Imatges retrospectives d'una ciutat

Ermita de Santa Eulàlia de Provençana

Un vídeo domèstic filmat a Santa Eulàlia, 1976

Avui he trobat un vídeo domèstic on els tres primers minuts es van rodar a prop de l’ermita de Santa Eulàlia de Provençana el diumenge de rams de 1976. Aquest espai crec que es deia jardí de la creu, ara no sé si le diuen igual, ja que la creu, com era un monument franquista, es va retirar.

És un vídeo familiar, on la persona que ho comparteix a youtube (“linarensista”) mostra els seus oncles, cosins i pares. A vosaltres pot ser us agradarà veure com era aquest parc fa uns 35 anys,…

Anuncis

Dues postals de 1964

Pel que he vist a les pàgines de venda de postals, els Laboratorios Fotográficos Jori eren especialistes en fer-les acolorides; van fer de molts llocs, i de l’Hospitalet conec quatre, encara que crec que n’hi han més, de fet crec que les imatges que veiem a continuació fent les composicions, segurament es poden trobar individualment. Això com apunt als col·leccionistes de postals de la ciutat.

De totes maneres, no sé les tècniques amb que contarien aquests laboratoris als any 60, però la veritat és que els acabats no es que siguin una meravella,…

Es veu que els llocs emblemàtics de la ciutat per aquests laboratoris eren cinc: La zona ajardinada, encara existent, que delimiten els carrers de Can Pujadas,  de Jansana, de Santa Eulàlia, i d’un que no té nom i enllaça els dos anteriors. La palmera també continua allà i el doble de gran!. Al fons es veu l’església i ermita de Santa Eulàlia de Provençana. El segon lloc emblemàtic seria la plaça de l’Ajuntament, amb la vegetació retallada amb les lletres de FRANCO als jardins. El tercer lloc emblemàtic, molt proper al anterior, seria la plaça de Mossèn Homar, amb l’església de Santa Eulàlia de Mèrida al fons, i també amb la mateixa palmera que tenim ara. El quart, l’ermita de Bellvitge, que segurament quan es va fotografiar, encara no s’havia començat a construir el barri.

A la següent postal es repeteixen tres  localitzacions a les imatges petites, però la fotografia allargada és nova, és el pas inferior pel qual el carrer d’Enric Prat de la Riba es transforma en el de Santa Eulàlia, i que es va inaugurar el 29 de gener de 1961. A l’esquerra podem veure l’entrada al Campo Municipal de Deportes i una torre que posa Ferrys (un anunci de calçotets?). A la dreta la torre de l’empresa Marbres Rodón, ja desapareguda.


REFERÈNCIES

Més fotografies del pas inferior a la web de l’Arxiu Històric de Santa Eulàlia de Provençana 


Barri de Santa Eulàlia, 1963

A aquesta fotografia de 1963 podem veure parcialment tres barris, encara que del que més es veu és del de Santa Eulàlia, intentaré descriure una mica el que reconec dels altres dos també. Segur que em deixo moltes coses, així que si teniu qualsevol record,… podeu enriquir tranquil·lament aquest text:

A la part inferior trobem el barri de Sant Josep amb l’antic camp de futbol en primer terme; també on ara trobaríem les piscines municipals, aquí veiem camps de conreu, amb una casa que es deia Ca l’Alemany. Entre el carrer del Torrent Gornal (ara de Rosalia de Castro) i les vies del ferrrocarril trobem una alineació de cases, de la qual sols queden vuit-nou cases baixes a l’alçada del carrer de Josep Tarradellas i Joan. Al costat dret del túnel que enllaça el carrer d’Enric Prat de la Riba amb el de Santa Eulalia trobem Marbres Rodón i a l’altre costat veiem l’entrada del garatge Artigas.

De la Torrassa veiem el seu “skyline” a sobre del talús despoblat que separa el sector de la Marina del Samontà i on ara trobem el parc.Veiem l’estació reguladora de Sants i a dalt, encara no s’ha construït l’ambulatori. Al fons podem veure el pont d’en Jordà que ens porta a Santa Eulàlia, i a l’estació del metro.

Darrere d’on ara s’alça l’edifici de l’antiga Vanguard existia i podem veure una masia que es deia ca n’Alós, de les més antigues de la ciutat, com a mínim del 1732. Aquesta masia li va donar nom a un carrer proper del barri de Sant Josep, a l’altre costat de la via, creuant el pont que es veu (i que ara li diem pont de la Vanguard, no sé com es deia abans). La primera xemeneia que veiem és la d’una bòbila que es deia Ceràmica Cusó (antiga Casa Abadal) i que es situava al núm 218 del carrer de Santa Eulàlia. A l’altre costat del carrer, com en una illa, l’esglèsia i l’ermita, una mica oculta, de Santa Eulàlia de Provençana. Les dues següents xemeneies cap a Sants, són de la fàbrica tèxtil Can Trinxet, de la qual sols queda una nau i la xemeneia més propera, la resta són pisos. A la part dreta de la fotografia viem els rails del carrilet encara sense soterrar, i fins al carrer de Jansana, camps de conreu, on ara trobem alts edificis,…

Bé, segur que vosaltres trobareu moltes més coses que jo, us deixo, que és tard,…

REFERÈNCIES


Sense notícies del retorn del Cap de Medusa

El Cap de Medusa és una de les icones de l’Hospitalet, l’element arqueològic més important trobat a la ciutat, tot un símbol; tant que des de l’any 2006 la distinció municipal als visitants il·lustres és la seva imatge, estrenada quan ens va visitar el Príncep Felip de Borbò. També és el segell del Museu d’Història, i per alguns una metàfora (o pot ser l’origen,…) de la metamorfosi imparable del nostre territori en formigó i asfalt als últims 100 anys, sense cap respecte al medi natural o a les seves arrels i passat:

Aquesta escultura d’època romana (II dC) va ser trobada al canvi de segle del XIX al XX al barri de Santa Eulàlia, a les obres de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell (antiga Via Augusta), molt a prop de l’ermita romànica. És una peça de marbre de més o menys mig metre de diàmetre, que segurament formava part d’un monument funerari situat a una vil·la propera a la vora del mar,… molt més al text de Josep Maria Solias.

Des de 1932 la medusa forma part de la col·lecció del Museu d’Arqueologia de Catalunya i tan sols va retornar al nostre municipi al setembre de 2006 per tal de formar part de l’exposició Paraula de Medusa. A nosaltres ens van deixar una còpia, però com això no es que sigui molt just, el 22 de febrer de 2006 el Ple en la seva totalitat va aprovar una moció del Partit Popular que instava a l’ajuntament a:,…

5 anys i mig després i sense notícies del seu retorn,…

REFERÈNCIES

 


Un retall de la Marina de l’Hospitalet de Llobregat, 1850

A la memòria del primer pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de la nostra ciutat tenim unes molt interessants Notes sobre la història de les transformacions urbanes a l’Hospitalet de Llobregat escrites per Joan Casas a l’any 1983. Aquest text també el va editar la Ponència d’Ensenyament Dinàmica Educativa dins dels Quaderns Urbans núm. 3 sota el títol De pagesos a aturats, que és d’on he tret aquests plànols, de baixa qualitat, però que encara així ens donen molta informació sobre aquesta part de la ciutat a l’any 1850.

“Plano geométrico de la porción detallada en el estado de este mnm. regable con las aguas procedentes del Río Llobregat por medio del canal titulado Serma Sra Infanta Dª Luisa Carlota de Borbón construido a espensas de los terratenientes de su comprencion” (entre 1817 i 1819), per tant queda clar que el que tenim és un plànol de part del canal de la Infanta, que és la línia que ens limita el plànol pel nord. Com veieu el ferrocarril encara no surt, tan sols falten quatre anys per que el construeixin paral·lelament al canal.

Al sud tenim la carretera antiga del Prat, que anava per sota de l’actual carrer de les Ciències; a llevant es dibuixa l’antiga frontera amb el municipi de Santa Maria de Sans, i cap a ponent, de dalt a baix, sinó erro, els següents carrers: el de l’Estrella, fins al carrer d’Enric Prat de la Riba, després l’avinguda de la Fabregada, fins la carretera del Mig (o de la barca del Prat), i més cap al sud la carretera de l’Hospici, esborrada totalment i que passaria per Bellvitge, concretament pel carrer de França i després creuant els blocs que hi ha entre el passeig de Bellvitge i l’avinguda de Europa; just a on gira el camí ara passa l’AVE soterrat i un munt de vies en superfície que encara no existien, com tampoc l’avinguda de la Gran Via.

Aquest mapa també ens permet observar, a la dreta, el sector que va passar a mans Sants anys després i que ja vaig comentar al post sobre la Mitja Galta (teniu un enllaç a les referències).

He senyalat amb rectangles verds tot el que crec que són edificis, crec que em deixo uns quants per prudència fins que obrin l’arxiu municipal. Els dos punts taronges són els molins fariners de Lleonart i el de la Bordeta, moguts per les aigües del canal.

Què queda d’aquests rectangles verds? De torrent Gornal cap a ponent no en queda cap, fa res l’ajuntament seguint les queixes dels veïns per problemes de salubritat, va tirar a terra l’últim, l’edifici del carrer Juan de Toledo, de l’any 1765, i que encara així no estava dins del patrimoni arquitectònic de la ciutat (també deixo un enllaça a sota).

Per sota de la carretera de la barca del Prat he buscat Cal Gotlla, l’edifici més antic que ens queda a aquesta part de la ciutat, però no l’he trobat, ja que en principi és 10 anys posterior al mapa.

Amb el mapa següent, que he agafat del lloc web de l’Arxiu Històric Santa Eulàlia de Provençana, podrem veure molt millor la part de llevant. Tan sols he pogut localitzar tres edificis actualment dempeus: l’ermita, Can Colom i pot ser, encara que no queda molt clar el moment del seu origen, Cal Bitllera, també anomenada l’Escorça. A sobre del canal també podem trobar l’edifici de la Torrassa,… per tant ens queda ben poca cosa.

Un tema també interessant és que molts dels carrers i illes actuals conserven les línies de les antigues propietats agrícoles, i aquestes del sistema de regatge que es va crear amb el canal de la Infanta, però això ja el deixo per vosaltres,…

REFERÈNCIES


Itinerari insòlit per l’Hospitalet, 1975

Avui un article de Francesc Marcé i Sanabra parlant de la nostra ciutat poc abans de la mort de Francisco Franco. És un itinerari a través dels monuments, els que més tard serien i encara són el nostre patrimoni arquitectònic, però també és una pluja de records sobre l’Hospitalet d’abans.



REFERÈNCIES

 

 


Arqueologia a l’Hospitalet (fins 1985)

Albert López i Mullor (Arqueòleg de la Diputació de Barcelona), i Jorge Luis de la Pinta (Enginyer tècnic de l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat) van escriure aquest resum de les troballes arqueològiques fetes a l’Hospitalet fins l’any 1985.

Parlen de sis jaciments: l’ermita de Bellvitge (restes del segle XI), l’ermita de Sta Eulàlia de Provençana (restes romanes), als voltants de la Vanguard (restes ibers i romanes), junt al cementiri municipal (restes neolítiques), a Can Serra (restes romanes) i a prop del col·legi Busquets i Punset (monedes antigues).

No diuen res del de Torresolanas, que es situava a Sant Josep, a prop del carrer de l’Ebre i on es van descubir restes romanes i més modernes a l’any 1919, i que vaig mencionar a l’article sobre la torre Ubach (o Solanas).

Des de l’any 1985 no sé si s’ha fet cap altre descobriment arqueològic d’aquesta antiguitat, apart del Castell de Bellvís (s. XII) als anys 2007-8. Teniu cap noticia d’algun descobriment d’aquest tipus?

REFERÈNCIES