Dues fotografies de Bellvitge fetes a mitjans dels 70
Avui, dues fotografies de família, de la meva, ja que són del meu germà Jose, que és el noi que es troba a sota a la fotografia inferior. Podem veure el passeig de Bellvitge sense urbanitzar; al fons el cinema Lumiere i al costat dos blocs en construcció. Per altres fotos sé que l’estiu de 1975 aquests blocs estaven bastant avançats, així que la fotografia podria ser de l’hivern de 1975 o de la tardor de 1974?. Mireu el que feia el meu germà quan jo tenia 3 anys,… d’aquella època recordo poques coses,… molt puntuals,… això sí, recordo que quan va morir Franco, el 20 de novembre de 1975, o pocs dies després, em van portar al Cinema,… recordo que em vestien a sobre de la taula del menjador,…
A continuació, l’edifici de la Telefónica i davant el bloc de la Riada, es veu que li diuen així per què allà van traslladar els afectats per la riada de 1971, que vivien a l’altra banda del barri, al “Bellvitge viejo”. On es troba el meu germà abraçat amb dues noies (eiiiii,….) en pocs anys es construiria l’Institut de Bellvitge.
Algunes imatges del Bellvitge de 1971
De nou he de donar les gràcies a Lluís Curto per compartir les seves fotografies de joventut amb nosaltres.
La primera la trobo fantàstica! crec que sembla la portada d’un disc, o pot ser un anunci del Seat 600. La noia és la Gloria, la dona de’n Lluís, i es troba a l’avinguda d’Amèrica de Bellvitge.
L’edifici que teniu a l’esquerra és el col·legi Pare Enric d’Ossó, més conegut al barri com el de “Les Teresianes”, o sencillament com “Les Monges”, inaugurat a finals de 1970. A la dreta veiem la Gran Via, encara sense ampliar, i per tant l’avinguda d’Amèrica es veu el doble d’ampla del que és ara.
En Lluís, impecable, al mateix carrer i al costat de la tanca de “Les Monges”.
A la següent veiem la Gloria i en Lluís pujats a un d’aquells castells dels parcs infantils. El lloc segurament és al costat de Bellvitge on es troba l’ermita, ja que l’edifici no té balcons
Després de tant color, ara una fotografia en blanc i negre amb en Lluís davant de l’ermita. En aquells anys l’ermita estava bastant malament; els porxos, construïts el 1968, s’havien apuntalat per que no caiguessin.
La bolleria-xurreria de la senyora Segunda
Recupero unes imatges de Bellvitge que la Montse Higuera va compartir amb nosaltres fa més d’un any; són com les fotos familiars que tenim qualsevol de nosaltres a casa, surt la nostra família, aquella roba que ens agradava tant, un munt de records… Però bé, encara que no siguin fotografies de la nostra família, en moltes ens veurem identificats, vam viure aquells anys, vam ser nens, i passa això de que de sobte ens envaeix la nostàlgia,…
Les dues primeres són del comerç que tenien a l’avinguda d’Europa núm. 186, al bloc rosa. Era una bolleria-xurreria que tenia per nom Segunda, la dona que portava el negoci, i que veureu a alguna de les fotografies juntament amb la seva família.
Aquesta que segueix està feta des de la xurreria cap a l’avinguda d’Europa, i podem veure aquells cubs de plàstic, que es feien servir abans per ficar les escombraries, quan encara no hi havia contenidors.
A aquesta podem veure la celebració del carnaval a la plaça del Mercat, on encara es celebra any rere any.
Una d’aquelles nòries petites situada al costat del cine Lumiere, al fons es pot veure l’institut de Bellvitge, i crec que encara no s’havia pavimentat el que més tard van dir el passeig de la Rajola.
A aquesta fotografia es pot veure el que és l’actual plaça de la Cultura, a l’avinguda d’Amèrica. Abans era el camp de futbol del barri, i posteriorment l’aparcament que sols es buidava per posar l’estand socio-cultural a la festa major. Des d’aquí també es llançaven els focs d’artifici, que alguna vegada van entrar als balcons.
Reivindicació a Bellvitge / rierol al Gornal, 1973
Aquesta és una imatge de 1973 de Jaume Valls (El Pont de la Llibertat,…) que he tret del bloc de l’AV de Bellvitge, pel que es veu a d’altres fotografies del mateix moment, el grup de persones que es troben a la via reivindicaven un pont per poder creuar de Bellvitge a El Gornal. Dona la casualitat que al juliol de 2008, 35 anys després, s’inaugurava a aquest mateix lloc la tercera passarel·la que uneix els dos barris, provisional a l’espera del soterrament,…
Un altre detall és el rierol que creua l’avinguda de Vilanova i es fica entre els blocs del Gornal, revisant el mapa següent podria ser o bé la pluvial d’en Pere Anton, o bé la sèquia de la Fabregada, qua baixava des del canal de la Infanta. Al 1973, suposo que per Bellvitge ja anava tot dins de col·lectors, però sembla ser que sortia al Gornal.
El nom de la pluvial d’en Pere Anton, bé del nom de la casa que es trobava al costat del seu origen, Cal Pere Anton que es trobava a la cantonada de la carretera del Mig amb el carrer de Vilardosa, on abans hi era la gasolinera Estadella. Si el que veiem és la pluvial, darrere dels blocs connectaria amb la de la Farola que baixava, via la pluvial de la Fabregada, des de Esplugues i anava a parar al Llobregat.
REFERÈNCIES
- Font de la imatge: AVBellvitge
- Inauguració de la passarel·la (Canal-h 30.07.2008)
- Cop d’ull als motius de l’Hospitalet (1991), Matilde Marcé i Piera. Ateneu de Cultura Popular.
Avinguda d’Europa, 197?
Començo intentant datar les imatges: podem veure l’actual institut Joan Miró, en aquell moment anomenat Col·legi Nacional Europa, que es va inaugurar a l’any 1974; d’altra banda sé que aquestes imatges són del conjunt que Alfredo Zerkowitz va realitzar entre 1950 i 1980, així que si no trobem més elements per datar-les, serien totes d’entre els anys 1974 i 1980.
El que veurem serà l’avinguda Europa, sobre tot els blocs imparells. A aquesta primera imatge podem veure el bloc blau, que encara que tingui els números de l’11 al 21, és el primer edifici de l’avinguda per aquesta banda.
A la següent imatge, el mateix bloc que abans i darrere un altre de color verd-marró, que seria l’últim d’habitatges de l’avinguda d’Amèrica (núm. 101-109) que continua fins a la Granvia. Aquesta palmera crec que encara està, al menys hi ha una palmera aproximadament al mateix lloc, el que no sé es si és la mateixa.
A la següent, l’avinguda Europa de punta a punta, amb una de les tres torres (núm. 10), i a l’altra banda el bloc marró (núm. 71-81).
A sota el número 151, que és una altra torre, en aquest cas amb l’entoldat vermell, i al costat el bloc marró (diferent al d’abans) amb els números 131-141, i que ara és un dels blocs amb millor aspecte del barri, ja que els veïns de les 6 escales, és a dir 168 families, s’han posat d’acord per restaurar les façanes i els jardins amb el mateix criteri, una cosa de sentit comú, però que no és l’habitual.
Les dues imatges següents crec que són posteriors a la resta, ja que el cartell “Caja de Ahorros de Sabadell” sols el veurem en elles.
Aquí veiem la façana d’entrada de l’antic CN Europa, i la veritat sembla que l’avinguda estigui buida, ara trobaríem la banda esquerra plena de cotxes aparcats, contenidors,… i sobre tot uns alts plataners, que donen un millor aspecte a l’avinguda.
Aquí veiem més a prop el cartell de la caixa, que pot ser era el motiu de la fotografia. Aquest bloc i els dos següents d’aquesta banda del carrer no es van pintar, i la solució va ser cobrir la zona que normalment es pinta amb petites pedres arrodonides, això que s’estalvien en pintura.
El bloc de la dreta (núm. 190-200) és el bloc conegut com “de la Bomba”, ja que el va promoure la Cooperativa Obrera Barrio de La Bomba a l’any 1967, però realment el bloc quan el van construir es deia Zeus.
Això molts veïns no ho saben, però molts blocs tenen nom, per exemple la Cooperativa citada va fer un altre bloc sense balcons a l’altra banda d’aquesta mateixa avinguda, es veu una mica a la tercera fotografia, seria el bloc blau (núm. 101-111), doncs bé, aquest bloc es deia Neptú,… però n’hi ha més per tot el barri, jo he trobat Catalunya, Aragó, València, Mercuri, Mart, Uxama i Jaume I, el que no sé és si n’hi ha més i quin és quin,…
A sota veiem el bloc rosa (núm. 160-170) i a la dreta la façana lateral del bloc on vèiem el cartell, ara sense ell (núm. 161-167).
Per últim, a ma dreta veiem una porteria de l’últim bloc dels senars (núm. 221-227) i tota l’avinguda Europa (menys l’últim bloc dels parells) mirant cap a sud. Ah!, i una cabina de telèfons davant del bloc verd (núm. 220-228) , l’única que es veu a la sèrie.
També volia comentar dues coses més, primer que com podeu llegir aquestes imatges són propietat de l’arxiu Zerkowitz, fons que comença a l’any 1915 i continua fins a l’actualitat; consta d’unes 80.000 fotografies d’Espanya, principalment de Catalunya, de les quals 10.000 les podeu trobar a la seva pàgina web. He contactat amb ells per tal de poder compartir aquestes imatges aquí, i m’han contestat molt positivament. De fet ells estan oberts a cedir els drets i inclús fer ampliacions, he vist que enormes, sota pressupost, així que a sota deixo les seves dades de contacte per si esteu interessats, també deixo un parell d’articles sobre aquest arxiu.
D’altra banda, dir que a Bellvitge a començat a reunir-se un grup de veïns per tal d’organitzar els actes del 50 aniversari del barri. Encara queden uns anys però es pretén fer un llibre, una exposició, suposo que alguna xerrada, una web,… així que si algú està interessat en col·laborar ho pot fer per exemple posant un comentari aquí o bé al facebook del bloc.
REFERÈNCIES
- Història de l’ins Joan Miró
- Arxiu Zerkowitz (www.zerkowitz.es)
- Un siglo de postales – article a elPeriódico (17.07.2010)
- Entrevista a Hector Zerkowitz
- Dades de contacte Arxiu Zercowitz: archivozerkowitz@gmail.com Tfno. 93 211 22 50 / 610 25 74 45
L’Hospitalet de Llobregat, 1952
Continuem amb els mapes, avui un de 1952, on podem trobar 44 noms d’edificis que llisto a sota alfabèticament amb la situació. Però no sols això, també trobem el que eren els sis districtes d’aquell moment i la situació de vuit barriades, nuclis amb caràcter propi: Valeta, Can Vidalet, Can Pelegrí, Faus, Pubilla Casas, Las Planas, Canyet i Carbonell.
Hi ha una cosa interessant que és la previsió dels carrers que es farien al sud de la Granvia, destaca l’avinguda de Amèrica que mai és realitzaria allà, però sí a l’altre costat de la via a Bellvitge. També es pot observar com estava previst un accés a la Granvia des del carrer de Campoamor, que mai es realitzaria, ja que mig carrer s’aniria a terra per construir el barri del Gornal. Ah! i també es curiós on situa la barriada Las Planas,…
REFERÈNCIES
Guía oficial de la ciudad de Hospitalet de Llobregat (1952)
El xoc de trens del 9 de gener de 1961
Aquest és probablement l’accident més greu succeït al nostre municipi al llarg del segle XX. A les 7:25 del 9 de gener de 1961, fa 50 anys, a un pas nivell que es situava molt a prop de l’autovia de Castelldefels, i on actualment hi ha un pont (que uneix l’avinguda d’Amèrica i el carrer dels Motors), van xocar un mercaderies que venia de Sants i un de passatgers que venia de València amb 360 persones. Amb el xoc tots dos trens van descarrilar, i van quedar fets un munt de ferralla, tant que les labors de rescat van durar fins les 16 hores. Van morir 24 persones, i més de 50 van resultar ferides.
M’estalvio els detalls; fa uns dies el bloc de l’hemeroteca de la Vanguardia va fer un article sobre aquest succés, des d’on s’enllacen les diferents noticies que van publicar en aquells dies. També us deixo l’enllaç a la revista Blanco y Negro del diari ABC on hi ha un reportatge fotogràfic de varies pàgines. He incorporat una imatge aèria de l’any 1947, és bastant anterior, però l’aspecte de la zona crec que no va variar molt.
REFERÈNCIES
Plaça de la Cultura, 1977
L’altre dia vaig aconseguir el llibre “Barrio” de Francisco Candel, un llibre curiós on el protagonista és un barri que parla en primera persona amb l’autor del llibre. Diu moltes coses interessants sobre els barris de moltes ciutats de Catalunya i també de la resta de l’estat i no més puc recomanar-lo encara que el llibre ja tingui 34 anys, és una manera de veure d’on venim, de tots els problemes que els eren comuns i del que es va lluitar per arribar fins on som. Està ple de imatges de Luis Viadel de diferents barris de l’estat i entre elles podem trobar aquesta de Bellvitge amb el Gornal al fons.
Concretament és l’actual plaça de la Cultura, on es troba el Centre Cultural-Biblioteca-Regidoria,… . Com veieu abans, a mitjans dels 70, existia un camp de futbol on jugaven els equips del barri i feien gimnàstica els alumnes de l’institut proper. Als anys 90, al traslladar-se el camp a la zona esportiva, es va transformar en un gran solar sense ús on aparcaven els cotxes i camions. Més tard es va fer un aparcament soterrani i fa pocs anys es va urbanitzar la plaça i es va construir el citat centre.
Hi ha una frase del llibre que m’ha agradat molt, diu “Els barris són els pobles de les ciutats”. Crec que es pot aplicar perfectament a molts barris de l’Hospitalet.
El llibre té dues edicions, jo tinc la primera, la del 77, però a la següent, la del 79, canvia de format, de número de pàgines i a més de portada,… suposo que als de Bellvitge de tota la vida us farà caure alguna llagrimeta, no? 🙂
REFERÈNCIES
La portada del llibre és de “guanachinerfe” a la web todocolección (Per si us interessa, a la mateixa web venen més còpies d’aquest llibre en les dues edicions citades)
L'Hospitalet de Llobregat 