Imatges retrospectives d'una ciutat

drapaires

Carrer de Santa Eulàlia amb Riera Blanca, anys 50?

Aquesta fotografia la va fer Carlos Perez de Rozas, pot ser als any 50, a l’encreuament entre el carrer de la Riera Blanca i el de Santa Eulàlia. Crec que és fatàstica, podria ser l’inici d’un munt d’històries, per exemple sobre els burots (fielatos) on es cobraven unes taxes per passar mercaderies d’una ciutat a l’altra, o també dels escombraires, una part molt important de la història de la nostra ciutat i que caldria investigar i fer conèixer molt més; d’aquest mur, dins trobariem  la torre de can Bitllera, que va ser les antigues oficines de la foneria Escorsa, ara la Casa Galega de la ciutat; de cal Ramonet, l’hostal de la Bordeta, allà al fons a l’esquerra, un lloc de parada i fonda que va anar a terra a finals del 90, va donar igual que fos l’edifici civil més antic del barri, del segle XVII,…

Deixo també una fotografia aèria de l’any 1958 amb cal Ramonet a sota, can Bitllera i el burot.

REFERÈNCIES

Anuncis

El passatge Carbonell, inicis dels 30

Tot el que bé a continuació és obra de Jaume Ventura i Costas, ajudat per la seva mare, Carmen, filla de Cal Carlos Guàrdia, que es situava al núm. 11 del passatge Carbonell.

A la següent fotografia, realitzada el 1947, Jaume ens ha assenyalat el desaparegut barri de Can Pi i altres llocs propers també esborrats per sempre. Ara aquí trobareu un polígon industrial, i a la part dreta la plaça Europa, la fira,… encara que a gran part de l’espai on es situava el nucli de Can Pi podem trobar un solar.

Jaume Ventura també ens ha realitzat un plànol del passatge Carbonell on ha situat els noms de les cases i comerços  que hi havia abans de la guerra. Aquesta informació és molt important ja que no sé si es troba escrita a cap lloc, jo al menys no el conec.

Llegint la Vanguardia també he llegit que al bar de la Cisqueta, també li deien “Sisqueta Club Marina”, i es jugava als “peohibits”; també es celebraven actes polítics, i que al barri li deien del “Bé Negre” (amb el Bé amb accent ¿?).

 

També incorporo cinc fotografies, comentades pel mateix Jaume, que ens permeten situar-nos millor a aquell moment i espai.

Alguns membres de la família de Cal Carlos Guardià. Al fons, Teresa Blanch, la meva àvia materna, qui té un nen a la falda és Isabel Perez, la tia Isabel dona de l’oncle Benet; el nen és el Carlitos, el seu fill, el meu cosí. Al costat de la tia Isabel, la meva mare, Carmen Costas, al darrera el meu pare, Amadeu Ventura, i al costat de ma mare, Montserrat Fuster, la seva cosina.

Els carros de Cal Carlos Guardià al passatge, el que és al devant, és Benet Costas, un dels meus oncles materns.

La matança del porc, el que té el ganivet a la ma, és Enric Costas, un altre dels meus oncles materns, l’altre és un treballador de casa

Dia de Sant Antoni, 17 de gener de 1945. El que es troba a l’esquerra, és l’oncle Enric.

Grup de Guardies Jurats, que vigilaven els camps de conreu. El que es troba a l’esquerra dret, és Carlos Costas, el meu avi matern.

REFERÈNCIES

Grup de Facebook: Records del barri de Can Pi (L’Hospitalet de Llobregat) 


Gestió de residus a l’Hospitalet, 1983

La gestió dels residus és un negoci molt antic a l’Hospitalet, pot ser va començar a finals del segle XIX al barri de Santa Eulàlia i a principis del segle XX a Collblanc-La Torrassa.

Sobre aquest tema, he volgut mostrar un article de 1983 que he trobat mentre buscava informació sobre el barri de Can Pi. El considero interessant ja que actualment ens trobem a la mateixa situació econòmica i social.

Mentres que a l’article, al 1983, podem llegir “Hago una media de 10 horas diarias y me vengo a sacar unas 1500 pesetas diarias” ara, al 2011, 28 anys després, les persones que ens trobem cada dia regirant als contenidors ens dirien: “Hago una media de 10 horas diarias y me vengo a sacar uns 15-20 euros diarios“,…  aneu a l’enllaç inferior per veure el que passa actualment.

REFERÈNCIES

Asalto a los contenedores (informativos tele5) – 14.04.2011