de color, malrestaurats, estintolats, abandonats i tot. Puig és actualment un arquitecte oblidat. No sembla encaixar ni al noucentisme ni al racionalisme. No és barceloní. No té cap obra destacada que pugui abanderar el seu catàleg. Tampoc cap edifici seu acabarà dissenyat fins a aquests darrers detalls necessaris per a aconseguir fixar l’atenció de molts companys de professió, mandrosos de mirar sota capes i capes de brutícia, d’abandó. Senzillament són edificis que aspiraven a formar ciutat sense estridències”

i vosaltres, teniu cap edifici preferit de la nostra ciutat i que penseu que s’hauria de protegir?


REFERÈNCIES:

Imatge de la Isa Egea al grup de facebook “Estimo La Torrassa”
Per trobar la documentació sobre el nostre patrimoni arquitectònic:
Cal seleccionar l’Hospitalet i buscar per PATRIMONI

COMENTARIS AL FACEBOOK:

  1. Johnny Idem Idem Conozco el edificio. Cuando era pequeño en los bajos habia un trapero y alli se acumulaban cartones y chatarra. Era en lo años 70.

Passadís del Carrer Mas, 108

La fotografia d’avui és d’un tipus d’habitatge típic del districte Collblanc-La Torrassa als anys 20, els passadissos. Aquest que veiem no és dels típics, ja que sols té habitatges a un costat del passadís, encara així l’he seleccionat ja que no fa gaire temps que el van tirar a terra, estava al carrer Mas, 108. 

Els passadissos van tenir el seu boom a l’any 1922, quan es van construir un total de 316. Es van començar a construir a l’any 1906, i es van deixar d’edificar a l’any 1926, aquest any inclús van començar a demolir-se, ja que ja no complien les ordenances municipals. Actualment queden pocs, però hi ha uns al final del carrer Progrés que es troben en molt bon estat.

Els anys 20 eren moments en que la demanda de treballadors per part de les indústries del proper Sants i de les obres que es feien a tota Barcelona van fer que el districte de Collblanc-La Torrassa passés espectacularment de 3.810 habitants a l’any 1920 a 21.185 a l’any 1930, una gran part vinguts de Murcia, però també d’Osca, de Terol, de Castelló,… . Els habitatges dels passadissos eren de lloguer, i els seus propietaris normalment eren comerciants de Barcelona, concretament de Sants, que buscaven una rendibilitat ràpida pels seus terrenys. En fi, jo crec que es millor que us llegiu el text que us deixo a les referències

Però abans una reflexió: avui llegint un diari m’he trobat un article que parlava,… millor que el llegiu també. Pot ser les coses no han canviat tant en quasi 100 anys

REFERÈNCIES

Fotografia i dades del treball “Els Passadissos de Collblanc-La Torrasa 1900-29. L’essència d’un barri dormitori” de Juan Fernández de Retana Lobo (1992)

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Susana López el camí que feia sempre de casa meva a casa dels meus tiets passava per aquí i de petita sempre estaven oberts i em colava a dintre.
  2. Montse Baylach Piñol Jo també els conec!!!
  3. Teresa Gares Ortega la meva avia va viure en un passsadis d’aquest quan va venir a viure a catalunya
  4. David Mojedano yo trabajava en una lampisteria que teniamos en la calle llança esquina mas y e trabajado mucho por estos pasillos

Editat 24/02/2011 – Situació actual