Imatges retrospectives d'una ciutat

Hermandad Sindical de Labradores

Cal Garsa i el seu univers de papers

La setmana passada em vaig trobar amb Josep Bartra Agüero i el seu pare, uns pratencs amb arrels hospitalenques i més cap enrrere de la marina de Sants i més enrera dels emigrants gascons que van vidre de França fa molts i molts anys. La seva família va creuar el riu deixant la masia i els seus camps l’any 1954 i a principis dels anys 70 tot va desaparèixer sota Mercabarna. De totes maneres abans de deixar la nostra ciutat, segons em comenten, feien més vida al Prat que a l’Hospitalet, per un tema de distància, per exemple, els bateigs, comunions, casaments,… es feien tots al municipi veí, creuant el riu en moltes ocasions pel pont del ferrocarril.

La seva masia, que veieu a sota als anys 40, és deia ca l’Enric, però a partir de la pèrdua de la cama de l’Enric es va començar a conèixer com a cal Coix i amb la mort de l’Enric Bartra li van dir cal Garsa perquè la vídua hi procedia d’allà i tambe pel caracter esquerp de la dona. Apart d’això a un mapa dels anys 20 també he trobat que li deien casa Lagran, però es desconeix l’origen d’aquest motiu.

Una curiositat que ens va comentar Josep a la pàgina del Centre d’Estudis va ser la funció de les dues rajoles que veieu a la cantonada de la casa, era per evitar que les rates pugessin fins a la teulada, com no sabien baixar, morien i sovint embossaven les canonades. També que els pous els feien servir de fresquera, i així la carn o el peix es baixaven dins d’una espècie de gàbia a fi de conservar-los frescs.

Per situar-la he fet servir el següent mapa de principis dels anys 30, quan la masia es deia ca l’Enric. He assenyalat també l’ermita de Bellvitge, que és dels pocs elements de referència que queden propers, a més del riu i les vies, ja que com veureu no estava feta ni la Gran Via.

Localitzar aquestes cases aillades devia ser una mica complicat ja que, com heu llegit al segon paràgraf, les cases canviaven de nom o motiu constantment, i no sols això, segons comenta Josep, també les canviaven de direcció sobint: al 1862, “Marina en despoblado”; a l’any 1865, “Marina de Santa Eulalia” sense més; al 1868, “Marina”; al 1878, “de la Marina, 43”; al 1905, “Bº Marina, 40”; i al 1910, “Bº Marina, 57”, al 1954, “Parcerisas, 57 -Marina-“,…

El motiu concret de la trobada amb Josep Bartra i el seu pare va ser mostrar-me un munt de documents que havien guardat d’aquella casa, un univers de rebuts de tot el que es pagava en aquella àpoca, als anys 50-70, i que aquí tractaré d’explicar com pugui, ja que vam estar una estona parlant però la meva memòria no em dona per enrecordar-me de tot i bé.

Com la casa es situava on ara trobaríem Mercabarna, va formar part dels terrenys, més de 900 hectàrees, que van expropiar al nostre municipi a l’any 1920, per tal de construir un port franc. Aquest port mai es va arribar a fer, però els terrenys igualment van quedar en mans del Consorci de la Zona Franca, que una vegada seus cobrava per ells en concepte d’arrendament i també per l’aigua, suposo que dels pous, ja que aquella casa en tenia dos, pel que recordo del que em va comentar el pare del Josep, un de l’aqüífer profund, i l’altre del més superficial.

Un altre pagament que feien ells i tots els agricultors era la contribució a l’Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos que s’ocupava de moltes coses: de la guarderia rural, de la gestió de les bàscules de pesos, de preparar les cartilles del agricutor, de celebrar la contractació d’assegurances col·lectives contra fenòmens meteorològics o incendis; de preparar la festa de sant Isidre el Llaurador, que és el patró,…

l’Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos també pagava als seus socis per les collites, ja que també funcionava com a cooperativa agrícola.

Aquí tenim el rebut de la Guarderia Rural que eren una mena d’agents rurals que s’ocupaven d’evitar els robatoris. Es pagava a raó de la superfície de terreny de la que era propietari cada soci, i depenent també de si era de secà, regadiu o vinya.

El següent document també es de la guarderia rural, i és molt interessant ja que mostra que els seus associats també podien pagar amb el fruit dels seu treball.

El pagament pel carro i la seva matrícula a Barcelona, que cobrava la Diputació.

i del mateix any el mateix impost però pagat a l’Hospitalet. No sé si en aquest cas es pagava als dos municipis per que la masia es trobava a territori Barceloní, però lligada a l’Hospitalet,…

El següent és del registre d’un cavall capó i d’un carro a l’Hospitalet.

L’impost per a la defensa de les plagues del camp.

També es pagava el servei de neteja de les sèquies.

i per l’aigua que portaven les sèquies que venien del Canal de la Infanta

També tenim el que es pagava per les ferradures del cavall a aquest establiment del barri de Can Pi.

Com a la riada de l’any 1962 va afectar als camps de la masia, es va demanar un prestam de 50.000 pessetes al 3,75% .

També es pagava l’assegurança social que anava destinada a cobrir els subsidis familiars i de la vellesa a l’agricultura.

El següent document és un rebut del propietari d’un camp a Ramón Bartrá, que plantarà melons durant l’any 1968, i que prèviament ha pagat 20.000 pessetes.

I ja està, espero que us hagi agradat veure tant de paper antic, pot ser als més gran us han portat records. Si en teniu qualsevol comentari que pugui enriquir o corregir el que he posat, endavant,… és gratis.

REFERÈNCIES

Anuncis

Aplec de la Pasqua Florida a l’Ermita de Bellvitge, 1956

Aquesta serie de fotografies de l’ermita de Bellvitge ens arriben via Cels Dobaño, que cedides per l’Elvira  Solà i Adalid,  les ha compartides al grup de facebook de l’ermita de Bellvitge. Cels ens comenta que l’Elvira és del Prat, i que ella com molts veïns i veïnes de l’altra banda del Llobregat, venien caminant o en bici als diferents aplecs que es realitzaven a l’ermita.

L’aplec l’organitzava l’Hermandad Sindical de Labradores i aquest que veiem és el de la Pasqua Florida, o el del dilluns de Pasqua de Resurrecció, concretament de l’any 1956. No he trobat els actes d’aquest any, però sí els de l’any abans:

“Comenzaron los actos por la mañana, con un solemne oficio, durante el cual hizo una magnífica prédica el reverendo doctor Tena. Seguidamente y en la explanada situada frente a la mencionada ermita, se celebró una selecta audición de «ballets», a cargo del «esbart» del Centro Católico de Hospitalet de Llobregat, dirigido por el señor vicario don José Arpa, y el «Esbart Dansaire» del Prat. Tras de los «ballets», siguió una destacada audición de sardanas, que fue seguida y bailada por innumerable cantidad de asistentes” (La Vanguardia 13.04.1955, pàg. 20)

El camí que anava des de la Granvia cap a l’ermita amb motocicletes aparcades i els veïns que anaven a reunir-se a la plaça de l’entrada

Aquests dos nens formaven part d’un grup infantil de caramelles. Aquestes colles de nens pasaven per les cases dels barris i per les masies cantant i com a recompensa rebien ous, diners o una mica de coca, disposaven de tres dies per fer el recorregut, des del dissabte de Glòria, fins aquest dia, el dilluns de Pasqua, quan actuaven després de la missa.

Els nens anaven així, amb pantalons negres i camisa blanca i també amb faixa, barretina i corbata de color vermell. Les nenes vestien el vestit de catalana amb una caputxeta blanca rivetejada de color blau cel.

A l’ombra de la façana de l’ermita i de la casa de l’ermitana es poden veure els músics (no sé si acaben o encara no han començat) envoltats d’una gran multitud que també veurem a les fotografies posteriors.

En una data molt propera, el 28 d’abril del 1956 sortia publicat a la Vanguardia que el «Plan Parcial de Ordenación del Sector de Nuestra Señora de Bellvitge, en Hospitalet de Llobregat» comprendido entra la prolongación de la calle de Aragón, la línea del Ferrocarril de Madrid a Barcelona, la prolongación de la Avenida de José Antonio Primo de Rivera, de Barcelona, y la Zona de Parque Urbano junto al rio Llobregat sortia a exposició pública,… i com ja sabeu, tot canviaria a partir de la seva execució,…

REFERÈNCIES