Imatges retrospectives d'una ciutat

Anys 90

Desembocadura del Llobregat, finals del XVII

Aquests sis mapes de la desembocadura del Llobregat pertanyen a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i es poden consultar al lloc web PARES (Portal de Archivos Españoles). No venen acompanyats de molta informació, sols ens diuen que els plànols  mostren diversos terrenys en litigi, situats al terme municipal del Prat de Llobregat, a tots dos costats del riu, entre el riu, l’antic camí Real i el mar, amb indicació de les masies Romeu i Vilarrubia.

Segons l’arxiu tots menys un es va realitzar l’any 1698, aquesta frase surt darrere del mapa de color verd, el quart,  ‘Producta per parte Luis Costa et Romeu die tertium juny 1698‘. El segon mapa seria més antic ja que es descriu així: ‘Die 24 septembris 1692. Exhibita pro parte Ludovici Vidal Sartoris contra Mariannam Costa y Romeu‘.

Es veu que en l’antiguitat aquests litigis entre propietaris, i inclús entre municipis eren molt comuns ja que es prenia com a referència el riu, i aquest no s’estava quiet, i sovint canviava violentament de llera. Aquest litigi té aquesta referència: Real Audiencia, Pleitos Civiles, núm.6.005, f.840

Si piqueu a sobre dels mapes obtindreu pdfs a molta resolució, però el problema principal que trobareu és que, al menys per mi, és molt difícil entendre la lletra.  En aquest primer veiem al costat Hospitalenc Lo mas Caldero, lo mas Vilarrubia, i la torre del Cap del riu. Al costat pratenc un edifici dibuixat amb tres naus, que és lo Mas Romeu, el masset den Escarrer, la Barraca de ¿nofrages? i a sota de tot, a tocar del riu la casa de les monges. Entre lo mas Caldero i  Vilarrubia, trobem la carretera real de València.

El següent l’he posat a l’inrevés per que el veieu amb el nord a dalt, amb el mar a sota. Al costat trobem la llegenda dels números assenyalats al mapa, i trobem els mateixos edificis protagonistes del mapa anterior

A aquest següent, també a l’inrevés, la llera del riu és similar a l’anterior, tornem a trobar la torre del cap del Riu i la casa de les monges, i també uns estanys al costat del que sembla l’antiga llera del riu.  es veu com el mas de Vilarrubia devia ser molt gran en comparació als altres.,…

Aquest que ve, el el més antic de tots i crec que ens marca la terra motiu de la disputa, al menys la lletra s’entén una mica millor. Tornem a trobar els mateixos edificis, i descobrim que les pobres monges que es trobaven a la desembocadura pratenca del riu eren de l’ordre de les Carmelites, aquesta ordre busca retornar a la vida centrada en Déu amb tota senzillesa i pobresa,…

El següent és el que cobreix més terreny hospitalenc, ens porta més al nord del camí Real de València, fins al camí Real del Prat (més o menys l’actual carretera del Mig), i també viem lo camí dels tarongers (aproximadament l’actual Granvia). En mig de tots dos camins lo mas Alegret, i per sota lo mas Icart, que  “buÿ” del col·legi de Sant Francesc,… i molta lletra que no acabo d’entendre. La llera té un recorregut diferent, sols fa un gir abans d’arribar al mar també al costat de les Carmelites

I aquest últim és el que conté més text;  la llera del riu segueix el mateix recorregut que el mapa anterior, i trobem a la dreta l’any 1689, així que aquests dos últims mapes podrien ensenyar-nos com era la geografia de la zona abans d’un canvi de llera del riu.

Revisant els llibres de Jaume Codina, ja ens parla d’això, de riades els anys 1694 i 1695, sobre tot al delta Oriental, es a dir on es situen Cornellà i l’Hospitalet. També ens parla d’una de les masies, de mas Calderó que l’any 1678 va estar a punt de ser enderrocada per la força de la corrent del riu. Però què va passar amb aquest paisatge? És estrany que al següent mapa de 1723, al costat del riu, per sota del camí dels tarongers, no trobem pràcticament res, on són els masos Calderó, Romeu, Vilarrubia,… no els van dibuixar, se’ls va portar el riu??

Bé, ja veieu que aquest post està bastant verd, hi ha molts misteris,… seguiré llegint, seguiré informant,…

REFERÈNCIES

  • PARES, portal de archivos españoles
  • Els pagesos de Provençana (984-1807). Societat i economia a l’Hospitalet pre-industrial (vol.2), escrit per  Jaume Codina i publicat per l’Abadia de Montserrat l’any 1987 (entre d’altres)
Anuncis

Caserna de la Remunta, 1987

La Caserna de la Remunta es va construir al voltant d’una casa de pagès del segle XVI segons el PEPPA 2001, que seria reformada al segle següent, ja que a la façana posterior hi ha una inscripció amb la data 1691.

L’exercit la va llogar al 1862 per tal d’instal·lar un “escuadrón de Remonte de artillería”, i ja al 1868 va decidir comprar-la. La masia va tenir diversos motius: Mas Nadal, can Mèlic, ca n’Agustí i ca n’Angulo són els que he pogut trobar.

La paraula remunta fa referència a la compra i cria de bestiar, i concretament aquí es realitzava aquest comerç per tal de renovar o satisfer les necessitats de l’exercit. La Remunta va estar el 4rt. Dipòsit de Sementals fins l’any 1994, quan es va instal·lar la Escola de Capacitació Agrària Eqüestre, que recentment ha decidit traslladar-se.

Actualment el conjunt té  una superfície d’uns 50.000 m² amb moltes instal·lacions com quadres, pistes, aules, tallers, magatzems, gosseres, una residència i fins i tot una capella… En principi, sols l’antiga masia, de la que ja parlarem, forma part del patrimoni arquitectònic de la ciutat, la resta segurament serà destruït per tal de construir habitatges i espais verds.

Deixo una imatge de 1987 i una altra més o menys actual de tot el conjunt.


També podem veure la gran quantitat d’horts que existien al costat de la caserna abans de la construcció dels dos edificis del carrer d’Àlvarez de Castro a l’any 2001. i també el conjunt d’arbres que creixien a la vora de l’antic canal de la Infanta, també condemnat a desaparèixer després de quasi 200 anys d’existència.

REFERÈNCIES


L’abandonament de Can Rigalt

Can Rigalt és un edifici del segle XVIII o potser del segle anterior, ja que hi ha gravat a la façana l’any 1693,… Es troba al barri de Pubilla Cases i forma part del patrimoni arquitectònic de la nostra ciutat, lamentablement ha estat abandonat a la seva sort pels seus propietaris (F.C. Barcelona)

MES INFORMACIÓ
Més informació relacionada amb la notícia del vídeo
Més informació sobre Can Rigalt a la pàgina de facebook


Can Rigalt / Can Rigal

Es va construir en 1693 (segons una data que hi ha a la seva façana) i es va remodelar al 1837 (segons altra data a la façana), i segurament també a finals del segle XIX. 

Hi han altres fonts que situen l’edifici “actual” entre 1760 i 1770 basant-se en que es va construir a la vegada que el nou Camí Reial (1764, Carretera de Carles III). També es sap que l’any 1728 en Miquel Rigalt, argenter, va comprar l’antiga masia, i que la va transformar al 1741. A aquesta època es van reordenar els terrenys contigus amb jardins, tarongers, avingudes, fonts d’aigua, cascades i estanys (Es veu que al 1968 encara existien parcialment)

L’escut que figura a la porta és el de Joan de Girona, amb qui es va casar la filla de Miquel Rigalt. El seu fill Miguel de Girona i de Rigalt va heretar la casa al 1771 (veure testament).

Les propietats agrícoles de Can Rigalt es comptaven com unes de les més importants de la zona; principalment vinya, s’estenia pels municipis veïns d’Esplugues, les Corts i Sants. Al llarg dels segles XIX i XX la propietat s’ha anat reduint considerablement, produint-se nombroses segregacions com les que enquibiren el cementiri de Sants o l’antiga estació receptora de la Canadenca (avui de FECSA), o la urbanització del carrer de Josep Molins i la construcció de l’Hospital de la Creu Roja i de l’escola Puig i Gairalt. 

Als últims anys el que es faria amb aquests terrenys i la casa ha estat un veritable “culebron”, i millor no entrar gaire en el tema ja que amb la crisi suposo que es tardarà a trobar finançament. Mentrestant l’abandonament de l’edifici per les administracions i la propietat ha fet que es trobi en total deteriorament, han desaparegut molts ornaments valuosos fruit del vandalisme. Els desallotjament de persones es continu degut a que totes les tanques que envolten la casa es troben visiblement trencades.

Sobre el seu futur, segons es deia al 2006: “La masía albergará un aula taller de educación ambiental para las escuelas locales y una oficina de información de todos los aspectos vinculados con los residuos y las energías renovables. En el exterior, se habilitará un huerto con fines educativos”,…

REFERÈNCIES

MÉS INFORMACIÓ

COMENTARIS AL FACEBOOK

  1. Isabel Salvador Jo quan era petita hi anava a aquesta casa!!!. Hi anava amb el meu tiet Vicenç que coneixia a la família que hi vivia.
  2. L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) i a què es dedcivan? tenien camps
  3. Isabel Salvador Jo diria que sí, però era molt petita. Recordo que anaven els diumenges perquè el meu tiet era barber i tallava els cabells i afeitava al senyor que vivia a Can Rigalt. No puc preguntar-li perquè fa uns anys que ens va deixar
  4. Oscar Cuesta Can Rigalt serà el nou Hospital General de l’Hospitalet cap el 2014-15 gestionat pel Consorci Sanitari Integral, el mateix que ara porta l’antic Hospital de la Creu Roja. Tot l’Hospital actual es mourà cap als terrenys de Can Rigalt. No estic segur que s’hagi escollit encara el disseny que es construirà, però sí que un dels plecs del concurs d’adjudicació obligava a respectar, restaurar i incloure la Masia de Can Rigalt dins l’entramar. Si no tinc mal entès, la pròpia masia s’utilitzarà per les oficines dels caps de l’Hospital, i quedarà envoltada per un edifici allargat que anirà a parar fins el carrer que baixa de l’Hotel Rei Juan Carlos I.