Joan Saura recorda els blocs de la Florida
Fa uns dies que vull publicar els records de Joan Saura i Laporta que apareixen al llibre que va fer l’Àngels Marín sobre els blocs de la Florida, he intentat contactar amb ell mitjançant facebook per demanar-li permís per tal de publicar-los aquí, però no he rebut resposta. Com que m’han semblat molt interessants i realment no crec que li sàpiga greu, el faré sense el seu consentiment. Per il·lustrar les seves paraules he posat unes fotografies realitzades l’any passat, ha quedar una mica estrany, m’hauria agradat que fossin de la mateixa època, però per ara no en tinc.
Vaig arribar quan els van inaugurar, l’any 55. Jo tenia quatre anys, gairebé cinc. Venia de Barcelona, del barri d’Hostafrancs. Vivia en un pis amb els meus pares, la meva mare va caure malalta, la van internar i va morir. El meu pare es va instal·lar aquí perquè hi vivien uns oncles meus a on anava a dinar. Va ser una anada motivada per l’absència de la meva mare. Els oncles i nosaltres vivíem en dos pisos diferents, a cent metres. Vam venir a viure aquí perquè el meu pare va tenir l’oportunitat d’adquirir un pis d’aquests i era una forma d’assegurar que durant el dia jo estava amb la meva tia. El meu pare era de Castelló, tot i que estava aquí des del 11 o 12 anys.
La Florida era un barri on no hi havia res. A la via del tren hi havia uns enormes camps de blat i uns quants habitatges al carrer de la Primavera, que eren mot reduïts i uns altres també molt petits a l’avinguda de l’Electricitat. Tot i que era jovenet recordo un canvi brutal, de venir d’una zona que era un barri urbà a trobar-me en un barri absolutament aïllat, envoltat de camps. Tinc presents els camps de blat de moro que veia des de la finestra de casa. Recordo també perfectament que era un lloc on no podia parlar català amb ningú, perquè la gent era immigrada. Tinc a la memòria una figuera que hi havia enmig dels blocs. Hi havia dues o tres figueres, el barracot del capellà i una escola. El capellà repartia llet en pols els diumenges i el meu pare sempre feia tot el possible perquè no anés a veure el capellà ni a l’escola que estava en els barracons.
El que passa és que aquest canvi brutal està unit al xoc que representava la pèrdua de la mare. Per tant, és difícil deslligar-ho. Per mi el lloc físic era agradable perquè havia camps, podies còrrer i hi havia coves que travessaven la via del tren d’un costat a l’altre i també el canal de la Infanta. Des d’aquest punt de vista el lloc em captivava. Però clar, estava sotmès a la pèrdua de la mare i a buscar el que em faltava.
La relació amb els veïns va ser molt bona. Suposo que, d’una banda, la meva situació era propícia al fet que totes les veïnes se sentien mares meves, ‘allà hi ha un nen que no té mare’, deien, i tothom em cuidava. Vaig tenir una excel·lent relació. I d’altra banda, la gent dels blocs organitzaven activitats. Recordo que vaig jugar en un equip de futbol que es deia Los 16 del Redondo, perquè fonamentalment estava integrat per gent del bloc 16, que era on vivia la meva tia. Després es feien les festes majors, els diumenges hi havia uns altaveus des d’on sonava la música i tot se’m feia estrany. El pare era una persona anarquista, antifranquista i en aquells moments en els blocs hi havia una part important de gent que venia del Movimiento. Recordo perfectament les camises blaves de la gent.
Pel pare aquell ambient era una mica hostil, calia anar amb compte, no es podia parlar. Tant l’alcalde de barri com la gent que organitzava això estaven lligats al règim i eren franquistes. Alguns després han anat evolucionant i, fins i tot, algun ha arribat a ser regidor socialista, però no penso dir el nom.
El que tinc present és l’evolució d’un lloc ple de figueres, camps de blat de moro i on el dia de la truita baixàvem a Bellvitge, on només hi havia una ermita. Allà, també, tot era ple de camps i pagesos. Recordo molts xais, molts pastors. Aquest entorn rural em sobtava perquè procedia d’un lloc que no ho era. I, ràpidament, en molt poc temps, va començar un creixement brutal. Recordo que de petitet, devia tenir set o vuit anys, anava a comprar la llet entre el carrer de la Primavera i l’avinguda de l’Electricitat. La meva tia des del balcó veia quan la senyora de la llet obria la porta, que era més o menys quan jo tornava de l’escola, i aleshores anava a comprar la llet. Recordo un procés d’urbanització brutal i un canvi molt sobtat, des del punt de vista de nen, perquè fins aleshores teníem camps de futbol, ens construíem porteries amb pals; se’ns escapava la pilota i l’anàvem a buscar on fos. Això fins l’any 64 o 65.
Després, fonamentalment ja em ve el record del meu comprimís social i polític a través del Centre Social la Florida, que era de Càritas. Hi vaig començar a anar als 14 anys per jugar a ping-pong. El meu pare em deia que no hi anés, creia que era dels capellans, però a mi el ping-pong m’agradava més que res. I a partir d’aquí es va iniciar una etapa d’inquietud i de reflexió en relació als problemes del barri. Vam organitzar una gran campanya de mobilització per reclamar escoles públiques, vam convertir el Centre social de la Florida en un gran centre d’agitació antifranquista. Vam iniciar, en definitiva, la lluita per la millora dels blocs de la Florida i dels blocs Onésimo Redondo a causa d’uns impostos nous que l’Ajuntament havia implantat.
I a partir d’aquí, amb dues persones més, la Clara Perramon i un xicot que es deia Antonio, vam convocar una assemblea en una escola amb els veïns. Va venir molta gent dels blocs. Alguns pensaven que érem d’ETA, i altres que érem capellans, ningú sabia qui érem. a partir d’aquests moment va començar la lluita per la millora dels blocs i es va constituir l’AV de la Florida, que es va instal·lar inicialment entre el carrer de la Primavera i l’avinguda de l’Electricitat. Bé, es van aconseguir millores importants i, de fet, des d’aleshores el barri ha millorat.
REFERÈNCIES
- La Florida. L’Hospitalet de Llobregat. Escrit per Àngels Marín i publicat per la Generalitat de Catalunya l’any 1995, com a número 45 dins de la col·lecció Els barris d’Adigsa
- Aquí teniu una imatge dels barracots i també una fotografia aèria de 1958
Els barracots dels blocs d’Onésimo Redondo, anys 70
Aquesta fotografia forma part d’un llibre que va escriure l’Àngels Martín l’any 1995 sobre el barri de la Florida, enfocant principalment els blocs d’Onèsimo Redondo (o de la Florida). Ens mostra els antics barracots, que des de 1956 van funcionar com església i a partir de finals de 1957 també com a escola provisional amb tres aules. Provisional, ja que des de finals de 1955, quan arriben els primers veïns al barri, estava previst edificar una escola amb 12 classes, vuit per nens, i altres tantes per nenes, però es veu que no va poder ser fins el 10 de juliol de 1964, en que s’inaugura el Grup Escolar Onésimo Redondo (avui Pau Vila).
No sé quan van deixar de funcionar com a església, en teoria fins el juny de 1960, quan s’inaugura l’església parroquial Nostra Senyora de la Llum, però no ho sé segur.
Aquests edificis també van servir als veïns per fer les seves reunions i assemblees, fins l’any 1979, en que es van enderrocar, encara que prèviament havien funcionat com a col·legi electroral.
A sota us deixo una fotografia amb la situació del barracot l’any 1958.
REFERÈNCIES
- La Florida. L’Hospitalet de Llobregat. Escrit per Àngels Marín i publicat per la Generalitat de Catalunya l’any 1995, com a número 45 dins de la col·lecció Els barris d’Adigsa
- La Florida. La història contada por su gente
- La Vanguardia, 01.12.1978 (Col·legis electorals)
Parc de Bombers, 1975
Joaquim Pol és un fotògraf relacionat amb els serveis d’emergència, i té a flickr una extensa col·lecció de imatges relacionada amb aquests temes. L’any 1975, poc després de la inauguració (el 8 de març) del Parc de Bombers del Servei Provincial de la Diputació de Barcelona, va realitzar aquestes fotografies on podreu veure les instal·lacions, els vehicles i també el personal del parc.
Dona la casualitat de que quan el cotxe del google street view va passar pel parc fa quatre anys tenien tots els vehicles fora, ja podeu comparar,…
REFERÈNCIES
Albert Germans, 1935
Aquesta fotografia feia temps que la volia treure al bloc, i avui, veient que a la plataforma en defensa del canal de la Infanta estan preparant una sortida guiada pel barri de Sant Josep, m’he decidit a fer les gestions oportunes.
La fàbrica que veiem a l’esquerra, al carrer de Rodés, és Albert Germans, projectada per Antoni Puig i Gairalt l’any 1926, encara que atribuida al seu germà Ramon. Era una fàbrica tèxtil amb molta trajectòria que fa pocs anys lamentablement va plegar, al 2007 des de ICV es va proposar fer un hotel d’entitats, al 2009 va ser un dels quatre edificis candidats per convertir-se en la seu del museu del còmic de Catalunya, que finalment es va guanyar des de Badalona, i ara no sé si hi ha cap projecte, en tot cas forma part del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat i podeu consultar les seves característiques a fitxa que he deixat a les referències.
A la dreta de la fàbrica tenim la riera dels Frares, que encara existeix travessant el barri, enllaçant passatges, fins a l’avinguda del Carrilet. Pujant per la riera arribaríem al túnel per sota les vies que veieu a la dreta de la fotografia, que és l’entrada a l’actual parc de les Planes, al cementiri. Abans per allà baixava el torrent del Capó, del que ja he escrit alguna cosa.
Veiem per sota el nivell de les vies el famós canal de la Infanta, que salta per damunt de la riera dels Frares mitjançant un aqüeducte actualment desaparegut, i continua el seu camí fins al mar a Montjuïc.
A l’esquerra, al costat d’aquells dos dipòsits (suposo que d’aigua per les locomotores del tren), veiem el talús on es construiria el barri de Can Serra i damunt unes cases, que suposo que són les d’Esplugues.
Just a l’esquerra dels dipòsits baixaria l’actual avinguda de Isabel la Catòlica, i a la dreta tenim les diferents bòbiles que feien maons a partir de les argiles de l’actual parc de les Planes. El bosc que es veu al final, sota sant Pere Màrtir, és can Vidalet, que abans estava ocupat per finques d’estiueig de la burgesia barcelonina, amb les seves torres i jardins. A la dreta, l’edifici blanc del fons podria ser la Pubilla Casas, però no estic segur,…
Deixo aquest esquema, espero no haver-me equivocat en res,… Com hi ha 12 anys entre les dues fotografies hi ha coses que no trobareu.
REFERÈNCIES
- Article al bloc: El torrent Capó
- Guia de can Vidalet
- Fitxa d’Albert Germans al PEPPA (núm. 80)
- Indústries i obradors a l’Hospitalet (1a. part) escrit per la Matilde Marcé i Piera i publicat per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet de Llobregat l’any 1997
- Grup de facebook “Protegim el canal de la Infanta!” i l’esdeveniment de la sortida guiada pel barri de Sant Josep
El torrent Capó
A veure,… aquest text és una espècie de collage de imatges i informació de diferents èpoques però del mateix lloc, del torrent Capó (o riera de Pubilla Cases). Aquest torrent és un de tants topònims de la nostra ciutat que ja no s’escolten, sobretot per que del torrent no queda ni el nom del carrer per on abans baixava, es a dir, l’avinguda del Torrent, que ara es diu de Severo Ochoa.
Sobre d’on ve el nom d’aquest torrent no tinc cap informació,… bé, sols sé el que ja sabeu, que els capons són els galls que es castren per que tinguin una carn més tendra i millor sabor,…
Miquel Sanz i Parera descrivia el torrent Capó així: Aigües avall es transforma en la riera del Cementiri o dels Frares. El seu camí es fa difícil d’establir a conseqüència de la intensa urbanització del llit de la riera. S’origina entorn del carrer de Sant Mateu d’Esplugues i segueix la direcció del carrer de Severo Ochoa, popularment anomenat carrer del Torrent. Gira en la confluencia amb l’avinguda d’Isabel la catòlica segueix en direcció sud pel parc de les Planes, passa per davant del cementiri pel carrer de Menéndez Pidal i continua pel carrer de la Riera dels Frares. Té una longitud d’ 1,8 km i una superfície de conca de 0,835 km². El seu pendent mitjà és del 3,8%, encara que fins al canal de la Infanta és del 5,3%
A sota he traslladat a una fotografia aèria actual el contorn de les trinxeres que formava el torrent a l’erosionar les argiles del samontà, quan no hi havia pràcticament res a aquesta zona, concretament als anys 30. Per sobre de la carretera de Collblanc també he dibuixat el torrent de ca l’Oliveres, amb el que es connectava el Capó. El de ca l’Oliveres després d’aquesta connexió, juntament amb els del Neguit-Estela i Busquets, que baixaven de Sant Pere Màrtir, formaven el torrent Gornal.
Als plànols de la ciutat de 1927,a la zona propera al cementiri, on el torrent feia una espècie de plaça, ja es veuen edificis industrials, sota el nom, sinó llegeixo malament, d’Ernesto Mayoral?
A aquest article de 1935, que va sortir a molts diaris, on es relata un incident greu entre la policia i uns atracadors, trobem el nom d’aquest torrent, que es veu que també donava nom al pont que travessava la via fèrria i el canal de la Infanta.
Bé, el parc de les Planes es va començar a crear a l’any 1986 a uns terrenys on havia existit fins 1980 un polígon industrial amb dues bòbiles: Cerámica Barcelonesa para la Construcción SA (CEBACSA), i Goyta y Oliveros (“Guita”, a l’article anterior); i també la industria química Cardoner, també dita de “la peste”, que també es menciona a l’article i veieu a sota. El torrent Capó el podeu veure entre el cementiri i les fàbriques.
També he trobat aquesta imatge dels 60 de l’extracció d’argiles de CEBACSA, a dalt del parc, on ara es troba el poliesportiu; antigament el torrent baixava per aquest lloc procedent de l’avinguda del Torrent, just on estan aquests blocs, coneguts com del Nebot.
i per ara és el que hi ha,…
REFERÈNCIES
- Mapa de l’any 1933 d’on he copiat el contorn del torrent Capó
- L’espai del parc de les Planes als anys 1927, 1947 i 1958
- Guia del Parc de Les Planes
- Pluges i inundacions a l’Hospitalet de Miguel Sanz i Parera dins de Quaderns d’Estudi núm. 7 publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet l’any 1989
- La Vanguardia 24.02.1935
- Fotografia de La Cardoner del llibre “Cinquanta-quatre relats d’immigració” (1986) de Jaume Botey. Editat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet i la Diputació de Barcelona.
- Fotografia de l’extracció d’argiles de CEBACSA del llibre “El Gornal” (1995), d’Àngels Martín. Dins de la col·lecció Els Barris d’Adigsa, núm.15. Generalitat de Catalunya. Comentaris sobre aquesta fotografia
Evolució de la barriada de Ceravalls
Com que no he trobat cap fotografia, diguem que feta des de terra, avui pujarem a un globus i mirarem una part de la nostra ciutat des de dalt, i com que veurem diferents moments haureu d’estar una mica atents per no despistar-vos,… Bon viatge!
No he trobat fotografies aèries més antigues que les del 1947, així que comencem amb un plànol de 1927, uns anys posterior a la formació de la barriada, al 1921-22, quan els expedients es tramitàvem com de la Urbanització Ceravalls, encara que la primera sol·licitud per urbanitzar és de 1921, a la zona dita Les Planes del Vidrier. També he vist escrit el nom de Carraballs per aquesta barriada, però segurament seria fruit d’un malentès. No he trobat al tal Ceravalls, però segurament era l’amo dels terrenys.
Cometo una mica el plànol, a sota tenim la via del ferrocarril de Vilafranca que travessa el canal de la Infanta a l’alçada d’un petit cementiri. A on ara trobariem el parc de les Planes, trobem petites construccions segurament de caràcter industrial. A la part dretana del mapa, a l’alçada de les línies elèctriques, tres casetes, i una mica més amunt un edifici allargat, justament aquests edificis són l’embrió de la barriada de Ceravalls,… i del barri de La Florida; situats en el camí que portava des del pont de Matacaballs, a la via, fins al barri de Collblanc, a l’altra banda del torrent Gornal, ja que a aquest costat sols teniem bòbiles.
Han passat 20 anys, una república i una guerra civil, la població de la ciutat s’ha multiplicat per dos amb gent vinguda de tota arreu, ja som més de 60.000 … el nostre cementeri ha crescut molt, les indústries del parc de les Planes s’han ampliat, el canal de la Infanta s’ha desviat, i de les quatre cases de Ceravalls ja és pot dir una barriada.
A la fotografia inferior trobem les casetes aïllades que ja vam veure al 1927, i descobrim que l’edifici allargat que vèiem al mapa anterior és un conjunt de petits habitatges adossats, d’una planta d’alçada, amb pati i hort, pot ser fossin habitatges per obrers de les indústries properes. Just davant un parell d’illes de petites cases.
Aquest nucli també va rebre el nom de barriada dels boters (o del boter), ja que allà feien bótes de pell per veure vi, inclús a sobre de cada porta de les 10-12 cases de l’edifici allargat hi havia una bota en relleu que cridava l’atenció. Envoltaven la barriada els camps de blat, anys abans plens de vinyes i garrofers.
La barriada segueix comunicada amb el pont de Matacavalls, que ara veiem més clar, pel que ara seria el carrer de les Illes Canàries; però el camí més ample, l’actual carrer de la Florida, és una pista que ens porta cap a les bòbiles i els habitatges que han cobert aquesta banda del torrent Gornal.
Avancem fins al 1958, en 11 anys la població de l’Hospitalet prácticament s’ha tornat a multiplicar per dos i ja ens apropem als 120.000 ciutadans, aquesta zona rebria molts dels nouvinguts.
Trobem una nova fàbrica a l’actual parc de les Planes, un nou barri s’està construint, els blocs d’Onèsimo Redondo o de la Florida, i al mercat de la Florida li queda un any per inaugurar-se. Ja queda poc pels camps de blat que havia entre Collblanc i aquest nucli, en poc temps desapareixeran, la població de la ciutat encara s’ha de tornar a duplicar,…
Ja hem arribat a pràcticament avui, he delimitat l’espai que ocupava la barriada de Ceravalls, ja envoltada d’alts edificis, indistinguible de la resta. He marcat amb una fletxa la cantonada antiga del cementiri per que la feu servir de guia.
No he trobat cap edifici dels anys 40, però pot ser al carrer de Subur amb el carrer del Teide i d’Esmeralda trobariem l’aspecte de les baixes i senzilles construccions d’aquells anys, de l’inici de la barriada.
REFERÈNCIES
- La Florida. La historia contada por su gente, del IES Eduard Fontserè (llegiu això!)
- Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt, escrit per Alícia Suàrez i Mercé Vidal i publicat per Curial Edicions Catalanes i Publicacions de l’Abadia de Montserrat a l’any 1993 (pàg. 42-43)
- “Carraballs” a una guia de carrers de 1930
Un elefant a l’Hospitalet
Ja veieu que no parlo d’un elefant actual, parlo d’un fòssil batejat inicialment com a Elephas meridionalis, i que ara es diu, Mammuthus meridionalis. Aquest animalot caminava pel territori que avui ocupa la nostra ciutat fa quantre dies, geològicament parlant, es a dir, fa d’entre 800.000 i 1.000.000 d’anys, a l’era geològica que es coneix com a Quaternari.
Feia d’alçada uns 4,5 m i els mascles podien superar les 10 tones de pes. Vivia a zones de bosc obert i de clima benigne, i s’alimentava d’ herbes i fulles.
No sé quan el Dr. Josep Fernàndez de Villalta i Cornellà va trobar un molar i una defensa fragmentada als llims de la bòbila Marquet, que es trobava a prop del cementiri, al carrer de Menéndez Pidal . Sé que als anys 80 l’original del molar es trobava al Museu Arqueològic de Barcelona, i l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet tenia una còpia en poliester que el mateix Villata va donar a Jordi de la Pinta, col·laborador de l’Ateneu.
Ara la veritat és que no sé on es troba, buscant al lloc web de Museus en Línia he trobat aquest molar que no sé si és el mateix, segons es descriu procedeix de la nostra ciutat, encara que actualment es troba al Museu de Torre Balldovina, a Santa Coloma de Gramenet.
Aquestes troballes a la nostra ciutat es podrien qualificar com inaudites, ja que tothom sap el que es feia a les obres quan es trobava alguna cosa,…
REFERÈNCIES
- Imatge del lloc web Saberpanther
- Imatge de H. Osborn, ‘Men of the Old Stone Age’ (1916) dins del lloc web Don’s Maps
- Jordi de la Pinta a l’Hospitalet escriu.
- Lloc web de Museus en línia
- El Periódico del Llobregat, 31.08.1984 (buscador)
- Las formaciones cuaternarias del delta del Llobregat (1974). Mª Àngeles Marqués Roca
Mercat del Torrent Gornal, 1970?
El mercat municipal del Torrent Gornal es va començar a construir l’any 1967 i segons el diari La Vanguardia es va inaugurar el 20 de febrer de 1970, però segons el lloc web del mercat va ser al novembre de 1969; a aquestes últimes dates he trobat que es van subhastar les primeres 30 parades, pot ser d’aquí ve la confusió. Es troba al barri de La Florida, a tocar de l’avinguda del Torrent Gornal, entre els carrers de Garraf, de les Muses i de Cortada.
Aquesta imatge del mercat suposo que és de l’any 1970 ja que el mercat sembla en funcionament, encara que la veritat, no hi ha molt de moviment, tampoc sé si la foto es va fer en diumenge,… Encara es veu el cartell de l’empresa constructora, CLEOP, a la teulada. L’arquitecte va ser Manuel Puig Ribot (el que va ser arquitecte municipal fins 1976) i l’aparellador Jacinto Salvador Cerezález.
Al fons es veuen les restes de l’antiga bòbila que existia a la plaça de “los pajaritos”.
Segons José Maciá, el reivindicatiu periodista de La Vanguardia, el mercat va costar construir-lo 11 milions de pessetes, i la quantitat que es va acoseguir a les quatre subhastes de les parades va arribar a 70.672.188, així que el negoci va ser més que rodó.
Deixo una imatge actual per que si és necessari us situeu,…
REFERÈNCIES
- Imatge del Programa de actuación municipal 1969/72. Realizado por la Comisión de Programación del Ayuntamiento de l’Hospitalet de Llobregat en 1970
- La Vanguardia, 21.10.1966 (Les obres del mercat s’iniciaran immediatament)
- La Vanguardia, 06.11.1969 (Subhasta de les primeres 30 parades del mercat)
- La Vanguardia, 19.02.1970 (Inauguració)
- La Vanguardia, 22.02.1970 (Inauguració)
- La Vanguardia, 24.05.1970 (Anunci de la construcció del mercat)
- La Vanguardia, 26.03.1971 (Sobre els beneficis de l’ajuntament i l’antiga bòbila)
- La Vanguardia, 27.04.1976 (Sobre Manuel Puig Ribot i “los del casino de Santa Eulàlia”)
- Lloc web del Mercat Municipal del Torrent Gornal
Plaça de Pemán (actual Blas Infante), finals dels 60
A la fotografia d’avui veiem l’actual plaça de Blas Infante que a la dictadura es deia Plaça de Pemán, per Jose María Pemán y Pemartín (1897-1981), dramaturg, poeta, escritor i activista polític monàrquic i figura cultural important a l’ultima dictadura.
El carrer que creua la fotografia és el del torrent Gornal, una de les principals vies de circulació vertical de la ciutat. També trobem a ma dreta, una fàbrica abandonada, de la que suposo que algú de vosaltres sabrà el nom. Al fons el pont del ferrocarril,…
La imatge la he tret del programa d’actuació municipal dels anys 69-72 on hi ha algunes fotografies de les obres realitzades, en construcció o en projecte a la ciutat. Sobre l’obra d’aquest encreuament he trobat alguns articles, aquest que ús copio bastant crític, i desprès un altre d’octubre de 1968 on es deia que la plaça s’anava tancar per realitzar “notables mejoras”, no sé si per les crítiques,…
La imatge següent està una mica girada cap a l’esquerra, però és fàcil orientar-se. Crec que des de l’any 2002 es va instal·lar una rotonda en la que van situar un gran arbre de la llana (Chorisia speciosa), que quan el van portar d’Argentina tenia 7 metres d’alt i pesava 12 tones, deien que era el més gran de la seva espècie a tota Espanya.
Com a curiositat dir que aquest és lúnic punt de la ciutat que separa quatre barris:
- La Torrassa – entre el carrer Mas i el del torrent Gornal
- Les Planes – entre el carrer del torrent Gornal i l’avinguda de Ponent
- La Florida – entre l’avinguda de Ponent i el carrer del torrent Gornal
- Collblanc – entre el carrer del torrent Gornal i el carrer Mas
REFERÈNCIES
- Imatge del Programa de actuación municipal 1969/72. Realizado por la comisión de Programación del Ayuntamiento de l’Hospitalet de Llobregat en 1970
- José Maria Pemán a la Wikipédia
- Blas Infante Pérez a la Wikipédia
- La Vanguardia 23.10.1968
- Arbre de la llama a la plaça de Blas Infante segons digital-h (24.03.2003)
La capella i la via de Sant Rafel del cementiri de l’Hospitalet
Com veieu, des de l’inici de la pàgina que persegueixo els elements del patrimoni arquitectònic, els de l’actual catàleg i els dels anteriors; per mi és una manera de fer turisme a la meva ciutat (res turística), i també d’aprendre un munt de coses interessants. L’altre dia aquesta afició em fa fer entrar al cementiri, ja que la seva capella o oratori forma part del patrimoni.
L’oratori es va construir a l’any 1926 segons projecte de Ramon Puig i Gairalt i com veieu és un edifici petit i senzill, d’estil clàssic, amb dues columnes dòriques a l’entrada i dos cossos, el que fa d’accés i el que fa d’oratori.
Estava tancat però vaig poder fer una foto a l’interior a través de la porta. Com veieu, també és molt sobri: uns bancs de fusta, una taula d’acer inoxidable, una creu i la llum que deixen passar les finestres octogonals, cobertes per un vidre translúcid.
Aquest cementiri es va projectar a l’any 1850 per l’arquitecte Josep Bafuls Arguils, i es va finalitzar a l’any 1852 pel mestre d’obres Marià Tomàs. Però és ja a lany 1836 quan es decideix traslladar el cementiri antic, situat al costat de l’esglèsia per un tema higiènic, ja que estava ple i es desenterraven cadàvers encara no consumits per enterrar d’altres, i també per un tema legal, ja que l’any abans una circular del Govern Civil obligava a separar-los de la població. De totes maneres van tardar, com llegiu, 16 anys en fer-lo, mentre les amenaces de multes de la resta d’administracions es responien dient que el poble no tenia recursos per construir-lo.
La primera via que es va construir al cementiri va ser la de Sant Rafel, just darrere de la capella, i si recordeu l’article de passat diumenge passat sobre el Pliocé de l’Hospitalet i us aneu al mapa geològic veureu que les seves argiles grises les tenim just aquí sota i amés de tenir fòssils sembla que no tenen molta capacitat de càrrega.
Joan Perelló i Masllorens escriu: ” La Via de Sant Rafel és un passadís antic, vell, dels més vells del nostre cementiri. Assentat damunt un sòl argilós no excessivament consistent (…). La cara llevant de la via resistí els problemes de bassament, les malifetes climatològiques i el pas del temps, no així la cara de ponent que necessità mesures radicals. superada la desplaent tasca de traslladar cadàvers, fou enderrocada. Després es recalçaria el sòl al mateix temps que s’alçava un mur de sosteniment i seguidament, en el mateix lloc que l’anteriorment però ara recalçat”
Joan Perelló també ens diu que al costat caigut es van construir sis alçades i a l’¡altre set, però que aquestes alçades no eren les cinc previstes quan es va iniciar el cementiri. Va ser una mesura per guanyar nínxols i encabir l’allau de difunts procedents del creixement exponencial de la població de la ciutat, fruit d’això també són les ampliacions de 1920, 1956, 1967, 1968 i 1971.
REFERÈNCIES
- El cementiri de l’Hospitalet (1836-1886) escrit per Maria Enriqueta de Fez i Valero, dins d’Identitats. Revista del Museu de l’Hospitalet. núm 2/3, 1989.
- Reflexionant en la via de Sant Rafel escrit per Joan Perelló i Masllorens, dins de Tres Hospitalencs s’expliquen. Ateneu de Cultura Popular, 1998.
- Fitxa núm 58 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic
Abans del Poliesportiu Les Planes, 197?
Avui toca una imatge de les que ens envia el Manuel Domínguez, que per cert, cal felicitar-lo ja que ha estat anomenat president del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. Enhorabona i encert!!
A la fotografia veiem els límits nord i oest del barri de Les Planes, l’avinguda del Masnou i la d’Isabel la Catòlica, respectivament. Podem veure el sector on actualment es troba el poliesportiu municipal Les Planes construït a inicis dels anys 80, i que en aquell moment sols ocupava un edifici del que desconec el seu ús, però que podria estar relacionat amb alguna companyia d’autobusos?
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Angel Molina Saez Que pasada de foto, se la calle Clavells que es en la que he vivido durante años….
- Helena Martinez Nuñez entonces no estaba construido el bingo ni el edificio de hacienda ,se construyeron en el solar de los autobuses no???el edificio ese parece estar donde ahora estan los bomberos y en el solar de enfrente ponian circos y atracciones ,ahora estan los mossos ,que pasada lo que cambió
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Los bomberos estaban más arriba, en el blog hay una foto más actual,… O sí,… ahora no lo sé.
- Miguel González El edificio antiguo estaba hace unos 9-10 años, ya construido los bomberos un poco más arriba. El edificio permanecía abandonado, se veía que en el no se realizaba ninguna actividad. Creo recordar, por lo que se podía ver desde el exterior por unas ventanas rotas, ver unas mesas y sillas esparcidas, y de fondo, un poster que explicaba las señales de tráfico. Este edificio se eliminó para ampliar los bomberos.
- Helena Martinez Nuñez eso digo yo ,es el mismo solar con el edificio ampliado y remodelado por completo y mas abajo el polideportivo
- Álvaro Fernández Lago Este edificio que se ve en primer plano era el “Parque móvíl de la policía municipal” que se inaugúró el 1 de abril de 1971. También contaba con academia, hogar del guardia y talleres, como se puede leer en el siguiente enlace: http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1971/04/01/pagina-26/34302794/pdf.html
- Manuel Domínguez López Aquest edifici que es veu en primer pla, i que va resistir molts anys com diu Miguel, era una cotxera de la guàrdia urbana. Les cotxeres dels autobusos estaven a l’Av. Masnou i aprofitaven l’espai que avui ocupen els bombers i els blocs del bingo i hisenda com aparcament. Els blocs del fons són els que apareixien en una entrada anterior que algú deia “del Nebot”.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Doncs ja està resolt el misteri, ja sabem el que és. Gràcies als dos
- Helena Martinez Nuñez jejejej yo naci muy cerca de ahi, en la comarcal, lo se por mi familia, por que no recuerdo haber visto nunca una clinica ni nada semejante ,creo que estaba en lo que hoy es la calle Claveles ,no estoy segura del todo ,un saludo
- Pepe Mora La empresa Autos Florida (Flobus) comenzó estableciendo sus cocheras en la Av. Masnou 5-7 (actualmente existe allí un supermercado) en el barrio de La Florida, de ahí viene su nombre. Más adelante pasó a utilizar tambien un solar situado cerca de la estación de Bomberos de la Av. Masnou (cerca de las oficinas) (creo que será el de la foto?¿?¿) y en el año 1975 se trasladó los autobuses a otro solar situado en la calle Esmeralda nº 14 (esquina Av. Crucero Baleares -actual c. Teide- )
- Álvaro Fernández Lago Helena, la Clínica La Comarcal creo que estaba en el número 92 de la Avda. Isabel la Católica, en el entresuelo. Es la misma manzana de la calle Claveles. Aquí se ve el edificio en Street View: http://maps.google.es/maps?hl=es&ie=UTF8&ll=41.371078%2C2.104633&spn=0%2C0.003422&z=19&layer=c&cbll=41.370972%2C2.104421&panoid=ArCILLSftTdiUF4nOhx26g&cbp=12%2C202.12%2C%2C0%2C-11.08
- Álvaro Fernández Lago Por cierto, ¿alguien tiene alguna foto del paso elevado de peatones que había en la Avda. Isabel la Católica entre la calle Claveles y la Plaza Ibiza inaugurado en 1972 ?
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) No, però el buscaré,…
Parc de Les Planes, anys 60?
La situació d’aquesta fotografia era desconeguda per fi fins que la vaig posar en comú al facebook,…
REFERÈNCIES
Imatge de Carlos Pérez de Rozas dins del llibre “El Gornal” (1995), Angels Martín. Col·lecció Els Barris d’ADIGSA, núm. 15
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Paqui Cañizares Tavira yo diria que es pubillas casas justo donde esta hoy los bonberos y el polideportivo
- Javi García Me recuerda mucho a la zona del Parc de les Planes.
- Rubén López Hernández Ei! Que buena la foto. Estos son los bloques que hay justo enfrente del polideportivo de las planas. Los de arriba son los de la avda. Masnou, falta por construir los edificios del Nuñez y Navarro (donde yo vivia), el poli y los bomberos. Que bueno ver las ovejitas por ahi pastando…
- Rubén López Hernández Yo ya he dado la localización, ahora me gustaria saber de que año es. 55-60?
- Ivan Romero Varo Aquest és l’exemple d’integració social i urbana del que parlen alguns polítics. Es la mostra fidedigna de la caqueta més sublim. Potenciada per Porcioles and Co. i posteriorment seguida pels diversos alcaldes d’una ciutat mal feta, totalment venuda als interesos de la gran metropoli barcelonesa. Amb orgull puc dir que vinc de la ciutat-experiment més lletja d’aquest ridicul país, amb un ajuntament fet per xoriços del més alt nivell.
- Ivan Romero Varo http://www.youtube.com/watch?v=jwril0l8SMk
- Ivan Romero Varo Gracias por las fotos, seas quien seas.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Paqui, Rubén,… 1000 puntos! a canjear por otra foto “a adivinar”. En el libro hay dos fotos del mismo autor seguidas, esta no está datada, pero la otra es de 1962, sólo sé eso. Ivan, mi nombre está en el apartado de información. Gracias por participar!!
- Alejandro Vacas Rubio Estoy contigo paqui, me suena a que es donde los bomberos y el polideportivo al lado del parque de las planas!
- Paqui Cañizares Tavira jajaa me acerdo que pusieron una pista pa patinar y yo me caia constantemente
- Paqui Cañizares Tavira ah y tanbien que en esos bloques de pisos tenian dos entradas una por abajo y otra por ariba
- Rubén López Hernández Yo me abrí las dos muñecas…
- Miguel González Anda que no ha jugado mi padre ahí partidos de futbol…!
- Mingo L’h es el solar donde esta actualmente el polideportivo las planas, en los años 70 y pocos, el solar estaba en mejor condicion por que los domingos se improvisaban partidos de futbol, las chaqueta y piedras de porterias.
- M Carmen Izquierdo Alcaide Esta foto esta tomada desde la Av. Isabel la Católica y es lo que ahora cupa el Parque de Bomberos, la Caserna dels Mossos i el Polideportivo. C/ San Rafael o la subida de las Planas.
- Miguel Angel Lara Son los famosos pisos del Nebot nombre del construtor,asin los llamaban, aqui estuvieron mí padre y mi tio trabajando en su construccion, estan frente el polideportivo de las planas y dan para Isabel la Catolicia entras por un sitio y puedes salir por el otro tremendo, segun decian estos terrenos pertenecian tambien a la Bobila que habia, mas abajo junto a la fabrica de la peste, La Cardoner.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Ostras, mi segundo apellido también es Nebot,… creo que es originario de Castellón, aunque está repartido por toda España. De la Cardoner también tengo que buscar fotos,…
- Fernan Romero ¿Ese era el nombre de la bóvila que estaba donde el parque de Les Planes? yo recuerdo de pequeño ir a hacer travesuras/gamberradas allí, estando ya abandonada pero no vacía. La chusma se metía en sus húmedas galerías y, a nosotros, entrar nos hacía subir la adrenalina como si fueramos uno vulgares Goonies de extrarradio xD
- Helena Martinez Nuñez Ufff nosotros en el colegio FAX ibamos a hacer natacion y gimnasia al poli de las Planes ,lo estrenamos practicamente con otros coles de la zona, pero no recuerdo exactamente que año¿¿¿ 1977??o puede que antes
- Oscar Cuesta Se supone que por toda la actual vaguada que es esa zona pasaba un torrente. Aquí va a desembocar Severo Ochoa, que es la continuación de la clarificante calle Torrent de Esplugues. Estos edificios matan la continuidad del torrente, que prosigue por el Parc de les Planes, bien juntito al campo de fútbol y el cementerio… La Avenida Isabel La Católica es la depositaria actual de las aguas del lado Can Serra y Pubilla Cases, pero es un engaño. Volviendo a la zona de la foto, se ha convertido en una vaguada, ya que la calle que sube hacia los bomberos se ha construido sobre un talud artificial, donde pacen las ovejas (curiosa imagen). Hace unos meses se derrumbó parte del talud. Según me comentan hay un palmo bajo el asfalto totalmente hueco, que fue lo que cedió.
- Angel Molina Saez Al fondo de la imagen se ve la actual c.Clavells que es donde yo he vivido 25 años.Que gran foto!
- Jesús Manuel Muñoz Gómez Esa zona es donde posteriormente ponian las atraciones de feria.
Avinguda de Ponent, 1958
Avui presentem el grup “Records de l’avinguda de Ponent”, que com es diu s’hauria de dir records de l’avinguda de Ponent, i també dels carrers d’Almeria, de les Bòbiles, de Martí Blasi, dels Cortada, de l’Alegria… i de tots aquells que celebraven la festa major conjuntament ja fa un temps
Pels que no us ubiqueu l’avinguda de Ponent es situa a l’actual barri de Les Planes (però segurament tothom es sentirà de La Florida). Comença a la plaça de Blas Infante (metro la Torrassa) i finalitza a la confluència de l’avinguda de Masnou, carrer de la Primavera, carrer dels Pins i ella mateix; on es troben els blocs de la Florida.
I res, a veure si ajuntem un bon grapat de veïns i veïnes, i surten molts records!
REFERÈNCIA
Grup de facebook Records de l’avinguda de Ponent
L'Hospitalet de Llobregat 