Una fotografia de Cal Capella
En Xavier Roca m’acaba d’enviar una fotografia de cal Capella, ja sabeu, que estava a la carretera de Collblanc, a prop de ca la Pubilla Casas, i de la qual vaig compartir unes fotografies del Centre Excursionista fa uns mesos, deixo l’enllaça a sota.
A diferència d’aquelles imatges aquí trobem a persones, que en Xavier identifica com a Mateu, el masover, que es l’home que es situa més a la dreta, amb algun dels seus familiars, d’entre ells, la seva filla, la situada més a l’esquerra. Xavier, ens diu que la seva filla tindria a la fotografia uns 20 anys i per tant calcula que es va fer abans de la Guerra.
Aquesta fotografia també ens permet identificar l’any en que es va construir la casa. Si amplieu la imatge, a l’entrada, veureu que hi ha un forjat amb una data; crec que diu 1846,…. a veure si no m’he equivocat.
En Xavier també ens va comentar fa una temps que en mig de la casa tenien un pou que arribava fins el segon pis, per no haver de baixar, i que era la mina d’aigua de les monges de ca la Pubilla Casas, i es veu que un ramal desembocava a casa seva. De tant en tant la mina d’aigua s’embussava i les monges demanaven ajuda al oncle del sogre del Xavi, per tal de que tornes a correr l’aigua, ja que aquesta mina d’aigua era la que omplia els dos bassals o dipossits que tenien davant de la casa de la pubilla, i on es veu que més d’una persona s’havia ofegat.
REFERÈNCIES
Habitatges de Luis Orgaz a Pubilla Cases, 1940
Revisant l’hemeroteca de La Vanguardia m’he trobat una altra notícia sobre ca la Pubilla Casas durant el franquisme, en aquest cas és la benedicció d’una cripta, unes escoles, la imatge del patró de la barriada (Sant Salvador d’Horta) i també de quatre habitatges socials.
Us deixo l’article per que el llegiu,…
A aquest acte va acudir el fotògraf hospitalenc Josep Brangulí i Soler (1879-1945) i just es conserven a l’Arxiu Nacional de Catalunya, i setze estan penjades al seu lloc web. Ja que no vull pagar els 3 euros per foto que em demanen per traslladar-les aquí, si us interessa us haureu de traslladar a l’arxiu,… sols és un click a la imatge inferior!
A les fotografies anteriors heu vist algunes imatges dels esdeveniments de la jornada, la inauguració de l’edifici de quatre habitatges pels pobres, on al fons es veu la central elèctrica denominada de Collblanc, i que encara existeix. També veiem les autoritats baixant per crec que l’avinguda de Tomás Giménez (darrere es veu ca la Pubilla Casas), amb totes les cases baixes avui desaparegudes i que volien ser una ciutta jardí. L’alcalde d’aquell moment, l’Enric Jonama i Darnaculleta es veu al balcó, però no amb les autoritats.
Veiem unes pancartes, unes petites, on es saluda a Fraco, i una altra més gran que no acabo de entendre el que diu, i que es refereix a una fundació del aquell moment Tinent General de la IV Regió Militar, Luis Orgaz Yoldi (1881-1946), que es veu que va pagar els pisos. No he trobat res sobre ella.
També es poden observar les autoritats en la benedicció de la cripta de la Pubilla Casas, en l’acte solemne i després crec que prenent una copa de vi, i ja a la sortida.
No surt la imatge de la cripta, sols de les personalitats, i és una pena ja que m’hauria agradat veure com era el patró de Pubilla Cases, no sé si encara és patró, si encara existeix la imatge,… suposo que els Passionistes se l’en van emportar quan van marxar a la travessera de les Corts l’any 1943; no seria estrany ja que es va transformar en una fàbrica: Manufactura General del Caucho SA, i l’any 1947, Joaquim Freixa va instal·lar una fàbrica de filatures, fins que el 1964 se la va vendre a les germanes del Sagrat Cor de Jesús,…
A sota teniu una fotografia de la zona a l’any 1947, he assenyalat alguns edifici i indico amb unes fletxes vermelles la situació dels habitatges que van beneir.
A la fotografia inferior assenyalo amb un cercle vermell on s’hauria de situar l’edifici. A l’avinguda de Josep Molins, a prop de l’encreuament amb el carrer de l’Antiga Travessera.
Però si anem cap allà amb el google street view (2008) veurem que va desaparèixer, i en el seu lloc, hi ha un petit edifici que fa de llar d’infants. ¿?
REFERÈNCIES
- Fotoplano de Barcelona y sus contornos. Zona oeste. Escala 1:2 000, 1947. Institut Cartogràfic de Catalunya.
- La Vanguardia, 23.02.1940
- Col·legi Sant Josep Obrer, un abans i un després, per Jose Antonio Villar Torrano, dins del Quaderns d’Estudi núm. 24, publicat al 2011 pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet
- Collblanc i la parròquia de Sant Ramon Nonat, escrit per Josep M. Jordà i Capdevila i publicat per la citada parròquia l’any 1996
- Nota sobre Enric Jonama i Darnaculleta
Una presó i una capella a ca la Pubilla Casas, 1939
Començo per la noticia de la Vanguardia,…
Per ara l’única referència sobre aquesta presó l’he trobada a un llibre de Josep M. Jordà i Capdevila que diu que durant la Guerra Civil, ca la Pubilla Casas va ser ocupada per un comitè i en els soterranis, on hi havia hagut el celler de la casa, s’hi van fer alguns assesinats. Després de la guerra es va cedir als pares Passionistes, els quals a la planta baixa van obrir al culte una capella pública. L’any 1943 la comunitat es va traslladar a una torre de la travessera de les Corts.
Al mateix llibre, l’autor fa una llista incompleta de les persones de la parròquia que van morir durant la guerra, cita com assassinats a ca la Pubilla Casas, el 25 d’agost de 1936, Joan Bibet i Marquina i els seus dos fills, Ramon i Fèlix Bibet i Trabal, els dos primers eren contractistes d’obres i l’últim era pare salesià.
A la fotografia següent veiem el pati frontal de ca la Pubilla Casas amb les personalitats que van acudir a la inauguració.
A la imatge inferior, veiem a l’esquerra al tinent general Luis Orgaz Yoldi, cap de la Capitania General de IV Regió Militar (Catalunya). L’home de blanc va ser el primer alcalde de la dictadura, José Wenceslao Marín López, que va durar nou mesos fins que va ser empresonat; poc després va morir.
A sota veiem la capella, bastant buida de mobiliari ¿?
REFERÈNCIES
- La Vanguardia, 09.09.1939
- Arxiu Nacional de Catalunya – FONS ANC1-42 / BRANGULÍ
- Collblanc i la parròquia de Sant Ramon Nonat, escrit per Josep M. Jordà i Capdevila i publicat per la citada parròquia l’any 1996
- Minibiografia de José Wenceslao Marín López
- Minibiografia de Luis Orgaz Yoldi
Luis Orgaz
Itinerari insòlit per l’Hospitalet, 1975
Avui un article de Francesc Marcé i Sanabra parlant de la nostra ciutat poc abans de la mort de Francisco Franco. És un itinerari a través dels monuments, els que més tard serien i encara són el nostre patrimoni arquitectònic, però també és una pluja de records sobre l’Hospitalet d’abans.
REFERÈNCIES
- Francesc Marcé i Sanabra, creador del Museu d’Història
- Francesc Marcé sobre la Medusa
- Biografia de Francesc Marcé i Sanabra a “l’Hospitalet escriu”
Ca la Pubilla Casas
A començament del segle XVIII les terres que veieu eren propietat dels jesuïtes, on tenien una residència pels seus jubilats i malalts, però al 1767, Carles III va expulsar-los d’Espanya i va posar a la venda les seves terres.
El pare de Josefa Casas i Clavell les va comprar, va tirar a terra l’antiga residència i al 1772 va estrenar l’actual torre d’estil neoclàssic. Va aprofitar les aigües dels torrents de les Cucales i dels Albarells i convertí les terres en jardins i horta.
La situació estratègica de la torre a les portes de Barcelona i la categoria social dels propietaris, deguda a la producció vitivinícola, va fer que fes estada gent molt important.
Actualment la torre és un centre d’educació (Sant Josep Obrer) i el barri on es troba porta el nom de la pubilla.
Per finalitzar transcrivim la descripció que va fer Ramon Puig i Gairalt, arquitecte hospitalenc, de la vista des del balcó de la torre: “…El terreny presenta unes suaus ondulacions cobertes de camps i vinyes en gran amplitud; i més avall, tota la plana i la marina del Llobregat. La vista queda limitada a l’esquerra, per la muntanya de Montjuïc; a la dreta pel turons de Garraf i al fons, en ample horitzó, per la mar, que des d’aquí apareix tranquil·la i d’una gran blavor. La salzereda del riu Llobregat es dibuixa com un llarg verger, gemat i frondós. Les cases dels pobles de la plana, Sans, l’Hospitalet, el Prat i Cornellà, semblen agrupaments d’una ciutat jardí…”
REFERÈNCIES
- “25 imatges de la història de l’Hospitalet” (1979) Francesc Marcé Sanabra.
- “La Pubilla Casas” article dins de la revista de l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet, “Xipreret” (febrer 1982), Francesc Marcé Sanabra
- “Història de l’Hospitalet. Una síntesi del passat com a eina de futur” (1997), Ajuntament L’H i CEL’H (pàg.65)
- Carme Alcaraz Jaén Jo anava a l’escola de les monjes a Sant Ramón Nonat quan la mateixa congregació va posar en marxa l’escola Sant Josep Obrer a Pubilla Cassas, era al voltan dels anys 1965/66 , vaig estar amb sembla que un cop, era una escola que desde el primer dia va ser molt important, recordo que tenien una bassa i que a les alumnes segons ens deien els hi ensenyaven a nadar, tan una escola com l’altra eren nomes per a noies, al cap d’un parell d’anys l’escola de Pubilla Cassas va començar a aceptar nens, pero nomes infantil un cop feien certà edad els enviaven a l’escola de nois
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) T’has passat pel grup de Sant Ramón Nonat, hi han fotografies antigues, pot ser surts,… http://www.facebook.com/group.php?gid=19670897319
- Carme Alcaraz Jaén Gracies, ara u miró
- Susana López la meva escola 😀
- Susana López esteu fent una feina fantàstica a aquest grup 🙂
- Carolina Garcia Jo vaig estudiar en el cole Sant Josep Obrer i aquest edifici hem porta molts record de la meva infància, com jugavem al costat de les parets i feiem algunes clases dintre!!!.
- L’Abans de l’Hospitalet de Llobregat (Pàgina) Buscaré més imatges de l’edifici, a veure que trobo,…
- David Mojedano el colegio de las monjas bueno mejor dicho el colegio sant jose obrero, todos mis hermanos fueron luego lo hicieron solo para chicas creo, actualmente es de chicos y chicas
L'Hospitalet de Llobregat 