Al pati del col·legi Busquets i Punset
Aquests és un post una mica estrany, ja que he agafat fotos de diferents persones realitzades amb molt temps de diferència a pràcticament el mateix lloc, parlo del que seria ara el pati del Col·legi Busquets i Punset.
Aquesta primera fotografia la va compartir Santos Vallespín Gavilán fa la tira al grup de facebook i ell mateix ens explicava que tot això era un hort en que hi havia plantades cols, bledes i enciams, a més d’un munt d’arbres fruiters. El amo de la finca era un tal Segura, amo dels Magatzems Segura que es situaven al carrer de Pelai, a Barcelona, i es veu que li va comprar, juntament amb una masia a una marquesa. El senyor de la foto, el tiet d’en Santos, cuidava la finca, i a més treballava als magatzems citats. Santos calcula que la fotografia és de l’any 1962-63, i com veieu els edificis del barri de Can Serra no s’han començat a construir. El canal de la Infanta passava a la dreta, a sota del talús, i una altra infraestructura que veiem és el pont de ferro que creuava les vies cap a la torre Serra, darrere de les palmeres. A dalt de la muntanya es veuen uns xiprers,…
La següent fotografia també és d’en Santos i és uns anys posterior. Està orientada cap el sud, es a dir entre el camp i la casa passaria l’actual avinguda de Josep Tarradellas i Joan, i també el canal de la Infanta. Santos ens diu que la casa era d’un veí que era taxista.
La següent és de l’Angel Margenet Díaz, està pressa al mateix lloc però el paisatge ha canviat, els blocs de Can Serra ja han aparegut. Em manca tenir una cronologia de l’edificació del barri, segurament amb ella podria datar la fotografia, ara mateix sols puc dir que segurament és de principis dels 70.
La següent és robada d’un grup de facebook del cole, és de Vanesa Gual Gallego i segurament de finals dels 80, està feta al pati, just al salt entre pistes.
A continuació us situo més o menys on es situarien les fotografies anteriors, segons complicadíssims càlculs geomètrics,…
i una fotografia actual, també robada, en aquest cas del lloc web del cole,…
REFERÈNCIES
Tobogan al parc de Can Buxeres, 1970
A la Yolanda Domènech li van fer aquesta foto quan es llançava pel tobogan d’un parc de Can Buxeres, que com veieu es trobava en obres. La Yolanda va néixer el novembre de 1966 i el parc es va inaugurar el setembre de 1970. Crec que ella té uns quatre anys, no menys, i pels abrics que porten no sembla que sigui estiu, per tant crec que podríem situar la fotografia a principis de 1970.
Repassant les fotografies que compartiu a la pàgina de facebook m’he trobat aquesta de José Luna, que també ens comenta que és de principis dels 70
Al fons veiem els edificis de Can Serra, però el que no reconec és l’edifici que queda a l’esquerra dels nens, algú sap què era?
Albert Germans, 1935
Aquesta fotografia feia temps que la volia treure al bloc, i avui, veient que a la plataforma en defensa del canal de la Infanta estan preparant una sortida guiada pel barri de Sant Josep, m’he decidit a fer les gestions oportunes.
La fàbrica que veiem a l’esquerra, al carrer de Rodés, és Albert Germans, projectada per Antoni Puig i Gairalt l’any 1926, encara que atribuida al seu germà Ramon. Era una fàbrica tèxtil amb molta trajectòria que fa pocs anys lamentablement va plegar, al 2007 des de ICV es va proposar fer un hotel d’entitats, al 2009 va ser un dels quatre edificis candidats per convertir-se en la seu del museu del còmic de Catalunya, que finalment es va guanyar des de Badalona, i ara no sé si hi ha cap projecte, en tot cas forma part del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat i podeu consultar les seves característiques a fitxa que he deixat a les referències.
A la dreta de la fàbrica tenim la riera dels Frares, que encara existeix travessant el barri, enllaçant passatges, fins a l’avinguda del Carrilet. Pujant per la riera arribaríem al túnel per sota les vies que veieu a la dreta de la fotografia, que és l’entrada a l’actual parc de les Planes, al cementiri. Abans per allà baixava el torrent del Capó, del que ja he escrit alguna cosa.
Veiem per sota el nivell de les vies el famós canal de la Infanta, que salta per damunt de la riera dels Frares mitjançant un aqüeducte actualment desaparegut, i continua el seu camí fins al mar a Montjuïc.
A l’esquerra, al costat d’aquells dos dipòsits (suposo que d’aigua per les locomotores del tren), veiem el talús on es construiria el barri de Can Serra i damunt unes cases, que suposo que són les d’Esplugues.
Just a l’esquerra dels dipòsits baixaria l’actual avinguda de Isabel la Catòlica, i a la dreta tenim les diferents bòbiles que feien maons a partir de les argiles de l’actual parc de les Planes. El bosc que es veu al final, sota sant Pere Màrtir, és can Vidalet, que abans estava ocupat per finques d’estiueig de la burgesia barcelonina, amb les seves torres i jardins. A la dreta, l’edifici blanc del fons podria ser la Pubilla Casas, però no estic segur,…
Deixo aquest esquema, espero no haver-me equivocat en res,… Com hi ha 12 anys entre les dues fotografies hi ha coses que no trobareu.
REFERÈNCIES
- Article al bloc: El torrent Capó
- Guia de can Vidalet
- Fitxa d’Albert Germans al PEPPA (núm. 80)
- Indústries i obradors a l’Hospitalet (1a. part) escrit per la Matilde Marcé i Piera i publicat per l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet de Llobregat l’any 1997
- Grup de facebook “Protegim el canal de la Infanta!” i l’esdeveniment de la sortida guiada pel barri de Sant Josep
Publicitat dels pisos de Can Serra
Avui des de l’hemeroteca de La Vanguardia sis anuncis a pàgina sencera publicats entre 1966 i 1972 per les immobiliàries que van construir Can Serra. És curiós però fent recerca sobre Amaltea, Alcida i Briseida m’he trobat que són tres personatges de la mitologia grega,… També és curiós l’hexàgon, simbolitzava un rusc d’abelles? Ah! no he trobat connexions amb Rumasa,…
Can Serra: la Objeción de Conciencia en España (1976)
A uns dels últims comentaris al bloc la Xanxano ens diu: “Un altre dels meus primers records és la visita a la presó que vam fer la meva mare i jo per veure un dels objectors de consciència que cuidaven nens al matí a la Casa de la Reconciliació i avis a les tardes. Era una època d’herois i heroïnes…”
Buscant els herois i heroïnes he trobat aquest vídeo de mala qualitat, però que ens permet traslladar-nos a la petita part de la lluita que es va portar a terme a Can Serra. Gràcies als molts sacrificis d’aquests joves (Ovídio, Guillermo, José, Jesús, Vicente,…), molts altres, anys més tard, van tenir l’oportunitat de fer l’objecció de consciencia ja legalment, i posteriorment, ara, ja no saben ni el que va ser l’objecció, ni el servei militar, ni molt menys la insubmissió. Els serveis socials autogestionats que els objectors de Can Serra van crear al 1975 van ser els primers, posteriorment es van reproduir per tot l’estat. A l’any següent 285 objectors vivien a les presons, i un any més tard es formaria el MOC (Moviment d’objecció de consciencia),..
El vídeo divideix els seus 31 minuts en tres parts, la primera, d’uns tres minuts ens introdueix al barri de Can Serra d’aquells anys; a la segona ens mostra de manera crua el per què de l’objecció de la consciencia, i a partir del minut 22 podem veure les accions d’aquest grup d’objectors il·legals al barri de Can Serra. Al final del vídeo veureu a què es refereix Xanxano amb el seu comentari,…
Per presentar aquesta filmació també m’agafo al text que J. M. Martí Rom va fer per presentar-lo a l’exposició Les brigades de la llum. Avantguarda artística i política al cinema espanyol (1967-1981), que es va realitzar al MACBA al 2005. Ell, com a membre de la Cooperativa Cinema Alternatiu va ser un dels responsables de les imatges:
“Fins a l’any 1976, la informació que tenia la societat espanyola sobre l’objecció de consciència era que els testimonis de Jehovà es negaven a complir el servei militar obligatori. De tant en tant, la premsa franquista es feia eco del fet, intentant evidenciar que es tractava d’una protesta anecdòtica i estrambòtica. Tot i això, era cert que hi havia hagut alguns objectors per raons no confessionals, i el cas sobre el qual es va transmetre certa informació –si bé molt limitada– va ser potser el del valencià Pepe Beúnza.
A finals de 1975, just després de la mort de Franco, es va posar en contacte amb la Cooperativa Cinema Alternatiu un grup de pròfugs del servei militar que havien decidit iniciar una campanya a favor de l’objecció de consciència; la seva intenció era passar un any complint un servei civil en el barri de Can Serra i, després, convocar una roda de premsa per explicar els seus motius i el que havien fet.
Can Serra era un barri de nova fornada a l’Hospitalet de Llobregat, tocant amb Barcelona, on s’havien instal·lat una part de les onades immigratòries dels anys seixanta. La CCA va assumir la proposta de documentar les diverses tasques i activitats que els integrants d’aquest grup anirien desenvolupant durant aquell any. Finalment, poc abans de la seva roda de premsa, es van enregistrar les seves opinions i arguments contra la guerra i el servei militar. Era evident que una vegada es fes pública la seva opció, serien empresonats, per la qual cosa la pel·lícula els va donar veu, i la seva intenció era servir per realitzar una gran campanya arreu de l’Estat espanyol.
Potser aquesta és la pel·lícula marginal de la qual es va realitzar un nombre més elevat de còpies, i la que va tenir més difusió per canals molt diversos. Vista des d’ara, el 2005, se’n poden remarcar uns quants aspectes. En aquells anys seixanta, i amb una única televisió estatal (franquista), la societat espanyola no tenia el referent visual –evidenciat en tota la seva cruesa– de les guerres que hi havia al món, com passa en l’actualitat. Per això era important incorporar a Can Serra imatges de la Guerra de Vietnam. Les imatges d’uns soldats americans amb un cigarret a la boca fotografiant-se amb el peu sobre un cadàver vietnamita, o colpejant brutalment i matant a punta de canó a d’altres soldats, recorden a les tristament famoses imatges preses a les presons d’Iraq. A la pel·lícula s’evidenciava també, a la meitat dels anys seixanta, el perill d’aquella nova societat de consum el desenvolupament del qual es podia ja entreveure”
He extret unes imatges del vídeo (que trobareu a les referències).
REFERÈNCIES
El final dels passadissos del carrer del Mestre Candi
Al barri de Sant Josep crec que sols queden els passadissos del carrer de Rodés, però abans existien al menys uns al carrer de Miquel Romeu, i també els més grans de tota la ciutat, els del carrer del Mestre Candi, que pel que es veu a la fotografia inferior, realitzada al 1947, era un conjunt de 7 passadissos. Es van construir entre els anys 20 i 30 del segle XX, segons plànols de Ramon Puig i Gairalt, com habitatge a les classes obreres que podien pagar un lloguer.
A l’any 1982, de quan és el plànol inferior, sols es conservaven 3 passadissos, els números 19 al 27 (amb 14 habitatges) i 49 al 63 (amb 18 habitatges), però s’havia pres la firme decissió de protegir-los, juntament amb el de Miquel Romeu. En aquell moment es pretenia transformar l’entorn de la parc de la Serp fins i tots als números 33-39 s’havia projectat la construcció d’un teatre municipal per a 400 persones que regentaria el Grup d’Acció Teatral (GAT),… mai es portaria terme.
A aquesta imatge tan dolenta podeu veure com eren els passadissos. Al projecte de rehabilitació, per tal d’augmentar la superfície d’algunes de les cases, d’uns 25 m², es pretenien unificar de dos en dos per així tenir de dos a tres habitacions. Es pretenien finalitzar les obres l’any 1985.
Lamentablement les inundacions del 7 de novembre de 1983 (213 mm amb vent de llevant de 115 Km/h) van afectar molt seriosament aquest edificis i a d’altres de tot l’Hospitalet. L’1 de desembre de 1983, en Ple Municipal, es decideix la suspensió del Pla Especial de Reforma Interior del parc de la Serp, i per tant les cases ja no serien rehabilitades degut al augment del cost (75.000 pessetes/m²), un representant del PSUC va dir: «se pierde un elemento histórico de nuestra ciudad como son las casas de pasillos». La Generalitat, que era la que havia de pagar, tampoc estava disposada a rehabilitar les cases, sembla ser ja havia mostrat el seu desacord inicialment.
Les families que estaven de lloguer vivint en molt males condicions als passadissos (algunes no van tenir més remei que anar-se’n a pensions o amb familiars), després de sis mesos de espera des de les inundacions, on no van deixar de pressionar insistentment, tallant varies vegades Prat de la Riba, i fins inclús tancar-se a l’ajuntament, van ser traslladades, també de lloguer, a uns habitatges de propietat municipal al carrer del Molí de Can Serra. També es van afegir persones del carrer de Sauri, que van sumar un total de 51 families. Cal dir també que inicialment a Can Serra alguns veïns van protagonitzar protestes i tenses assemblees a la Casa de la Reconciliació degut a la rasa gitana dels possibles nouvinguts.
Finalment el dia 18 d’abril de 1984 es van tirar a terra:
Com a colofó deixo aquests dos articles connectats, un d’un arquitecte, i un altre d’un historiador que el respon.
REFERÈNCIES
- El barri de Sant Josep (1988) escrit per José Manuel Morales Medina dins dels Quaderns d’Estudi, núm. 6 del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
- Pluges i inundacions a l’Hospitalet (1989) escrit per Miguel Sanz Parera dins dels Quaderns d’Estudi, núm. 7 del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
- El Periódico del Llobregat. 16.10 .1982 (Sobre el nou parc de la Serp)
- El Periódico del Llobregat. 02.11 .1982 (Sobre el nou teatre)
- El Periódico del Llobregat. 08.01 .1983 (Aprovada la rehabilitació de les cases)
- El Periódico del Llobregat. 08.03 .1983 (Modificacions del Pla Especial)
- El Periódico del Llobregat. 07.07 .1983 (Recursos dels veïns contra les expropiacions de les cases)
- El Periódico del Llobregat. 03.12 .1983 (Decisió de que no seran rehabilitades)
- El Periódico del Llobregat. 05.11 .1983 (Manca l’aportació econòmica de la Generalitat per fer el teatre)
- El Periódico del Llobregat. 05.01 .1984 (L’ajuntament compra habitatges pels afectats per les inundacions)
- El Periódico del Llobregat. 21.01 .1984 (Pujana protesta per que no arriben els diners del teatre des de la Generalitat)
- El Periódico del Llobregat. 02.02 .1984 (Els veïns tallen per dues vegades el carrer d’Enric Prat de la Riba)
- El Periódico del Llobregat. 07.02 .1984 (L’ajuntament desmenteix que a Can Serra arribin 200-300 families gitanes de Can Tunis, sols són 9 de Mestre Candi, però encara així alguns veïns protesten)
- El Periódico del Llobregat. 08.02 .1984 (Sobre l’estat de les cases, entrevista als veïns de Mestre Candi)
- El Periódico del Llobregat. 09.02 .1984 (uns 500 veïns de Can Serra protesten a l’ajuntament davant la manca d’informació respecte a l’arribada de gitanos)
- El Periódico del Llobregat. 15.02 .1984 (Article d’opinió sobre l’oposició d’alguns veïns de Can Serra a l’arribada dels gitanos)
- El Periódico del Llobregat. 14.03 .1984 (Pròxima adjudicació dels pisos)
- El Periódico del Llobregat. 05.04 .1984 (Alguns veïns de Mestre Candi es tanquen a l’Ajuntament en protesta)
- El Correo del Llobregat. 07.04.1984 (Acord amb l’ajuntament)
- El Correo del Llobregat. 12.04.1984 (Les families ja tenen pisos)
- El Periódico del Llobregat. 12.04 .1984 (Les families ja tenen pisos)
- El Periódico del Llobregat. 19.04 .1984 (Es tiren a terra les cases)
- El Periódico del Llobregat. 19.06 .1984 (Article de Ferran Navarro i Acebes)
- El Periódico del Llobregat. 09.08 .1984 (Article de José Manuel Morales Medina)
- TOTES LES REFERÈNCIES ANTERIORS (1982-84) LES PODEU CONSULTAR AL XAC
La Torre Serra, XIX-XX
El nom de Can Serra al barri li ve d’una masia que es deia així, i a la masia li venia el nom de Josep Serra i Font, un navilier molt important del que estic recavant dades, però que encara em queda una mica-bastant,… deixo a sota algunes referències que he trobat per si algú també està interessat en aquest home.
Mentre, buscant a les pàgines de subhastes online, he trobat aquestes dues imatges de la Torre Serra, que es veu que és com li deien al canvi de segle XIX-XX.
Aquesta casa es va construir a mitjans del segle XIX com a residència d’estiueig, però l’any 1905 va succeir un fet tràgic: en una ventada va caure una de les xemeneies i va matar a tres membres i malferir un altre de la família que feia de masovera, els Pañella. A partir d’aquest accident la torre es va tirar a terra i en poc temps es va construir una altra més moderna al mateix lloc.
D’aquesta primera torre conec dues imatges més al llibre de la Mireia Mascarell i les dues es diferencien en el mateix que aquesta, en la balconada del primer pis. Basant-me en el treball de la Mireia, crec que puc dir que aquesta primera imatge és de finals del segle XIX, i la segona, amb una balconada continua a tot el pis, de principis del segle XX. Encara que els arbres no sembla que hagin crescut molt entre les dues imatges, no?
REFERÈNCIES
- Imatge 1 – de Soler i Llach a todocolección
- Imatge 2 – de Original de Época a todocolección
- Text: ” L’Abans. L’Hospitalet de Llobregat. Recull Gràfic 1890-1965″, 2003, de Mireia Mascarell. Ed Efadós
- Altres entrades al bloc de la Torre/Can Serra
REFERÈNCIES SOBRE JOSEP SERRA I FONT
- Navieras y navieros catalanes en los primeros tiempos del vapor (1830-1870) de Martín Rodrigo y Alharilla dins de Transportes, servicios y telecomunicaciones, núm. 13
- Las navieras españolas en el espejo británico (c. 1860 – c. 1914): la transferencia de capitales, sistemas de gestión y modelos de financiación en una industria internacionalizada de Jesús María Valdaliso dins de Transportes, servicios y telecomunicaciones, núm. 13
- Intangible assets and competitiveness in Spain: an aproach based on trademark registration data in Catalunya (1850-1946) per J. Patricio Sáiz i Palom Fernández dins de la publicació Economic History. working Paper Series 01/2009
- El Vapor Florinda al bloc Vida marítima (13.01.2011)
Apunts sobre la barriada de Can Pelegrí
A partir de la petita biografia que vaig fer sobre Marcel·lí Esquius, en Dídac López em va proposar fer una altra sobre Pere Pelegrí, que també té un carrer; però d’aquest home l’únic que he trobat és que com Marcel·lí, era propietari de terrenys, en aquest cas de una zona que ara es situaria entre l’actual barri de Can Serra i el de Can Vidalet, a Esplugues.
Aquests terrenys es transformarien en la barriada de Can Pelegrí, en honor al seu propietari. Als anys 20 es van formar tant aquesta barriada com la de Can Vidalet, situada més al nord. En un futur s’acabarien ajuntant anomenant-se totes dues com li diem ara: barri de Can Vidalet.
Era un nucli de casetes baixes per obrers envoltat de vinyes, garrofers i hortes, amb un camí principal, el carrer del Molí, que baixava fins a l’Hospitalet. El terreny era barat i les fàbriques hospitalenques eren properes, com les noves que sorgien a la ciutat veïna, es a dir, que era un bon lloc per establir-se, i es van establir cada vegada més persones.
D’aquestes cases encara queden algunes a la part de l’Hospitalet, com al carrer de Sant Carles, on tenim un costat d’aquest carrer sencer o al mateix carrer de Pere Pelegrí.
Un text de 1949 ens diu que la barriada estava formada per 90 edificis senzills en 7 carrers. Bé, a la imatge inferior, que és de dos anys abans, tenim més de 7 carrers, això és per que al costat d’aquesta barriada hi havia una altra que es deia de Faus (el cognom d’un altre propietari, Antonio Faus), aquesta plenament hospitalenca i que es troba, lògicament, al voltant del carrer de Faus, són les 6 illes de la dreta. La línia rosa és la divisió entre Esplugues i l’Hospitalet
A la revista Crònica de la Vida d’Esplugues es pot trobar algun article dels anys 50 on es queixen de l’estat de les “barriades extremes”, per exemple de Can Pelegrí diu al 1954: “anchuroso barrio que pertenece la mitad a Esplugas y la mitad a Hospitalet en una delimitación harto deficiente, complicada y desafortunada”, ens parla de que el carrer del Molí es intransitable, no hi ha clavegueram ni pous negres i així les aigües residuals van directament al carrer, comencen a proliferar les barraques, no hi ha cap font pública, la il·luminació és insuficient, no hi ha voreres… En fi,…
REFERÈNCIES
- La Vanguardia 22.06.1922 (pàg. 5)
- Guia de recerca i lectura núm 1 de l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet – Ramon Puig i Gairalt (pàg 2)
- La Vanguardia, 15.05.1934 (pàg 25)
- Crònica de la vida d’Esplugues 01.12.1954 (pàg. 8 )
- Crònica de la vida d’Esplugues 01.04.1959 (pàg. 3)
- Crònica de la vida d’Esplugues 01.01.1975 (pàg. 33 i 47)
- Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic d’Esplugues (memòria històrica)
- Podeu trobar imatges de Can Vidalet a l’àlbum de Picasa Can Vidalet. Un temps i la seva gent (I), Catàleg de fotografies publicat per l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat fruit de la 1a Campanya de recollida de Fotografies de Can Vidalet 2001 – 2002 i de la posterior selecció d’imatges per l’exposició Can Vidalet: un temps i la seva gent (2002)
El timbaler de Can Serra
Aquest quadre, homenatge als veïns i veïnes lluitadors de Can Serra, està situat a la plaça de la Carpa, en ell podem veure un tamboriler fent ús del seu tambor al costat de la Carpa. Aquesta era la manera que tenia l’AV de Can Serra d’avisar al barri als anys 70. Si calia baixar cap a l’ajuntament a reivindicar millores pel barri, Martí treia el seu tambor i el barri sabia que l’AV els estava convocant.
Els veïns baixaven per la rambla de Just Oliveras cap a l’ajuntament fent molt de xivarri, tothom sortia als balcons, tothom sabia d’on venien ja que el tambor els identificava, i a més cantaven cançons com aquesta:
- “La Carpa es tuya y mía,…
- ¡No queremos pisos en la Carpa!”
o també alguna cançó d’un veí que es deia Viti
- “A Cantar que no es difícil
- que ya sabemos los sones
- Si hasta los niños lo gritan
- si hasta los muros lo oyen
- Hay un tambor que nos llama,
- ¿De verdad que no lo oyes?:
- que no nos quiten los parques
- que no nos quiten las flores”
I això és el que he trobat,…
REFERÈNCIESDeclaracions dels veïns A. Raya, Gloria i José a la pàgina 172 del llibre “Cinquanta-quatre relats d’immigració” (1986) de Jaume Botey. Editat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet i la Diputació de Barcelona.
COMENTARIS AL FACEBOOK
Manuel Domínguez López Val la pena llegir el contingut de la placa. És una de les mostres més contundents del que va significar la lluita veïnal a la ciutat, i un recordatori que sortint al carrer s’aconsegueixen coses.
Els carrers de l’Hospitalet de Llobregat a l’any 1930
Fa uns dies vaig trobar-me amb la guia per conductors d’auto-taxis de Barcelona, Badalona i l’Hospitalet realitzada per J. Mª Merino Lubián (Ex Oficial de la Guardia Urbana i Oficial de la Marina Mercante) pels anys 1930-1931
No disposa de plànol, el que és una llàstima, però tenim a quin carrer comença i a quin acaba cada via, també el barri d’on són. Quan el carrer surt de la xarxa trobem “Al campo”,… i quan no té sortida trobem un “Carece”. Tot plegat ajuda una mica, però es fa difícil orientar-se, a veure si trobo un plànol,…
Sant Josep no existeix com a barri a la guia: el carrer de Miquel Romeu el trobem al barri del Centre, el carrer de la Terra Baixa el situa a Collblanc-Torrassa, i el d’Alós a Santa Eulàlia; el Carrer Alpes (actual Josep Tarradellas) no sap on ficar-lo. Bellvitge, lògicament tampoc existeix, així que el carrer de Campoamor és per Santa Eulàlia. El carrers de l’actual barri de Sanfeliu els trobem al Centre,…
És curiosa la legió de noms de flors i plantes: Azahar, Azucenas (ara de l’Empordà), Camelias (ara de Calderón de la Barca), Campanillas, Crisantemos, Geráneos (ara de Belchite), Heliotropos, Hortensias, Jazmines, Junquillo, Manzanillas (ara d’Albèniz), Margaritas (ara d’Empùries), Nardos, Palmeras (encara existeix), Encina (encara existeix), Jeringuilla (ara d’Amadeu Vives); com veieu molts s’han modificat. Es situaven a la projectada Ciutat Jardí, el que seria La Florida, que en aquell moment formava part de Collblanc.
Un apartat interessant és el de les urbanitzacions: Candi, Can Vila, Carraballs [Ceravalls], Fabregada, Faus, Gran Via, Moderna, Molinés, N. Moderna, P. Casas, San Feliu, Valeta. Petits nuclis mig aïllats que alguns amb el temps es transformarien en barris.
A la primera pàgina del llibre hi ha una nota que diu “Tanto Badalona como Hospitalet estan levantando el plano respectivo de la Ciudad, cambiando los nombres de muchas de sus calles, dando denominación a las que carecen de él, lo que hace que hasta muy adelante no pueda darse una perfecta orientación, contribuyendo a ello el hecho de que los vecinos de una y otra ciudad den nombres a algunas calles caprichosamente“
Com sabeu al 1930 l’Hospitalet està colapsat, la ciutat creix demogràficament a una velocitat que desborda tota previsió, i es contrueixen habitatges com txurros amb molt poc control urbanístic. Políticament es pereparen grans canvis,… el 28 de gener de 1930 cau la dictadura de Primo de Rivera, i amb ella també cau Tomás Giménez Bernabé, l’alcalde del moment. El 26 de febrer entra Josep Jordà i Polls, un nou alcalde republicà, però un comunicat del govern Civil imposa Just Oliveras i Prats, de la Lliga Regionalista, defensors de la monarquia, que seria substituit per Josep Montané i Almirall al proclamar-se la República (14 d’abril de 1931),… massa canvis per fer una guia de carrers!
A un pròxim article veureu com canviaven els noms dels carrers depenent de l’episodi polític,…
REFERÈNCIES
“Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat coma eina de futur” (1997). Centre d’Estudis de l’Hospitalet
La Carpa, 1975
“Can Serra havia de ser, segons deien els diaris del moment, L’Hospitalet del futur, ciutat residencial, el Pedralbes de l’Hospitalet. Però aviat començaren noves modificacions sobre el Pla Parcial del 61.
La immobiliària “Amaltea” va comprar el terreny de la Carpa, solar més cèntric del barri, per construir 13 blocs de 14 plantes. L’associació de veïns de Can Serra no acceptava aquest projecte i en canvi volien fer un mercat, un ambulatori i una escola donada la gran quantitat de nens que havia al barri.
Per aconseguir tots els objectius es feien reunions a la casa de la Reconciliació i a l’Associació de Veïns de Can Serra. Finalment s’arriba a un acord. Fruit d’innombrables hores de reunió amb representants polítics i tècnics de l’Ajuntament, la Corporació Metropolitana i l’Associació de veïns. Assembles obertes al barri, manifestacions, noves recollides de firmes, accions legals i accions il.legals. Es per això que a Can Serra, el nom de “la Carpa” tenen un caràcter mític. Ara, finalment, a la Carpa ja hi ha una escola de d’EGB, ara CEIP, que porta precisament aquest nom, un mercat municipal, una plaça i un parc.
En aquell descampat on volien fer aquest projectes hi havia dues carpes de ferro cobertes amb lona on feien espectacles, teatre. Desprès de molt anys de lluita i treball per part dels veïns liderats per L’Associació dels veïns, en Juny de 1976, finalment el barri va tomar possessió del solar. Es va netejar i es celebra per primera vegada la Festa Major coincidim amb nit de Sant Joan”
REFERÈNCIES
Fragment de la història del CEIP La Carpa de Can Serra
La primera imatge, de 1975, ha estat cedida per Pilar Massana, a més de veïna del barri, presidenta del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. La segona, sense data precisa, ha estat cedida pel fotògraf Ramón Costa (encara que realment és del seu sogre) i va ser una aportació al grup de facebook que va generar molts comentaris. que incorporo a continuació, ja que alguns són molt interessants!
- Ramon Costa Bueno es una foto antigua ,no la hice yo ya que aun no habia nacido.Me la ha cedido mi suegro. La he retocado lo mejor posible ,espero os guste y a quien se acuerde que le traiga buenos recuerdos de su infancia
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Muchas gracias!! En ese parque estaban previstos otros 13 bloques de 14 plantas, conseguir que no se hiciesen fue una victoria vecinal de las épicas. En el libro “Cincuanta-quatre relats d’immigració” (1986) de Jaume Botey se explica con bastante extensión. Me lo voy leyendo a ratos pero aún no sé para qué se utilizaba la carpa???
- Agustin Martinez Padre Es posible que por el año 1969 ó 1970 se utilizara como teatro, recuerdo la asistencia de Fraga Iribarne, ministro de cultura? haber si alguien recuerda algo más.
- Miguel González DIOSSSS! Esto no tiene nada que ver con la actualidad! Segun me han explicado, las carpas estaban cubiertas con una lona. Era como un tipo de circo/teatro/centro cívico.
- Francisco Javier Galván Siles JO! yo me acuerdo de haber jugado mucho allí de pequeño. Creo recordar que eran de color verde. Y por lo que sé, decián que eran las carpas de un circo o algo así. JAJA! un día estabamos quemando un colchón creo y llegó un policía y tuvimos que salir corriendo! vaya tiempos! 😀
- Joan Rius Agustina Yo asisti con el colegio Eugeni D’Ors a varias funciones de teatro,estaba en la EGB,seria por el 1971 al 74 aprox.Tosa una señora excursion de Collblanc a Can Serra. Por cierto felicidades por este grupo,es genial!
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Gracias Joan!,… así que se hacía teatro allí, y se cubría con toldos?
- Andreu Trias Era el “Teatro Popular Portátil del Ministerio de Información y Turismo”,anomenat popularment “La Carpa”. Jo hi era el dia de la visita d’en Fraga. Si no recordo malament, ens hi van portar a l’Institut Torras i Bages i vàrem anar a veure “Don Gil de las calzas verdes” de Tirso de Molina. El quadre escènic del Centre Catòlic hi va representar també alguna cosa. Buscant al google apareix l’hemeroteca de La Vanguardia que en diu alguna cosa.
- Miguel Angel Lara Madre mía que foto.Si era el teatro portatil,o más conocido como las tetas de la ramonas entre los niños del barrio fue desmontado de la Carpa i montado junto al CAN BOIXERES- campo Aguilarense, vamos donde ruedan ahora Pelotas, y alli murio siendo desmontada su estructura para su desaparicion que recuerdos. Comparto la foto con permiso es que es increible.
- Bgo Ampudia Mi padre me enseñó a montar en bicicleta en la Carpa!
- Miguel Medina Que foto y que de recuerdos !!! Nosotros que éramos del Barrio Sanfeliu, le llamábamos tetas marcianas, por su color verde.
- Oscar Cuesta Jajaja las tetas de la Ramona, sí señor. Yo ya solo las recuerdo en Can Boixeres y totalmente sin uso. En la Carpa llegaron a haber varios circos ambulantes, con sus payasos, pero no usaban ya esta estructura.
- Fernando Garcia Fernandez en mi barrio las tetas marisol jeje
Aparcament improvisat al barri de Can Serra dels 80
Fa uns dies Manuel Domínguez em va enviar aquesta imatge d’un descampat del barri de Pubilla Cases però sense saber l’any ni el lloc en concret on s’havia fet.
Calia compartir-la a la pàgina de facebook per trobar alguna resposta, i tan sols han passat uns ninuts quan la Tania, l’Héctor, en Xavier, l’Alkezar, la Julia, en David, i fins ara el Sergio ens han proporcionat un munt de detalls. Primer que no es troba a Pubilla Cases, sinó a Can Serra, però molt a prop, al creuament entre l’avinguda de l’Electricitat i el carrer d’Andorra. També ens han proporcionat una pista per datar-la, el logo de Caprabo de la furgoneta situada al fons, però no hem trobat quan va sortir, així que ens quedem amb el Ford Escort blanc que es troba a la part inferior de la imatge; si no m’equivoco és un Escort de quarta generació, i per tant es podria dir que es posterior al 1986.
Però no sols això, també hem obtingut records que ens han permès reconstruir la relació d’aquest espai amb els seus veïns o usuaris: “M’en recordo que el meu pare sempre trobaba un foradet per aparcar allà” (Tania); “de petit tenia que creuar per aqui 4 cops al día” (Xavier) “Aqui se le pinchaban (desinflaban) las ruedas al coche del señor Pedro, el director del cole, que a mi me lo han contado….” (David) i “Yo me crie en esa calle y ese descampado, es mas el camion que sale al fondo era de mi padre….” (Sergio). D’això crec que es diu fer història oral! Moltes gràcies a tots.
La imatge de sota és de fa pocs anys i es pot observar l’edifici que ocupa l’antic descampat.
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Tania García Guerrero Aquest solar es trobaba en el creuament entre Avinguda Electricitat i C/ Andorra, a Can Serra. Ara hi ha una residència d’avis. M’en recordo que el meu pare sempre trobaba un foradet per aparcar allà.
- Héctor Linares Fernández Doy fe !!!
- Xavier Calvo Mir Just Tania, jo estudiava just davant d’aquest solar (I.E.Alegre)…Jo, quins records, de petit tenia que creuar per aqui 4 cops al día!
- Tania García Guerrero AAAAAgggggh! jo també estudiava a l’Alegre!!! XDDD
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Gràcies!!! Ja l’he trobat, ara hi ha un edifici blau i gris on és la residència d’avis Francisco Padilla,… però llavors això no és Pubilla Cases, just al límit, però es troba a Can Serra,…
- Alkezar Kelevra Que chulos que eran los coches de antes!!!
- Tito Perez Orcos yo tambien doy fe y parece de finales de los 80 ppos de los 90. se ve una furgoneta de caprabo al fondo , ya con el pacman
- Julia López Martínez Ufff!!!! quants records:) jo també vaig estudiar a l´Alegre!!
- David Fernandez Romero Aqui se le pinchaban (desinflaban) las ruedas al coche del señor Pedro, el director del cole, que a mi me lo han contado….
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Sí Tito, ja m’havia fixat però Agh! no trobo l’any de logo de Caprabo,… sols que la primera campanya publicitaria la van fer al 1984, anterior a l’any de l’Escort,… caldria trobar pistes posteriors,… http://multimedia.uoc.edu/~grf/images/b/b3/Itxaso_AlbarracinRazkin_pec2.pdf
- Sergio Perez Montalban Yo me crie en esa calle y ese descampado es mas el camion que sale al fondo era de mi padre…. Joder que recuerdos
- Miguel González Jiménez He vivido y sigo viviendo en la calle Castellbò, y como ha cambiado…
- Andres Serrano Romero Respecto a las pistas de los coches…no se si os habreis dado cuenta de ke delante de ese Ford Escort hay un Vokswagen Polo CoupeGT gris metalizado….para vuestra informacion este coche salio a la venta tambien en 1986…asi ke ese deberia de ser el año de partida para buscar el año de la foto. Con esto ratifico el dato anterior del Ford.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Gracias Andrés! es una lástima que no se vean las matrículas, se podría afinar más,… http://www.lamaneta.org/matriculas/
- Andres Serrano Romero Uuuuff…yo lo he estado intentando con el Ford….utilizando algun ke otro programa fotografico pero no ha habido forma…..me ha parecido ke era KG pero no me atreveria a afirmarlo…..
- Esther Cabello Esto me lo conozco perfectamente!:-) Vivo en la calle Andorra y la residencia es de apenas 5 o 6 años. Cuando me fui a vivir allí, en el 2003, todavía estaba el descampado lleno de coches.
Can Serra, 1947
A l’any 1947 els blocs de Can Serra pot ser ni estaven pensats, tot eren camps de cultiu i molts garrofers. Existien dues finques situades molt a prop de les vies: Can Serra, que es va tirar a terra quan es va construir el barri, i Can Cluset (després Can Brugarolas, i més tard CAMPSA), aquesta última a l’any 1981 es va incorporar al catàleg d’edificis subjectes a la protecció i conservació del Patrimoni Històric Artístic,… però al final també la van tirar a terra.
A la part més alta del barri ja exisiten els carrrers actuals: Llevant, Sant Carles, Sant Pere, del Molí, de Faus, de Castellbó, de Pere Pelegrí, d’Andorra, de Màlaga ( als anys 60 es deia carrer Mar) i av. de l’electricitat (als anys 60 rebia el nom de l’av. de Ponent)
També es veu l’avinguda d’Isabel la Catòlica, però haurem d’esperar fins a l’any 1957 per que s’inauguri el seu pont, que aviat esdevindria insuficient i caldria ampliar.
REFERÈNCIES
- Imatges (més grans si piqueu a sobre): Institut Cartogràfic de Catalunya
- Text: “Cinquanta-quatre relats d’immigració” (1986), Jaume Botey Vallès,
COMETARIS AL FACEBOOK
- Eva Patrícia Gil comparto! 😀
- Julia Costa Can Serra era una masia esplèndida, en podien haver guardat algun trosset.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Doncs sí,… però ja se’n sap que aquí a l’Hospitalet som molt moderns,…
- MuNh Radeac doncs, he de dir que el meu tiet era el masover de Can Serra. i que jo mateix de petit havia anat moltes vegades a jugar a la casa. :))
- MuNh Radeac el que més m’impresionava eren unes oques de porcelana a tamany natural. i un estanc ple de peixos de colors i també el soroll de feien les pedres que cobrien tot el recinte al trepixarles
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Però MuNh,… a l’Espiga, a Can Pi, al carrer del Parral,… ara també aquí? 🙂 Comenta, comenta,…
- MuNh Radeac ja saps que vaig viure al carrer canal , al centre del meollo, i després a riera de la creu, encara viu la meva mare i la meva germana, al portal del bloc on viu hi ha un poema seu escrit en una placa, al carrer xipreret hi ha un altre. I no t’esplico les meves batalletes a la Associació de veins de Sant Josep juntament amb un grapat d’amics.
- MuNh Radeac aquest poemes estan dedicats als arbres
- MuNh Radeac i del centre catolic, del teatre GAT, del casino…:))
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Mare meva! ets un pou de saviesa,… un oracle! Seguiré aquests rastres,…
Can Serra, 1986
avui una imatge aèria de fa quasi 25 anys on podeu veure una part del barri de Can Serra.
Si aneu a la pàgina www.bing.com/maps i seleccioneu a l’Hospitalet les fotografies aèries del tipus “Bird’s eye” (dins d’Aerial) , veureu que el que més sorprèn és la quantitat de vegetació que hi ha ara al barri, sobre tot la que envolta als edificis més baixos.
A veure que us sembla!
REFERÈNCIES
Imatge d’un document informatiu del patronat municipal de comunicació de l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat que es deia “L’Hospitalet 2000” i que va sortir a l’any 1986. Vull donar les gràcies a les persones que m’han facilitat aquest document i que encara no conec. Moltes gràcies!
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Nuria García .♥ COMO LO ECHO DE MENOS, AMIGOS, COLE, TIENDAS, TODOOOOOOOOOOOOOOOO…….ESTUVE VIVIENDO AQUI, 45 AÑOS DE MI VIDA, Y POR XXX MOTIVOS ME TUVE QUE VENIR AQUI, A UN PUEBLO PROVINCIA DE BCN, Y AUNQUE MUY TRANQUILO CERCA DEL MAR.,..ETC…ECHO DE MENOS L’H……SIEMPRE LO LLEVARE DENTRO DE MI,,,.♥ DE VEZ EN CUANDO VOY BAJANDO, PORQUE TENGO AMIGOS……BUENAS NOCHES.
- Nuria García VISCA L’H…..♥
- Montse Baylach Piñol I jo k vaig estudiar al IES Can Serra fins el 77, ni os conto com está de canviat !!!
- Alicia Verós Alegre SIENTO CORREGIRTE, PERO NO HAY IES CAN SERRA. ES EL TORRAS I BAGES Y LO BUENO QUE TIENE ES QUE ¡¡NO HA CAMBIADO NADA!! 40 AÑOS IGUALITO, IGUALITO. POR OTRO LADO, LO DE LA VEGETACIÓN ESTÁ MUY BIEN, PERO PREGÚNTALE A LA GENTE DEL BARRIO SI ESTÁ CONTENTA PORQUE NO SABE DONDE METER EL COCHE, NO PUEDEN RECIBIR VISITAS DE LA FAMILIA PORQUE NO HAY DONDE APARCAR Y LOS APARCAMIENTOS…. ¡MENUDOS APROVECHADOS! CARÍSIMOS, TODAVÍA NO HAN VENDIDO TODAS LAS PLAZAS…
- Helena Martinez Nuñez Recuerdo cuando se aparcaba facil en los multiples descampados que habia ,el de la carpa antes de contruir el mercado y en la calle Castellbó-Andorra donde ahora hay un equipamiento para la tercera edad habia otro siempre llenito de coches, eran otros tiempos, ni mejores ni peores ,diferentes, pero eso si, tiempos mas baratos.
- Inma Muelasgraells COMO CAMBIA TODO
- M Carmen Izquierdo Alcaide la primera vegada que vaig anar al teatre va ser a la carpa de Can Serra,jo era mot petita i la carpa blanca semblava gigantesca, anavam caminan dsde l´escola Sant Josep Obrero fins a la Capa, però no el coegi La Carpa sino la carpa montyada amb una estructura de ferro i lons blanques. Quins recors més bonics!!!
- Helena Martinez Nuñez Yo tambien lo recuerdo , no se si de ahi venia el nombre del solar ,recuerdo las fiestas de Sant Joan y las atracciones que ponian y como no la hoguera y la orquesta el dia de la verbena,tambien tengo un recuerdo muy vago de que estaba cerrado con un muro de ladrillos y creo que fueron los mismos vecinos del barrio los que lo quitaron
El col·lectiu Video-Nou a Can Serra, 1977-78
Aquesta fotografia és del col·lectiu Vídeo-Nou filmant el documental “Intervenció vídeo a Can Serra” del que he trobat uns 5 minuts al You Tube
En aquest vídeo podem veure el barri de Can Serra als anys 1977-1978. Són unes imatges de mala qualitat, sense so, i a més en format .mov, el que vol dir que fins que no es descarregui tot el video no el podreu veure, però no patiu que són pocs minuts d’espera.
Ja comentareu,…
_____________________
Video-Nou, va ser un un col·lectiu de persones amb diversa formació que van explorar l’aplicació del vídeo en diferents camps,… podeu llegir més als links de sota.
http://www.hamacaonline.net/autor.php?id=156
http://www.dailymotion.com/video/x8rkw_video-nou-carles-ameller_news
http://www.blogsandocs.com/?p=76
“en el caso de Can Serra se hizo lo siguiente:
Primero, nosotros hicimos un documental con tono periodístico sobre el estado sociourbanístico del barrio en el que se entrevistaron a todas las partes implicadas.
Segundo, a partir del debate en sesión abierta con motivo de la presentación de ese documental, en un proceso de feed-back con los participantes y personas del barrio, surgían los temas que producían más fricción de intereses.
Tercero, se organizaba un taller de vídeo en el que participaban personas, generalmente jóvenes, del lugar.
Cuarto, se producían los reportajes de vídeo sobre los temas que más destacaron en el debate para así ser tratados monográficamente, realizados por los participantes del taller y asesorados por algunos de los componentes de Video-Nou.
Luego, éstos reportajes tienen que difundirse entre los diversos colectivos o grupos sociales que están de alguna forma afectados por la temática que se desarrolla en cada reportaje; y la idea era hacer esta difusión tanto en ese barrio como en otros barrios con situaciones similares, cosa que muy pocas veces se logró.
Tenemos pues, un ejemplo de que este tipo de procesos de comunicación no terminan realmente. A nosotros nos hubiera gustado que continuara, que a iniciativa de las asociaciones o grupos sociales de barrio se siguieran este tipo de acciones. Pero entonces la cuestión que aparece es quién financia el trabajo -a no ser que se asuma como trabajo voluntario. El proyecto de intervención en Can Serra fue financiado por la Fundació Serveis de Cultura Popular (donde estaban trabajando Olaguer Sarsanedas y Jordi Font), que consideraron su interés como experiencia piloto, por tanto, sin asegurar su continuidad.
REFERÈNCIES
Zemos98: “Por una comunicación contextual. La experiencia de video-nou / servei de video comunitari”
- Helena Martinez Nuñez Mi querido barrio,viví muchos años allí ,de pequeña jugaba en el descampado de la carpa, cuantos años y cuantos recuerdos.
- MuNh Radeac Entrevistan a mi profe Francesc Batallé (Pare), por aquella época había una escuela de adults en la que él daba clases de forma voluntaria. La escuela la dirigía el profesor Botey.
Segona torre de Can Serra, 1937
A La Vanguardia del 20 de febrer de 1937 (pàg 2) he trobat una imatge de la segona torre de Can Serra, amb no molta bona qualitat, però ara sí, amb una visió no entorpida pels arbres.
Recordo el text de la imatge de l’1 de juny: Aquesta torre va ser l’hospital de la Maternitat, que va ser retornat als propietaris després finalitzat el conflicte, la filla dels hereus es va casar amb un armador provinent del nord d’Espanya, se’n van anar tots dos a viure a Madrid, i com ja no l’utilitzaven i el preu del terreny havia pujat molt, se la van vendre,… a l’any 1964 es donava la primera llicència per construir els edificis de Can Serra.
El peu d’aquesta foto i de 5 més que es poden veure a La Vanguardia diu: “Una de las más firmes preocupaciones de nuestros organismos municipales ha sido desde el primer momento de la Revolución y sigue siendo, la de dotar a las poblaciones de instituciones sanitarias adecuadas. El municipio de Hospitalet de Llobregat puede ofrecer en la actualidad, una instalación modélica en su clase. Reproducimos varias fotografías de esta Casa de Maternidad, dotada de todas las comodidades y de todos los avances de la ciencia“
REFERÈNCIES
Text basat en el llibre” L’Abans. L’Hospitalet de Llobregat 1890-1965″, 2003, de Mireia Mascarell (aquest llibre es troba a qualsevol biblioteca de la ciutat)
Segona Torre de Can Serra
La imatge d’avui és la típica de dues fotografies del mateix lloc o es veu l’abans i l’ara, però l’ara és de l’any 1986, i per tant seria, en tot cas, l’abans i el molt abans.
Pot ser la imatge més interessant és la de la dreta. Ja sé que no es veu be, però d’aquest edifici, que seria la segona torre de Can Serra, no he vist cap més, així, amb una visió general. De la primera torre sí, però encara no tinc permís per posar-la,…
Sols dir que aquesta segona torre a la Guerra Civil va ser l’hospital de la Maternitat, que va ser retornat als propietaris després finalitzat el conflicte, la filla dels hereus es va casar amb un armador provinent del nord d’Espanya, se’n van anar tots dos a viure a Madrid, i com ja no l’utilitzaven i el preu del terreny havia pujat molt, se la van vendre,… a l’any 1964 es donava la primera llicència per construir els edificis de Can Serra.
Mentre buscava informació sobre Can Serra m’he trobat aquest text escrit ahir per la “Júlia”, on a partir dels records i una retrovada amb el barri parla de l’ara i de l’abans,… com la foto.
REFERÈNCIES
- Imatge del llibre “Cinquanta-quatre relats d’immigració” (1986), d’en Jaume Botey Vallès.
- Text basat en el llibre” L’Abans. L’Hospitalet de Llobregat 1890-1965″, 2003, de Mireia Mascarell (aquest llibre es troba a qualsevol biblioteca de la ciutat)
COMENTARIS AL FACEBOOK
- Ana Villaescusa Q fort el canvi!!!
- Cristina Martín Campos Que bonic!!! Jo he viscut a aquests edificis fins als 19 anys, els meus avis continuan vivint, i jo continuo vivint a Can Serra peró una miqueta més a dalt, quina gracia coneixer una miqueta d’historia de casa meva …
- Oscar Cuesta Se suposa que la casa de la foto de la dreta es trobaria ara mateix dins el Parc de Can Cluset, el que fa molts anys era la CAMPSA.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) No Oscar, aquella casa era Can Cluset,… ho pots veure aquí:
https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/masies-indrets/can-serra-masies-indrets/
Avinguda de Can Serra, inicis dels 70
Can Serra als inicis dels 70. Encara no s’han construït els edificis superiors, deixo una imatge més o menys actual per tal de que compareu,…
REFERÈNCIA
Imatge de “Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps” de Pau Vila i Lluís Casassas. Ed. Aedos, 1974
- Isabel Lalibela ….bueno…parece que no cambió tanto, no??
- Miguel González Jiménez Irreconocible!
- Salvador Lopez Sanchez esta igual no se dnd ves lo irreconocible chico
- Andres Serrano Romero Esta igual a hoy pero sin los edificios del fondo…
- Oscar Cuesta Amb els anys s’hi va crear un forat a la paret de la dreta a l’alçada del primer replà per on es podia entrar al que llavors era un solar abandonat, amb la torre en runes i molta vegetació. Veient totes les fotos que heu penjat, em fa una mica de pena que no s’hagués mantingut la masia.
L'Hospitalet de Llobregat 
